Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris anarquia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris anarquia. Mostrar tots els missatges

29 de gen. 2018

Incerta Glòria, Joan Sales, els Gaudi i el Nacionalcatolicisme.

La pel·lícula:
:
Finalment, com es “pressentia”, la pel·lícula “incerta glòria”, a la que els darrers mesos s’ha fet una intensa campanya promocional, aparellada amb la promoció de la novel·la, ha estat guardonada als premis Gaudi de la Acadèmia Catalana del Cinema (http://academiadelcinema.cat), i molt provablement, el dissabte que ve, dia 3 de febrer, rebrà també un Goya de la “Academia de las Artes y Ciencias Cinematográficas de España” (www.acedemiadecine.com)  .
Tot plegat perfectament previsible donades les 14 nominacions que tenia per els Gaudí (millor pel·lícula, millor director, millor protagonista femenina, millor protagonista masculí, millor director de producció, millor direcció artística, millor actriu secundària, millor actor secundari, millor muntatge, millor música original, millor fotografia, millor vestuari, millor so i  millors efectes visuals). Finalment n’ ha aconseguit 8, no els més cobejats, però son 8 premis, la peli més premiada.
“Incerta glòria” ha estat una pel·lícula cara (per els nivells del cinema català) amb un cost de 3,7 milions d’euros (pa negre va costar 4 milons), aquests 3,7 milions son aportats per les productores Massa d’Or (la d’Isona Passola), amb coproducció de Televisió de Catalunya, Aragón TV i UrrestiProducciones. També participa TVE i Movistar +, i te el suport de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Cultura, el Govern d'Aragón, i les Diputacions Aragoneses.
La pel·lícula es va estrenar el 17 de març de 2017 i va estar 10 setmanes a la cartellera fins a finals de maig, va recaptar (a Catalunya) 638.088€ i va tenir 100.795 espectadors, és d’esperar que desprès dels premis se’n faci reposició i augmenti el nombre d’espectadors i la venda de DVD’s.

31 de des. 2017

1934, vaga general, acolliment de nens i manipulacions institucionals....


La primavera de 1934, a Saragossa el moviment sindical (representat sobretot per CNT i bastant menys per la UGT) passa un mal moment, desprès que la insurrecció de desembre del 1933 (que va tenir l’epicentre a l’Aragó) deixes desenes de presos, locals clausurats, els sindicats prohibits i el moviment anarquista en estat de KO.
El 26 de març es va produir un atemptat sense aclarir contra una comissaria, aquest atemptat va deixar 3 morts (cap dels guàrdies d’assalt).La patronal i al Governador Civil van veure una oportunitat única per d’acabar definitivament la feina.

24 de des. 2017

Cas Josep Maria Planes, interpretant la historia en clau parcial


Ahir es va inaugurar un monument al Mirador de la Font Groga a la Ravassada en memòria de Josep Maria Planes, es tracta d'un doble monument un  favor del periodista (pròxim al partit de centre catalanista Acció Catalana) i l'altra contra la FAI, i a través de la FAI contra la "disbauxa" de la revolució social  de l'any 1936. Al link (http://negreverd.blogspot.com.es/2016/09/la-historia-dels-dominadors-el-cas-de.html ) podeu llegir més sobre aquest tema.

La preparació de l’acte d’ahir la podeu veure al web del Memorial Democratic (un organisme de la Generalitat) a http://memoria.gencat.cat/ca/actualitat/activitats/detalls/activitatagenda/Homenatge-a-Josep-Maria-Planes-00001.

6 d’oct. 2017

Quan la patronal ens atura. El locaut de 1919/1920... al de 2017...


Fa uns dies (el dia 3) se’ns demanava que “pactéssim” (be, nosaltres no, que pactessin CCOO i UGT és clar) una “aturada” amb els patrons, el resultat ha estat que s’ha produït un tancament patronal, sobretot a l’administració pública, però també a cadenes de serveis i de grans superfícies (com per exemple MERCADONA), on les organitzacions sindicals institucionalistes UGT i CCOO han arribat a “acords parcials” amb els empresaris, superposada a una vaga general convocada (anteriorment) per el mateix dia, malgrat la escasses de piquets i d’actuació autònoma no ha deixat de ser una vaga a molts llocs.
Malgrat la distancia en el temps, en la situació i en el plantejament, pot ser interesant, cara a futures mobilitzacions, veure el que suposa un locaut (bàsicament una arma patronal), especialment un dels locauts més importants en la nostra història, el que va executar la patronal catalana per neutralitzar la consecució (escassament efectiva, de fet encara no és efectiva a molts sectors) de les 8 hores i la puixança de la organització dels treballadors.

19 de set. 2016

La història dels dominadors. El cas de l'any Josep Maria Planes


Des de els sectors dominants de la societat catalana s’ha endegat, des de fa un temps, un relat relativament nou sobre el període 36/39, es tracta de repartir papers de bons, de dolents i d’indiferents, el paper de dolent indiscutible és per la FAI, el d’indiferent per el PSUC  (de moment, pot passar també a dolent en breu, segons necessitats del discurs de la dreta catalana i resultats de les eleccions) i el dels bons esplendorosos per ERC i EC (i minoritàriament la Lliga i Solidaritat catalana), assenyats, humanitaris... amb les mans netes vaja!..
Cadascú explica la història de la manera que més convé als seus interessos, realment això de la història com a veritat científica és absolutament fals, tots els qui ens posicionem en ella prenem partit (fins i tot no prendre partit és de fet estar en un com diria l’actual president de l’estat), és “normal”. El que volem combatre i/o criticar és quan una visió determinada es vol convertir en “oficial” i, aprofitant medis tan poc “científic” com la premsa, les revistes i els ajuts públics institucionals pretenent ocupar una posició dominant.
Així està passant per exemple amb la celebració de l’any Josep Maria Planes, periodista manresà, mort les primeres setmanes de l’estiu del 1936 a mans d’una “patrulla de la FAI”. 

6 de maig 2015

ANARQUIA A KATMANDU???

Ara aquests dies tots parlem del Nepal, encara que els mitjans de comunicació es dediquen casi en exclusiva al tema dels ciutadans de l’estat espanyol atrapats mentre feien turisme... això, i el nombre total de morts, l’arribada dels ajuts internacionals i el seu import, semblen ser l’únic que interessa.

A partir de tot això he rellegit el document del 2005 “anarquía en Nueva Orleans” de quan el Katrina va arrasar les costes atlàntiques dels EUA (i Mèxic) i penso que una bona part del que es diu allà es pot aplicar aquí. (anarquia en Nueva Orleans)