29 de set. 2021

Deixant rastres, infografia num.2, CAT i CAST

Aquesta és la segona infografia sobre deixar rastres, no és exaustiu, s'ha d'ampliar i reduir segons les necessitats de cadascun i tebir en conte que les tecnologies de control social van per devant del que sabem d'elles.

No hi ha tota la informació possible, el contingut és el bàsic. S’ha d’ampliar segons interessos i circumstàncies. També hi ha tècniques de les que encara no tenim informació directa o mínimament completa (per exemple el cas dels olors).

Enllaç a la primera infografia  http://negreverd.blogspot.com/2021/08/infografia-deixant-rastres.html




24 de set. 2021

DE BOTELLONS, BONS PENSAMENTS I DISSIDÈNCIES.

Desprès de l’amenaça de desplegament de 1.000 policies per impedir concentracions de joves (en boca de la Sra. Alcaldessa Ada Colau), una amenaça que de moment ha estat una escenificació, ja que la primera nit hi han agut acumulacions de milers a la zona de Plaça Espanya, al Passeig del Born i al Passeig Lluis Companys (https://elpais.com/espana/catalunya/2021-09-01/colau-sobre-la-segunda-merce-en-pandemia-no-habra-fiesta-en-la-calle.html ). De fet els botellons universitaris de la UAB (8.000 asistents, amb agressió masclista https://www.europapress.es/catalunya/noticia-8000-personas-acuden-pasada-noche-botellon-universitat-autonoma-barcelona-uab-20210918120647.html ) o de la Complutense de Madrid (25.000 assistents https://www.niusdiario.es/sociedad/sucesos/macrobotellon-universidad-complutense-madrid-sin-mascarilla-distancia-fiesta_18_3204870342.html ) tampoc van ser controlats.

La sociabilitat juvenil, tan blasmada per tots els ben pensants, ja siguin bons pensaments clericals, autoritaris de dretes, progressistes o autoritaris d’esquerres, s’ha tronat a imposar sobre el seny i les directives de la nova normalitat.

 


 

16 de set. 2021

CONTRA ELS AEROPORTS, ELS AVE, LES AUTOPISTES... I LA SOCIETAT QUE ELS NECESSITA. NI AL PRAT, NI A REUS, NI A RIUDELOTS, NI A BARAJAS, NI ENLLOC!!.

 El que s’anomena mobilitat (amb l’afegitó de sostenible o sense) és sols una part més del sistema de dominació capitalista. Ens movem, però, vers on?... majoritàriament ens movem sols per dos objectius, per produir i per consumir. Es mouen els treballadors cap a la seva feina, els immigrant vers la metròpoli de destí, els consumidors cap els magatzems, les zones comercials, els consumidors de turisme cap a un destí alienat... poc importa la modalitat totes elles (tren, avió, vehicle privat o públic...) tenen el mateix objectiu produir i consumir, i en darrer termini sostenir el tinglado estatal/capitalista que és el sistema tecnoindustrial en el que vivim.

Tot aquest moviment suposa un cost econòmic i una certa inseguretat. El mateix caràcter que te la mobilitat suposa inseguretat i revolta, ja siguin dels insurgents contra augments de costos del transport (augments a afegir a la misèria i precarietat quotidiana), o la pirateria marítima a Somàlia o al mar de la Xina. La major part de revoltes importants dels darrers anys han girat, en major o menor grau, al voltant de la mobilitat, la de Xile, la d’Iran, la dels Gilets Jaunes...

Reduir una part dels riscos lligats a aquesta inseguretat i d’aquests costos és un dels objectius del que s’anomena «mobilitat sostenible». En això la crisi climàtica i la COVID han ajudat força, el teletreball i  l’e-comerç han estat les primeres mesures en ser aplicades massivament, ajudades per la distribució tipus rider i en el cas de l’oci per les noves tecnologies de distribució de continguts audiovisuals que no requereixen sortir de casa... ni aixecar-se del sofà

Les infraestructures de mobilitat ocupen una bona part de la terra ja sigui físicament, ja sigui per l’extracció de materials necessaris per a la seva construcció, les obres publiques mouen milions, i les empreses dedicades a elles formen part important dels cartels que controlen el mon.

No es pot separar la mobilitat amb una de les seves principals regulacions/limitacions: les fronteres. Els estats les obren i les tanquen selectivament a les persones, segons les necessitats de producció del capital, en el cas de les mercaderies la situació és més complexa i depèn, no ja d’interessos globals, sinó de les necessitats de fraccions del mateix capitalisme “semilocals”. La COVID ha vingut a reforçar fronteres i a crear-ne de noves que poden anar des de ciutats, comarques... fins i tot a les entrades a supermercats, bars o teatres.

3 de set. 2021

La «nova videovigilància» post-COVID. El cas d’Alacant.

 

Passat l’estat d’alarma, l’administració local s’ha desencallat una mica, no en l’atenció presencial als ciutadans, però si en la publicació de concursos, així molts plecs de contractació que van estar aturats s’han començat a moure, alguns exactament  iguals com estaven i d’altres amb modificacions notables.

Els canvis moltes vegades s’argumenten aprofitant la crisi de la COVID, que, com passa en el cas del jihadisme, és un pràctic comodí que justifica tot.

Cada cop es demanen noves implementacions en els sistemes de videovigilància, així, casi tots volen la lectura de matrícula, la marca i el color  dels automòbils, algun plecs parlen ja de termovideovigilància (https://cuadernosdeseguridad.com/2020/05/innovacion-tecnologia-temperatura/  ) i d’altres de control del trencament de confinaments, detecció de mascaretes....