Avui fa 126 anys, el 1891, es
va celebrar per segona vegada a Barcelona la lluita del primer de maig… quan el
primer de maig era dia laborable i no estava manipulat ni per l’Església
Catòlica (Sant Josep Artesà) ni per els estats. Rarament el moviment obrer
podia sortir de la clandestinitat, les persecucions, acomiadaments,
empresonaments, deportacions... i morts eren el pa de cada dia.
El primer 1 de maig va ser la
convocatòria d’una vaga general, indefinida, fins la consecució de les 8 hores,
el seguiment va ser quasi total els primers dies, per anar baixant
progressivament, de fet no es va recobrar la “normalitat” fins la segona
setmana de maig.
Per el primer de maig de 1891
es va convocar també una vaga general (fins aconseguir les 8 hores), la ciutat
va ser envaïda per milers de Guàrdies Civils i soldats, el resultat final va
ser morts, ferits, empresonats i clandestinitat.
Els capitalistes, els
capellans, els burgesos, bona part de la menestralia i la intel·lectualitat de
la renaixença contemplaven indiferents aquests fets, quan no aplaudien als
repressors... i hi ha encara qui es sorprèn de l’odi de classe que va esclatar
45 anys desprès, 45 anys de repressió, de morts, d’empresonament i de misèria.