Tenim clara la
feina de la seguretat privada: el seu paper legal de controladors socials, de
piquets de la patronal trencavagues. I, en els cassos tèrbols que voregen o es posen
fora de les lleis de l’estat, d’agressors brutals xenòfobs, masclistes... i
fins i tot de torturadors. També tenim clar que els milers de treballadors de
la seguretat privada es queden en la primera part: controladors socials, l’altra
queda per un selecte grup de nazis (segurament fomentat des de el poder).
Hi ha però una
sèrie de trets en el conflicte del Prat, que malgrat les teories de
conspiracions espanyolistes i opinions cunyades s’han de tenir en conte:
