LA HIPOCRESIA DELS BONISTES I EL “VOLEM ACOLLIR” I “REFUGIATS BENVINGUTS” A LES PORTE DE LES ESCOLES

Caminant per el carrer Industria de Barcelona passo per una escola de construcció recent i de moderna factura, el CEIP “Fructuós Gelabert”. És una de les escoles prestigioses del barri, de les que tenen una llista de preinscripcions més llarga que el nombre de places, és una d’aquelles escoles somniada per un determinat tipus de gent del barri (cults, titulats, joves progressistes...) i te com annex una escola de música pública vinculada a la escola, que no és poc.

A cada barri hi ha escoles com aquesta, el CEIP Costa i Llobera de la falda del Tibidabo i l’IES Montserrat en seria uns cassos “extrems” (són només alguns exemples). Son escoles on hi va el millor de cada barri... i entre aquests “millors” no es conten masses nens immigrants o fills d’immigrants, especialment els que no son “cristians”.

Princeses Disney, guerra d’extermini contra la autoestima de les nenes.

Les nenes i els nens han estat sempre un dels camps de batalla preferits per els agents de la dominació, hi ha una dita jesuítica (desmentida per ells mateixos) que ve a dir “deixeu-me un nen fins els set any i us el tornaré catòlic per tota la vida”, si no és certa l’atribució de la frase textual, si que és certa l’atribució del fons estratègic del seu significat.

La infància és un camp de maniobres i de conquesta per la dominació i en aquestes batalles contra la personalitat individual, cada cop te una major importància (cosa d’esperar) el mon digital.

Al segle passat fèiem campanyes contra la joguina masclista, violenta i estupiditzant, aquestes campanyes de seguida van estar superades per els mitjans emprats per els dominadors... hores d’ara qualsevol joguina a d’anar acompanyada d’una pel·lícula, una sèrie (a ser possible d’animació 3D), un videojoc i d’un arsenal de “merchandising” aclaparador.