L’anarquisme històric ha estat sempre un gran admiradors
de la “ciència” i, de rebot, de les tecnologies.
Les edicions des d’editorials anarquistes de “l’origen de
les espècies” de Darwin, així com molts texts dels iniciadors de la química
moderna són incomptables. En aquells moments l’anarquisme i els “moviments
socials” tenien una pugna molt forta amb un sistema teocràtic occidental en
decadència (en decadència, però que encara va deixar molts morts sobre el
terreny), d’aquella admiració per els “racionalistes” ve l’admiració per la
“racionalitat”.
Les anàlisis sobre el paper de la ciència i de la
tecnologia en la “racionalització” de la dominació a través del capitalisme
modern, el colonialisme i l’imperialisme, existeixen però son escasses.
Hores d’ara la ciència, les universitats, els
investigadors son considerats, encara, per molts, com aliats, sense comptar el
seu paper com impulsors i perfeccionadors de la dominació.
Això passa en termes generals arreu del mon, les anàlisis
critiques s’aturen en una frontera imaginaria entre el mon acadèmic i les
corporacions tecnoindustrials. Frontera inexistent, avui dia fins i tot la
investigació més allunyada de l’aplicació te un paper com justificació de
l’existència de l’acadèmia o com generador de discurs favorable a la dominació.
A tall d’exemple agafarem la part més heavy de la
investigació a Catalunya, el sistema d’alta tecnologia format per el Sincrotró ALBA,
el supercomputador MARENOSTRUM, les principals plataformes nano i
biotecnològiques i l’Anella Científica.