7 de juny 2019

Banalització i mercantilització del desastre climàtic.

Un cop acceptada la realitat del canvi climàtic,  per l’entramat corporatiu-capitalista, ara toca treure’n profit i convertir en una mercaderia banal l’acció en contra, en mercaderia comercial i política per continuar estenent la dominació.
El desastre climàtic i els seus impactes sobre la salut, la economia, els ecosistemes... han esdevingut instruments per estendre i aprofundir la dominació a tots els nivells de la vida (no sols la vida humana) del planeta. L’angoixa i la culpa s’estenen i serveixen als interessos del sistema.
Els resultats de la dominació climàtica suposaran l’empobriment i l’alienació de la majoria del mon viu, la destrucció de la biodiversitat i milers de vides humanes.
En aquest marc han aparegut d’una manera fingidament espontània moviments “de base” com el “Fridays for Future” representat per l’encantadora Greta, i el més enèrgic “ExtinctionRebellion” o la moderadíssima “Family for Future”, tots ells pacifistes (que no pacífics) i partidaris de culpabilitzar al conjunt de la humanitat (inclosa la més desfavorida).

13 d’abr. 2019

La smart mobilitat, la mobilitat com servei, els vehicles de "mobilitat personal" i altres trampes de la dominació.


En el tema de la gestió de les ciutats la “tendència” més “actual” és la de les ciutats intel·ligents (smart city), seguida de les ciutats resilients i, més allunyada, la cada cop més obsoleta ciutat sostenible, de fet el mot “sostenible” s’està substituint per els més moderns als voltant de la “economia circular”.
En tots els casos son qualificatius que amaguen una única realitat, el fet de que les ciutats son espais dissenyats per a la explotació intensiva dels seus habitants, siguin aquestes ciutats de mon “desenvolupat” o les macrourbs del que en diuen mon “menys desenvolupat”.
El tema de les smart city posa l’èmfasi en el control tecnològic/digital que s’ha apoderat de tots els àmbits de la vida quotidiana, des de la salut, al treball, per no dir el lleure, de la ma dels sistemes de comunicació, cada cop més ràpids i a un cost més baix.

11 de març 2019

Ja hi ha nadons a la carta, ja tenim humans genèticament millorats i genèticament inferiors.


L’edició del genoma, des de la troballa de l’eina “CRIPR Cas9” (a partir d’ara ens referim a les eines d’edició basades en aquest mètode com CRISPR), no ha fet res més que avançar a una velocitat que sorprèn fins i tot als seus promotors.
Es va començar amb vegetals (xampinyons, diversos fruits...) i amb animals “model”, sobretot ratolins, però de seguida es va passar a d’altres vertebrats, ovelles, vaques... i, naturalment els parents més propers dels humans, el micos (http://negreverd.blogspot.com/2018/06/la-edicio-del-genoma-vers-lapropiacio.html).
Les alarmes respecta a les noves metodologies de la edició i el seu posible impacte sobre la estructura social humana van ser respostes amb burles per els mitjans de comunicació i la comunitat científica, però la inversemblant possibilitat del “millorament genètic humà” ha estat realitat abans del que tots ens pensàvem.

24 de febr. 2019

Els treballadors del metro en vaga solidaria amb els barcelonins.


Els treballadors del metro iniciaran aquest dilluns i fins dijous (25,26,27 i 28), una vaga de 2 hores per torn i que ja ha estat contestada per la generalitat promulgant uns “serveis mínims” del 50% als dos primers torns (de 7:00 a 9:00 i de 16:00 a 20:00) i del 30% al tercer (a partir de les 22:50 fins l’acabament del servei).
El principal des motius per aquesta vaga és la presència d’amiant arreu del ferrocarril metropolità, vagons, andanes, dependències de treball, tallers... vies...
Les fibres d’amiant són un producte cancerigen, hi ha prou amb 0,1 fibres (microscòpiques) per cm3 per quedar fora dels límits ambientals d’exposició diària.

14 de febr. 2019

Automatització, intel·ligència artificial i desigualtat, o com la robotització ens allunya de l'anarquia


Un tema que preocupa, i molt, és l’impacte de la robotització i de la intel·ligència artificial (IA) sobre les desigualtats socials, el fet de que aquestes tecnologies (diuen que es tracta de la  la cinquena revolució... industrial) destrueixin llocs de treball nets fa pensar que, per molts treballadors, no sols els no qualificats s’acosta un llarg període d’aprofundiment de la precarietat laboral.
Abans de res dir que es destrueixen treballs de merda (alguns ben pagats, però aquests no son els majoritaris) per substituir-los per altres treballs de merda mal pagats, o un atur de merda, en definitiva aprofundir en les característiques merdoses del mon. La nocivitat del mon industrial/capitalista va més enllà de la divisió dels humans en estaments laborals i solucions com la renda bàsica o els impostos als robots sols fan estendre-la i aprofundir-la.

27 de gen. 2019

Reivindicació dels incontrolats de 1936 (III). Vicenç Coma, el Paella, per mal nom el Coix del Carrer Gurb, incontrolat d’Osona.



Aquest és el tercer lliurament de la sèrie “reivindicació dels incontrolats del 36”.  El primer va ser sobre els comitès d’Orriols de l’Empordà i el d’Osor a la Selva (http://negreverd.blogspot.com/2018/08/reivindicacio-dels-incontrolats-del-36.html ), el segon sobre Antonio Martin del Comitè de Puigcerdà (http://negreverd.blogspot.com/2018/10/reivindicacio-dels-incontrolats-del-36.html), el d’avui sobre Vicenç Comas de Vic I, esperem que el proper sigui sobre Justo Bueno, incontrolat de Barcelona.

L’Osona del 1936, segons la mitologia nacional catòlica catalana, era un oasi  ruralitzat, amb una industria de menestrals  artesans i emprenedors en harmoniosa convivència, una comarca molt religiosa, carlina o de la Lliga, del catalanisme conservador.
En aquest paradís terrenal van irrompre “els dolents”, els dolents representats per ateus, laïcitzants, republicans, socialistes de tota mena i, sobretot els anarquistes de la CNT i la FAI.
La realitat estava molt allunyada d’aquestes visions, la societat osonenca estava traspassada per la brutal dominació exercida per l’església catòlica i la burgesia fabril i terratinent, acompanyada per els seus braços executors, els matons dels sometents, guàrdies civils, sicaris a sou i requetès... i, finalment, com a “darrer” recurs l’exercit.

23 de gen. 2019

CONTROL LABORAL I TECNOLOGIA


Las tecnologies de vigilància s’infiltren arreu, als barris, a les escoles, a les botigues, als edificis oficials, i de la mateixa manera que envaeixen l’espai veïnal, familiar, de lleure, també estan envaint l’espai on ens deixem la vida, l’espai laboral, fent-lo cada cop més inhòspit i aclaparador.
L’ús de la tecnologia per controlar als treballadors és antic, segurament ve ja de la implantació dels rellotges, i ha continuat amb d’altres instruments cada cop més sofisticats, dels rellotges mecànics de fitxar als sistemes d’accés biomètrics (petjada dactilar, iris, palmell de la ma...), les etiquetes RFID o els serveis mèdics per “afavorir la salut dels treballadors” (sobretot controlar baixes)...