14 de set. 2022

Les memòries de la Fiscalia General de l'Estat

Ha estat mot comentat l’informe de la Fiscalia General de l’Estat d’enguany (analitzant l’any 2021) sobretot per la consideració dins l’apartat del “terrorisme” d’organitzacions legals de trajectòria sobradament pacífica... http://negreverd.blogspot.com/2019/09/memoria-de-la-fiscalia-videovigilancia.html

Les memòries de la Fiscalia General s’elaboren a partir dels informes de la resta de fiscalies i es de suposar que el l’apartat de “terrorisme” a partir d’altres informes enviats per fiscalies de rang inferior i a aquesta per fantasiosos serveis policials.

11 de jul. 2022

La Guardia Civil adquireix nous aparells d’espionatge.

Aquest més de juny s’han anunciat dos concursos per l’adquisició de dos tipus d’aparells per el Departament d’Enginyeria del Servei de Criminalistica de la Guardia Civil, l’objectiu és l’obtenció de proves en aparells electrònics.

 La primera, anunciada el 28/6/22 (https://contrataciondelestado.es/wps/portal/!ut/p/b0/DcqxCoAgEADQD3K4JRoCB4NmcbJc4lCrw9MczO_P8cEDBzu4gp1ubPQW5OEjxFiZSlpCbMgcTyZPDf0IYMGBo7B1hkNYfqyeKSn_XROuWnTDRkqoOasflB0NSQ!!/ ) correspon a equips per el desbloqueig d’aparells electrònics xifrats, independentment de la marca, model i tipus de xifrat. Els aparells objectiu que es citen als plecs son els sistemes electrònics  de frau bancari, els sistemes de la electrònica de l’automòbil i... naturalment els smartphones. Especialment aquesta contractació va dirigida al debloqueig de terminals Apple de tota mena d’iPhone i d’iPad.

 



 

 

 

 

 

 En total per 43.500€ (IVA inclòs) es liciten un total de 11 equips en grups que sembla que tenen com diferencia els tipus de processadors (Intel, T2 o M1 Max). Això fa que mes o menys cada dispositiu vingui a costar de mitjana uns 4.000€ i que és segur que cap supera els 16.000, això fa pensar que qualsevol policia els podria adquirir com a contracte menor, sense plecs ni publicitat.

 La segona anunciada el 29/6/22 (https://contrataciondelestado.es/wps/wcm/connect/ac466ea7-f4f9-4123-82bb-10233a5b2d74/DOC20220629112708PPT.pdf?MOD=AJPERES ), correspon a equips per el buidat d’informació de smartphones, utilitzant les paraules que apareixen als plecs La implantación total del uso de los Smartphone en el ámbito personal, la cantidad y utilidad de la información que recopilan sobre el usuario, que se puede utilizar para conocer los detalles de hechos delictivos, circunstancias y conexiones de los investigados, hacen que este tipo de indicios sean imprescindibles en cualquier investigación policial, casi con la misma importancia que los estudios de ADN”.

9 de maig 2022

L’Ajuntament de Barcelona ens vol vigilar mitjançant drons…

 

El 27 d’abril es va publicar un anunci per la licitació d’uns “Serveis tècnics per a l'obtenció d'imatges i vídeo a la ciutat de Barcelona mitjançant tecnologia dron per millorar la gestió de l'espai públic amb mesures de contractació pública sostenible” (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/notice.pscp?idDoc=100261743&reqCode=viewCn ), per un import de 169.279€.

És un nou capítol de l’afany videovigilador que aquests darrers temps ha anat desenvolupant l’Ajuntament de Barcelona (http://negreverd.blogspot.com/2022/01/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html ).

30 d’abr. 2022

El “Pegasus” català. El Sistema d’Intercepció de les Comunicacions dels Mossos d’Esquadra (SILTEC).


Les intercepcions de les comunicacions de polítics, parlamentaris i periodistes està a casi totes les primeres planes dels diaris d’aquests dies, l’aplicatiu Pagasus de l’empresa israeliana NSO es presenta com la síntesi de l’autoritarisme, ens preguntem per les autoritzacions judicials d’aquestes intercepcions, però ningú es pregunta per la identitat (i rellevància social) d’altres “usuaris” de l’eina informàtica, opositors extraparlamentaris i presumptes narcotraficants i gihadistes no semblen despertar la empatia dels polítics, “societat civil” i medis de comunicació.

Però el fet és que no sols l’estat central esta interessat (fins el límit de la morbositat) en conèixer i interceptar les comunicacions de les persones que habiten el seu territori (i més enllà), també estructures de l’estat central a la “perifèria” com las autonomies que tenen serveis policials al seu càrrec (per exemple la Generalitat de Catalunya) també son força llaminers de les dades dels seus “súbdits” (http://negreverd.blogspot.com/2017/09/el-sistema-dintercepcio-de-las.html ).

22 de març 2022

L’Ajuntament dels comuns a Barcelona, o la passió per la videovigilància. Part 4: milers de càmeres intel·ligents, el control social i la videovigilància als autobusos de Barcelona.

A l’actual societat de la producció i el consum la mobilitat de les persones, el seu transport, te una importància cabdal, anar de casa al treball, de casa al punt de consum de bens i serveis i el retorn al domicili son baules d’una cadena de producció d’alienació i dissort.

Al menys de moment, ja que el teletreball, la compra online i el lleure en línia (fins i tot l’activitat “física”) fan innecessària la mobilitat per un segment important de la població afegint la solitud a la dissort i l’alienació.

A la zona del Sistema Tarifari Integrat les persones que es desplacen per treball o estudis, gasten entre 30 minuts i una hora en anar i tornar de la feina i si és mobilitat intermunicipal, amb transport públic, el temps consumit pot ser de fins una hora i mitja o dos hores, una part important del temps “lliure” amb un clar biaix de classe (https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/115924).

El transport, sobretot el transport públic, és un espai sensible on poden passar moltes coses i on les persones no estan sotmeses als lligams del treball i del consum, al voltant del transport públic s’han generat nombroses insurreccions, la vaga de tramvies de 1951 a Barcelona, “el estallido” de Xile del 2019 (http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1692-715X2021000200230 )i molts d’altres.

Fins i tot en el cas del transport privat els impostos i el preu del combustible han generat protestes importants, com la de les gilets jaunes (2018) a o els bonnets rouges (2013) a França els dos de caire antifiscal (i molt més...).

12 de març 2022

L’Ajuntament dels comuns a Barcelona, o la passió per la videovigilància. Part 3: videovigilància al Passeig de Gràcia i al Parc Güell.

 

La primera part «el projecte Secur’Cities» la pots consultar a  http://negreverd.blogspot.com/2022/01/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html. La segona part «la videovigilància a Ciutat Vella» a http://negreverd.blogspot.com/2022/02/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html .

 

La videovigilància al Passeig de Gràcia, els comerciants del luxe dicten la seguretat a l’ajuntament.

 

A finals de l’any passat es va convocar un concurs per adquirir 17 càmeres de videovigilància amb un import de 57.996 euros (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/awardnotice.pscp?idDoc=92566016&reqCode=viewPcan ), es van presentar dues empreses «Som Control i Seguretat» i Elecnor, finalment s’ha adjudicat (falta formalitzar) a Elecnor (https://www.elecnorseguridad.com/ ), que és la mateixa empresa que va guanyar el concurs de Ciutat Vella (coincidències).

Les 17 càmeres tenen unes especificacions semblants a les de Ciutat Vella:

 

1.-Analítica - Tipus d'objecte classificat:

Persones (gènere, edat, tipus de roba, color de roba, barrets, ulleres, motxilles, bosses)

Detecció de la zona de la cara

Vehicle (cotxes, camions, motocicletes, bicicletes, color dels vehicles)

Matrícula amb atributs

 

2.-Esdeveniments d’anàlisi basats en el motor de videoanàlisis avançat :

Detecció d’objectes

Detecció direccional

Seguiment automàtic digital

Entrada / Sortida

Loitering

Línia virtual

 

3.-Esdeveniments analítics:

Detecció de desenfocament

Detecció de moviment

Aparèixer/desaparèixer objecte, manipulació

Detecció d'àudio (Sempre que estigui implementat)

Classificació de sons (crits, explosions, trencament de vidres, trets) (Sempre que estigui

implementat)

Compte de persones

Gestió de cues

Mapa de calor basat en el motor d’intel·ligència artificial

 

Com es pot veure es tracta de càmeres avançades, que a més disposen de funcions d’autoaprenentatge i intel·ligència artificial. Als plecs no s’especifica la ubicació de les càmeres, l’emplaçament definitiu és de suposar que depèn d’una negociació entre la Guàrdia Urbana i els «actors socials».

El tema dels «actors socials» és força important ja que els qui tenen la paella per el mànec son els comerciants del Passeig, disfressats d’Associació de Veïns i Comerciants, encara que al seu web (https://barcelonapaseodegracia.com/en/about-us/ ) sols parlen de comerç... millor dit de comerç de luxe.

El president de la junta de l’Associació és un tal Sanz alt directiu de la botiga de luxe Santa Eulalia, altres membres de la Junta representen al Farga Group (cafeteria i pastisseria de luxe), la Mallorquina (moda i parament de la llar), Rabat (joieria concessionària de Rolex), Burberry, Loewe, Saint Loren, en total agrupen uns 180 comerços... com es pot veure es tracta de botiguers de barri que només es volen «guanyar la vida».

El lobby del luxe del Passeig de Gràcia ja ha aconseguit que la Conselleria d’Interior obri una Oficina d’Atenció Ciutadana dels Mossos a la cantonada d’Aragó amb Girona, amb atenció multilingüe per els clients de les luxoses botigues de la zona (https://web.gencat.cat/es/actualitat/detall/Nova-comissaria-dels-Mossos-dEsquadra-i-la-Guardia-Urbana-a-Barcelona ).

Enllaminits per les «prediccions» que diuen que amb videovigilància hi ha una reducció en un 40% dels furts, no han parat de reclamar la instal·lació de càmeres, oferint-se fins i tot a finançar una part dels cost (avariciosos com son, és un indicador de com les desitgen), però el generós Consistori barceloní, sempre tant atent a les necessitats dels ciutadans ha assumit el 100% del cost carregant-lo al pressupost de Secur’Cities, els comerciants han deixant oberta la possibilitat de contribuir a futures ampliacions.

Una de les millors excuses del lobby del luxe han estat els danys produïts per les manifestacions contra l’empresonament de Pablo Hasél que, segons les fonts, oscil·len entre els 750.000 i un milió i pico d’euros en danys i saquejos (massa poc!!).

 

 

Blindant el Parc Güell, pas obligat per la gentrificació definitiva. 


 

 

 En tot el tinglado gentrificador del turisme de Barcelona te un paper molt destacat el Parc Güell, només per darrera de la Sagrada Família. Segons l’Observatori de Dades Culturals de l’Ajuntament de Barcelona el 2019 va tenir 3.154.349 visitants contra 4.717.796 de la Sagrada Família, a molta distància els segueix el Museu del Barça amb 1.661.156 i l’Aquàrium amb 1.609.373 (https://barcelonadadescultura.bcn.cat/  ). El Parc Güell és doncs una peça clau en el «magnífic negoci» del turisme Barcelonès, negoci que tothom, especialment el govern municipal, critica fantasiejant sobre el «turisme de qualitat» mentre s’embutxaquen els calerons.

Quan Barcelona es va apuntar al projecte Secur Cities (http://negreverd.blogspot.com/2022/01/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html ) tenien la intenció d’aplicar-lo al Passeig de Maria Cristina, a Montjuic, però després va canviar la ubicació al Parc Güell, segurament perquè el Parc Güell és més «estratègic» i perquè l’Ajuntament te plans de reforma del recinte de Montjuic, segurament incompatibles, de moment, amb el desplegament de la videovigilància.

Així a finals de 2021 es va publicar un concurs per executar el «projecte executiu de control d'accessos i de l'eix monumental del Parc Güell» (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/es_ES/notice.pscp?idDoc=94244810&reqCode=viewCn ), el termini de presentació de les ofertes era el 31/2/22

i l’import de 1.153.716,98 € IVA inclòs, en aquests moments està pendent d’adjudicar, encara que s’adjudicarà en breu.

El projecte contempla el desplegament de 27 càmeres de vigilància «convencionals» i 9 tèrmiques (i també 13 pilones de seguretat), les càmeres s’instal·laran dins del parc i en punts dels voltants, en total a 13 zones (Baixada de la Glòria, Sant Josep de la Muntanya, tres als carrer Olot, Carretera del Carmel, Can Xirot, Can Tries, Forat del Vent, Coll d’en Portell, Passeig de les Palmeres, Plaça Joan d’Àustria i els Jardins de Joan d’Àustria).

Les càmeres proposades son semblants a les que s’instal·laran a Ciutat Vella, malgrat que en el projecte no consten algunes de les característiques (alta definició, amb un software intel·ligent per detectar persones segons gènere, edat, tipus de roba, color de roba, barrets, ulleres, motxilles, bosses... i sobretot la detecció de la zona de la cara per el seu us en la identificació facial), a això s’afegeixen les càmeres tèrmiques, en principi per fer recontes de persones (i mantenir els aforaments màxims) però que també es poden emprar per altres finalitats de control social.

Tot plegat es tracta de donar «seguretat» per una part, i per l’altra gestionar la concurrència de turistes i de «nadius» al Parc Güell que, recordem que originàriament havia de ser una urbanització de luxe per els ricatxos de la primera industrialització, un destí no tant allunyat del que ara albirem.

 

8 de febr. 2022

L’Ajuntament dels comuns a Barcelona, o la passió per la videovigilància. Part 2: la videovigilància a Ciutat Vella.

La primera part la pots consultar a  http://negreverd.blogspot.com/2022/01/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html.

 

Ciutat Vella de Barcelona va ser el lloc on, per primer cop, es van instal·lar càmeres a l’espai públic de videovigilància amb finalitats de seguretat, va ser el 2001 a la Pça. Del Tripi (George Orwell) i al carrer Escudellers, de fet van ser de les primeres de control de la via pública al nostre país, el 1992 van ser instal·lades moltes a recintes diversos (esportius, de transports públics...) però al carrer i dedicades a la “seguretat” no.

Dins del plantejament inicial del projecte Secur Cities es contemplava millorar la videovigilància a Ciutat Vella, així que es va convocar un concurs el maig de 2020 per adquirir 13 càmeres d’alta definició per un import de 172.240€ (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/notice.pscp?idDoc=67344369&reqCode=viewCin ).

El concurs es va haver d’anular pel fet de comprometre’s amb un software ja existent, el VIGIPLUS de la empresa DESICO, una suite per centres de control  (https://www.desico.com/documentacion/software/vigiplus/Vigiplus%20PSIM_DC_es-00.pdf).

DESICO te la seva seu central a St. Cugat i delegacions a Madrid, Màlaga, Bogotà, Santiago de Xile (VIGIPLUS controla el Metro Xilè, el que està a l’origen de la revolta) i Ciutat de Mèxic, se l’ha vinculat amb el control als territoris ocupats per Israel (https://directa.cat/lajuntament-de-barcelona-amplia-a-dotze-ubicacions-el-mapa-de-la-videovigilancia-a-ciutat-vella/).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

De fet l’Ajuntament de Barcelona a través del Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA que des de 2019 te instal·lat VIGIPLUS per el control d’accessos a la Línia 9.

Així que van haver de convocar un nou concurs (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/awardnotice.pscp?idDoc=84084923&reqCode=viewDcan ) en el que sols es demanava «compatibilitat» amb VIGIPLUS.

Hi havien però diferències significatives, l’import màxim pujava fins els 254.999, 82.759€ mes, i el numero de càmeres noves puja de 13 (13.820€ per càmera) fins a 42 (6.220€ per càmera), l’adjudicació finalment va ser per un import de 164.991€ (4.024€ per unitat).

Hi ha quelcom d’estrany en aquest ball d’imports, la oferta guanyadora (la d’ELECNOR SEGURIDAD https://www.elecnorseguridad.com/ ) tenia una baixa del 35% que va haver de justificar.

En resum l’Ajuntament de Barcelona vol farcir tot un barri de la ciutat amb 49 càmeres (42 de noves i 7 de velles). Al plec tècnic del concurs (pàgines de la 26 a la 37) es detallen les situacions de les càmeres i la seva cobertura i es pot veure fins quin punt la xarxa de vigilància és espessa.

Les càmeres son d’alta definició i amb un software intel·ligent per detectar persones segons gènere, edat, tipus de roba, color de roba, barrets, ulleres, motxilles, bosses... i sobretot la detecció de la zona de la cara per el seu us en la identificació facial. En l’estat actual de les coses no es pot emprar per identificacions massives, més que res perquè ni la Policia Municipal, ni els Mossos disposen d’una base de dades que abasti a la major part de la població, però es pot emprar selectivament, com fa el municipi de Madrid a les estacions d’autobusos (http://negreverd.blogspot.com/2020/02/la-biometria-sense-contacte-i-els-seus.html ), centrant-se en les activitats de les persones «sospitoses».

 

El tercer lliurament de “L’Ajuntament dels comuns a Barcelona, o la passió per la videovigilància” estarà dedicat a la implantació de videovigilància al Parc Güell i rodalies.


31 de gen. 2022

L’Ajuntament dels comuns a Barcelona, o la passió per la videovigilància. Part 1: el projecte Secur’Cities.


Ja fa anys que la videovigilància a esdevingut un comodí per poder expandir mesures autoritàries “securitaries”, però des de els atemptats del 15 d’agost de 2017 i la crisi de la COVID (2019/2022??) s’ha expandit exponencialment.

A Catalunya s’han licitat durant el 2021 i el que portem de 2022 un total de 71 expedients per un valor de més de 30 milions d’euros (pressupost que inclou càmeres, cablejats, servidors, software, adequació de sales de control...). Des de pobles petits com Talarn (489 habitants) o Sant Cugat de Sesgarrigues (1.004 hab.) fins ciutats grans com Badalona (223.006 hab.) o l’Hospitalet (264.657 hab.) i, naturalment, el monstre de Barcelona. Les inversions per habitant van del 70€ de Talarn, els 34€ de Palau Saverdera o els 26 de la Bisbal del Penedès, fins els 3 cèntims de Lleida o els 5 cèntims de l’Hospitalet, hi ha una forta pressió sobre els pobles petits per implantar sistemes de lectura de matrícules a les entrades dels pobles i de les urbanitzacions. Cal tenir en conte que no és un recull exhaustiu i que moltes adquisicions poden anar per contractes menors, o no aparèixer en la web contractaciopublics.cat. Amb els procediments d’urgència articulats per l’alarma sanitària molts interventors han fet la vista grossa amb la contractació menor.

Més info sobre els contractes recents de videovigilància de l'Ajuntament de Barcelona a:

Part 2:  http://negreverd.blogspot.com/2022/02/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html

Part 3: http://negreverd.blogspot.com/2022/03/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html

Part 4: http://negreverd.blogspot.com/2022/03/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la_22.html