30 d’oct. 2013

Els luddites de la terra i els inicis de la xarxa de dominació



Resistents al ferrocarril a Badalona, al Maresme i a l’Horta de València a mitjans del segle XIX.


Actualment la xarxa de dominació deixa uns foradets molt petits. Per la malla circula la matèria, la energia i la informació: carreteres, autopistes, línies de ferrocarril, línies telefòniques, fibra òptica, xarxes 3G, wifi, TDT, repetidors diversos, antenes de telefonia, alta tensió, gasoductes, oleoductes.... i cada cop més avancem cap una dominació ubiqua on la malla ja sols tindrà nanoforats on difícilment cabran espais alliberats.

Mitjançant aquesta malla de dominació la terra esdevé territori, esdevé espai dominat, espai domesticat.

La dominació i la domesticació, igual que les resistències a ella, han seguit un desenvolupament al llarg del temps. La “història”  que funciona com instrument acadèmic de dominació, no ens ha d’impedir conèixer el que van fer els nostres avis i besavis, enara que no ens impedeixi cometre els mateixos errors o repetir els encerts, encara que sols sigui com senyal d’identitat.



“Si, ved ese inmenso número de gigantes de blonda cabellera de humo, vomitando sin cesar sus bellas y bien formadas manufacturas industriales; y ese motor de veloz carrera que cruza los montuosos y agrestes campos de Cataluña; las fértiles y deliciosas llanuras del rico y perfumado jardín de España, la sin par Valencia; y tantas otras provincias que miran sobre sus tierras los conductos férreos que las tienen aprisionadas en una inmensa red; y todo ese conjunto de maravillas acortan las distancias; rompen las fronteras; centuplican el capital y perfeccionan al hombre; nada son en comparación del eléctrico, que transmite las palabras de una a otra zona y hace de la humanidad una sola familia universal...” (El Obrero, núm 1, 4/9/1864, era un diari dels sectors participatius en política i socialitzant, va acabar com portaveu del partit socialista i la UGT, sense deixar de banda sectors cooperativistes i cristians).

enllaç per baixar el text en format imprimible



EL TERRITORI CONTRA LA TERRA.


Darrerament el terme territori ha anat acupant un espai cada cop més gran en la parla comuna, dins la nebulosa del que generalment s'anomena “moviments socials”. El terme ha traspassant el seu us tecnocràtic urbanístic (els arquitectes dissenyadors de l'espai on ens veiem obligats a viure sempre han estat molt amants de “l’anàlisi territorial”, de la “ordenació del territori” ...) i ha passant a ser una cosa semblant, al menys formalment, als “subjectes revolucionaris” de l'esquerranisme.

20 d’oct. 2013

BALANÇ DE LA PASSEJADA D'OBSERVACIÓ DEL CONTROL SOCIAL A GRÀCIA


Una càmera cada 25 metres, 3.349 càmeres a Gràcia, una per cada 37 veïns.

Dijous dia 17 d'octubre vàrem fer el recorregut d'observació del control social a Gràcia, el recorregut tenia uns 1.600 metres i al llarg d'ell vàrem detectar 64 càmeres de vídeo vigilància. Val a dir que no es van comptabilitzar les dels videoporters i que estàvem més centrats en una de les voreres per la que circulàvem, la meitat del recorregut va transcórrer per zones de poc comerç, podem considerar doncs que es tracta d'una estimació a la baixa... els detalls del recorregut els podeu veure al pdf adjunt.
Fes clic a aquest enllaç: PASSEJADA CONTROL SOCIAL
64 càmeres en 1600 metres fa una càmera cada 25 metres, Barcelona te 1.361.761 metres de carrers, per tant mantenint la mateixa densitat de càmeres tindríem un total de 54.470 aparells de videovigilància, per tant com que BCN te 1.619.337 habitants vol dir que tenim un aparell d'enregistrament de vídeo vigilància cada 29 habitants...

11 d’oct. 2013

CARACREMADA, EL MAQUIS QUE DINAMITAVA LES TORRES D’ALTA TENSIÓ.

Caracremada ens permet traçar una línia entre la lluita durant el franquisme i les actuals contra el TAV, la MAT i tantes d’altres contra tot el que esta destruint la terra. Especialment impactant és la seva comprensió del paper de les línies de conducció elèctrica en la domesticació de la terra per esdevenir territori.

En Ramon Vila CapdevilaCaracremadava ser el darrer maquis de Catalunya, el va matar la Guardia Civil el 7 d'agost de 1963, a Castellnou del Bages, ara fa poc va fer 50 anys d'això. Tornava d'una acció contra les torres d'alta tensió a Rajadell.
Va morir en acció quan ja no quedaven guerrillers rurals a Catalunya (ni pràcticament a la resta de lestat), des de 1952/53 la seva lluita va ser sobretot solitària, comptant sols amb alguns col·laboradors, allunyat ja dels companys que havien sobreviscut a la repressió del franquisme i de direcció de la organització llibertaria instal·lada, jacòmodament, a lexili.