Els “xips” de les bosses i els cubells de la PaP de Sant Andreu del Palomar

Els “xips”, de fet etiquetes RFID (tags de radiofreqüència) (http://negreverd.blogspot.com/2013/11/smart-city-smart-merda.html   http://negreverd.blogspot.com/2018/10/smart-city-geolocalitzacio-i-realitat.html ) no son una cosa nova en la recollida de residus, diverses poblacions catalanes l’apliquen (el barri de Sarrià, Lleida, Berga, Riudecanyes... i més), i diversos ens de recollida estan fent concursos per adquirir-ne, el Consorci de Residus del Vallès oriental (1.098.000€), Berga (59.727€), el Consell Comarcal de la Selva posa com condició per la compra de cubells que es pugui implantar una etiqueta RFID (https://ca.wikipedia.org/wiki/RFID ).

 

Es tracta d’etiquetes passives (no disposen d’alimentació d’energia, la obtenen del camp que genera el lector), en sa major part del tipus UHF de 868 MHz, poden llegir a alguns metres de distància (fins 4 o 5m) i poden fer multilectures a alta velocitat i en alguns cassos el codi és reprogramable.

La única dada que tindrà la etiqueta serà l’habitatge al que correspon la bossa o el cubell (i les personals que hagi facilitat qui hagi recollit el kit de la PaP), la dada capturada s’adjunta al tipus de residu, dia, hora, i localització (amb el GPS del vehicle de recollida o del lector).

En alguns països (aquí no) el vehicle incorpora un sistema de pesada, llavors el càlcul de la producció és precís en comparació amb el que tindrem aquí, el nombre de recollides... tot això va dirigit al pagament per generació (PxG) que és l’objectiu real d’aquests sistemes, com be diu l’ajuntament a la pàgina 14 del butlletí de maig i en la 12 del de gener (https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/PaP_bulleti_santandreu-Maig2021.pdf, https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/PaP_bulleti_santandreu-Gener2021.pdf ).

 

Explotació laboral i atur en un mon de robots i intel·ligència artificial.

 El que ens venien pronosticant, i no s’acabava de produir, la extensió de la robotització i de la intel·ligència artificial en l’àmbit laboral comença ja a ser un fet.

El sector que més s’havia robotitzat va ser el de l’automòbil, la intensitat de robotització (nombre de robots per cada 10.000 treballadors) és entre 4 i 5 vegades més alta que en el conjunt industrial (1.196 contra 281). La robotització s’estén a d’altres sectors, així que el procés de destrucció de llocs de treball que ha patit el sector de l’automòbil, amb milers d’acomiadaments a tot el mon, s’estendrà a d’altres sectors així com les condicions de treball que generen també, la expulsió dels treballadors menys qualificats cap a feines més marginals i precàries (més dades a https://ifr.org/ ) .

Mentre el software d’intel·ligència artificial augmenta el control sobre els treballadors i empitjora el seu medi social, aïllant-lo i lligant-lo més curt, com està passant amb algunes aplicacions del teletreball.

La robotització i la Intel·ligència artificial s’aplica d’una manera molt especial a tasques “poc considerades”, tenen un risc d’automatització superior al 50% la preparació de menjar, la construcció, la neteja, la conducció de vehicles, l’agricultura, la confecció i els serveis personal, mentre que els alts comanaments i els polítics estan per sota del 30%.

 

La demagògia del capitalisme pretén que aquest desplaçament vers els marges i l’atur és “una oportunitat” per fer el “que tu vulguis” i per “formar-te” (o millor dit deformar-te) en un miratge de meritocràcia dels self-made-mens, mentre que l’esquerra de l’estat i el capital afegeix una renda bàsica que ens permetrà “cultivar-nos” (al respecte pot ser interessant, a partir del minut 20, mirar les opinions que una colla d’idiotes donen al vídeo de  https://www.enriquedans.com/2021/04/el-futuro-del-trabajo-un-documental-interesante.html ) .

Les compres dels Mossos de la “secreta”.

Si anem seguint las adquisicions que ha anat fent la Direcció General de Policia per equipar als mossos dels medis necessaris per actuar encobertament ens podem fer una idea de l’abast de les seves activitats.

Per una part està la compra (com cada any) de roba de paisà per els mossos que actuen sense uniforme, per l’altra l’adquisició de dispositius d’escolta encoberta de conversacions i, el renting de vehicles camuflats.

Els mossos de paisà.

Com cada any, des de 2014, ha sortit el concurs de vestuari de paisà per els agents dels Mossos d’Esquadra (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/notice.pscp?idDoc=78578201&reqCode=viewCn), aquest any l’import (852.244€) ha estat semblant al de l’any passat, des de 2019 la despesa en vestuari de paisà ha estat de casi 2,5 milions d’euros. Des de 2014 l’adjudicatari ha estat sempre la empresa ITURRI, segurament aquest any també.

 

El sistema per repartir tot aquest vestuari és mitjançant vals bescanviables d’entre 20 i 364 euros, el nombre de vals depèn de l’activitat de paisà de cada mosso receptor, els de 364 molta activitat i els de 20 poca, l’activitat sense l’uniforme ve regulada per la Instrucció 18/2014 de 29 de desembre (http://www.elsindi.cat/pdf/juridiques/Instru18serveiNoUniforme.pdf ), en principi deixant a part alts càrrecs i buròcrates diversos tenen dret a aquests vals el mossos d’unitats que treballen encobertes (afers interns, investigació criminal, transports, les Àrees d’Informació Interior i Exterior) i d’altres més protocol·làries i d’escortes.

Amb aquestes dades no podem saber del cert quants mossos treballen habitualment encoberts, però segur que son més de 3.000 (http://negreverd.blogspot.com/2018/07/els-mossos-que-ronden-de-paisa-al.html, http://negreverd.blogspot.com/2020/04/mossos-desquadra-i-camuflatge.html ).

 Subministrament de quatre equips Micro-IP d’àudio encoberts amb comunicació IP per a la policia de la Generalitat.

Va sortir a concurs a finals de 2020 l’adquisició de 4 equips de Micro-IP per escoltes encobertes (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/es_ES/awardnotice.pscp?idDoc=69936170&reqCode=viewPcan).

Actualment el mossos disposen de 2 equips de captació i transmissió d’àudio, amb aquests dos equips es dona servei a unes 10 peticions anuals, ja que es solen deixar al menys un mes, amb la adquisició dels 4 nous equips es podran fer 60 escoltes a l’any...

Els vehicles camuflats:

Va haver un concurs per adquirir 300 vehicles camuflats (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/es_ES/awardnotice.pscp?idDoc=77738321&reqCode=viewPcan )cara a les darreres eleccions i la emergència COVID, desprès es va fer una nova licitació per el renting de 382 vehicles (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=viewCn&idDoc=79666948&lawType= ), però degut al secretisme (“per raons de seguretat”) no han publicat les característiques, encara que alguns dels lots porten l’especificació de logotipat i d’altres no.

Els incontrolats del 36 IV. Justo Bueno, el més odiat

Aquest és el quart lliurament de la sèrie “reivindicació dels incontrolats del 36”. El primer va ser sobre els comitès d’Orriols de l’Empordà i el d’Osor a la Selva (http://negreverd.blogspot.com/2018/08/reivindicacio-dels-incontrolats-de ), el segon sobre Antonio Martin del Comitè de Puigcerdà (http://negreverd.blogspot.com/2018/10/reivindicacio-dels-incontrolats-de), el tercer sobre  Vicenç Coma, el Paella, per mal nom el Coix del Carrer Gurb, incontrolat d’Osona http://negreverd.blogspot.com/2019/01/reivindicacio-dels-incontrolats-de-1936.html .

 Justo Bueno és, segurament, una de les persones mes odiades, tant per els fatxes i els independentistes, com per molts del seu propi camp.

La major part dels retrats estan fets amb molt poques tintes, la majoria mulla els pinzells en els documents del seu judici i en les opinions dels polis que el van engarjolar, en Quintela i en Polo (col·legues d’en Miquel Badia)… els retrats s’arrosseguen i es reprodueixen un cop i un altra cop cada vegada més desvirtuats. Front aquests retrats generalitzats i copiats l’un de l’altra el que pinta el seu “enemic” gairebé personal, en Tisner és fins i tot benvolent.

No es coneix del cert de les activitats de Justo Bueno al llarg de la seva, relativament curta, vida com militant anarquista, sobretot dels seus darrers anys, quan l’ambigüitat de les posicions de cadascun enterboleix qualsevol interpretació.

Història de les pandèmies i del seu us com eines de dominació.

1.-Català.

La dominació s’adapta i muta davant de totes les situacions noves, no com nosaltres que ens costa o be no ens adaptem en absolut (perquè les situacions son inacceptables i per tant l’adaptació és impossible), a cop de revolució la dominació avança i es perfecciona, des de la revolució neolítica, fins la revolució digital, passant per la francesa i la russa.

Els estats, les monarquies, les repúbliques, les religions, el capitalisme... es van modificant fins fer-se irreconeixibles fins i tot canvien d'aparença, de nom i fins i tot d’estructura, funcions... A cada disrupció s’enforteixen les estructures de dominació, es cert que a vegades hi ha un retrocés, però a la llarga sempre s’ha reprès amb més força i amb més eficàcia.

Els dominadors sempre han aprofitat els «desastres» d’origen natural o induïts per ells, com per exemple diverses epidèmies de verola decisives en la invasió de les Amèriques (ja sigui la anglosaxona o la hispana), o en  llegendes com la de les 7 plagues d'Egipte formen part de la cultura occidental, o les processons i les rogatives eclesials a sants diversos amb motiu de sequeres, inundacions o epidèmies s’han mantingut fins els nostres dies, amb la visita del conseller Francesc Baltasar a Montserrat per demanar  la fi de la sequera de 2008 (https://www.ccma.cat/324/el-conseller-de-medi-ambient-reconeix-que-tot-i-ser-agnostic-ha-demanat-a-la-moreneta-que-faci-ploure/noticia/267944/), de fet els comunistes catalans sempre han estat uns llepaciris de molta cura.

No hi ha masses dades contrastables sobre desastres pandèmics i efectes socials, no és un enfocament popular entre historiadors i epidemiòlegs, així que el que segueix, una relació de disrupcions i efectes, no te pretensions cientifistes, no son processos d’acció i reacció inevitables, però si indicadors del potencial de mutació dels sistemes de dominació, siguin esglésies, estats, corporacions, capitalismes... etc

CREMEM LES BARBIES!!

Com cada any he recollit catàlegs de diferents botigues de jocs, del Corte Inglés, del Tió Sam, de Drim i de ToysRus, he mirat els webs de les marques de joguines més “interessants”, fins i tot he passat una bona estona fent zaping entre el canal Super3, Boing i Clan… vist el que he vist anem de tornada a les joguines perpetuadores dels rols de gènere i dels valors de la dominació.

Els ninots Pinypon(http://www.pinypon.es/ ) estan separats als catàlegs entre els de nenes (supercentre comercial, ambulància de mascotes, cool caravan, castell i carrossa de reines…) i els de nens (avió d’emergència, bombers, helicòpter de rescat,una comissaria… fins i tot un joc de guardia civil), per exemple al catàleg del Corte Inglès els primers estan classificats com “nines de fantasia” i els segons com “figures d’acció”, prou significatiu oi?.

El classisme de les “mesures contra la COVID” del “PROSICAT”.

 

El PROSICAT, aquest organisme opac del que és casi impossible saber-ne la composició (per no dir impossible a la web gencat.cat no se’n troba cap informació directa), ha dictat noves normes de confinament a partir del 21 de desembre, intentant conciliar coses irreconciliables: els interessos econòmics de classe, l’organització burocràtica ineficaç de la Generalitat i els interessos electorals contraposats dels socis de govern.