Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fàbrica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fàbrica. Mostrar tots els missatges

15 de gen. 2020

L’accident de la petroquímica de Tarragona i la nocivitat del sistema tecnoindustrial.


Dimarts dia 14 es va produir un accident a una planta d’òxid d’etilè del polígon petroquímic del Camp de Tarragona, hi hauria molt a dir sobre la reacció del Departament d’Interior de la Generalitat, la resta de les “autoritats” de la zona, els empresaris i els seus òrgans de seguretat del polígon.

Però no ens volem centrar en la matussera gestió, ni l’operació de donar-se les culpes els uns als altres: la empresa no informa, el sistema d’alarma no funciona, diuen que no els han informat de les substàncies emeses, al mateix temps diuen que son innòcues... Es diu que l’incident es va originar en un reactor i es va propagar al dipòsit d’Òxid d’etilè però de moment no s’ha informat de que s’estava cuinant al reactor...

L’òxid de etilè no és, ni de bon tros innocu, l’higienisme industrial l’ha estudiat i el considera tòxic a nivell laboral, es pot donar un cop d’ull a la fitxa de l’Agència de Substàncies Tòxiques del govern dels EUA (https://www.atsdr.cdc.gov/es/phs/es_phs137.pdf ): problemes cutanis, respiratoris, irritació, problemes neurològics... i sospites fonamentades d’efectes carcinògens. A part hi ha els desconeguts ingredients amb els que s’estava treballant al reactor.

Els efectes han estat força greus (un mort per impacte) al barri de Torreforta, el barri dels pobres del Camp de Tarragona... i a més els 2 treballadors de la planta morts per les cremades... i possibles efectes a més llarg termini o més lleus.

Al Camp de Tarragona hi ha l’acumulació més gran d’empreses potencialment contaminadores i amb riscos d’accident greu de tot Catalunya (http://negreverd.blogspot.com/2016/07/la-nocivitat-de-la-civilitzacio_25.html ).

Aquest accident i tot el que arrossega s’uneix amb l’altre que va haver a Montornès del Vallès a DERPIN, i que s’ha carregat la vida al riu Besos des de Montornès fins la desembocadura.

No estem doncs davant d’una amenaça localitzada, sols cal donar un cop d’ull al mapa de protecció civil per veure que hi ha empreses sotmeses a la directiva Seveso per tota la geografia catalana (https://pcivil.icgc.cat/pcivil/v2/index.html), el sistema tecnoindustrial estén els seus tentacles nocius per tota la terra, enverinant l’aire, l’aigua i el sol, destruint relacions i devastant la terra.

No és tan sols el risc d’accident, cal acabar amb el sistema tecnoindustrial i el mon que el fa possible!!.

 Nota.- Més enllaços i figures a www.negreverd.blogspot.com




25 de jul. 2016

La nocivitat de la civilització industrial capitalista. Part III el Risc químic. El cas de Tarragona.



La nocivitat química de la civilització industrial és difusa, ubiqua, diversa i transmesa de totes les maneres possibles i amb tots els vectors imaginables. Des de els disruptors hormonals a l’aigua i a productes de consum de tota mena (link), fins la contaminació dels sols, la contaminació dels aliments.... però potser el vector més inquietant, i segurament el més danyi, és la nocivitat de l’aire que respirem.




9 d’abr. 2016

EL FUTUR DE LA DOMINACIÓ LABORAL AL MON DEL CAPITALISME D’INTERNET



 ATENCIO: DISSABTE DIA 18 DE FEBRER DE 2017, A LA CINETICA (RAMBLA DE FABRA I PUIG 32 CANTONADA C/ DE LES MONGES) A LES 19 DEBAT SOBRE "LA DOMINACIO LABORAL AL CAPITALISME DIGITAL" (http://negreverd.blogspot.com.es/2017/02/jornada-previa-lanti-mobile-world.html)

Ja fa temps que els tecnòfils ens estan amenaçant amb la desaparició de un gran nombre de llocs de treball, de treballs no qualificats. Això si, amb el creixement dels treballadors qualificats. Aquesta catàstrofe laboral s’ha de produir (o aconseguir) gràcies al big data, a la intel·ligència artificial, la fabricació per adició (impressió 3D), la nanotecnologia i a l’internet industrial de les coses (2IoT), es tracta de l’economia4.0 o de la fabricació4.0, el 4 fa referència a una suposada quarta revolució industrial, l’experiment es porta a la pràctica a molts llocs, però el més significatiu és la factoria alemanya de Siemens a Amberg que està automatitzada en un 75% i te una fiabilitat del 99%, si el 1990 es rebutjaven 550 productes per cada milió produït, el 2013 només se’n rebutjaven 12.

Tothom, des de els professor de l’assignatura d’emprenedoria i finances dels IES (propagadors de la ideologia del capital), fins el conseller d’economia i els catedràtics d’universitat, passant per bloguers i periodistes, ens amenacen amb l’atur si no som prou llestos per formar-nos i “reinventar-nos”. Ens diuen que si perdem (no sols la feina sinó també el futur) serà culpa nostra, per tontos, per mandrosos, per poc aplicats, per desconfiats...

8 de set. 2015

LUDDITES EN DEFENSA DE LA TERRA. ELS PESCADORS GALLEGS DEL XVIII

La resistència luddita clàssica (segons el model anglosaxó) s’ha explicat sempre com una pugna entre sistemes de producció (artesans contra indústria) quan en realitat és una resistència a una manera de viure. Una resistència a la no vida, que suposa la implantació del sistema capitalista. És una resistència a la disciplina, a la fàbrica, al control del temps, a les “vivendes obreres”, a la dominació estesa fins els aspectes més nimis de la vida.
 El luddisme gallec te, al menys als seus inicis, un caire original: a més d’una resistència a la manera de sobreviure capitalista te una component important de defensa d’un “recurs”, de defensa de la seva terra, dels seus boscos, del seu mar...

8 de jul. 2015

Els luddites catalans i la crema del Vapor Bonaplata el dia 5 d’agost de 1835. Quan la xusma de Barcelona va voler cremar el “sincrotro”.

D’aquí a uns dies s'acompliran 180 anys dels fets que van culminar ambla destrucció de la Fàbrica Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia, més coneguda com el Vapor Bonaplata, un complex fabril amb filatura i tissatge impulsat per vapor i una foneria per fabricar filadores i telers mecànics. La destrucció del Vapor Bonaplata va aturar durant 5 anys la generalització del vapor com energia fabril.
Igual que va passar a l’Anglaterra, a França o al centre d’Europa a mesura que avançava  la revolució industrial, a Catalunya van aparèixer  els mateixos o semblants episodis d’oposició violenta i de resistència activa a la màquina.

24 de març 2015

Gracia Luddita. Destructors de màquines a la Gràcia del segle XIX



Per descarregar el fulletó en format imprimible aneu a enllaç amb el fulletó GRACIA LUDDITA

 
La introducció de la fàbrica, aquest monstre devorador de vides i de somnis, ha estat la culminació del procés civilitzatori de dominació i de domesticació, iniciat fa mil·lenis i que va camí a culminar amb el control global biològic tecnològic i social.

El model de treball fabril, vida (no vida) i treball disciplinats, sotmès a horaris i calendaris rigorosos, en un lloc tancat, desvinculat dels cicles naturals de les estacions, del dia i de la nit... on el control escapa cada cop més de les mans dels treballadors/presidiaris (el control s’escapava el segle XIX i en el segle XXI ja està a anys llum de qualsevol de les decisions de qualsevol persona sotmesa), no va triomfar sense una resistència important, resistència que enyorem davant del conformisme i de l'acceptació mesella de les “bondats” del progrés digital que patim actualment. Aquest model econòmic i social aterra i arrela amb força a la Catalunya del XIX. 
Veure també luddites gràcia


31 de jul. 2014

La primera destrucció de màquines, la crema del taller Ubach de Terrassa l’any 1802.

Aquest va estar, segurament, el primer acte ludita de Catalunya i un dels primers de la península. Curiosament, coetani de la insurrecció a l’Anglaterra. No es va dirigir contra una manufactura mecanitzada, sinó contra una fusteria emprenedora que havia desenvolupat maquinària tèxtil per el perxat, el cardat i l’emborronat.
Els Ubach, els propietaris de la fusteria, eren una pròspera família Terrassenca, que, a més de la fusteria, tenien una fàbrica d’aiguardent i també eren fabricants de draps (teixits de llana). La casa dels Ubach era prou prospera com per ser una de les poques que tenien criada (només 24 de la vila pagaven impostos per aquest concepte).
Les màquines dels Ubach varen ser provades sobretot per ells mateixos i pel fabricant Joan Baptista Galí, en total solament 8 empresaris van implantar la nova maquinària, no tots de Terrassa, també alguns empresaris de Sabadell en van encarregar.
Segons deia en Joan Baptista Galí, amb dos minyons (nens) i una cavalleria es feia la feina de dotze homes, essent el cost d’una sisena part. No es van arribar a estendre per el seu alt cost inicial i sobretot per el sabotatge que van patir.
Les activitats dels Ubach i dels empresaris maquinistes no van generar molta simpatia entre els terrassencs, i, com es va veure durant el procés per l’incendi, la hostilitat era general, arribant més enllà dels treballadors afectats. S’ha de tenir en conte que la zona de Terrassa sortia d’uns anys molt dolents en el que molts assalariats de la draperia de llana van ser acomiadats i reduïts a la misèria.
La matinada del 30 de juliol de 1802 es va declarar un incendi al taller on es fabricaven les màquines, l’incendi va ser provocat i va destruir totalment les dependències ja que hi havia una gran quantitat de fusta de pi, noguera i alber emmagatzemada. En l’incendi es van perdre també dues màquines en construcció i peces diverses.

Descarrega en format de fulletó imprimible luddites a Terrassa

3 de març 2014

RESISTENCIA OBRERA AL TRABAJO INDUSTRIAL Y A LA MAQUINA

Traducción al castellano del del folleto publicado anteriormente (veure aquí), puedes obtener una versión imprimible en este link:  resistencia obrera al trabajo industrial y a la máquina.
Tambien puedes bajarte el pdf imprimible de
 "Ludditas de la tierra. Resistentes al ferrocarril"

1 de març 2014

Els primers luddites dels països catalans, els treballadors tèxtils d'Alcoi i Camprodon (1821 i 1824).

L’aparició del maquinisme va aixecar molta resistència i vigoroses revoltes a Catalunyam i el País Valencià malgrat que els llibres no en parlen gaire, i que la tradició marxista (tan científics ells) l'arracona com anècdotes "lumpen" i, en el cas català, "lumpens" carlins, o sia "lumpens" reaccionaris.
El rebuig a la fàbrica, al rellotge i a la màquina (que sols és un instrument d’imposició de la fàbrica) unifica totes aquestes revoltes i fa als seus autors molt més lúcids que nosaltres els seus tecnoacomodats descendents. Sens dubte ells van saber identificar clarament quin era l’adversari principal, quins eren els perills i quins eren els riscos que corrien. Molt més encara, van saber passar a l’acció, malgrat la oposició, a vegades armada, dels treballadors fabrils organitzats, del progressistes de l’època i dels pròcers de l’obrerisme, finalment van perdre el combat i, ni tan sols, han passat al panteó de la mitologia obrera il·lustre... ni falta que els fa!!, ells que no es van resignar a la condició de peces de la megamàquina, tampoc voldrien ser les motllures enbellidores per guarnir un sistema que rebutjaven i que ara estem vivint en una versió cada cop més perfeccionada. ( descarrega el fulleto "la primera onada luddita")

2 de gen. 2014

RESISTÈNCIA OBRERA AL TREBALL INDUSTRIAL I A LA MÀQUINA.

El dia 2 de gener es celebrava la festivitat d’un sant fictici (fora del santoral de la Mare Església), era la de Sant Macari Aventí, que segons la tradició era fideuer i inventor del macarrons (que es diuen maca-rrons en honor a maca-ri) i el que és més important era el patró de la mandra i es celebrava no anant a treballar i descansant tot el dia.
En els inicis de la industrialització, quan s’imposa el treball en fàbriques tancades (horaris, calendaris, maquinització, disciplina....) els obrers de tot el mon es resistiren amb totes les forces, des de la celebració del Sant Macari, a la santificació del Sant Dilluns, al sabotatge de baixa intensitat o, fins i tot, l’incendi i destrucció de les fàbriques i les màquines.

Ara que estem als inicis d’una nova revolució en la producció (no se si anomenar-la industrial), hem de començar a pensar quines conseqüències podrà tenir sobre les nostres vides la implantació massiva de les nanotecnologies, de la biologia sintètica, de la impressió 3D... etc. Podem mirar-nos en aquells treballadors insurrectes (o si més no mandrosos) i aprendre dels seus encerts i dels seus errors.

Santa Mandra Gloriosa,
guardeu-nos de treballar,
que tinc un os a l'esquena
que no el puc pas doblegar.
El dilluns no n’és pas dia,
el dimarts per descansar,
el dimecres, per anar fora,
el dijous per reposar,
el divendres passem comptes
pel dissabte anar a cobrar.
El diumenge, no cal dir-ho,
no és dia de treballar.
Santa Mandra gloriosa
guardeu-nos de treballar


Pots descarregar-te el fulletò "resistència obrera al treball industrial i a la màquina" Resistència al treball industrial"