10 d’oct. 2021

L’estat està molt interessat en el teu genoma i en el teu mòbil.

 

Aquest mes d’agost la División Económica y Técnica (Cuerpo Nacional de Policía, CNP a partir d’aquí) ha publicat tres anuncis de concursos, un de serveis i dos de subministraments, per un import total d’uns 880.000€. Encàrregs força significatius.

El contracte de serveis és el de “Actualización de licencias y Mantenimiento correctivo y preventivo de componentes físicos y lógicos de ámbito forense, de la Dirección General de la Policía, de tal forma que le permita cumplir adecuadamente sus misiones” (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/placsp.pscp?idDoc=8147869&reqCode=viewPlacspExpedient ), per un import de 686.256 i dividit en 4 lots, corresponents a diversos software i harware específics d’us policial.

El Lot 1 correspon a dos sistemes d’analítica del so i la parla humana.

El Lot 2 a diversos programes per incidir sobre bústies de correu i recuperació de la navegació de diferents navegadors, així com diversos programes de gestió de casos, un sistema d’escàner 3D, adquisició de dades de telèfons mòbils i GPS, desencriptació,  i obtenció de la informació en entorns Mac.

El Lot 3 a sistemes de software i hardware per accés a dispositius telefònics mòbils, GPS, i anàlisi físic i lògic de la informació que contenen, l’accés a les dades que contenen, lligat en sa majoria als sistemes Cellebrite dels que parlarem més endavant, adquisició de dades en entorn Mac i software per anàlisi i millora d’imatges de vídeo, especialment de vigilància.

El Lot 4 incideix en l’anàlisi de les dades de dispositius mòbils emmagatzemades al cloud i en el trencament de contrasenyes (https://www.youtube.com/watch?v=Hz9Bdwd1kOc ).

Un dels dos contractes de subministraments és: “Adquisición de un equipo de una plataforma de automatización de librerías genómicas para uso forense con destino al Laboratorio de Biología ADN de la Unidad Central de análisis científicos de la C.G.P.C.” (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/placsp.pscp?idDoc=8174417&reqCode=viewPlacspExpedient), per un import de 54.400€, una biblioteca genòmica és una col·lecció de fragments d’ADN que en conjunt representen el genoma d’un organisme, la biblioteca permet localitzar els diferents gens i emmagatzemar el genoma complet d’un organisme (en aquest cas persones) (https://es.wikipedia.org/wiki/Genoteca).

 

Els analitzadors Cellebrite UDEF Touch II.

 

L’altre contracte de subministraments és Adquisición de 15 analizadores de dispositivos móviles Cellebrite UDEF Touch II Ultimated Standard en entorno de fronteras, con destino a la Comisaría General de Extranjería y Fronteras” (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/placsp.pscp?idDoc=8147869&reqCode=viewPlacspExpedient), aquests 15 analitzadors destinats a fronteres s’uneixen a les altres 52 unitats ja disponibles i que es citen al plec de serveis citat més amunt, en total 67 unitats (a les que caldria afegir les que segurament estan en mans dels altres cossos policials del país).

Cellebrite és una empresa israeliana dedicada a la intel·ligència digital i especialitzada en extreure dades d’aparells mòbils, està valorada en 2.400 milions de $ (https://www.cellebrite.com/es/pagina-principal/).

Les aplicacions del sistema de Cellebrite adquirit son (traducció literal de la seva web) Desbloquegi dispositius amb facilitat Ometi els bloquejos de patrons, contrasenyes o PIN i superi els desafiaments de xifrat ràpidament en els dispositius Android i iOS populars. Obtingui accés a la gamma més àmplia de dispositius. Extregui dades de telèfons mòbils, drones, targetes SIM, targetes SD, dispositius GPS i més Endinseu-vos per extreure més dades. Feu un sistema lògic complet d'arxius i extraccions físiques per obtenir la major quantitat de dades dels dispositius digitals” (entre altres per consultar més dades podeu mirar (https://cf-media.cellebrite.com/wp-content/uploads/2020/06/ProductOverview_Cellebrite_UFED_A4.pdf  ), l’eina sembla força fàcil d’operar i es pot emprar tant en laboratori com al fora d’ell (mira aquest vídeo de demostració https://www.youtube.com/watch?v=vvne-5_thoU ).

Com que “en casa del Herrero cuchillo de palo” el 2017 Cellebrite va patir una filtració de dades que va posar al descobert una llista de clients, entre ells la poli turca, la de Hong Kong, la de Bahrain, Birmània, Bielorússia ... ha estat utilitzat contra periodistes, opositors i manifestants detinguts.

L’us als EUA està molt estès (FBI, NSA, DEA, immigració, fronteres...). A Europa també està, molt estès el seu us en la major part dels seus estats, així Alemanya, Àustria, Dinamarca, Noruega i el regne Unit els utilitzen massivament sobre els telèfons del emigrants i els demanadors d’asil, a França es va fer servir massivament contra els manifestants contra el G/ a Biarritz (2019).

A partir d’un conflicte amb Signal sobre la seguretat quan Cellebriti va incorporar tecnologia per trencar el xifrat de Signal, Signal va publicar falles de seguretat de l’analitzador i va anunciar la possible instal·lació de fitxers “emmetzinats” (https://www.lanacion.com.ar/tecnologia/signal-vs-cellebrite-que-sucede-cuando-los-hackers-son-hackeados-nid07052021/ ) l’enfrontament continua.

 

Així doncs veiem com l’estat està molt interessat en identificar-te, en el que fas, dius, escrius... i penses, SIGUEU PRUDENTS I CUBRIU ELS RASTRES!!

29 de set. 2021

Deixant rastres, infografia num.2, CAT i CAST

Aquesta és la segona infografia sobre deixar rastres, no és exaustiu, s'ha d'ampliar i reduir segons les necessitats de cadascun i tebir en conte que les tecnologies de control social van per devant del que sabem d'elles.

No hi ha tota la informació possible, el contingut és el bàsic. S’ha d’ampliar segons interessos i circumstàncies. També hi ha tècniques de les que encara no tenim informació directa o mínimament completa (per exemple el cas dels olors).

Enllaç a la primera infografia  http://negreverd.blogspot.com/2021/08/infografia-deixant-rastres.html




24 de set. 2021

DE BOTELLONS, BONS PENSAMENTS I DISSIDÈNCIES.

Desprès de l’amenaça de desplegament de 1.000 policies per impedir concentracions de joves (en boca de la Sra. Alcaldessa Ada Colau), una amenaça que de moment ha estat una escenificació, ja que la primera nit hi han agut acumulacions de milers a la zona de Plaça Espanya, al Passeig del Born i al Passeig Lluis Companys (https://elpais.com/espana/catalunya/2021-09-01/colau-sobre-la-segunda-merce-en-pandemia-no-habra-fiesta-en-la-calle.html ). De fet els botellons universitaris de la UAB (8.000 asistents, amb agressió masclista https://www.europapress.es/catalunya/noticia-8000-personas-acuden-pasada-noche-botellon-universitat-autonoma-barcelona-uab-20210918120647.html ) o de la Complutense de Madrid (25.000 assistents https://www.niusdiario.es/sociedad/sucesos/macrobotellon-universidad-complutense-madrid-sin-mascarilla-distancia-fiesta_18_3204870342.html ) tampoc van ser controlats.

La sociabilitat juvenil, tan blasmada per tots els ben pensants, ja siguin bons pensaments clericals, autoritaris de dretes, progressistes o autoritaris d’esquerres, s’ha tronat a imposar sobre el seny i les directives de la nova normalitat.

 


 

16 de set. 2021

CONTRA ELS AEROPORTS, ELS AVE, LES AUTOPISTES... I LA SOCIETAT QUE ELS NECESSITA. NI AL PRAT, NI A REUS, NI A RIUDELOTS, NI A BARAJAS, NI ENLLOC!!.

 El que s’anomena mobilitat (amb l’afegitó de sostenible o sense) és sols una part més del sistema de dominació capitalista. Ens movem, però, vers on?... majoritàriament ens movem sols per dos objectius, per produir i per consumir. Es mouen els treballadors cap a la seva feina, els immigrant vers la metròpoli de destí, els consumidors cap els magatzems, les zones comercials, els consumidors de turisme cap a un destí alienat... poc importa la modalitat totes elles (tren, avió, vehicle privat o públic...) tenen el mateix objectiu produir i consumir, i en darrer termini sostenir el tinglado estatal/capitalista que és el sistema tecnoindustrial en el que vivim.

Tot aquest moviment suposa un cost econòmic i una certa inseguretat. El mateix caràcter que te la mobilitat suposa inseguretat i revolta, ja siguin dels insurgents contra augments de costos del transport (augments a afegir a la misèria i precarietat quotidiana), o la pirateria marítima a Somàlia o al mar de la Xina. La major part de revoltes importants dels darrers anys han girat, en major o menor grau, al voltant de la mobilitat, la de Xile, la d’Iran, la dels Gilets Jaunes...

Reduir una part dels riscos lligats a aquesta inseguretat i d’aquests costos és un dels objectius del que s’anomena «mobilitat sostenible». En això la crisi climàtica i la COVID han ajudat força, el teletreball i  l’e-comerç han estat les primeres mesures en ser aplicades massivament, ajudades per la distribució tipus rider i en el cas de l’oci per les noves tecnologies de distribució de continguts audiovisuals que no requereixen sortir de casa... ni aixecar-se del sofà

Les infraestructures de mobilitat ocupen una bona part de la terra ja sigui físicament, ja sigui per l’extracció de materials necessaris per a la seva construcció, les obres publiques mouen milions, i les empreses dedicades a elles formen part important dels cartels que controlen el mon.

No es pot separar la mobilitat amb una de les seves principals regulacions/limitacions: les fronteres. Els estats les obren i les tanquen selectivament a les persones, segons les necessitats de producció del capital, en el cas de les mercaderies la situació és més complexa i depèn, no ja d’interessos globals, sinó de les necessitats de fraccions del mateix capitalisme “semilocals”. La COVID ha vingut a reforçar fronteres i a crear-ne de noves que poden anar des de ciutats, comarques... fins i tot a les entrades a supermercats, bars o teatres.

3 de set. 2021

La «nova videovigilància» post-COVID. El cas d’Alacant.

 

Passat l’estat d’alarma, l’administració local s’ha desencallat una mica, no en l’atenció presencial als ciutadans, però si en la publicació de concursos, així molts plecs de contractació que van estar aturats s’han començat a moure, alguns exactament  iguals com estaven i d’altres amb modificacions notables.

Els canvis moltes vegades s’argumenten aprofitant la crisi de la COVID, que, com passa en el cas del jihadisme, és un pràctic comodí que justifica tot.

Cada cop es demanen noves implementacions en els sistemes de videovigilància, així, casi tots volen la lectura de matrícula, la marca i el color  dels automòbils, algun plecs parlen ja de termovideovigilància (https://cuadernosdeseguridad.com/2020/05/innovacion-tecnologia-temperatura/  ) i d’altres de control del trencament de confinaments, detecció de mascaretes....

2 d’ag. 2021

Infografia: “deixant rastres??”.

Es tracta d’una infografia sobre els rastres que deixem en qualsevol espai físic quan realitzem alguna activitat, la idea era fer un element de comunicació senzill i el més visual possible per facilitar prendre mesures de seguretat d’una manera conscient. No hem reeixit del tot, a quedat una mica atapeïda i amb massa text.

No hi ha tota la informació possible, el contingut és el bàsic. S’ha d’ampliar segons interessos i circumstàncies. També hi ha tècniques de les que encara no tenim informació directa o mínimament completa (per exemple el cas dels olors).

 


 

22 de jul. 2021

Alguns links sobre Gènova 2001 i d’altres moments antiglobalització.


“MULTITUD Y ACCIÓN COLECTIVA POSTNACIONAL: UN ESTUDIO COMPARADO DE LOS DESOBEDIENTES: DE ITALIA A MADRID (2000-2005)”
https://eprints.ucm.es/id/eprint/8458/1/T30518.pdf  es tracta de la Tesi doctoral de Pablo Iglesias Turrion, molt il·luminadora de les idees dels recuperadors, però amb molta informació.

 

“La Legitimidad de la Propaganda por los Hechos en la Reivindicación por los Derechos Humanos” 2006 https://repositorioinstitucional.uaslp.mx/xmlui/bitstream/handle/i/3770/MDH1SER01601.pdf?sequence=1&isAllowed=y es tracta d’una tesi presentada a una Universitat Mexicana. És un treball acadèmic que repassa les pràctiques de revolta a l’Amèrica sobretot a Mèxic, d’una radicalitat impensable al nostra país, de fet la dediquen a Mauricio Morales (el Panky Mauri) mort per l’explosió d’una bomba que transportava.