31 d’ag. 2018

Reivindicació dels incontrolats del 36 (I). Els comitès d’Orriols (Empordà) i d’Osor (la Selva).


Quan es parla de la rereguarda del període que els historiadors anomenen “guerra civil” i que nosaltres anomenem (amb més fonament) revolució social, hi ha, en termes generals, un consens de condemna acadèmic a la violència fora de les línies del front, condemna totalment hipòcrita, ja que fins i tot les forces més moderades del bàndol “antifeixista” la van practicar, i que per altra part suavitza (o silencia) la crítica quan aquesta violència és estatal, es parla molt de que la violència al bàndol feixista va ser planificada i institucional, però s’oblida tot el període que va del 37 fins al final de la guerra on el Servei d’Informació militar, el temut SIM va realitzar una repressió institucional i planificada.
És un fet que, quan l’estat va recuperar el control dels carrers i de la policia, la repressió es va fer més crua. És un fet que desprès dels fets de maig de 1937, amb la expansió del SIM (en mans sobretot dels estalinistes), els camps de presoners van experimentar un creixement enorme, tan en el nombre de persones internades com en la brutalitat, que en alguns cassos supera les situacions que es van viure a altres països d’Europa i al mateix estat espanyol després de la victòria feixista. És un fet que sota la tutoria de la NKVD a comissaries (txeques), presons... es van viure episodis despietats. La autèntica violència a la rereguarda va ser controlada, molt controlada!!, tan controlada, o més que la exercida a la zona feixista.
A la rereguarda i al front va haver una revolució social, una de les revolucions més profundes de la història, revolució que es va anar desmuntant i enderrocant en uns mesos. Al front amb la militarització, a la “rereguarda” amb el restabliment dels òrgans de control estatals (policia, jutjats, conselleries d’indústria, decrets i lleis...), el procés d’enderrocar la revolució es va mantenir fins al final de la guerra i, en alguns aspectes, va prosseguir als camps de refugiats del Rosselló.

26 d’ag. 2018

El Pla de Convivència de Fort Pienc, la "policialització" i la videovigilància


Darrerament entre algunes organitzacions veïnals ha aparegut una forta tendència pro-policial, promoguda per el PDCAT i ERC per aconseguir recolzaments cara a les eleccions locals del mes de maig de l’any vinent, als governanta actuals de l’ajuntament els ha faltat temps per atendre aquestes demandes i apuntar-se al “policialisme”, el cas més notori és el de la Barceloneta, on s’ha pogut veure veïns amb una pancarta dient “+ POLICIA = + SEGURETAT).
Segurament donen la Barceloneta per difícilment recuperable (en mans del PDCAT) i així s’han afanyat a aprovar el Pla de Convivència de Fort Pienc, un pla que contempla mesures purament policials vestides de “policia de proximitat”, “policia comunitària” i “agents cívics”, de serveis socials externalitzats i... naturalment de videovigilància (https://ajuntament.barcelona.cat/eixample/ca/noticia/es-posa-en-marxa-el-pla-de-convivencia-de-fort-pienc_691750 ), els recursos tecnològics apaivaguen els veïns i satisfan les expectatives dels policies i les seves organitzacions.

23 d’ag. 2018

L'entrenament dels Mossos preparant-se per el futur

Ara que em tingut la ocasió de veure’ls en acció durant les festes de Gràcia pot ser interessant donar un cop d’ull a les condicions d’entrenament de la BRIMO (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=viewCn&idDoc=35141531) ja que recentment han sortit a concurs els espais que utilitza per això, es tracta de l’expedient de contractació IT-2018-655 publicat el 13 d’agots. Es tracta d’un contracte per valor de 102.729,00 € IVA inclòs, d’un any de durada, prorrogable un any més, o sia que el total estimat és de 205.458€. El volen a 50km (com màxim) de la Complex Central de Sabadell això abasta fins més enllà de Vic i de Vilanova és un espai important on triar.

9 d’ag. 2018

LA VAGA DEL TAXI, LA UBERITZACIÓ I LA “ECONOMIA COL·LABORATIVA”


La vaga del sector del taxi ha tornat a posar d’actualitat el tema de la “economia col·laborativa” (a partir d’aquí economia de la servitud), la principal empresa del sector UBER ha estat implicada així com, la més petita CABIFY i altres en menor grau, es tracta d’una pugna entre un transport públic (el taxi) i unes empreses del neoliberalisme més extrem que tracten de menjar-se tot el pastis de la logística urbana (https://taxi.cnt.cat/seccio/article/8198 ).
Com van fer amb l’anterior desembarcament d’UBER (en condicions laborals encara pitjor que les actuals) el sector del taxi ha fet front a l’economia de la servitud i, sembla, que aconseguirà com va fer abans, aturar de nou la victòria total d’UBER i companyia. Que el sector del taxi aturi, o esmorteeixi, la expansió de la economia de la servitud és molt important i útil per el sector i per fora d’ell, més enllà del taxi és útil perquè dona armes i ànims a les víctimes d’altres sectors, especialment els diferents riders i transportistes de proximitat (http://negreverd.blogspot.com/2014/06/els-taxistes-uber-les-smart-cities-i.html ).
Son empreses amb uns centenars d’empleats directes i desenes de milers d’explotats “indirectament”. De fet es tracta d’obtenir els mateixos resultats que amb el CETA o el TTPI: estossinar cada cop més als treballadors expulsant-los cap a l’àrea dels falsos autònoms i reduir costos sobre la baula més dèbil de la cadena.
La tendència d’aquestes grans empreses és establir monopolis, apoderant-se del mercat mitjançant dumping, un exemple pot se Nova York on front els 13.000 taxis convencionals hi ha 60.000 vehicles d’UBER (als que cal sumar els de LYFT i altres operadors petits) segurament sobrepassant en conjunt els 100.000 vehicles (https://cnnespanol.cnn.com/video/uber-destruye-mercado-taxis-nueva-york-pkg-jon-sarlin/ ).
La uberització suposa una privatització de la ciutat i dels serveis públics i va lligada al model de la smart city, la ciutat governada per algoritmes informàtics, va lligada amb la gentrificació que suposen empreses com AIRBNB que exploten un model uberista de negoci.