30 de març 2020

DE LA PANDEMIA AL PANCONTROL TELEFONIC.


Amb data d’aquest divendres s’ha publicat al BOE (https://www.boe.es/buscar/pdf/2020/BOE-A-2020-4162-consolidado.pdf ) una ordre on s’encomana a la Secretaría de Estado de Digitalización e Inteligencia Artificial, desenvolupar una App “d’autoavaluació” i geolocalització centrada en la epidèmia, un chatbot via whatsapp i finalment un estudi de mobilitat per identificar els desplaçaments durant el període d’emergència.
Son dos temes semblants, els aplicatius per un cantó i l’anàlisi via big data dels milions de dades de les operadores, hi ha però una diferència: en el primer paquet es demana als usuaris que activin la geolocalització (localització molt precisa per GPS), en el segon s’usen les dades de triangulació de les antenes repetidores, amb una precisió variable segons la mida de la cel·la però molt més imprecisa que el GPS.
L’avantatge del sistema del GPS és la precisió, la desavantatge que necessita la cooperació de l’usuari. Per contra el de triangulació és més imprecís però necessita que l’usuari del telèfon accepti res, sols es necessita la col·laboració de les empreses.

26 de març 2020

La extensió del telecontrol sobre el territori: municipis i videovigilància.


La videovigilància com sistema de control poc costós s’està estenent amb el recolzament del Govern i alguns ens supralocals, darrerament en un moviment coordinat de partits polítics (al govern i a la oposició) conjuntament amb Consellers, caps de policia (mossos i locals), organitzacions de botiguers… etc, amb tot aquest suport els ajuntaments s’apunten entusiasmat i, a partir del confinament, s’apuntaran amb més entusiasme encara, les càmeres amb lector de matrícules s’estan utilitzant per vigilar els desplaçaments de la població.
Des de principis de 2019 s’han pogut detectar contractes de videovigilància a 29 ens locals amb un total de més de 1.500 càmeres cobrint un total de mes de 1.300.000 persones.
Aquests municipis i ens locals són: Aigües de Reus, Badalona (ENGESTUR), Barcelona Cicle de l'Aigua, Blanes, Cornellà, Diputació de Barcelona, Figueres, Granollers, la Garriga, La Seu d'Urgell, Llavaneres, Lleida, Llinars del Vallès, Lloret, Matadepera, Mataró, Olesa de Montserrat, Reus, Sant Fruitós de Bages, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Vilamajor, Sant Quirze del Vallès, Santa Maria de Palautordera, Sentmenat, SIRESA (empresa pública de l’AMB), Tarragona, TMB (metro) i Vallromanes.

16 de març 2020

La febre groga de 1821 a Barcelona i l'emergència actual


Vivim temps de catàstrofes, no només perquè això diuen la premsa, els polítics i l'acadèmia, sinó perquè la catàstrofe la vivim quotidianament els dominats.
Incendis a Austràlia, a l'Amazònia, a Califòrnia, tempestes diverses, tifons, augment del nivell del mar, riuades… etc i ara una epidèmia, enrere queda la grip aviar, la grip A, l’Ebola i ara la COVID-19 o Coronavirus.
Era raonable desprès de l’especulació farmacèutica amb el medicament Tamiflú per les grips aviars o l’abandonament dels afectats africans per l’Ebola que es contemplés amb escepticisme aquesta «nova plaga», l’escepticisme ha vingut acompanyat de noticies falses i les repetitives teories conspiratives de diferents signes.
Tot el desplegament de directives sobre el control de la població, sobre els seus moviments, la seva feina i la seva salut són efectivament un instrument de control social i un assaig per el futur que ens espera, el Grup Especial de la Guàrdia Civil estrenant vestits especials per notificar el confinament als veïns d’Haro (https://www.lasprovincias.es/sociedad/guardia-civil-despliega-20200307201003-nt.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.google.com%2F), el protagonisme de la Unitat Militar d’Emergències, el desplegament de militars i policies diversos per tot el territori sota un comandament centralitzat.