Les aplicacions
per “rastrejar” contactes s’han erigit en la “solució final” per el
“desconfinament” i l’assoliment de la “nova normalitat”, n’hi ha de tota mena,
de la OMS (en projecte), europees, estatals i autonòmiques... n’hi ha de
públiques i de privades.
Totes es basen en
el seguiment de la proximitat entre telèfons mitjançant el bluethoot, les
diferències estan en els paràmetres que defineixen un contacte (proximitat,
durada d’aquesta proximitat...) i en el grau de captura de dates per part de
les “autoritats sanitàries”, o sigui, el grau de centralització d’aquesta
captura.
En tots els
cassos s’afirma que sols es mantindran durant la “pandèmia”, però aquesta
durada queda supeditada a qui la defineix i els definidors son les “autoritats
sanitàries” que ja ens estan avisant d’hipotètics rebrots a la tardor... A més
en el document de la OMS d’orientacions sobre les eines de rastreig, malgrat
centra-se en el COVID, ja diu que “quan s’aplica sistemàticament, el rastreig
de contactes trencarà les cadenes de transmissió i, per tant, és una eina
essencial de salut pública per controlar les malalties infeccioses”, sembla que
la proposta de la OMS és que els sistemes de rastreig esdevinguin una eina habitual
(https://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/332082/WHO-2019-nCoV-Contact_Tracing-2020.1-fre.pdf ).








