Barretines grogues: exclusió social i ambiental i hipocresia climàtica.

Les barretines grogues son un broma que es refereix al moviment bretó dels “bonnets rouges” que el 2013 en una mobilització molt semblant a la dels armilles grogues van tombar un intent fiscal contra el transport, va començar antifiscal però es va anar estenent a d’altres temes socials.

El que segueix, és sols una especulació, amb algun fonament, però especulació. És la segona part d’una entrada anterior (http://negreverd.blogspot.com/2018/12/armilles-grogues-pobresa-capitalismes-i.html ) que es va centrar estrictament en el tema francès, un tema que ha evolucionat (i evolucionarà) molt de pressa vers escenaris que, desitgem, siguin “inesperats”, “inesperats” per l’estat francès, els estats veïns i per els poders econòmics..

La situació que es viu a Catalunya fa que els temes socials no estiguin al capdavant de les agendes, no ja dels partits, que sempre tenen altres interessos, sinó també dels moviments socials i sindicats, fins i tot aquells més alternatius. Però la situació és ben diferent a França on tota la revolta de les armilles gira sobre temes socials: l’asfixia econòmica de bona part de la població i la seva marginació social. Tot aquell que no forma part de les capes altes socials, es depreciat com paràsit, inepta i culpable de la seva situació, mentre que els privilegiats son innovadors, emprenedors, social i ambientalment responsables (responsables de que?)..

Control social versus contaminació atmosfèrica

La videovigilància és un tema recurrent que ha aixecat protestes i qüestionaments (sense massa efecte, tot sigui dit),l’excusa de la seguretat i de la repressió del vandalisme és efectiva en un 99%.

Cada cop més municipis incorporen càmeres de vídeo en defensa de la “seguretat” al seu municipi, tant municipis petits com Sant Climent de Llobregat (9 punts de control amb un màxim de 18 càmeres)i l’Escala (5 punts de videovigilància) que recentment han tret a concurs instal·lacions noves , com grans urbs com Tarragona, Barcelona... i ara mateix l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

La nocivitat de la civilització industrial capitalista. Part i IV, una nocivitat omnipresent.

Aquesta és la darrera part de la sèrie sobre la nocivitat de la civilització industrial, pots consultar les altres tres parts a:

Enllaç amb la part I 

Enllaç amb la part II

Enllaç amb la part III

Quan parlem de la nocivitat de la civilització industrial capitalista no ens volem referir a la nociviltat difusa, sinó a la nocivitat (o al risc de que aquesta es faci real) localitzada, ens centrem en els sectors industrials actius, encara que també es podria parlar de la nocivitat de les cobertes de fibrociment estesa per tot arreu, o als disruptors hormonals infiltrats a tot arreu (des de l’aigua a la llet materna) (disruptors), al soroll inherent a la civilització industrial (soroll ) o a les emissions de totes les xarxes de telefonia, de wifi... (radiacions ), o les de les xarxes de distribució d’electricitat d’alta tensió.

A les parts I, II i III s’ha parlat dels residus industrials, de les instal·lacions radioactives i del risc químic lligat a les instal·lacions industrials, queda però una activitat necessària perquè totes les altres puguin funcionar, el transport de mercaderies... perilloses, de fet molts dels incidents més greus han estat vinculats al transport (l’accident dels Alfacs per exemple), però de fet en el transport es van produint pèrdues i mini-accidents que no es comptabilitzen i que ajuden a constituir l’ambient tòxic en el que vivim.

La nocivitat de la civilització industrial capitalista. Part III el Risc químic. El cas de Tarragona.

La nocivitat química de la civilització industrial és difusa, ubiqua, diversa i transmesa de totes les maneres possibles i amb tots els vectors imaginables. Des de els disruptors hormonals a l’aigua i a productes de consum de tota mena (link), fins la contaminació dels sols, la contaminació dels aliments.... però potser el vector més inquietant, i segurament el més danyi, és la nocivitat de l’aire que respirem.

 enllaç part I

enllaç part II 

21 COPs al CAP. La comèdia de Paris

En breu, a Paris, es celebrarà la COP21 (conferència de les parts) de les NU (UNFCCC). Això vol dir que abans d’aquesta n’hi ha hagut unes altres 20!! i això sense comptar totes les cimeres, convencions regionals (mediterrànies, del pacífic...) i sectorials... Des de Rio 1992, la COP1 de Berlín el 1995, el Protocol de Kioto el 1997 (COP3), Johanesburg 2002, la Ruta de Bali el 2007 (COP13), Cancún el 2010 (COP16), Durban 2011(COP17), Rio+20 2012, Copenhaguen 2012 (COP 15), Lima 2014(COP20)...  ja son reunions!!!... ja son COPS!!.

........................................

Enllaços amb més informació: document del IPCC de les NU sobre geoingenyeria, posició de la UE sobre la Captura de Carboni, projecte EUTRACE sobre enginyeria climàtica, Doc del ETCGROUP crític amb la geoenginyeria

........................................

4 de gener de 1888, els miners de Riotinto s'enfronten a la nocivitat capitalista

Las cabras del Quirrimí
van derechas a los Silillos
Les viene el viento de cara

se le mueren los chivillos

És una Sevillana de Valverde del Camino, en Quirrimí era un cabrer i els Silillos unes "teleres" on es calcinava mineral, Valverde és proper a Riotinto i també te activitat minera a les rodalies.

L'any 1888, el 4 de febrer es celebrava al poble de Huelva Minas de Riotinto una manifestació. S'havien reunit entre 10.000 i 14.000 persones per reclamar la eliminació de les emissions de diòxid de sofre emes per el tractament de les pirites per obtenir coure. Una companyia d'infanteria del regiment de Pavia i una dotació de la Guardia Civil, en total uns 200 fusells van efectuar tres descàrregues contra la multitud. Mai s'ha sabut de cert el nombre de morts, segons la empresa i el govern van ser 13, segons la veu popular puja a 50 o a més de 100 segons les fonts (van ser més de 500 trets) i en total, entre morts, ferits, desapareguts (fugits o enterrats sense registrar) i acomiadats van estar afectades més de 1.000 persones.

La importància d'aquesta revolta és que la van portar a terme sobretot els miners i no els agricultors i ramaders que, des de el punt de vista econòmic, eren els més afectats. Al contrari d'altres conflictes ambientals on els treballadors prenen el partit per la empresa (el partit del salari),com per exemple, recentment, el cas de la mina de potassa de Súria, o fa un temps la Central Nuclear de Santa Maria de Garoña... o el cas dels miners del carbó manipulats per la oligarquia minera.
Malgrat ser un dels primers grans conflictes contra la contaminació industrial a l’Estat i que la Cia. Riotinto va ser en el passat, és ara mateix i serà en el futur una empresa d’anorreament de la terra, no sovintegen els records analítics dels fets. Malgrat tot, encara que hi ha moltes llacunes en el que ha arribat fins nosaltres, podem fer un record d'empatia afectiva vers tots aquells que van arriscar (i perdre) tot el que tenien, inclosa la vida, en defensa de la terra... en defensa de la seva vida.