Aquesta setmana ha sigut teatralment una bona setmana a Barcelona, per un
apart l’Ajuntament a declarat la emergència climàtica el dimecres dia 15/1/20 (https://www.barcelona.cat/emergenciaclimatica/ca/la-declaracio ) i per l’altra
promoguda per la Generalitat s’ha celebrat un bunyol anomenat “1a Cimera
Catalana d'Acció Climàtica”, divendres dia 17/1/2020 (https://canviclimatic.gencat.cat/web/.content/03_AMBITS/Cimera_Accio_Climatica/Cimera-Accio-Climatica-compromisos.pdf ) els dos han estat uns
simulacres molt semblants, segurament es volen fer la competència.
17 de gen. 2020
15 de gen. 2020
L’accident de la petroquímica de Tarragona i la nocivitat del sistema tecnoindustrial.
Dimarts dia 14 es
va produir un accident a una planta d’òxid d’etilè del polígon petroquímic del
Camp de Tarragona, hi hauria molt a dir sobre la reacció del Departament
d’Interior de la Generalitat, la resta de les “autoritats” de la zona, els
empresaris i els seus òrgans de seguretat del polígon.
Però no ens volem
centrar en la matussera gestió, ni l’operació de donar-se les culpes els uns
als altres: la empresa no informa, el sistema d’alarma no funciona, diuen que
no els han informat de les substàncies emeses, al mateix temps diuen que son
innòcues... Es diu que l’incident es va originar en un reactor i es va propagar
al dipòsit d’Òxid d’etilè però de moment no s’ha informat de que s’estava
cuinant al reactor...
L’òxid de etilè
no és, ni de bon tros innocu, l’higienisme industrial l’ha estudiat i el
considera tòxic a nivell laboral, es pot donar un cop d’ull a la fitxa de
l’Agència de Substàncies Tòxiques del govern dels EUA (https://www.atsdr.cdc.gov/es/phs/es_phs137.pdf
): problemes cutanis, respiratoris, irritació, problemes neurològics... i
sospites fonamentades d’efectes carcinògens. A part hi ha els desconeguts
ingredients amb els que s’estava treballant al reactor.
Els efectes han
estat força greus (un mort per impacte) al barri de Torreforta, el barri dels
pobres del Camp de Tarragona... i a més els 2 treballadors de la planta morts per
les cremades... i possibles efectes a més llarg termini o més lleus.
Al Camp de
Tarragona hi ha l’acumulació més gran d’empreses potencialment contaminadores i
amb riscos d’accident greu de tot Catalunya (http://negreverd.blogspot.com/2016/07/la-nocivitat-de-la-civilitzacio_25.html
).
Aquest accident i
tot el que arrossega s’uneix amb l’altre que va haver a Montornès del Vallès a
DERPIN, i que s’ha carregat la vida al riu Besos des de Montornès fins la
desembocadura.
No estem doncs
davant d’una amenaça localitzada, sols cal donar un cop d’ull al mapa de
protecció civil per veure que hi ha empreses sotmeses a la directiva Seveso per
tota la geografia catalana (https://pcivil.icgc.cat/pcivil/v2/index.html),
el sistema tecnoindustrial estén els seus tentacles nocius per tota la terra,
enverinant l’aire, l’aigua i el sol, destruint relacions i devastant la terra.
No és tan sols el
risc d’accident, cal acabar amb el sistema tecnoindustrial i el mon que el fa
possible!!.
Nota.- Més enllaços i figures a www.negreverd.blogspot.com
7 de gen. 2020
Contra la Barcelona modernista, contra el modernisme i el que representa.
Durant els dies de
Nadal s’ha pogut veure a la façana principal de l’Hospital de
Sant Pau un espectacle de gust discutible, una projecció de vídeo,
un «mapping», un seguit d’imatges de colors en moviment i, entre
elles un panegíric a Domènech i Montaner, prohom del modernisme i
de la política catalana, arquitecte i president de la Mancomunitat
i de la Lliga Regionalista.
Es tracta d’una
baula més de la promoció turística i cultural de l’arquitectura
modernista, un moviment compromès amb els opressors i traficants de
persones, compromès amb els capitalistes, amb les polítiques
estatals i amb l’industrialisme devastador....
28 de des. 2019
Joguines LEGO, de la creativitat a la cultura carceraria patriarcal
Cada any, des
de negreverd, s’han analitzat d’una
manera relativament sistemàtica les joguines que el mercat ofereix a la
canalla, els pares i mares.
S’ha anat
constatant la progressiva i permanent introducció supremacista dels elements
digitals en les joguines, des de els 0 anys fins als grans (fins els 99 anys
que diu la publicitat de certs jocs), la cosa ve de llarg i, dins dels canals
comercials, queda poc espai per ocupar, fins i tot els “juegos de mesa” estan
envaïts per els gatgets tecnològics un exemple emblemàtic és el nou Monopoly
amb “intel·ligència artificial”.
Fa alguns anys
(molts, decennis) durant un període més o menys curt, les joguines de
construcció (al menys en la seva publicitat, cosa que no vol dir realitat),
varen disfrutar d’un període “no binari”, i un emblema d’aquesta tendència
(comercial , que no ideològica ni vivencial) van ser els jocs LEGO.
Els legos eren
“iguals” per a tots (encara que en realitat fossin més dirigits a una que a
unes, o que els adults els dirigissin més a uns que a unes), la divisió per
gèneres estava implícita, com està tot en la societat on vivim, però estava poc
explicitada.
17 de des. 2019
Els científics, l’IPCC, LA CIÈNCIA i la COP25
Ha arribat el final de la COP25, el resultat ha estat el
que era d’esperar, els estats, les corporacions i bona part de les ONG’s han
tornat a guanyar d’una manera o altra, tots han acabat obtenint el que els
convenia, uns mantenir el poder, altres beneficis i els de més enllà
perpetuar-se.
Hi ha un tema però que uneix a una bona majoria, sobretot
als suposadament «progressistes» partidaris de les reduccions de les emissions,
i aquest tema és la necessitat d’actuar com «la ciència demana i diu», no uns
científics en concret, ni els científics en general, ni uns centres u
organismes (l’IPCC per exemple) sinó la ciència, la ciència en majúscules... LA
CIÈNCIA!! (https://www.ecologistasenaccion.org/129657/el-mundo-grita-emergencia-y-los-gobiernos-se-tapan-los-oidos/
).
Però la CIÈNCIA diu mes coses, coses que no ens fan notar
els defensors» de la CIÈNCIA, coses que afavoreixen als estats, corporacions i
al sistema en general.
La CIÈNCIA és una faula inexistent, és una faula
absolutament diferent del que s’entén per coneixement, entre d’altres, també
del coneixement científic, la ciència és un producte social i és inversemblant
que pugui ser neutre.
6 de des. 2019
COP25, de l’afany de dominació a la patochada. L'espectacle dels estats, les corporacions i els progressites.
La COP25, com la resta de COP’sserà una doble plataforma
de negoci, no podia ser d’una altra manera.
Per una part les grans corporacions i estats tenen un
excel·lent punt de trobada per bastir i ultimar negocis al voltant del canvi
climàtic i, sobretot, de les obres publiques derivades dels plans d’adaptació,
son milions d’euros que canvien de mans, de les mans del pobre a las mans dels
rics de tota mena i color. Res es pot esperar d’un esdeveniment dels estats
esponzoritzat per corporacions com ENDESA (un gran emissor de gasos d’efecte
hivernacle i una de les grans energètiques del mon), el Banc de Santander (un
dels més grans operadors financers del mon, 15.000 bilions per finançar les
energies fòssils), Telefònica, el Grup
Volkswagen, Iberdrola, Suez, Acciona, MAPFRE, BBVA, Sabadell, Tango, Abertis,
Gestamp, Indra, Iberostar, Iberia, Siemens-Gamesa, SEAT y Talgo...
quina colla de devastadors!!
25 d’oct. 2019
Hipocresia climàtica II. Les declaracions d’emergència climàtica.
Ja fa uns mesos
que a nivell mundial hi ha una epidèmia de declaracions (purament declaratives)
d’emergència climàtica, sobretot una mica abans i una mica desprès de les
mobilitzacions mundials de 27S, cosa que denota el seu caràcter oportunista i
de marketing polític, ja es deu haver arribat a les 2.000 declaracions de tota
mena (o casi)... d’Universitats, de ONG, d’Ajuntaments, de Comarques, de
Governs regionals i d’estats, tot plegat foc d’encenalls, molta declaració però
sempre dins del marc del sistema estatal i capitalista (que per altra part no
podria ser d’altra manera).
El Govern de
Catalunya, naturalment, va ser un dels més matiners, en declarar la suposada
emergència el 14 de maig d’enguany (https://govern.cat/govern/docs/2019/05/14/15/12/9ff53be9-20cc-4ce1-9c7c-cdd5dc762187.pdf).
A rebuf del 27S,
el govern va anunciar un seguit de mesures fiscals (ja anunciades feia 3 anys
quan es va promulgar la Llei de Canvi Climàtichttps://canviclimatic.gencat.cat/web/.content/03_AMBITS/Llei_cc/docs/Llei_16_2017_CC_CAT.pdf), així com una “Cimera Catalana Contra el
Canvi Climàtic” cap el febrer/març i una Taula Social del Canvi Climàtic que
també fa tres anys que dona voltes entre consultes i processos participatius trucats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)