L’accident de la petroquímica de Tarragona i la nocivitat del sistema tecnoindustrial.

Dimarts dia 14 es va produir un accident a una planta d’òxid d’etilè del polígon petroquímic del Camp de Tarragona, hi hauria molt a dir sobre la reacció del Departament d’Interior de la Generalitat, la resta de les “autoritats” de la zona, els empresaris i els seus òrgans de seguretat del polígon.

Però no ens volem centrar en la matussera gestió, ni l’operació de donar-se les culpes els uns als altres: la empresa no informa, el sistema d’alarma no funciona, diuen que no els han informat de les substàncies emeses, al mateix temps diuen que son innòcues... Es diu que l’incident es va originar en un reactor i es va propagar al dipòsit d’Òxid d’etilè però de moment no s’ha informat de que s’estava cuinant al reactor...

L’òxid de etilè no és, ni de bon tros innocu, l’higienisme industrial l’ha estudiat i el considera tòxic a nivell laboral, es pot donar un cop d’ull a la fitxa de l’Agència de Substàncies Tòxiques del govern dels EUA (https://www.atsdr.cdc.gov/es/phs/es_phs137.pdf ): problemes cutanis, respiratoris, irritació, problemes neurològics... i sospites fonamentades d’efectes carcinògens. A part hi ha els desconeguts ingredients amb els que s’estava treballant al reactor.

Els efectes han estat força greus (un mort per impacte) al barri de Torreforta, el barri dels pobres del Camp de Tarragona... i a més els 2 treballadors de la planta morts per les cremades... i possibles efectes a més llarg termini o més lleus.

Al Camp de Tarragona hi ha l’acumulació més gran d’empreses potencialment contaminadores i amb riscos d’accident greu de tot Catalunya (http://negreverd.blogspot.com/2016/07/la-nocivitat-de-la-civilitzacio_25.html ).

Aquest accident i tot el que arrossega s’uneix amb l’altre que va haver a Montornès del Vallès a DERPIN, i que s’ha carregat la vida al riu Besos des de Montornès fins la desembocadura.

No estem doncs davant d’una amenaça localitzada, sols cal donar un cop d’ull al mapa de protecció civil per veure que hi ha empreses sotmeses a la directiva Seveso per tota la geografia catalana (https://pcivil.icgc.cat/pcivil/v2/index.html), el sistema tecnoindustrial estén els seus tentacles nocius per tota la terra, enverinant l’aire, l’aigua i el sol, destruint relacions i devastant la terra.

No és tan sols el risc d’accident, cal acabar amb el sistema tecnoindustrial i el mon que el fa possible!!.

 Nota.- Més enllaços i figures a www.negreverd.blogspot.com

 

http://negreverd.blogspot.com/2016/06/la-nocivitat-de-la-civilitzacio.html

http://negreverd.blogspot.com/2016/07/la-nocivitat-de-la-civilitzacio.html

http://negreverd.blogspot.com/2016/07/la-nocivitat-de-la-civilitzacio_25.html

http://negreverd.blogspot.com/2016/08/la-nocivitat-de-la-civilitzacio.html

Els treballadors del metro en vaga solidaria amb els barcelonins.

Els treballadors del metro iniciaran aquest dilluns i fins dijous (25,26,27 i 28), una vaga de 2 hores per torn i que ja ha estat contestada per la generalitat promulgant uns “serveis mínims” del 50% als dos primers torns (de 7:00 a 9:00 i de 16:00 a 20:00) i del 30% al tercer (a partir de les 22:50 fins l’acabament del servei).

El principal des motius per aquesta vaga és la presència d’amiant arreu del ferrocarril metropolità, vagons, andanes, dependències de treball, tallers... vies...

Les fibres d’amiant són un producte cancerigen, hi ha prou amb 0,1 fibres (microscòpiques) per cm3 per quedar fora dels límits ambientals d’exposició diària.

Un paseo por la nocividad difusa y la resistencia de lo salvaje en Carabanchel y Zaragoza

El cap de setmana anterior es van celebrar a Madrid, al CSO “la Gatonera” unes jornades molt interessants contra el sistema tecnoindustrial i el seu mon. Han estat 3 dies de debats intensos i força interessants, el temes tractats els trobarem al seu web (https://contratodanocividad.noblogs.org/ )

Durant les jornades es va efectuar una passejada amb el títol de “UN PASEO POR LA NOCIVIDAD DIFUSA Y LA RESISTENCIA DE LO SALVAJE EN LA ZONA DE CARABANCHEL”, durant l’itinerari es van anar senyalant algunes de les diferents nocivitats que es poden viure en una zona urbana (presencia d’amiant, soroll, antenes de telefonia, el sistema tecno-sanitari…) es tracta d’una eina fàcil d’implementar a qualsevol lloc i que no precisa d’experts per ser portada a terme, podeu descarregar el fulletó de l’itinerari a PASEO POR CARABANCHEL .

La setmana anterior es va fer una passejada semblant a Zaragoza, podeu descarregar el fulletó a PASEO POR ZARAGOZA

La nocivitat de la civilització industrial capitalista. Part i IV, una nocivitat omnipresent.

Aquesta és la darrera part de la sèrie sobre la nocivitat de la civilització industrial, pots consultar les altres tres parts a:

Enllaç amb la part I 

Enllaç amb la part II

Enllaç amb la part III

Quan parlem de la nocivitat de la civilització industrial capitalista no ens volem referir a la nociviltat difusa, sinó a la nocivitat (o al risc de que aquesta es faci real) localitzada, ens centrem en els sectors industrials actius, encara que també es podria parlar de la nocivitat de les cobertes de fibrociment estesa per tot arreu, o als disruptors hormonals infiltrats a tot arreu (des de l’aigua a la llet materna) (disruptors), al soroll inherent a la civilització industrial (soroll ) o a les emissions de totes les xarxes de telefonia, de wifi... (radiacions ), o les de les xarxes de distribució d’electricitat d’alta tensió.

A les parts I, II i III s’ha parlat dels residus industrials, de les instal·lacions radioactives i del risc químic lligat a les instal·lacions industrials, queda però una activitat necessària perquè totes les altres puguin funcionar, el transport de mercaderies... perilloses, de fet molts dels incidents més greus han estat vinculats al transport (l’accident dels Alfacs per exemple), però de fet en el transport es van produint pèrdues i mini-accidents que no es comptabilitzen i que ajuden a constituir l’ambient tòxic en el que vivim.

La nocivitat de la civilització industrial capitalista. Part II, l’amenaça radioactiva.

Enllaç amb la primera part PART I

En termes generals tots coneixem la nocivitat de les centrals nuclears que han estat i son, juntament amb la tecnoagricultura dels transgènics, un els principals aparadors del tecnocapitalisme industrial.

Al llarg de decennis els opositors a la implantació de centrals nuclears han anat desenvolupant crítiques i alternatives més o menys encertades i mes o menys radicals, des de el rebuig total a una societat que implica el superconsum energètic i la destrucció de la terra, fins al desenvolupament “d’alternatives” a la nuclearització, sense posar en qüestió la civilització industrial capitalista. Per donar.... i per vendre!!!.