22 d’ag. 2016

Ja ha acabat la “patochada” olímpica (ja se que no existeix aquesta paraula en català, però és molt gràfica).



Ja marxen els atletes, els que tenen medalles a recollir els fruits, els qui no, es foten, i tornen igualment. Els dirigents federatius, preparadors, polítics i els seus seguicis potser es quedaran unes setmanes fruint del turisme a preu de saldo... I els del COI, ha seguir amb els seus xanxullos, corrupteles i robatoris.

Olimpíades de RIO, repressió, exclusió i destrucció de la terra.


Ja estan en marxa el jocs Olímpics, les corporacions esportives esmolen les urpes, les industries farmacèutiques (del dòping) preparen els estocs, els operadors turístics fan ofertes, els policies de tot el mon preparen porres, manilles i calabossos... i els països, poden participar en la tómbola olímpica allunyada del joc físic i de la competició entre similars, fent onejar banderes i ressuscitat orgulls patris.

Un cop feta la inauguració totes les protestes semblen haver callat, la vigorosa mobilització dels dies immediatament anteriors ha quedat muda? S’ha establert una mena de “pau olímpica” com, diuen que passava, en els vells d’Olímpia?... es la treva olímpica?... no, és sols la necessitat de preservar l’espectacle, la guerra continua amb el mateix acarnissament allà on ni ‘h havia, al Proper Orient, al Centre de l’Àfrica, a l’Àsia... i de silenciar tot conflicte s’encarreguen el COI, els organismes de seguretat i els mitjans de comunicació.

7 d’ag. 2016

De nou la mascarada olímpica... RIO 2016 el gran negoci i el gran instrument de dominació.


Una altra vegada (cada 4 anys) tenim en marxa la mascarada olímpica, aquest cop és a Rio, al Brasil en un país arrasat per la pobresa i on hem tingut el goig de veure la oposició popular al recorregut de la flama olímpica.

Podem resumir les olimpíades de Rio per els 10.500 atletes que participaran, per els 3.6 milions de tones de CO2 emesos durant la construcció de les infraestructures, per els 29,6 miliards (bilions americans) de reals que ha costat la festa (1€=0,27reals)... o potser millor les històries dels mes de 77.000 desplaçats per poder fer les obres (sinistre contrast amb els 10 atletes “refugiats” que participaran als jocs). 

3 d’ag. 2016

La nocivitat de la civilització industrial capitalista. Part i IV, una nocivitat omnipresent.


Aquesta és la darrera part de la sèrie sobre la nocivitat de la civilització industrial, pots consultar les altres tres parts a:

Quan parlem de la nocivitat de la civilització industrial capitalista no ens volem referir a la nociviltat difusa, sinó a la nocivitat (o al risc de que aquesta es faci real) localitzada, ens centrem en els sectors industrials actius, encara que també es podria parlar de la nocivitat de les cobertes de fibrociment estesa per tot arreu, o als disruptors hormonals infiltrats a tot arreu (des de l’aigua a la llet materna) (disruptors), al soroll inherent a la civilització industrial (soroll ) o a les emissions de totes les xarxes de telefonia, de wifi... (radiacions ), o les de les xarxes de distribució d’electricitat d’alta tensió.

A les parts I, II i III s’ha parlat dels residus industrials, de les instal·lacions radioactives i del risc químic lligat a les instal·lacions industrials, queda però una activitat necessària perquè totes les altres puguin funcionar, el transport de mercaderies... perilloses, de fet molts dels incidents més greus han estat vinculats al transport (l’accident dels Alfacs per exemple), però de fet en el transport es van produint pèrdues i mini-accidents que no es comptabilitzen i que ajuden a constituir l’ambient tòxic en el que vivim.