Turistes i pixapins. Gentrificació?... Confusió!.

Sembla que hi ha un acord general, el turisme és el que preocupa més als barcelonins (http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2017/06/r17009_Bar%C3%B2metre_Juny_Resum.pdf)... i, és de suposar, que també als pobladors d’altres ciutats i pobles. Del turisme es passa directament als turistes... els turistes son el pitjor!, el turisme a vingut a trencar la relaxada harmonia de les nostres viles i barris, plens de bonhomia, uns barris que eren una arcàdia, sense conflictes ni explotacions... el turisme és la causa de la nostra dissort...

Sembla com si els turistes caiguessin del cel, per degradar la nostra qualitat de vida, fer pujar preus i... gentrificar...

NO ÉS GENTRIFICACIÓ!!, ÈS ABURGESAMENT!!

Si hi ha una paraula de moda als “moviments socials” actuals és la de gentrificació, és una paraula grossa, gairebé una paraulota.

Com totes les grans paraules va carregada amb bala, amb bala de gros calibre per els dominats... no per els dominadors, per ells va carregada amb perdigó fi, del que no fa mal a mamífers grossos.

Segurament és una d’aquestes paraules que acaben servint per usos molt diferents i diversos, com ha sigut el cas d’interculturalitat, el desenvolupament sostenible, o, ara mateix la “economia circular”. Tot plegat paranys, paranys on han caiguts tots aquells que no han sabut... o no han pogut esquivar-los.

Gentrificació ve del terme anglès gentry (com no podia ser d’altra manera, tenint en conte el sistema de dominació lingüística actual), que vol dir més o menys aristòcrata menut (quiero y no puedo) i, per extensió burgesos i funcionaris benestants. El terme equivalent en català seria més aviat aburgesament, però com que ara ningú vol ser burgès (ni acusar a ningú de burgés), i la situació urbana és més complicada del que ens expliquen, doncs agafem noms especialitzats de significat dubtós i que no formen part del vocabulari de la major part del personal.