Aquesta
és el segon lliurament de la serie sobre els incontrolats, vol ser per una part
la reivindicació d’un relat propi que haviem deixat en mans d’historiadors
acadèmics del sistema, historiadors parcials marxistes pro-psuc i del bonsime
republicà d’esquerres i finalment en mans del relat clerical. El proper
lliurament estarà dedicat a Vicenç Comas Cruells, “incontrolat de Vic, més
conegut com “el Coix del Carrer Gurb” o “el Paella”. Podeu llegir el primer
lliurament a "Els incontrolats del 36 I" o un altra relat sobre Puigcerdà a la historia de Lluiset
Puigcerdà, un paradís
sense tensions de classe?
Sovint
es pinta el Puigcerdà dels anys trenta com una petita ciutat de comerciants, hotelers
i pagesos benestants, una ciutat burgesa i liberal, sense conflictes. A
Puigcerdà abundaven les cases senyorials, les torres i els xalets per
l’estiueig dels ricatxos (el mateix 5 de juliol de 1936 a la Vanguardia
s’anunciava que marxaven a Puigcerdà els Marquesos de Mesa de Asta, el duc de
Sant Mauro i els acabalats senyors Puig Roux...).
Els
estiuejants, i amb ells els comerciants, pagesos benestants i hotelers
necessitaven una corrua de criades i criats, mossos, cotxer, cuineres...
subalterns en condicions laborals de “servitud” generalment pitjors que les
dels obrers industrials o de les indústries extractives.
Puigcerdà
era quelcom més que el luxe de les “idíl·liques” segones residències i hotels,
i tot el sector econòmic dedicat a satisfer les seves necessitats, també havia
un sector industrial reduït, però fort. Per exemple la Colònia Simón del
tèxtil, les serradores vinculades a l’extracció de fusta als boscos, les mines
de lignit de Das, la fàbrica de llet condensada SALI i la construcció.
Puigcerdà
era doncs, a més d’una ciutat d’estiueig i de comerç, una població obrera i
treballadora, on la CNT i la UGT estaven ben implantades.