15 d’oct. 2018

Reivindicació dels incontrolats del 36 (II). Antonio Martin "el Cojo de Málaga", incontrolats a Puigcerdà

Aquesta és el segon lliurament de la serie sobre els incontrolats, vol ser per una part la reivindicació d’un relat propi que haviem deixat en mans d’historiadors acadèmics del sistema, historiadors parcials marxistes pro-psuc i del bonsime republicà d’esquerres i finalment en mans del relat clerical. El proper lliurament estarà dedicat a Vicenç Comas Cruells, “incontrolat de Vic, més conegut com “el Coix del Carrer Gurb” o “el Paella”. Podeu llegir el primer lliurament a "Els incontrolats del 36 I" o un altra relat sobre Puigcerdà a la historia de Lluiset

Puigcerdà, un paradís sense tensions de classe?

Sovint es pinta el Puigcerdà dels anys trenta com una petita ciutat de comerciants, hotelers i pagesos benestants, una ciutat burgesa i liberal, sense conflictes. A Puigcerdà abundaven les cases senyorials, les torres i els xalets per l’estiueig dels ricatxos (el mateix 5 de juliol de 1936 a la Vanguardia s’anunciava que marxaven a Puigcerdà els Marquesos de Mesa de Asta, el duc de Sant Mauro i els acabalats senyors Puig Roux...).
Els estiuejants, i amb ells els comerciants, pagesos benestants i hotelers necessitaven una corrua de criades i criats, mossos, cotxer, cuineres... subalterns en condicions laborals de “servitud” generalment pitjors que les dels obrers industrials o de les indústries extractives.
Puigcerdà era quelcom més que el luxe de les “idíl·liques” segones residències i hotels, i tot el sector econòmic dedicat a satisfer les seves necessitats, també havia un sector industrial reduït, però fort. Per exemple la Colònia Simón del tèxtil, les serradores vinculades a l’extracció de fusta als boscos, les mines de lignit de Das, la fàbrica de llet condensada SALI i la construcció.
Puigcerdà era doncs, a més d’una ciutat d’estiueig i de comerç, una població obrera i treballadora, on la CNT i la UGT estaven ben implantades.

1 d’oct. 2018

Smart city, geolocalització i realitat augmentada, mercat i control social


Cada cop es va definint més (més encara!!) el tema de les smart cities com un sistema de control al servei de la dominació i dels interessos corporatius emprat en bona part recursos públics, cap novetat oi?. El ventall de sensors es va definint i, en aquests moments, els preponderants son els aparells de videovigilància intel·ligents i els multisensors que casi tothom porta a la butxaca: els smartphones. A part n’hi ha d’altres, sensors d’aparcament, d’emplenat de de contenidors, els universalitzats smartmeters o comptadors intel·ligents qe de moment no semblen tenir tantes repercussions que la videovigilància i els telèfons.
Els smartphones a més de ser un aparell de emetre i rebre missatges conscients és també una col·lecció de sensors a disposició de qui els vulgui utilitzar amb consentiment conscient o no (el consentiment inconscient està generalitzat).