El Mobile Worls Congres i la massacre de Gaza

Del 26 al 29 de febrer torna a Barcelona el gran mercat/circ del Mobile World Congres, un esdeveniment d’espectacle, de mangoneig i de negocis… on la ciutat és sotmesa a les tensions del capitalisme de grans esdeveniments (lloguer de pisos turístics, invasió hostalera, de la industria del sexe de pagament, dels transports de congressistes amb taxis, Cabify, Uber i diversos VTC... presència policial invasiva...), pas a pas avançant en la gentrificació.

El MWC va aterrar a Barcelona (a la fira de Montjuic) el 2005, el 2013 es va traslladar a la Fira de l’Hospitalet on continua i ocupa la totalitat dels pavellons. Te la promesa de Fira Barcelona de que el 2026 tindrà a disposició el Hall Zero de 60.000 metres quadrats (un creixement del 25% de superfície).

 L’arribada a Barcelona del MWC va suposar un salt important en el nombre d’assistents gairebé duplicant l’assistència (40.000) des de l’anterior que va ser a Cannes (24.000), els anys següents va anar augmentant fins arribar al seu màxim el 2019 amb 109.000 assistents. Després va arribar la suspensió per la pandèmia el 2020 i la MWC de nyigui-nyogui de 2021 (http://negreverd.blogspot.com/2021/07/el-mwc-de-2021-un-congres-de-pa-sucat.html ) on, diuen, van assistir 20.000, després s’ha anat recuperant poc a poc, sense arribar al màxim, la previsió per aquest any és ja de 95.000... ja veurem.

La tecnologia mòbil, que en el remot 2005 es limitava als telèfons s’ha anat expandint 3G, 4G, 5G i el futur 6G, la IoT, i tota la connectivitat que s’expandirà amb la Intel·ligència Artificial i qualsevol nova contribució al progrés.

La nocivitat del MWC per els humans i la terra és ben visible si les cortines de fum de corporacions i estat ens deixen veure, hi ha però un aspecte que volem destacar  (els voldríem destacat tots, l’extractivisme, l’opressió del treballadors, la devastació de la terra, l’extermini dels pobles...) i és la participació d’interessos israelians al MWC, les empreses tecnològiques israelianes per la lògica del tecnomilitarisme estan presents al MWC, el d’enguany i al dels anys anteriors...

Al MWC com intermediador de la industria del seu país participa l'Israel Export & International Cooperation Institute (https://www.mwcbarcelona.com/exhibitors/26568-israel-export-institute ), una organització “sense ànim de lucre” amb el suport del govern d'Israel i el sector privat, facilita els llaços comercials, les empreses conjuntes i les aliances estratègiques entre empreses estrangeres i israelianes, d’aquest institució pengen tot un seguit d’empreses, directament unes 32 empreses vinculades al sector de les comunicacions.

 

Incerta Glòria, Joan Sales, els Gaudi i el Nacionalcatolicisme.

La pel·lícula:

:

Finalment, com es “pressentia”, la pel·lícula “incerta glòria”, a la que els darrers mesos s’ha fet una intensa campanya promocional, aparellada amb la promoció de la novel·la, ha estat guardonada als premis Gaudi de la Acadèmia Catalana del Cinema (http://academiadelcinema.cat), i molt provablement, el dissabte que ve, dia 3 de febrer, rebrà també un Goya de la “Academia de las Artes y Ciencias Cinematográficas de España” (www.acedemiadecine.com)  .

Tot plegat perfectament previsible donades les 14 nominacions que tenia per els Gaudí (millor pel·lícula, millor director, millor protagonista femenina, millor protagonista masculí, millor director de producció, millor direcció artística, millor actriu secundària, millor actor secundari, millor muntatge, millor música original, millor fotografia, millor vestuari, millor so i  millors efectes visuals). Finalment n’ ha aconseguit 8, no els més cobejats, però son 8 premis, la peli més premiada.

“Incerta glòria” ha estat una pel·lícula cara (per els nivells del cinema català) amb un cost de 3,7 milions d’euros (pa negre va costar 4 milons), aquests 3,7 milions son aportats per les productores Massa d’Or (la d’Isona Passola), amb coproducció de Televisió de Catalunya, Aragón TV i UrrestiProducciones. També participa TVE i Movistar +, i te el suport de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Cultura, el Govern d'Aragón, i les Diputacions Aragoneses.

La pel·lícula es va estrenar el 17 de març de 2017 i va estar 10 setmanes a la cartellera fins a finals de maig, va recaptar (a Catalunya) 638.088€ i va tenir 100.795 espectadors, és d’esperar que desprès dels premis se’n faci reposició i augmenti el nombre d’espectadors i la venda de DVD’s.

Josep Domènech i Avellanet, jove anarquista,de Santa Eulàlia i de la Torrassa, poeta i afusellat al Camp de la Bota.

Me da miedo la noche cansada

que venga sin ti,

oírla de muerte velada…

Per casualitat he adquirit el llibret de menys de 100 pàgines “Úniques” amb 26 poemes de Josep Domenech i Avellanet i escrits de Natàlia Sans (Editat per la Fundació d’Estudis Llibertaris i Anarco-Sindicalistes el 1996):

En Josep Domènech (en Domènech per la seva companya), era un noi nascut 13/9/1918, treballador de la construcció i en el ram de l’alimentació, militant de les Joventuts Llibertàries, fou detingut i engarjolat a la Preó Model el 1939 i afusellat al Camp de la Bota el 1942.

La seva poesia m’ha semblat fresca i complexa, per això els he transcrit i els ofereixo a qui els vulgui llegir, al final hi ha un resum dels seus darrers dies:

Guerra i clima

Tot s’aprofita, ara que el negacionisme ja no te espai ni credibilitat, les empreses les corporacions, els estats i fins i tot les religions han passat a l’ofensiva disposats a convertir el que era un problema, creat per ells, en una oportunitat: en una oportunitat de negoci. Convertint gestos teatrals en actius en caixa o iniciant projectes “d’adaptació al canvi climàtic”, o sia les grans obres públiques (faraonisme inútil) de sempre pintades d’un nou color verdós o merdòs, productores de beneficis i de percentatges de “mordida”.

Entre tots els qui volen aprofitar el canvi climàtic per seguir amb els seus negocis està, com és natural, el sector militar i de seguretat, un dels sectors que més diners mouen, i per el qui el canvi climàtic obre nous fronts de lluita, noves fronteres a defensar:  la seguretat energètica, els desastres climàtics i els grans desplaçaments de població...