Contra la devastació, contra els aeroports!!

A Catalunya els macroprojectes apareixen i desapareixen segons el vent que bufa... el vent corporatiu/financer, el vent polític o els dos. Sembla que els capitalistes catalans (sobretot els de Barcelona) funcionen a cop de macroprojecte. Funcionen així al menys des de la Exposició Universal de 1888, passant per l’enyorat 1992 i ara amb la nova llaminadura de la Copa Amèrica de Vela.

Alguns han estat un èxit (èxit per els promotors), sols cal mirar la maranya de vies de comunicació AVE’s i autopistes que travessen el país, o el port de Barcelona ampliat en diverses fases i que va necessitar desviar el Llobregat, també tota la collita de polígons “industrials” a cada racó... Altres un nyap, com la instal·lació del ITER a Catalunya, el Fòrum Universal de les Cultures del 2004 o els Jocs Olímpics d’Hivern als Pirineus.

Ara al teatre polític ens representen la funció de les tres infraestructures “clau” (claus segons el PSC y la patronal de Foment), s’exigeix l’aprovació del pla urbanístic per al Hard Rock al Camp de Tarragona (https://aturemhardrock.cat/blog/ ), la construcció del Quart Cinturó al Vallès (http://territori.scot.cat/cat/notices/2013/02/autovia_b_40_quart_cinturO_3196.php ) i l’ampliació de l’aeroport del Prat (https://zeroportbcn.wordpress.com/ ). 

S’ha assolit la quadratura del cercle, tots han guanyat i tots estan contents. 

Però el fet és que amb el pacte dels pressupostos es reobren uns projectes que no han estat mai tancats, sols sotmesos a estira i arronses entre faccions del capitalisme català i capitalisme estatal. Tot queda en qui s’apropia dels rèdits econòmics i/o polítics de fer o no fer, el perjudici és per la terra i els seus habitants.

Dels ajuntaments no es pot esperar massa cosa, per exemple en el cas del Delta del Llobregat els municipis impulsen i promouen importants desenvolupaments urbanístics, com el Pla Ponent a Gavà amb 4.900 habitatges (https://salvemelcalamot.org/ ), Can Sellarès, el Barri llevant Oliveretes a Viladecans o la ARE Sud al Prat amb 2.666 habitatges (http://www.consorcipratnord.cat/15417/detall )... 

En quant a l’ecologisme el trobem molt mediatitzat per els Comuns i els seus satèl·lits (ONG’s, plataformes...) i ideològicament captiu de dos idees, el sostenibilisme i el decreixetisme (els més radicals), dues idees que no ataquen el moll de la qüestió, l’escenari de les dues és la mateixa societat (sostenible o decreixent) amb les mateixes relacions de poder i de dominació.

L’AMPLIACIO DE L’AEROPORT DE BARCELONA:

El tancament de l’ampliació del Prat va ser un tancament en fals, sols va ser un endarreriment, ara reneix la iniciativa, es tora a obrir el tema amb el “Hub intercontinental” o amb l’augment de la capacitat de vols.

El transport aeri no es pot separar de tot el que implica els models de mobilitat, convencionals, “sostenibles” o decreixentistes, tots necessiten aeroports (d’us intensiu, semi intensiu o decreixent), tots necessiten ferrocarrils (convencionals, AVE’s o de via única), tots necessiten vies d’alta capacitat, tots necessiten vehicles més o menys privats de motor tèrmic o elèctric per el transport urbà i per carretera, tots necessiten el sistema de producció industrial capitalista, tots necessiten extreure matèries primes devastant la terra. 

El problema no és un aeroport, el problema no és la destrucció d’un espai natural, el problema no son les emissions i el no acomplir els compromisos de Paris (que per altra part no ens allunyen de la “catàstrofe” climàtica)... el problema és el capitalisme devastador i els estats.

No es poden trobar alternatives perquè totes son falses. Potenciar aeroports petits (més ecosostenibles??) o connexions entre ells en AVE o qualsevol altra via “eficient” intermodal és en el millor dels cassos una bajanada i en el pitjor un engany premeditat per perpetuar un sistema de dominació i devastació.

Aeroports? Ni al Prat, ni a Reus, ni a Riudellots ni a Barajas!!

Hard Rock’s ni al Camp de Tarragona ni enlloc!!

Cinturons d’Autopistes cap ni un!!

Reforestació total de l’Aeroport del Prat i de totes les línies de l’AVE!! Enderrocament i reforestació d’autopistes i Cinturons!!

Contra la devastació de la terra pel capitalisme extractivista!!

Les memòries de la Fiscalia General de l'Estat

Ha estat mot comentat l’informe de la Fiscalia General de l’Estat d’enguany (analitzant l’any 2021) sobretot per la consideració dins l’apartat del “terrorisme” d’organitzacions legals de trajectòria sobradament pacífica... https://www.blogger.com/blog/post/edit/1364007314911708733/3820063070897853061

Les memòries de la Fiscalia General s’elaboren a partir dels informes de la resta de fiscalies i es de suposar que el l’apartat de “terrorisme” a partir d’altres informes enviats per fiscalies de rang inferior i a aquesta per fantasiosos serveis policials.

La Guardia Civil adquireix nous aparells d’espionatge.

Aquest més de juny s’han anunciat dos concursos per l’adquisició de dos tipus d’aparells per el Departament d’Enginyeria del Servei de Criminalistica de la Guardia Civil, l’objectiu és l’obtenció de proves en aparells electrònics.

 La primera, anunciada el 28/6/22 (https://contrataciondelestado.es/wps/portal/!ut/p/b0/DcqxCoAgEADQD3K4JRoCB4NmcbJc4lCrw9MczO_P8cEDBzu4gp1ubPQW5OEjxFiZSlpCbMgcTyZPDf0IYMGBo7B1hkNYfqyeKSn_XROuWnTDRkqoOasflB0NSQ!!/ ) correspon a equips per el desbloqueig d’aparells electrònics xifrats, independentment de la marca, model i tipus de xifrat. Els aparells objectiu que es citen als plecs son els sistemes electrònics  de frau bancari, els sistemes de la electrònica de l’automòbil i... naturalment els smartphones. Especialment aquesta contractació va dirigida al debloqueig de terminals Apple de tota mena d’iPhone i d’iPad.

 

 

 

 

 

 

 En total per 43.500€ (IVA inclòs) es liciten un total de 11 equips en grups que sembla que tenen com diferencia els tipus de processadors (Intel, T2 o M1 Max). Això fa que mes o menys cada dispositiu vingui a costar de mitjana uns 4.000€ i que és segur que cap supera els 16.000, això fa pensar que qualsevol policia els podria adquirir com a contracte menor, sense plecs ni publicitat.

 La segona anunciada el 29/6/22 (https://contrataciondelestado.es/wps/wcm/connect/ac466ea7-f4f9-4123-82bb-10233a5b2d74/DOC20220629112708PPT.pdf?MOD=AJPERES ), correspon a equips per el buidat d’informació de smartphones, utilitzant les paraules que apareixen als plecs “La implantación total del uso de los Smartphone en el ámbito personal, la cantidad y utilidad de la información que recopilan sobre el usuario, que se puede utilizar para conocer los detalles de hechos delictivos, circunstancias y conexiones de los investigados, hacen que este tipo de indicios sean imprescindibles en cualquier investigación policial, casi con la misma importancia que los estudios de ADN”.

L’Ajuntament de Barcelona ens vol vigilar mitjançant drons…

 

El 27 d’abril es va publicar un anunci per la licitació d’uns “Serveis tècnics per a l'obtenció d'imatges i vídeo a la ciutat de Barcelona mitjançant tecnologia dron per millorar la gestió de l'espai públic amb mesures de contractació pública sostenible” (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/notice.pscp?idDoc=100261743&reqCode=viewCn ), per un import de 169.279€.

És un nou capítol de l’afany videovigilador que aquests darrers temps ha anat desenvolupant l’Ajuntament de Barcelona (http://negreverd.blogspot.com/2022/01/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html ).

El “Pegasus” català. El Sistema d’Intercepció de les Comunicacions dels Mossos d’Esquadra (SILTEC).

Les intercepcions de les comunicacions de polítics, parlamentaris i periodistes està a casi totes les primeres planes dels diaris d’aquests dies, l’aplicatiu Pagasus de l’empresa israeliana NSO es presenta com la síntesi de l’autoritarisme, ens preguntem per les autoritzacions judicials d’aquestes intercepcions, però ningú es pregunta per la identitat (i rellevància social) d’altres “usuaris” de l’eina informàtica, opositors extraparlamentaris i presumptes narcotraficants i gihadistes no semblen despertar la empatia dels polítics, “societat civil” i medis de comunicació.

Però el fet és que no sols l’estat central esta interessat (fins el límit de la morbositat) en conèixer i interceptar les comunicacions de les persones que habiten el seu territori (i més enllà), també estructures de l’estat central a la “perifèria” com las autonomies que tenen serveis policials al seu càrrec (per exemple la Generalitat de Catalunya) també son força llaminers de les dades dels seus “súbdits” (http://negreverd.blogspot.com/2017/09/el-sistema-dintercepcio-de-las.html ).

L’Ajuntament dels comuns a Barcelona, o la passió per la videovigilància. Part 4: milers de càmeres intel·ligents, el control social i la videovigilància als autobusos de Barcelona.

A l’actual societat de la producció i el consum la mobilitat de les persones, el seu transport, te una importància cabdal, anar de casa al treball, de casa al punt de consum de bens i serveis i el retorn al domicili son baules d’una cadena de producció d’alienació i dissort.

Al menys de moment, ja que el teletreball, la compra online i el lleure en línia (fins i tot l’activitat “física”) fan innecessària la mobilitat per un segment important de la població afegint la solitud a la dissort i l’alienació.

A la zona del Sistema Tarifari Integrat les persones que es desplacen per treball o estudis, gasten entre 30 minuts i una hora en anar i tornar de la feina i si és mobilitat intermunicipal, amb transport públic, el temps consumit pot ser de fins una hora i mitja o dos hores, una part important del temps “lliure” amb un clar biaix de classe (https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/115924).

El transport, sobretot el transport públic, és un espai sensible on poden passar moltes coses i on les persones no estan sotmeses als lligams del treball i del consum, al voltant del transport públic s’han generat nombroses insurreccions, la vaga de tramvies de 1951 a Barcelona, “el estallido” de Xile del 2019 (http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1692-715X2021000200230 )i molts d’altres.

Fins i tot en el cas del transport privat els impostos i el preu del combustible han generat protestes importants, com la de les gilets jaunes (2018) a o els bonnets rouges (2013) a França els dos de caire antifiscal (i molt més...).

L’Ajuntament dels comuns a Barcelona, o la passió per la videovigilància. Part 3: videovigilància al Passeig de Gràcia i al Parc Güell.

 

La primera part «el projecte Secur’Cities» la pots consultar a  http://negreverd.blogspot.com/2022/01/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html. La segona part «la videovigilància a Ciutat Vella» a http://negreverd.blogspot.com/2022/02/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html .

 

La videovigilància al Passeig de Gràcia, els comerciants del luxe dicten la seguretat a l’ajuntament.

 

A finals de l’any passat es va convocar un concurs per adquirir 17 càmeres de videovigilància amb un import de 57.996 euros (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/awardnotice.pscp?idDoc=92566016&reqCode=viewPcan ), es van presentar dues empreses «Som Control i Seguretat» i Elecnor, finalment s’ha adjudicat (falta formalitzar) a Elecnor (https://www.elecnorseguridad.com/ ), que és la mateixa empresa que va guanyar el concurs de Ciutat Vella (coincidències).

Les 17 càmeres tenen unes especificacions semblants a les de Ciutat Vella:

 

1.-Analítica - Tipus d'objecte classificat:

Persones (gènere, edat, tipus de roba, color de roba, barrets, ulleres, motxilles, bosses)

Detecció de la zona de la cara

Vehicle (cotxes, camions, motocicletes, bicicletes, color dels vehicles)

Matrícula amb atributs

 

2.-Esdeveniments d’anàlisi basats en el motor de videoanàlisis avançat :

Detecció d’objectes

Detecció direccional

Seguiment automàtic digital

Entrada / Sortida

Loitering

Línia virtual

 

3.-Esdeveniments analítics:

Detecció de desenfocament

Detecció de moviment

Aparèixer/desaparèixer objecte, manipulació

Detecció d'àudio (Sempre que estigui implementat)

Classificació de sons (crits, explosions, trencament de vidres, trets) (Sempre que estigui

implementat)

Compte de persones

Gestió de cues

Mapa de calor basat en el motor d’intel·ligència artificial

 

Com es pot veure es tracta de càmeres avançades, que a més disposen de funcions d’autoaprenentatge i intel·ligència artificial. Als plecs no s’especifica la ubicació de les càmeres, l’emplaçament definitiu és de suposar que depèn d’una negociació entre la Guàrdia Urbana i els «actors socials».

El tema dels «actors socials» és força important ja que els qui tenen la paella per el mànec son els comerciants del Passeig, disfressats d’Associació de Veïns i Comerciants, encara que al seu web (https://barcelonapaseodegracia.com/en/about-us/ ) sols parlen de comerç... millor dit de comerç de luxe.

El president de la junta de l’Associació és un tal Sanz alt directiu de la botiga de luxe Santa Eulalia, altres membres de la Junta representen al Farga Group (cafeteria i pastisseria de luxe), la Mallorquina (moda i parament de la llar), Rabat (joieria concessionària de Rolex), Burberry, Loewe, Saint Loren, en total agrupen uns 180 comerços... com es pot veure es tracta de botiguers de barri que només es volen «guanyar la vida».

El lobby del luxe del Passeig de Gràcia ja ha aconseguit que la Conselleria d’Interior obri una Oficina d’Atenció Ciutadana dels Mossos a la cantonada d’Aragó amb Girona, amb atenció multilingüe per els clients de les luxoses botigues de la zona (https://web.gencat.cat/es/actualitat/detall/Nova-comissaria-dels-Mossos-dEsquadra-i-la-Guardia-Urbana-a-Barcelona ).

Enllaminits per les «prediccions» que diuen que amb videovigilància hi ha una reducció en un 40% dels furts, no han parat de reclamar la instal·lació de càmeres, oferint-se fins i tot a finançar una part dels cost (avariciosos com son, és un indicador de com les desitgen), però el generós Consistori barceloní, sempre tant atent a les necessitats dels ciutadans ha assumit el 100% del cost carregant-lo al pressupost de Secur’Cities, els comerciants han deixant oberta la possibilitat de contribuir a futures ampliacions.

Una de les millors excuses del lobby del luxe han estat els danys produïts per les manifestacions contra l’empresonament de Pablo Hasél que, segons les fonts, oscil·len entre els 750.000 i un milió i pico d’euros en danys i saquejos (massa poc!!).

 

 

Blindant el Parc Güell, pas obligat per la gentrificació definitiva. 

 

 

 En tot el tinglado gentrificador del turisme de Barcelona te un paper molt destacat el Parc Güell, només per darrera de la Sagrada Família. Segons l’Observatori de Dades Culturals de l’Ajuntament de Barcelona el 2019 va tenir 3.154.349 visitants contra 4.717.796 de la Sagrada Família, a molta distància els segueix el Museu del Barça amb 1.661.156 i l’Aquàrium amb 1.609.373 (https://barcelonadadescultura.bcn.cat/  ). El Parc Güell és doncs una peça clau en el «magnífic negoci» del turisme Barcelonès, negoci que tothom, especialment el govern municipal, critica fantasiejant sobre el «turisme de qualitat» mentre s’embutxaquen els calerons.

Quan Barcelona es va apuntar al projecte Secur Cities (http://negreverd.blogspot.com/2022/01/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html ) tenien la intenció d’aplicar-lo al Passeig de Maria Cristina, a Montjuic, però després va canviar la ubicació al Parc Güell, segurament perquè el Parc Güell és més «estratègic» i perquè l’Ajuntament te plans de reforma del recinte de Montjuic, segurament incompatibles, de moment, amb el desplegament de la videovigilància.

Així a finals de 2021 es va publicar un concurs per executar el «projecte executiu de control d'accessos i de l'eix monumental del Parc Güell» (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/es_ES/notice.pscp?idDoc=94244810&reqCode=viewCn ), el termini de presentació de les ofertes era el 31/2/22

i l’import de 1.153.716,98 € IVA inclòs, en aquests moments està pendent d’adjudicar, encara que s’adjudicarà en breu.

El projecte contempla el desplegament de 27 càmeres de vigilància «convencionals» i 9 tèrmiques (i també 13 pilones de seguretat), les càmeres s’instal·laran dins del parc i en punts dels voltants, en total a 13 zones (Baixada de la Glòria, Sant Josep de la Muntanya, tres als carrer Olot, Carretera del Carmel, Can Xirot, Can Tries, Forat del Vent, Coll d’en Portell, Passeig de les Palmeres, Plaça Joan d’Àustria i els Jardins de Joan d’Àustria).

Les càmeres proposades son semblants a les que s’instal·laran a Ciutat Vella, malgrat que en el projecte no consten algunes de les característiques (alta definició, amb un software intel·ligent per detectar persones segons gènere, edat, tipus de roba, color de roba, barrets, ulleres, motxilles, bosses... i sobretot la detecció de la zona de la cara per el seu us en la identificació facial), a això s’afegeixen les càmeres tèrmiques, en principi per fer recontes de persones (i mantenir els aforaments màxims) però que també es poden emprar per altres finalitats de control social.

Tot plegat es tracta de donar «seguretat» per una part, i per l’altra gestionar la concurrència de turistes i de «nadius» al Parc Güell que, recordem que originàriament havia de ser una urbanització de luxe per els ricatxos de la primera industrialització, un destí no tant allunyat del que ara albirem.