16 de set. 2021

CONTRA ELS AEROPORTS, ELS AVE, LES AUTOPISTES... I LA SOCIETAT QUE ELS NECESSITA. NI AL PRAT, NI A REUS, NI A RIUDELOTS, NI A BARAJAS, NI ENLLOC!!.

 El que s’anomena mobilitat (amb l’afegitó de sostenible o sense) és sols una part més del sistema de dominació capitalista. Ens movem, però, vers on?... majoritàriament ens movem sols per dos objectius, per produir i per consumir. Es mouen els treballadors cap a la seva feina, els immigrant vers la metròpoli de destí, els consumidors cap els magatzems, les zones comercials, els consumidors de turisme cap a un destí alienat... poc importa la modalitat totes elles (tren, avió, vehicle privat o públic...) tenen el mateix objectiu produir i consumir, i en darrer termini sostenir el tinglado estatal/capitalista que és el sistema tecnoindustrial en el que vivim.

Tot aquest moviment suposa un cost econòmic i una certa inseguretat. El mateix caràcter que te la mobilitat suposa inseguretat i revolta, ja siguin dels insurgents contra augments de costos del transport (augments a afegir a la misèria i precarietat quotidiana), o la pirateria marítima a Somàlia o al mar de la Xina. La major part de revoltes importants dels darrers anys han girat, en major o menor grau, al voltant de la mobilitat, la de Xile, la d’Iran, la dels Gilets Jaunes...

Reduir una part dels riscos lligats a aquesta inseguretat i d’aquests costos és un dels objectius del que s’anomena «mobilitat sostenible». En això la crisi climàtica i la COVID han ajudat força, el teletreball i  l’e-comerç han estat les primeres mesures en ser aplicades massivament, ajudades per la distribució tipus rider i en el cas de l’oci per les noves tecnologies de distribució de continguts audiovisuals que no requereixen sortir de casa... ni aixecar-se del sofà

Les infraestructures de mobilitat ocupen una bona part de la terra ja sigui físicament, ja sigui per l’extracció de materials necessaris per a la seva construcció, les obres publiques mouen milions, i les empreses dedicades a elles formen part important dels cartels que controlen el mon.

No es pot separar la mobilitat amb una de les seves principals regulacions/limitacions: les fronteres. Els estats les obren i les tanquen selectivament a les persones, segons les necessitats de producció del capital, en el cas de les mercaderies la situació és més complexa i depèn, no ja d’interessos globals, sinó de les necessitats de fraccions del mateix capitalisme “semilocals”. La COVID ha vingut a reforçar fronteres i a crear-ne de noves que poden anar des de ciutats, comarques... fins i tot a les entrades a supermercats, bars o teatres.

3 de set. 2021

La «nova videovigilància» post-COVID. El cas d’Alacant.

 

Passat l’estat d’alarma, l’administració local s’ha desencallat una mica, no en l’atenció presencial als ciutadans, però si en la publicació de concursos, així molts plecs de contractació que van estar aturats s’han començat a moure, alguns exactament  iguals com estaven i d’altres amb modificacions notables.

Els canvis moltes vegades s’argumenten aprofitant la crisi de la COVID, que, com passa en el cas del jihadisme, és un pràctic comodí que justifica tot.

Cada cop es demanen noves implementacions en els sistemes de videovigilància, així, casi tots volen la lectura de matrícula, la marca i el color  dels automòbils, algun plecs parlen ja de termovideovigilància (https://cuadernosdeseguridad.com/2020/05/innovacion-tecnologia-temperatura/  ) i d’altres de control del trencament de confinaments, detecció de mascaretes....

2 d’ag. 2021

Infografia: “deixant rastres??”.

Es tracta d’una infografia sobre els rastres que deixem en qualsevol espai físic quan realitzem alguna activitat, la idea era fer un element de comunicació senzill i el més visual possible per facilitar prendre mesures de seguretat d’una manera conscient. No hem reeixit del tot, a quedat una mica atapeïda i amb massa text.

No hi ha tota la informació possible, el contingut és el bàsic. S’ha d’ampliar segons interessos i circumstàncies. També hi ha tècniques de les que encara no tenim informació directa o mínimament completa (per exemple el cas dels olors).

 


 

22 de jul. 2021

Alguns links sobre Gènova 2001 i d’altres moments antiglobalització.


“MULTITUD Y ACCIÓN COLECTIVA POSTNACIONAL: UN ESTUDIO COMPARADO DE LOS DESOBEDIENTES: DE ITALIA A MADRID (2000-2005)”
https://eprints.ucm.es/id/eprint/8458/1/T30518.pdf  es tracta de la Tesi doctoral de Pablo Iglesias Turrion, molt il·luminadora de les idees dels recuperadors, però amb molta informació.

 

“La Legitimidad de la Propaganda por los Hechos en la Reivindicación por los Derechos Humanos” 2006 https://repositorioinstitucional.uaslp.mx/xmlui/bitstream/handle/i/3770/MDH1SER01601.pdf?sequence=1&isAllowed=y es tracta d’una tesi presentada a una Universitat Mexicana. És un treball acadèmic que repassa les pràctiques de revolta a l’Amèrica sobretot a Mèxic, d’una radicalitat impensable al nostra país, de fet la dediquen a Mauricio Morales (el Panky Mauri) mort per l’explosió d’una bomba que transportava.

 

Carlo vive i morti siete voi!!

 

El 20 de juliol de 2001 la policia italiana va assassinar a Carlo Giuliani, durant les protestes antiglobalització contra la reunió del G8 a Gènova, ara farà 20 anys, va ser el punt culminant d’una escalada represiva.

Després de paralitzar la Ronda del Mil·lenni de la Organització Mundial del Comerç (OMC) (https://ictsd.iisd.org/sites/default/files/news/puentes/puentes1-5.pdf ) mitjançant la “batalla de Seattle”, el moviment antiglobalització estava en un moment dolç i optimista malgrat les abismals discrepàncies internes. 

 

La OMC tractava de superar aquesta aturada a través de Conferència de Doha (una dictadura l’escenari més amable per aquest tipus d’actes), el novembre de 2001, en aquesta conferència s’iniciava la Ronda de Doha (https://www.wto.org/spanish/tratop_s/dda_s/dda_s.htm ) per seguir avançant vers la liberalització total de les relacions econòmiques internacionals.

6 de jul. 2021

El MWC de 2021: un congres de pa sucat amb oli, on amb la justificació de la COVID implementen noves mesures de control i on preparen el del 2022 on sembla que es faran bons negocis una altra vegada.

Be, finalment s’ha acabat un Mobile World Congress de pa sucat amb oli, aquesta vegada no han posat potes enlaire la ciutat, ni han envaït hotels restaurants i zones d’esbarjo ha vingut poca gent i molta de la que ha vingut és del país. No ens hem d’enganyar el bitxarracu no és mort, sols està a l’espera de temps millors, espera al 2022 per retornar la seva tasca devastadora, espoliadora i dominadora.... així que: ull viu i orelles tieses!!!

Els organitzadors prefereixen dir que és el de la recuperació, de fet sembla ser un assaig per reprendre’l el 2022, concretament entre el 28 de febrer i el 3 de març.

5 de juny 2021

COVID 19 un balanç provisional

Text publicat al num zero (abril de 2021) de la revista AGRACIA de l'Ateneu Llibertari de Gràcia

 

 


Hem estat més d’un any (des de el 14/3/20), que no es poc, en estat d’emergència. No volem entrat en temes tècnics, epidemiològics o immunològics, de tota manera darrerament han sorgit especialistes en aquests temes sota cada pedra. Tampoc volem entrar en el que els medis del sistema anomenen conspiranoies i negacionismes (qualificatius profundament desqualificadors i instrumentalitzats per fer callar qualsevol dissidència, fundada o no).

Tampoc entrem aquí en temes estretament connexos, com el desmantellament i mercantilitzacio privativa de la sanitat pública o els efectes devastadors sobre els treballadors, especialment els més vulnerables, son temes importants, però que han estat tractats i combatuts extensament per diverses organitzacions, especialment sindicals.

Ens volem centrar en l’impacte que han tingut totes les mesures dels governs de l’estat i de Catalunya com impulsores i fomentadores de la repressió i el control social.