Alguns links sobre Gènova 2001 i d’altres moments antiglobalització.

“MULTITUD Y ACCIÓN COLECTIVA POSTNACIONAL: UN ESTUDIO COMPARADO DE LOS DESOBEDIENTES: DE ITALIA A MADRID (2000-2005)” https://eprints.ucm.es/id/eprint/8458/1/T30518.pdf  es tracta de la Tesi doctoral de Pablo Iglesias Turrion, molt il·luminadora de les idees dels recuperadors, però amb molta informació.

 

“La Legitimidad de la Propaganda por los Hechos en la Reivindicación por los Derechos Humanos” 2006 https://repositorioinstitucional.uaslp.mx/xmlui/bitstream/handle/i/3770/MDH1SER01601.pdf?sequence=1&isAllowed=y es tracta d’una tesi presentada a una Universitat Mexicana. És un treball acadèmic que repassa les pràctiques de revolta a l’Amèrica sobretot a Mèxic, d’una radicalitat impensable al nostra país, de fet la dediquen a Mauricio Morales (el Panky Mauri) mort per l’explosió d’una bomba que transportava.

 

Carlo vive i morti siete voi!!

 

El 20 de juliol de 2001 la policia italiana va assassinar a Carlo Giuliani, durant les protestes antiglobalització contra la reunió del G8 a Gènova, ara farà 20 anys, va ser el punt culminant d’una escalada represiva.

Després de paralitzar la Ronda del Mil·lenni de la Organització Mundial del Comerç (OMC) (https://ictsd.iisd.org/sites/default/files/news/puentes/puentes1-5.pdf ) mitjançant la “batalla de Seattle”, el moviment antiglobalització estava en un moment dolç i optimista malgrat les abismals discrepàncies internes. 

 

La OMC tractava de superar aquesta aturada a través de Conferència de Doha (una dictadura l’escenari més amable per aquest tipus d’actes), el novembre de 2001, en aquesta conferència s’iniciava la Ronda de Doha (https://www.wto.org/spanish/tratop_s/dda_s/dda_s.htm ) per seguir avançant vers la liberalització total de les relacions econòmiques internacionals.

El MWC de 2021: un congres de pa sucat amb oli, on amb la justificació de la COVID implementen noves mesures de control i on preparen el del 2022 on sembla que es faran bons negocis una altra vegada.

Be, finalment s’ha acabat un Mobile World Congress de pa sucat amb oli, aquesta vegada no han posat potes enlaire la ciutat, ni han envaït hotels restaurants i zones d’esbarjo ha vingut poca gent i molta de la que ha vingut és del país. No ens hem d’enganyar el bitxarracu no és mort, sols està a l’espera de temps millors, espera al 2022 per retornar la seva tasca devastadora, espoliadora i dominadora.... així que: ull viu i orelles tieses!!!

Els organitzadors prefereixen dir que és el de la recuperació, de fet sembla ser un assaig per reprendre’l el 2022, concretament entre el 28 de febrer i el 3 de març.

COVID 19 un balanç provisional

Text publicat al num zero (abril de 2021) de la revista AGRACIA de l'Ateneu Llibertari de Gràcia

 

 

Hem estat més d’un any (des de el 14/3/20), que no es poc, en estat d’emergència. No volem entrat en temes tècnics, epidemiològics o immunològics, de tota manera darrerament han sorgit especialistes en aquests temes sota cada pedra. Tampoc volem entrar en el que els medis del sistema anomenen conspiranoies i negacionismes (qualificatius profundament desqualificadors i instrumentalitzats per fer callar qualsevol dissidència, fundada o no).

Tampoc entrem aquí en temes estretament connexos, com el desmantellament i mercantilitzacio privativa de la sanitat pública o els efectes devastadors sobre els treballadors, especialment els més vulnerables, son temes importants, però que han estat tractats i combatuts extensament per diverses organitzacions, especialment sindicals.

Ens volem centrar en l’impacte que han tingut totes les mesures dels governs de l’estat i de Catalunya com impulsores i fomentadores de la repressió i el control social.

 

 

 

 

Els “xips” de les bosses i els cubells de la PaP de Sant Andreu del Palomar

Els “xips”, de fet etiquetes RFID (tags de radiofreqüència) (http://negreverd.blogspot.com/2013/11/smart-city-smart-merda.html   http://negreverd.blogspot.com/2018/10/smart-city-geolocalitzacio-i-realitat.html ) no son una cosa nova en la recollida de residus, diverses poblacions catalanes l’apliquen (el barri de Sarrià, Lleida, Berga, Riudecanyes... i més), i diversos ens de recollida estan fent concursos per adquirir-ne, el Consorci de Residus del Vallès oriental (1.098.000€), Berga (59.727€), el Consell Comarcal de la Selva posa com condició per la compra de cubells que es pugui implantar una etiqueta RFID (https://ca.wikipedia.org/wiki/RFID ).

 

Es tracta d’etiquetes passives (no disposen d’alimentació d’energia, la obtenen del camp que genera el lector), en sa major part del tipus UHF de 868 MHz, poden llegir a alguns metres de distància (fins 4 o 5m) i poden fer multilectures a alta velocitat i en alguns cassos el codi és reprogramable.

La única dada que tindrà la etiqueta serà l’habitatge al que correspon la bossa o el cubell (i les personals que hagi facilitat qui hagi recollit el kit de la PaP), la dada capturada s’adjunta al tipus de residu, dia, hora, i localització (amb el GPS del vehicle de recollida o del lector).

En alguns països (aquí no) el vehicle incorpora un sistema de pesada, llavors el càlcul de la producció és precís en comparació amb el que tindrem aquí, el nombre de recollides... tot això va dirigit al pagament per generació (PxG) que és l’objectiu real d’aquests sistemes, com be diu l’ajuntament a la pàgina 14 del butlletí de maig i en la 12 del de gener (https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/PaP_bulleti_santandreu-Maig2021.pdf, https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/PaP_bulleti_santandreu-Gener2021.pdf ).

 

Explotació laboral i atur en un mon de robots i intel·ligència artificial.

 El que ens venien pronosticant, i no s’acabava de produir, la extensió de la robotització i de la intel·ligència artificial en l’àmbit laboral comença ja a ser un fet.

El sector que més s’havia robotitzat va ser el de l’automòbil, la intensitat de robotització (nombre de robots per cada 10.000 treballadors) és entre 4 i 5 vegades més alta que en el conjunt industrial (1.196 contra 281). La robotització s’estén a d’altres sectors, així que el procés de destrucció de llocs de treball que ha patit el sector de l’automòbil, amb milers d’acomiadaments a tot el mon, s’estendrà a d’altres sectors així com les condicions de treball que generen també, la expulsió dels treballadors menys qualificats cap a feines més marginals i precàries (més dades a https://ifr.org/ ) .

Mentre el software d’intel·ligència artificial augmenta el control sobre els treballadors i empitjora el seu medi social, aïllant-lo i lligant-lo més curt, com està passant amb algunes aplicacions del teletreball.

La robotització i la Intel·ligència artificial s’aplica d’una manera molt especial a tasques “poc considerades”, tenen un risc d’automatització superior al 50% la preparació de menjar, la construcció, la neteja, la conducció de vehicles, l’agricultura, la confecció i els serveis personal, mentre que els alts comanaments i els polítics estan per sota del 30%.

 

La demagògia del capitalisme pretén que aquest desplaçament vers els marges i l’atur és “una oportunitat” per fer el “que tu vulguis” i per “formar-te” (o millor dit deformar-te) en un miratge de meritocràcia dels self-made-mens, mentre que l’esquerra de l’estat i el capital afegeix una renda bàsica que ens permetrà “cultivar-nos” (al respecte pot ser interessant, a partir del minut 20, mirar les opinions que una colla d’idiotes donen al vídeo de  https://www.enriquedans.com/2021/04/el-futuro-del-trabajo-un-documental-interesante.html ) .

Les compres dels Mossos de la “secreta”.

Si anem seguint las adquisicions que ha anat fent la Direcció General de Policia per equipar als mossos dels medis necessaris per actuar encobertament ens podem fer una idea de l’abast de les seves activitats.

Per una part està la compra (com cada any) de roba de paisà per els mossos que actuen sense uniforme, per l’altra l’adquisició de dispositius d’escolta encoberta de conversacions i, el renting de vehicles camuflats.

Els mossos de paisà.

Com cada any, des de 2014, ha sortit el concurs de vestuari de paisà per els agents dels Mossos d’Esquadra (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/notice.pscp?idDoc=78578201&reqCode=viewCn), aquest any l’import (852.244€) ha estat semblant al de l’any passat, des de 2019 la despesa en vestuari de paisà ha estat de casi 2,5 milions d’euros. Des de 2014 l’adjudicatari ha estat sempre la empresa ITURRI, segurament aquest any també.

 

El sistema per repartir tot aquest vestuari és mitjançant vals bescanviables d’entre 20 i 364 euros, el nombre de vals depèn de l’activitat de paisà de cada mosso receptor, els de 364 molta activitat i els de 20 poca, l’activitat sense l’uniforme ve regulada per la Instrucció 18/2014 de 29 de desembre (http://www.elsindi.cat/pdf/juridiques/Instru18serveiNoUniforme.pdf ), en principi deixant a part alts càrrecs i buròcrates diversos tenen dret a aquests vals el mossos d’unitats que treballen encobertes (afers interns, investigació criminal, transports, les Àrees d’Informació Interior i Exterior) i d’altres més protocol·làries i d’escortes.

Amb aquestes dades no podem saber del cert quants mossos treballen habitualment encoberts, però segur que son més de 3.000 (http://negreverd.blogspot.com/2018/07/els-mossos-que-ronden-de-paisa-al.html, http://negreverd.blogspot.com/2020/04/mossos-desquadra-i-camuflatge.html ).

 Subministrament de quatre equips Micro-IP d’àudio encoberts amb comunicació IP per a la policia de la Generalitat.

Va sortir a concurs a finals de 2020 l’adquisició de 4 equips de Micro-IP per escoltes encobertes (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/es_ES/awardnotice.pscp?idDoc=69936170&reqCode=viewPcan).

Actualment el mossos disposen de 2 equips de captació i transmissió d’àudio, amb aquests dos equips es dona servei a unes 10 peticions anuals, ja que es solen deixar al menys un mes, amb la adquisició dels 4 nous equips es podran fer 60 escoltes a l’any...

Els vehicles camuflats:

Va haver un concurs per adquirir 300 vehicles camuflats (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/es_ES/awardnotice.pscp?idDoc=77738321&reqCode=viewPcan )cara a les darreres eleccions i la emergència COVID, desprès es va fer una nova licitació per el renting de 382 vehicles (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=viewCn&idDoc=79666948&lawType= ), però degut al secretisme (“per raons de seguretat”) no han publicat les característiques, encara que alguns dels lots porten l’especificació de logotipat i d’altres no.