L'auge de la biometria al mon

El control biomètric de la població ha anat esdevenint un fet tan quotidià que ja està pràcticament normalitzat. Fins el punt de que ningú s’estranya de que per posar en marxa un dispositiu mòbil o un ordinador, per accedir al lloc de treball o entrar a una piscina municipal, per entrar al menjador de l’escola, la universitat o l’empresa, o per fer una gestió en un banc, per entrar al Parc Güell, calgui posar el dit, el palmell de la ma o la cara sobre, o davant, d’un sensor biomètric.

DEIXANT RASTRES. Els perfils de ADN i les bases de dades policials

Des de sempre els dominadors han volgut tenir identificats els seus súbdits (seria una part fonamental del control social, situar-te en un lloc, posar-te una etiqueta, donar-te un nom), en les  societats agrícoles, sense grans masses de població aquest controles podia portar a terme directament, mitjançant agents humans, el agutzils, capatassos, capellans, alcaldes, propietaris, gremis d’ofici... podien conèixer fàcilment la filiació de cada persona (o podien obtenir fàcilment les dades necessàries).

Amb l’augment de la complexitat social, amb l’aparició de grans concentracions de persones als enclavaments comercials, sobretot fires i mercats,  i molt especialment amb el naixement de les ciutats, aquest control directa es va anar fent cada cop més problemàtic.

Aquest tipus de control va esdevenir impossible amb el desenvolupament de la revolució industrial, la necessitat de ma d’obra concentrada al voltant dels nuclis industrials, així com el qüestionament de les relacions socials tradicionals per part dels dominats, va fer aflorar la necessitat de desenvolupar alguna mena de control que permetés detectar als proscrits (vaguistes, els primers “sindicalistes”, refractaris l’ordre i al treball, revolucionaris, criminals diversos...) i aplicar els càstigs corresponents.

CONTROL BIOMÈTRIC, FRONTERES EXTERIORS .... I INTERIORS

Als aeroports de Madrid, Barcelona (24 punts de control instal·lats a la T1 i la T2), Girona, Palma de mallorca, Alacant, Tenerife Sud i Màlaga y al port d’Algesires s’han instal·lat un total de 124 estacions biomètriques ABC (Automatic Border Control) fabricades per la multinacional del Control INDRA. El sistema ABC instal·lat en el port presenta a més la característica de que registra tant les entrades com les sortides de l’Espai de Schengen. Properament s’instal·larà també al Port de Barcelona. (INDRA i control biometric ).

El viatger es col·loca davant de la pantalla, inserta el seu document electrònic (DNI per el ciutadans espanyols i el pasaport per els de la resta de la UE) i col·loca la ma sobre el lector dactilar. Llavors el mòdul de control llegeix les mesures biomètriques de l’usuari, les compara amb la foto i amb les petjades emmagatzemades al xip, la validesa del passaport y revisa tres bases de dades policials de caràcter internacional per si la persona te alguna “cosa pendent” amb la “justícia”.