28 de juny 2019

Assetjats per les xarxes digitals 2. La Smart mobilitat.



 es parlava de la xarxa d’antenes que ens envolta, antenes de totes menes i amb tota mena de finalitats, però la més important és la del control social.
Darrerament, però, ha hi uns dispositius nous de captació de dades, els Vehicles de Mobilitat personal (VPMPhttps://www.sostenible.cat/reportatge/els-vehicles-de-mobilitat-personal-el-repte-de-lencaix-a-les-ciutats) han afegit una nova frontera de control, tots ells (inclosa la concessió pública del Bicing) tenen sistemes de geolacalització incorporats motos elèctriques, bicis elèctriques (amb pedaleig assistit), bicis normals, patinets...  d’empreses privades o de concessions públiques.

17 de juny 2019

Assetjats per la xarxa digital 1. Un mon ple d’antenes, ple de “observadors”.

Ens envolten tot un seguit de xarxes de comunicacions digitals, les telefòniques d’us més o menys “popular”, xarxes corporatives, militars i científiques, totes elles d’alta capacitat i banda ampla, fins i tot les “populars”, ja que a través d’elles funciona el gran negoci de l’entreteniment i de la creació de discurs.
Aquestes xarxes tenen dos estructures una de cable, que no es pot menystenir, el cable te un important paper en comunicacions locals intermèdies i d’antena a antena, i assegura les comunicacions intercontinentals, més enllà de les comunicacions per satèl·lit (de moment molt mes cares). L’altra xarxa, cada cop més important, no necessita el cable físic i usa “l’espai radioelèctric” (xarxes wifi, telefonia mòbil, comunicacions per radiofreqüència...).
Tota la infraestructura de les comunicacions “amb mobilitat” requereix d’una xarxa d’antenes, o millor dit de xarxes d’antenes interconnctades que reben i emeten la informació. Si passegem amb els ulls ben oberts per la ciutat (gran o petita), per pobles (grans i petits) i fins i tot per el “medi mes natural” ens trobarem amb la presència, llunyana o propera, de tot un seguit d’antenes, antenes de telefonia (les mes nombroses), de xarxes wifi, de radiotransmissió (radio comercial, emissores de la policia, serveis d’emergència, institucions de govern i corporacions diverses) i també mini xarxes RFID, als peatges de les carreteres, a l’entrada d’alguns parkings (smart aparcaments) i fins i tot en els cubells de la recollida selectiva d’algunes localitats (smart recollida de residus).

7 de juny 2019

Banalització i mercantilització del desastre climàtic.

Un cop acceptada la realitat del canvi climàtic,  per l’entramat corporatiu-capitalista, ara toca treure’n profit i convertir en una mercaderia banal l’acció en contra, en mercaderia comercial i política per continuar estenent la dominació.
El desastre climàtic i els seus impactes sobre la salut, la economia, els ecosistemes... han esdevingut instruments per estendre i aprofundir la dominació a tots els nivells de la vida (no sols la vida humana) del planeta. L’angoixa i la culpa s’estenen i serveixen als interessos del sistema.
Els resultats de la dominació climàtica suposaran l’empobriment i l’alienació de la majoria del mon viu, la destrucció de la biodiversitat i milers de vides humanes.
En aquest marc han aparegut d’una manera fingidament espontània moviments “de base” com el “Fridays for Future” representat per l’encantadora Greta, i el més enèrgic “ExtinctionRebellion” o la moderadíssima “Family for Future”, tots ells pacifistes (que no pacífics) i partidaris de culpabilitzar al conjunt de la humanitat (inclosa la més desfavorida).