24 d’oct. 2015

El cotxe connectat ja te data, transparencia front l'estat i les corporacions

Pocs espais hi ha, actualment, tan carregat de simbolismes com l’automòbil, a pocs objectes, segurament cap, es dediquen tantes hores, treballant per pagar-los, a més de les que gastem per utilitzar-lo, sobretot per anar a treballar, de congestió de trànsit en congestió de trànsit.
El pitjor cas seria el dels conductors professionals autònoms, circular treballant per pagar-lo, per arribar a treballar i per amortitzar-lo, per adquirir-ne un de nou, per seguir treballant, per seguir amortitzant...
Pels conductors, especialment els homes (encara que cada cop més també les dones), és una prolongació del propi cos, els mèrits del vehicle son mèrits propis (i no de l’artefacte mecànic). El conductor sovint es transforma dalt del seu vehicle canvia el seu caràcter i, generalment, es torna més agressiu i territorial.
El vehicle, quan no és una eina de treball, és un marcador d’estatus, de potència i velocitat (habilitat de conductor com els “idols” de les carreres) o nivell econòmic (de fet son molt cars).
Les discriminacions socials d’altres èpoques, discriminacions entre peons i cavallers, entre els “peatons” i els aristòcrates que anaven en carruatge sembla que van calar molt profundament. Ara mateix, el complex de peó i de “peató” s’atenua amb una pretesa carrossa a motor, una carrossa a motor que tothom pot posseir, que consumeix molts recursos i que fa més rics als descendents dels cavallers i dels aristòcrates que continuen vivint en un nivell molt diferent del nostre, segurament més separat que el dels peons i els cavallers.

16 d’oct. 2015

CONTRA LES REGULACIONS, DES DE LES ARMES FINS AL TRÀNSIT

A rel d’un text penjat fa uns dies a IMC sobre les matances a centres educatius i en concret la de la Universitat d’Oregó, s’ha muntat una minipolèmica on s’afirma que sense la regulació d’armes caiem en braçosdel feixisme, a la “jungla” del tots contra tots (VICTIMES I BOTXINS).
Resulta còmic veure com des de suposades posicions de l’esquerra progressista, àdhuc llibertaria, s’accepten les regulacions, les ordenances... de fet les regulacions i ordenances no son gratuïtes, són la contrapartida d’altres “serveis”.
Ens poden regular la mort i la procreació perquè els deixem la nostra salut en les seves mans (el que s’anomena sanitat pública).
Ens poden imposar la llei Wert (o el que s’acudeixi a la ment del proper, o propers, ministres) perquè deixem els nens a les seves mans, a les escoles, als casals, als esplais...
Els policies de totes les èpoques i colors han emprat les seves armes contra els pobres desarmats (o mal armats) perquè preferim deixar la nostra “seguretat” (seguretat mentre estiguis al ramat) en mans dels governs, estatals, autonòmics locals... o a les empreses privades.

10 d’oct. 2015

VICTIMES I BOTXINS, EL TIROTEIG DE LA UNIVERSITAT D’OREGON.

A primers d’aquest més un individu malalt d’ànsies de dominació, armat amb un fusell i pistoles ha irromput a la Universitat del Sud d’Oregó, el resultat han estat 9 estudiants i treballadors de la universitat morts.
 Aquest més de juliol s’ha celebrat el quart aniversari de la matança d’Utoya (Noruega). Aprofitant aquest aniversari l’estat noruec ha inaugurat un “centre d’interpretació” de la massacre, amb la “lloable” intenció d’allunyar als joves del extremisme i la intolerància. Si be, es de suposar que per equilibrar posicions, també a procedit a retirar la residència i amenaçar d’expulsió a un sobrevivent de la matança i germà d’una de les víctimes.
La matança d’Utoya, amb 77 morts, te el record de ser la més gran de la Unió Europea en el segle XXI (al XX hi ha moltes de més grans), desprès de la del 11M de Madrid, supera també el “record” de la Universitat de Virginia (EUA) amb els seus 33 morts el 2007.