Els “xips”, de fet etiquetes RFID (tags de radiofreqüència) (http://negreverd.blogspot.com/2013/11/smart-city-smart-merda.html http://negreverd.blogspot.com/2018/10/smart-city-geolocalitzacio-i-realitat.html ) no son una cosa nova en la recollida de residus, diverses poblacions catalanes l’apliquen (el barri de Sarrià, Lleida, Berga, Riudecanyes... i més), i diversos ens de recollida estan fent concursos per adquirir-ne, el Consorci de Residus del Vallès oriental (1.098.000€), Berga (59.727€), el Consell Comarcal de la Selva posa com condició per la compra de cubells que es pugui implantar una etiqueta RFID (https://ca.wikipedia.org/wiki/RFID ).
Es tracta d’etiquetes passives (no disposen d’alimentació d’energia, la obtenen del camp que genera el lector), en sa major part del tipus UHF de 868 MHz, poden llegir a alguns metres de distància (fins 4 o 5m) i poden fer multilectures a alta velocitat i en alguns cassos el codi és reprogramable.
La única dada que tindrà la etiqueta serà l’habitatge al que correspon la bossa o el cubell (i les personals que hagi facilitat qui hagi recollit el kit de la PaP), la dada capturada s’adjunta al tipus de residu, dia, hora, i localització (amb el GPS del vehicle de recollida o del lector).
En alguns països (aquí no) el vehicle incorpora un sistema de pesada, llavors el càlcul de la producció és precís en comparació amb el que tindrem aquí, el nombre de recollides... tot això va dirigit al pagament per generació (PxG) que és l’objectiu real d’aquests sistemes, com be diu l’ajuntament a la pàgina 14 del butlletí de maig i en la 12 del de gener (https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/PaP_bulleti_santandreu-Maig2021.pdf, https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/PaP_bulleti_santandreu-Gener2021.pdf ).
