Història de les pandèmies i del seu us com eines de dominació.

1.-Català.

La dominació s’adapta i muta davant de totes les situacions noves, no com nosaltres que ens costa o be no ens adaptem en absolut (perquè les situacions son inacceptables i per tant l’adaptació és impossible), a cop de revolució la dominació avança i es perfecciona, des de la revolució neolítica, fins la revolució digital, passant per la francesa i la russa.

Els estats, les monarquies, les repúbliques, les religions, el capitalisme... es van modificant fins fer-se irreconeixibles fins i tot canvien d'aparença, de nom i fins i tot d’estructura, funcions... A cada disrupció s’enforteixen les estructures de dominació, es cert que a vegades hi ha un retrocés, però a la llarga sempre s’ha reprès amb més força i amb més eficàcia.

Els dominadors sempre han aprofitat els «desastres» d’origen natural o induïts per ells, com per exemple diverses epidèmies de verola decisives en la invasió de les Amèriques (ja sigui la anglosaxona o la hispana), o en  llegendes com la de les 7 plagues d'Egipte formen part de la cultura occidental, o les processons i les rogatives eclesials a sants diversos amb motiu de sequeres, inundacions o epidèmies s’han mantingut fins els nostres dies, amb la visita del conseller Francesc Baltasar a Montserrat per demanar  la fi de la sequera de 2008 (https://www.ccma.cat/324/el-conseller-de-medi-ambient-reconeix-que-tot-i-ser-agnostic-ha-demanat-a-la-moreneta-que-faci-ploure/noticia/267944/), de fet els comunistes catalans sempre han estat uns llepaciris de molta cura.

No hi ha masses dades contrastables sobre desastres pandèmics i efectes socials, no és un enfocament popular entre historiadors i epidemiòlegs, així que el que segueix, una relació de disrupcions i efectes, no te pretensions cientifistes, no son processos d’acció i reacció inevitables, però si indicadors del potencial de mutació dels sistemes de dominació, siguin esglésies, estats, corporacions, capitalismes... etc

Hipocresia climàtica II. Les declaracions d’emergència climàtica.

Ja fa uns mesos que a nivell mundial hi ha una epidèmia de declaracions (purament declaratives) d’emergència climàtica, sobretot una mica abans i una mica desprès de les mobilitzacions mundials de 27S, cosa que denota el seu caràcter oportunista i de marketing polític, ja es deu haver arribat a les 2.000 declaracions de tota mena (o casi)... d’Universitats, de ONG, d’Ajuntaments, de Comarques, de Governs regionals i d’estats, tot plegat foc d’encenalls, molta declaració però sempre dins del marc del sistema estatal i capitalista (que per altra part no podria ser d’altra manera).

El Govern de Catalunya, naturalment, va ser un dels més matiners, en declarar la suposada emergència el 14 de maig d’enguany (https://govern.cat/govern/docs/2019/05/14/15/12/9ff53be9-20cc-4ce1-9c7c-cdd5dc762187.pdf).

A rebuf del 27S, el govern va anunciar un seguit de mesures fiscals (ja anunciades feia 3 anys quan es va promulgar la Llei de Canvi Climàtichttps://canviclimatic.gencat.cat/web/.content/03_AMBITS/Llei_cc/docs/Llei_16_2017_CC_CAT.pdf), així com una “Cimera Catalana Contra el Canvi Climàtic” cap el febrer/març i una Taula Social del Canvi Climàtic que també fa tres anys que dona voltes entre consultes i processos participatius trucats.

JO?...Cristianòfob!

Soc profundament cristianòfob, o millor dit catolicòfob, perquè la organització dominadora catòlica és la que a intentat (i a voltes a aconseguit) esguerrar-nos la vida, la meva i la dels meus familiars, els meus amics, el meus veïns…

L’església catòlica (i no parlem de tots els seus crims abans del 36 i a tota la postguerra, sinó del més recent, del que jo he viscut...) ha contribuït substancialment a la dissort i a la misèria sexual, misèria de relacions, misèria social... en la que vivim i viurem.

Companyies d'aigua i dominació tecnoindustrial

Les xarxes de distribució, d’energia, de materials, d’informació... han estat fonamentals per la constitució de la societat tecnoindustrial tal com la coneixem ara, una atapeïda trama de xarxes de dominació que pràcticament no deixa espais lliures.

Dins la història de les xarxes de dominació tecnoindustrial les bàsiques han estat les de distribució d’energia, les d’enllumenat, les viàries i de tranport... les del cicle de l’aigua (proveïment i sanejament) i més recentment les de comunicacions, la de telefonia, telefonia mòbil, wifi... (http://negreverd.blogspot.com.es/2017/06/energia-llum-i-dominacio-lenllumenat.html ).

Una de les xarxes més antigues i més vitals és la de distribució d’aigua, vital per a la vida, però també vital per el sistema industrial. Al concentrar a la població (la ma d’obra), les necessitats d’aquesta població passaven a ser necessitats del sistema industrial i per tant havien de ser satisfetes (més o menys).

"especies invasores" i ideologia

L’estiu passat anava seguint el GR de la bora del Llobregat, a l’alçada de l’encreuament entre la riera de Merles i el Llobregat, una zona amb uns boscos de ribera com, actualment, se’n veuen poques per les nostres terres. Com que era entre setmana i el més d’agost la zona estava molt solitària, de fet no hem vaig creuar amb ningú, era de bon matí però la llum ja es filtrava entre les capçanes dels arbres. Llavors vaig veure plantat, al cantó del camí a uns 10 o 15 metres un mustèlid, un visó tot ell negrós que em mirava amb prevenció, sols uns pocs segons de durada i va travessar el corriol i es va perdre entre la vegetació de la bora del riu (arbres joves, bogues i joncs), amb una agilitat silenciosa que em va deixar parat.

DE GOSSOS I HUMANS... DOMINACIÓ I CONTROL

Passejant pels boscos del Vallès ens vàrem trobar amb una gran quantitat de gossos, en manada, curiosament tots portaven un collar gruixut amb una antena d’un pam de llarg. A un centenar de metres anava un home amb una armilla reflectant i un escopetot en preguntar-li per les antenes es va treure de la butxaca un estri amb pantalla on es veien uns punt corrent per sobre un mapa, era un localitzador dels gossos... anaven a caçar senglars, a mes del localitzador portaven també walkie-talkis i una anacrònica trompeta.

Al cap d’una estona es van sentir trets i udols aguts de gos, no se si un dels cànids no va deixar la pell en aquella cacera.

COM LA DOMESTICACIÓ ENS VA FER MÉS OBEDIENTS I MANSOIS

El procés de domesticació poques vegades ha estat estudiat des de el punt de vista social, i menys encara s’ha creuat el pont per arribar a la “nostra domesticacio”, la domesticació dels humans.

L’experiment més complert i de llarga durada fet sobre el tema, va ser a la URSS, és el del científic rus DimitriBalyaev, a l'Institut de Citologia i Genètica. Van treballar sobre una animal mai domesticat fins llavors, la guineu platejada (Vulpesvulpes). L'experiment va començar al 1959 i va durar fins el daltabaix soviètic a finals de segle XX, casi 40 anys d'esforços domesticadors, en total unes 35 generacions de guineus.

Amb el pas del temps i les generacions, van anar obtenint una varietat de guineu diferents de les salvatges en la seva mansuetud, i la morfologia del cos (més menuts i arrodonits, amb la cua enroscada...) demostrant que aquesta tenia una base genètica, causada per la selecció domesticadora (http://negreverd.blogspot.com.es/2014/06/si-fossim-salvatges.html#more).

Recentment han aparegut dades en el mateix sentit, però amb el mèrit de comparar poblacions salvatges de depredadors i grups domesticats.

La edició genètica un nou pas en la dominació i la domesticació

La civilització i domesticació són pràcticament sinònims. Domesticació de persones, d’altres animals no humans, de vegetals i de tota la vida, dels ecosistemes i la terra.

La tecnologia de la domesticació és molt anterior a la majoria de les altres tecnologies i, malgrat que moltes vegades es menysté, és més determinats, a nivell de control, que la resta de tècniques de control social, ja que la domesticació abasta (o pretén abastar) la totalitat del mon viu.

La domesticació ve d’antic i el seu avanç fou lent en les primeres etapes (milers d’anys), es va accelerar amb l’aparició de l’agricultura, especialment quan l’agricultura es va començar a “especialitzar-se” i iniciava la tendència al monocultiu, amb productes emmagatzemables. En l’acumulació d’aliments tenim un dels possibles factors coercitius que va facilitar l’aparició de l’estat.

La domesticació d’animals i vegetals va ser, en origen, un procés difús, relativament fora de control dels poders dominadors (però no totalment independent), els xamans, els sacerdots-reis i les sacerdotesses, els caps militars...

Hi ha una elecció “política” més enllà del conreador: la elecció de determinats cultius com estratègics, la seva extensió i la extensió (imposada) de la propietat privada de la terra, o també mitjançant les necessàries “autoritzacions” (i prohibicions) per conrear, el poder pre-estatal ja ens dirigia en un camí vers el mon que actualment estem patint.

Energia, llum i dominació. L’enllumenat públic als inicis de la societat tecnoindustrial

Tots considerem normal el fet de que al girar la clau d’una aixeta brolli aigua, que si deixem els nostres residus al carrer algú els reculli (o desapareixin dins la boca d’un contenidor), que si sortim de nit el carrer estigui il·luminat, i tantes altres coses que conformen la “xarxa urbana” (o les xarxes) que cada cop son més complexes i esteses (wifi, fibra...) i abasten nous espais de la nostra vida, per dominar-los i controlar-nos.

Tot això ho considerem normal i sembla formar part inevitable en ciutats i pobles... i també en habitatges aïllats, lluny del casc urbà cada cop més integrats en les xarxes urbanes. Però no sempre ha estat així, aquestes xarxes de serveis formen part d’un model social que es va desenvolupar a partir de la industrialització i va estretament lligat al desenvolupament de la societat tecno-industrial.

No és inevitable la dominació, la salvatgia és possible

Sovint hi ha qui pregona que no queda res fora de l’artificial, que no existeix res natural, que els paisatges, els relleus, el mon que ens envolta està totalment artificialitzat o en vies d’artificialització.

Si be és cert que la dominació tracta compulsivament d’estendre’s en tots els àmbits, i que el que ara es considera salvatge ha de ser gestionat, i que de fet se’ns diu que “lo salvatge” ha de ser protegit, que és com una mena d’estructura fràgil que si no està ben “gestionada” desapareixer

Per la visió “naturalista” (visió de l’especialista en dominació ligth) el que és salvatge, és una excepció en la metodologia de la dominació, es tracta d’establir “reductes” on es reclou quelcom que s’anomena salvatge, però fortament intervingut (tancament, vacunes, alimentació, balises...).

En la imaginació dels alienats subjectes de la moderna societat tecnoindustrial hi ha una arcàdia, perduda: el mon natural. Aquest mon sols el podem entreveure en visites guiades per educadors especialistes i itineraris senyalitzats, activitats de turisme sostenible i/o rural... etc.

I malgrat tot la salvatgia ens envolta!.

Nosaltres, incendiaris de Sixena

El títol és una mica pretensiós, nosaltres, de fet, aspirem a descendents d’aquelles columnes que van sortir de Barcelona vers l’Aragó i d’aquells jornalers del camp que van bastir les col·lectivitats i els comitès revolucionaris (aspirants, ja que encara ens queda molt camí).

El monestir de Sixena va ser fundat per la reina “Sancha de Castilla” esposa de rei d’Aragó i Comte de Barcelona “Alfons el Cast”, cap el 1188, el monestir (de les monges de l’Ordre Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem) va rebre un important patrimoni directament en la seva fundació, per herència de na Sancha i per donacions posteriors.

La mort del gorila

En termes general la bonhomia de la societat en la que estem immersos arriba a nivells vomitius, no es ja la “bondat” vers tots els “germans i germanes” (els humans, els animals per molts... i la mare Gaia per alguns cercadeus). Recentment n’hem tingut alguns exemples especialment sagnants, tots ens hem horroritzat (ens han fet horroritzar) amb les decapitacions de l’ISIS o amb la mort a la foguera d’un pilot militar de Jordània o amb la matança de dibuixants i periodistes de Charlie Hebdo, però sembla que ningú te massa presents els bombardejos industrialitzats de la OTAN, els seus aliats i de Rússia, sembla que les bombes respectin a nens i dibuixants... 

El suposat pacifisme afroamerià

Ara fa uns dies la Reserva Federal dels EU va decidir dedicar la part gràfica dels nous bitllets de 20$ a la militant negre Harriet Tubman. Harriet Tubman va néixer esclava, però va fugir i a partir de ser lliure (amb la condició de que no l’enxampessin) es va dedicar a organitzar fugides d’esclaus vers el nord, fins al Canadà.

A les notícies de la premsa s’ha presentat un perfil de Harriet abnegat desinteressat i pacífic, passant de puntetes per la seva participació en l’insurreccionalisme armat de John Brown, amb qui preparava contingents d’esclaus per recolzar el territori lliure d’esclavatge que els guerrillers (blancs i negres) de Brown volien crear. També es prefereix centrar la seva participació en la Guerra Civil americana centrant-se en el paper de guia, exploradora i fins i tot infermera, deixant de banda les tasques de revoltar esclaus i dirigir operacions de sabotatge, com a fet destacat l’acció de “comandos” a Combahee River on van causar grans pèrdues als esclavistes i van alliberar a mes de 700 esclaus.

La obsessió per falsificar “pacifisticament” el tema de l’esclavatge a Nord Amèrica arriba a extrems patètics, com considerar abolicionista a Lincoln (que va bloquejar la Proclamació de la Emancipació fins 1863) o pacifista a Thoreau, Thoreau va ser un dels defensors més constants i persistents de Brown i no va condemnar mai la seva lluita armada. Tot queda submergit per l’almívar “hippiòs”  del “we sall over come”.

LA DOMINACIO DIGITAL DE LA FAUNA SALVATGE

Fa unes setmanes s’anunciava a la premsa la propera reintroducció del linx boreal (el gatillop o llop cerval) als pirineus catalans, concretament a la Val d’Aran (reintroducció linx) . El linx es va extingir a Catalunya fa molts anys i del que es tracta es de repetir l’èxit de la reintroducció d’ossos procedents d’Eslovènia. “Gestió de la fauna salvatge” en diuen.

El detall del tema és que els tres exemplars que “alliberaran” (dos mascles i una femella) estaran castrats i portaran un collaret GPS.

El GPS és tendència... és tendència entre aquells que, abans se’n deia naturalistes, i que ara son biòlegs gestors i fins i tot administradors de parcs naturals. Sembla que a tot animal salvatge que es creua amb ells ha de ser carregat amb un emissor GPS per tenir-los ben “cartografiat”.

La relació entre les institucions administradores i els centres d’investigació i el “mon salvatge” es va fent cada cop més mediatitzada per tota la superestructura TIC, el “mostreig” i la observació la fan GPS i sensors diversos, les dades son tractades per potents ordinadors i finalment els resultats es representen sobre un GIS, la vida salvatge s’acaba reduint a algoritmes i representacions numèriques, representacions d’una dominació que es va estenen més enllà de la trama de dominació urbana.

Es tracta de estendre la domesticació cada cop més enllà. L’animal salvatge (i el seu hàbitat) te un valor monetari, que de fet ja es calcula en euros... i s’explota. En molts casos el seguiment amb GPS serveix, de fet, per facilitar la seva observació turística i per evitar que “es moguin massa”, sobretot en el cas dels carnívors.

La màquina que va devorar a Xu Lizhi. El monstre que ens proveeix d’electrònica.

Un cargol va caure a terra

Un cargol va caure a terra

en la seva nit d’hores extres

Va caure vertical i tentinejant

però na va atreure l’atenció de ningú

igual que aquella darrera vegada

en una nit com aquesta,

en que algú es va llençar al vuit.

La primera vegada que vaig sentir a parlar de Xu Lizhi va ser en una xerrada sobre smartphones del Col·lectiu les Hienes a l’Entrebanc, van recitar el seu poema “habitació llogada” i van causar un impacte inesperat, tots esprem números i dades tècniques, els sentiments semblen quedar fora del tema.

A rel de la publicació recent de traduccions als castellà d’algunes poesies de Xu Lizhi, m’he animat a traduir alguna cosa al català... podeu baixar-vos un recull a l’adreça tragué una luna de hierro , una altra traducció està disponible a obituario de un cacahuete

EL GOS MESELL

Quan es parla la possible realitat futura d’una societat anàrquica (sense dominació, sense estat, sense autoritat...), o, rebaixant, fins i tot en una mon amb jerarquies i autoritats atenuades no arribant a l’anarquia, sovint s’utilitza com argument en contra la naturalesa humana... som com som (o com ens pinten ells) i no hi ha res a fer, no hi ha res a fer?... existeix una “naturalesa humana”?.

Rares vegades es considera els efectes de mil·lennis de domesticitat i de dominació, des de una posició que també és especista, es considera que els humans no han estat domesticats, que sols son domesticadors... 

Frankenfish el salmó transgènic.

Fa uns dies l’administració alimentària dels EUA, la FDA, ha autoritzat la comercialització per el consum humà del salmó transgènic popularment conegut com frankensfish i comercialment anomenat  “AquAdvantage Salmon”, ha estat un procés llarg, el nom comercial va ser registrat el 1996, però sembla que els ha valgut la pena.

Tenim un nou organisme, una combinació de salmó atlàntic, de salmó pacífic (que aporta els gens de la hormona del creixement) i d’un peix àrtic (que aporta els gens d’una proteïna anticongelant que permet mantenir-se actiu a baixa temperatura).

VICTIMES I BOTXINS, EL TIROTEIG DE LA UNIVERSITAT D’OREGON.

A primers d’aquest més un individu malalt d’ànsies de dominació, armat amb un fusell i pistoles ha irromput a la Universitat del Sud d’Oregó, el resultat han estat 9 estudiants i treballadors de la universitat morts.

 Aquest més de juliol s’ha celebrat el quart aniversari de la matança d’Utoya (Noruega). Aprofitant aquest aniversari l’estat noruec ha inaugurat un “centre d’interpretació” de la massacre, amb la “lloable” intenció d’allunyar als joves del extremisme i la intolerància. Si be, es de suposar que per equilibrar posicions, també a procedit a retirar la residència i amenaçar d’expulsió a un sobrevivent de la matança i germà d’una de les víctimes.

La matança d’Utoya, amb 77 morts, te el record de ser la més gran de la Unió Europea en el segle XXI (al XX hi ha moltes de més grans), desprès de la del 11M de Madrid, supera també el “record” de la Universitat de Virginia (EUA) amb els seus 33 morts el 2007.

Internet de les coses: el parany es tanca sobre nosaltres...

Barcelona continua a la cresta de la ona tecnològica, al menys a la cresta hotelera i de serveis, desprès del Smart Cities Congress i del MWC ara hem tingut el a casa nostra el Primer Congrés Mundial de Solutión per l’Internet de les Coses (IoTSWC) durant els dies 16, 176 i 18 de Setembre. La propera edició, la de 2016, ja està compromesa a la ciutat els dies 25, 26 i 27 d’octubre i, és molt possible, que es consolidi a Barcelona per properes edicions.

Animals engabiats, animals dominats, animals domesticats... Nosaltres!!.

En menys d’un més tres nadons morts o greument lesionats per els seus pares a l’Estat Espanyol. Ossos trencats (els ossos dels nadons són més flexibles i difícils de trencar), lesions internes... cremades... avui a les noticies parlaven de dues nenes a Galicia, de 4 i 9 anys.

A Catalunya l’any 2009 (les estadístiques més recents agrupen el menors d’un any amb nens de fins 3 anys) van haver 334 notificacions de maltractaments en nens de menys d’un any, a la major part dels països on s’ha estudiat seriosament el tema s’ha vist que es detecten menys d’un 20% dels cassos. Des de 2009, amb la crisi ha anat pujant el nombre de cassos de maltractament, algunes entitats parlen d’un increment proper al 20% o més, podem dir doncs que superen (segurament de molt llarg) els 2.000 l’any... més de 5 cada dia!!.