LA NOCIVITAT INDUSTRIAL A POLINYÀ (VALLÈS ORIENTAL)

 

La matinada del 18 al 19 de Juliol s’ha produït un incendi (https://twitter.com/i/status/1814119611475935605) en una empresa logística especialitzada en productes quínics perillosos, BARNASTOCK (https://www.barnastock.com/es/) que és una empresa fundada el 1982, forma part de Grup Barcelonesa (que te altres instal·lacions perilloses), disposa de 28.000 m2 de magatzem i dipòsits per un volum de 1.600m3.

Està inclosa en la directiva Seveso de la UE (https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32012L0018&from=ES ).

El resultat de l’incendi va ser el confinament de la població a Polinyà i a Santa Perpétua, en total 30.000 persones de totes les edats ja que la zona d’alerta cobria bona part dels cascs urbans.

La directiva rep el nom del desastre de Seveso (https://guiar.unizar.es/1/Accident/Seveso.htm ), un poble italià on el 1976 la factoria de ICMESA del grup Givaudan (Givaudan Ibérica te fàbrica a Sant Celoni) va patir un incendi que va provocar una emissió de dioxines sobre la població dels voltants. A Barcelona (província) hi ha més de 150 fàbriques afectades per aquesta directiva en la categoria de risc alt (https://malclima.blackblogs.org/2023/11/14/seveso-a-casa-nostra-el-simulacre-demergencia-quimica-com-premonicio-i-simbol/ ).

A Polinyà hi han en total 2 establiments classificats com de risc alt, Barnastock (la fabrica incendiada) i la fàbrica de pintures Hempel, a la comarca hi ha una densitat alta d’aquest tipus d’instal·lacions, a Santa Perpètua 1, a Barberà del Vallès 2 i a Mollet 4, la comarca del Vallès Oriental padece una nocivitat, per una part difusa (ningú sap quina afectació  crònica poden tenir les emissions difuses de totes aquestes instal·lacions) i per altra un risc permanent d’accident, com demostra el confinament de dimarts/dimecres passat dels dies 18/19 (https://pcivil.icgc.cat/pcivil/v2/index.html#41.71024,1.75816,3z ).

No és el primer accident industrial a Polinyà el 2008 va haver un incendi a una magatzem de plàstics i el 2013 a SM Peguform Automotive, una empresa de pintat de peces d’automoció.

A la fitxa de Barnastok del link que adjuntem hi ha una relació de les principals substàncies que emmagatzemen nitrat d’amoni, gasolina, nafta, hidrazina, metanol i formol, també els seus efectes entre ells càncer (hidrazina i la nafta) i defectes genètics (nafta). A part del risc d’incendi l’escenari més desfavorable seria la dispersió tòxica d’hidrazina, per la que s’estableix una zona d’alerta de2.900 metres.

Això és un exemple de la situació que patim i vivim, la societat industrial envenena l’aire, l’aigua i la terra i a nosaltres mateixos, ja sigui lentament o violentament a través d’un “accident”.

Link a la fitxa de Barnastock https://documents.dadesobertes.gencat.cat/proteccio-civil/docs/010_públic_a.pdf

VERD URBÀ, GENTRIFICACIÓ I APARTHEID DE CLASSE

El passat dijous, 4/7/24 a “el Periòdico” havia un article amb el títol “les ciutats més verdes redueixen la taxa de mortalitat de la població” (https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20240703/les-ciutats-mes-verdes-redueixen-104967480 ), l’article es basa en un altra de l’Institu  ISGlobal (https://www.thelancet.com/journals/lanplh/article/PIIS2542-5196(24)00120-7/fulltext ) que ja te estudis en el mateix sentit al seu web (https://www.isglobal.org/ ), tot es basa en una exposició academicista, on hi ha més verd hi ha més salut, o sia que “ves a viure a prop d’una zona verda (i paga)”, en la majoria dels cassos no es te en conta el tema de la renda, hi ha un biaix de classe, se’ns predica tenir cura de la nostra salut i tenir hàbits saludables (cuidar-se en diuen), una mena de esforç personal (o familiar), sense contar el que això suposa segons la situació econòmica i social.

Però el biaix  de classe existeix (de la classe econòmica, o sia els pobres, no el “subjecte històric” marxista), podem donar un cop d’ull a les dades disponibles sobre el tema, que no son moltes... podem trobar fàcilment concordàncies significatives.

Val a dir que les dades de renda disponibles son les menys fiables, sobretot com menys habitants te el municipi.

Sobre la suposada decadència de l’Església Catòlica

 

Fa unes setmanes, bastantes al diari (de paper) havien encartat un fulletó sobre els números de l’església catòlica, més endavant van publicar més publicitat pagada (o no) centrada en la declaració de renda, la famosa X... vaig descartar l’encartat fins que al anar a llençar el paper acumulat l’he tronat a mirar i, em sembla que les números que hi surten son força interessants...

 

L’església catòlica es percebuda actualment com un poder en decadència, malgrat el seu posicionament en temes tan significatius com els anticonceptius, la mort digna, el lloc dels homosexuals a la societat... i anys enrere va combatre la llei del divorci, les diferents lleis d’educació... de fet si encara a les escoles públiques es fa una catequesi catòlica privilegiada es per la força de l’església, força que es nega i es relativitza per poder seguir exercint-la d’una manera més eficient i desapercebuda... a més bona part del “progressisme” és una esquerra de sagristia amb una llarga història de cooperació eclesial, des de el franquisme, fins les ONG suposadament “neutres” de l’actualitat.

 

Una empresa amb molts treballadors:

 

L’església te un gran nombre de persones en nòmina o directament cooperants, en total 150.992 persones, sense contar professors de religió, ni missioners, ni voluntaris de Caritas i Manos Unidas, sols Capellans, Religiosos/as, catequistes i pastoral de la salut (els qui treballen amb els més vulnerables). De fet els profes de religió, els de la pastoral i de les ONG, poden ser també capellans, religiosos o catequistes, de tota mena la xifra de 150.992 seria una subestimació...

 

Com podem avaluar l’impacte d’aquestes 160.00 persones (per el capbaix) al conjunt de la nostra societat, si mirem les dades del nombre de treballadors el 2023 (https://cincodias.elpais.com/economia/2024-03-21/de-mercadona-a-acs-las-diez-empresas-espanolas-con-mas-trabajadores-que-soria-o-teruel.html ), veurem que els 160.000 persones de l’esgésia catòlica son un 38% més que la empresa amb més treballadors de l’estat, MERCADONA (98.700) i seria la organització professionalitzada amb més membres (més que el Corte Inglés, més que ACS, més que la ONCE...).

 

Una xarxa omnipresent.

 

A això cal afegir la seva xarxa territorial i social 22.933 parròquies, més de 4.000 comunitats religioses, 2.536 centres educatius d’ideari catòlic, 14.383 entitats religioses, 8.796 centres assistencials de l’esgésia, i tot això, en bona part finançat per el conjunt de la societat.

 

Una potència econòmica.

 

Reben, segons moltes fonts, 11.000 milions d’euros directa o indirectament de l’estat, d’aquests 359 corresponen a la assignació de la declaració del IRPF que ells no consideren aportació de l’estat, les subvencions a les escoles, a caritas i a d’altres entitats tampoc, de fet, en el seu pressupost, sols reconeixen 382 milions d’aportacions directes dels “fidels”.

 

La resta, fins els 874 milions que reconeixen (a part dels 359) son majoritàriament aportacions de l’estat, altres organismes públics (ajuntaments, diputacions...) i rendiments de bens de bens de titularitat més que dubtosa.

 

En resum

 

Qui digui que l’església catòlica és un poder inexistent o en decadència és, o be un il·lús o un “agent” seu.

Dona al Rouco Varela el comanament d’una bandera de la legió i ja m’explicaràs!!...

Control social/militar a l’estat espanyol.

 

Quan a la Europa de la UE ressonen els tambors de guerra, a altres zones d’Europa fa temps que sonen més o menys fort, i no diguem a d’altres continents... quan els països de la benestant UE s’estan pensant en reimplantar l’exercit de lleva (estès a les dones joves), quan hi han tantes crides al rearmament, sospitosament vinculades a la industria, potser és l’hora de mirar els pressupostos dels estats i les seves institucions amb una mirada antimilitarista.

Per això és molt interessant l’informe “gasto militar 2024” del Grup Antimilitarista Tortuga (https://www.grupotortuga.com/Al-menos-57-000-millones-de-euros ) i de pas donar una mirada als mapes interactius del Centre Delas sobre la industria militar espanyola https://www.centredelas.org/mapes-interactiu-industria-militar-espanyola/?lang=es . Segur que hi ha mes recursos per obtener informació sobre el tema.

Un aspecte interessant del treball del GA Tortuga és el de la despesa en cossos de Control Social, encara que en ells sols inclouen les policies autonòmiques, el Cos Nacional de Policia i els funcionaris de presons, en total 124.508 efectius, a això afegeix els 143.800 de la vigilància privada donant un total de 268.308, o sia un vigilant per cada 179 habitants. Pensem, però que cal contar també (el GA no els afegeix per algun motiu) la Guardia Civil 81.955 efectius, la policia local, uns 70.000 més o menys i els 2.253 de Vigilància Duanera tindrem un total de 422.516 vigilants, en total d’un vigilant per cada 114 habitants.

Hem deixat fora perquè son cossos més petits i de difícil quantificació el CNI, el Agents Forestals, la Policia Portuària i els diferents “Agents Cívics”, potser baixaríem dels 110 habitants per vigilant.

A Catalunya hi han 18.355 mossos, 2.193 funcionaris de presons, 34.021 policies locals, uns 6.500 policies nacionals guàrdies civils, 654 agents rurals, 140 policies portuaris... més o menys 61.863 vigilants, per tant ens toca un vigilant per cada 127 habitants.

No se si son molts o pocs, seria interessant tenir dades d’altres països.

El Mobile Worls Congres i la massacre de Gaza

Del 26 al 29 de febrer torna a Barcelona el gran mercat/circ del Mobile World Congres, un esdeveniment d’espectacle, de mangoneig i de negocis… on la ciutat és sotmesa a les tensions del capitalisme de grans esdeveniments (lloguer de pisos turístics, invasió hostalera, de la industria del sexe de pagament, dels transports de congressistes amb taxis, Cabify, Uber i diversos VTC... presència policial invasiva...), pas a pas avançant en la gentrificació.

El MWC va aterrar a Barcelona (a la fira de Montjuic) el 2005, el 2013 es va traslladar a la Fira de l’Hospitalet on continua i ocupa la totalitat dels pavellons. Te la promesa de Fira Barcelona de que el 2026 tindrà a disposició el Hall Zero de 60.000 metres quadrats (un creixement del 25% de superfície).

 L’arribada a Barcelona del MWC va suposar un salt important en el nombre d’assistents gairebé duplicant l’assistència (40.000) des de l’anterior que va ser a Cannes (24.000), els anys següents va anar augmentant fins arribar al seu màxim el 2019 amb 109.000 assistents. Després va arribar la suspensió per la pandèmia el 2020 i la MWC de nyigui-nyogui de 2021 (http://negreverd.blogspot.com/2021/07/el-mwc-de-2021-un-congres-de-pa-sucat.html ) on, diuen, van assistir 20.000, després s’ha anat recuperant poc a poc, sense arribar al màxim, la previsió per aquest any és ja de 95.000... ja veurem.

La tecnologia mòbil, que en el remot 2005 es limitava als telèfons s’ha anat expandint 3G, 4G, 5G i el futur 6G, la IoT, i tota la connectivitat que s’expandirà amb la Intel·ligència Artificial i qualsevol nova contribució al progrés.

La nocivitat del MWC per els humans i la terra és ben visible si les cortines de fum de corporacions i estat ens deixen veure, hi ha però un aspecte que volem destacar  (els voldríem destacat tots, l’extractivisme, l’opressió del treballadors, la devastació de la terra, l’extermini dels pobles...) i és la participació d’interessos israelians al MWC, les empreses tecnològiques israelianes per la lògica del tecnomilitarisme estan presents al MWC, el d’enguany i al dels anys anteriors...

Al MWC com intermediador de la industria del seu país participa l'Israel Export & International Cooperation Institute (https://www.mwcbarcelona.com/exhibitors/26568-israel-export-institute ), una organització “sense ànim de lucre” amb el suport del govern d'Israel i el sector privat, facilita els llaços comercials, les empreses conjuntes i les aliances estratègiques entre empreses estrangeres i israelianes, d’aquest institució pengen tot un seguit d’empreses, directament unes 32 empreses vinculades al sector de les comunicacions.

 

La poli, los jueces, Europol, las corporaciones… contra la lucha en defensa de la tierra.

 

Los estados a través de sus sistemas policiales y judiciales se aplican mucho para detectar sus posibles enemigos, un estado sin su policía es una cosa inconcebible y, por su misma naturaleza y lógica, detectan y construyen a sus propios enemigos. Los últimos años la principal vía para construirlos es la clasificación como terroristas de la disidencia, esto ha ido variando con el tiempo, desde el siglo XIX con la Mano Negra y los procesos de Montjuïc, hasta la criminalización de la radicalización islámica actual más allá de los hechos y la organización. Estas construcciones dependen de sus análisis de riesgo, el aparato policial debe anticiparse a la aparición de movimientos disidentes fuertes y, cuando aparecen, aplastarlos, para esto no importa el tipo de estado, ni la ideología en que se base su “legitimación”.

 

El riesgo “estrella” que ha permitido aprobar restricciones severas de lo que se suelen considerar “libertades democráticas” ha sido hasta el momento el yihadismo. En todos los discursos sobre riesgos en la seguridad ocupan un puesto principal, pero los riesgos ligados a movimientos más o menos ambientalistas le van cada vez más, a la zaga.

 

El cambio climático ha sido usado por el capitalismo como marketing para pintar de verde toda mercancía, y por los estados como mecanismo de control y de movilización/desmovilización de la gente. Pero a medida que la situación de crisis se hace más evidente, más se despiertan inquietudes críticas no solo con la situación climática, sino también sobre la devastación de la tierra (bosques, extractivismo, humedales…), la expansión de la nocividad (contaminación de aire, agua y suelos), la dominación sobre los animales y la sociedad resultante de los estados y el capitalismo.

LA CIBERPASMA DE GRÂCIA ET VIGILA. VIGILA QUE NO T’ENXAMPIN!!

Com a tota democràcia moderna a Catalunya s’estan afinant els mecanismes policials, el Conseller Elena a resultat un bon “modernitzador”, de fet procedeix de la socialdemocràcia liberal que, des de sempre, han estat els millors per aquestes tasques.

Així darrerament han fet alguns passos administratius en aquest sentit han sortit (com a mínim) dos decrets de “modernització”, un per reorganitzar el Departament d’Interior (Decret 12/2023 https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=950152) i sobretot i molt especialment el de reestructuració de la Direcció General de Policia (Decret 57/2023 https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8881/1965026.pdf ).

Segurament si llegim aquest decret de reestructuració trobarem moltes coses interessants, però és especialment important el tema de la “Policia Virtual”, altres canvis  son importants, però el més interessant és l’aposta per la digitalització i virtualització de l’activitat policial mitjançant una Comissaria General de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació que assumeix algunes feines de la Policia Científica (ciberseguretat, sistemes de comunicacions, desenvolupament tecnològic...) i sobretot crear una nova “Regió Policial Virtual”.

A Catalunya fins el nou decret hi havien 9 regions policials (Girona, Pirineu occidental, Ponent, Central, Metropolitana Nord, Metropolitana Sud, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i... Metropolitana Barcelona, ara amb la regió virtual, seran 10.

La nova Regió inclourà funcionalment les 9 regions territorial, però treballant i col·laborant en el tema “virtual”.

De cada Regió Policial Virtual depenen l'Àrea de Seguretat Ciutadana i Proximitat Virtual, l'Àrea d'Investigació Virtual i una Oficina de Suport.

Les funcions d’aquesta regió seran, entre d’altres:

.- Realitzar funcions de prevenció d'il·lícits.

.- Perseguir els fets delictius en entorns virtuals que es determini.

I, el més interesant (encara que sigui igual d’important):

.-Dur a terme el patrullatge i vigilància virtual a la xarxa, realitzant funcions de prevenció i de persecució d'il·lícits.