L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, un caramel per policies i corporacions TIC.

El dia 2 d’agost el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, al seu numero 201, va publicar el Projecte de llei de creació de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya (projecte de llei). Fa uns pocs dies, el dia 20 d’octubre, el parlament va aprovar la tramitació de la llei, amb els vots a favor de JxSí, el PSC, Catalunya Si que Es Pot  i la CUP.

Aquesta “Agència” a de substituir en les seves funcions (i absorbirà la estructura) al CESICAT, el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, però si llegim el Preàmbul de la llei es veu que aquesta modificació ve condicionada principalment per la por de que al produir-se la desconnexió de l’Estat Espanyol, aquest estat desconnecti (mitjançant ciberatacs) Catalunya d’internet. Vistos el precedents dels atacs massius el 9N i  tot l’historial d’atacs recents contra els webs del govern de Catalunya (els 216 milions de ciberatacs que, diu el CESICAT, va rebre la Generalitat el 2015), es pot considerar que aquesta por te un fonament.

Muralles, murs, tanques i fronteres.

Les muralles, i també les fronteres, formen part de l’historia de la dominació. La història de les muralles se’ns explica com un procés defensiu cara a l’exterior i mai com un procés de reclusió dels qui estan a l’interior.

Hi ha una dita popular que diu “bones tanques fan bons veïns”, no se si serà certa per les persones, però sembla que per els estats sovint és totalment correcta.