Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mobils. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mobils. Mostrar tots els missatges

3 de juny 2020

Rastrejats com si fóssim peces de caça!, les app del COVID-19. Google i Apple s’apunten a la festa!!


Les aplicacions per “rastrejar” contactes s’han erigit en la “solució final” per el “desconfinament” i l’assoliment de la “nova normalitat”, n’hi ha de tota mena, de la OMS (en projecte), europees, estatals i autonòmiques... n’hi ha de públiques i de privades.
Totes es basen en el seguiment de la proximitat entre telèfons mitjançant el bluethoot, les diferències estan en els paràmetres que defineixen un contacte (proximitat, durada d’aquesta proximitat...) i en el grau de captura de dates per part de les “autoritats sanitàries”, o sigui, el grau de centralització d’aquesta captura.
En tots els cassos s’afirma que sols es mantindran durant la “pandèmia”, però aquesta durada queda supeditada a qui la defineix i els definidors son les “autoritats sanitàries” que ja ens estan avisant d’hipotètics rebrots a la tardor... A més en el document de la OMS d’orientacions sobre les eines de rastreig, malgrat centra-se en el COVID, ja diu que “quan s’aplica sistemàticament, el rastreig de contactes trencarà les cadenes de transmissió i, per tant, és una eina essencial de salut pública per controlar les malalties infeccioses”, sembla que la proposta de la OMS és que els sistemes de rastreig esdevinguin una eina habitual (https://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/332082/WHO-2019-nCoV-Contact_Tracing-2020.1-fre.pdf ).

26 d’abr. 2020

Passaports d’immunitat, rastreig de contactes... COVID19 i control social


Desprès de tenir-nos una colla de setmanes en arrest domiciliari, les institucions de l’estat (inclòs el govern de la Generalitat) estan començant a “debatre” el “desconfinament”. Igual que en la resta de passes que s’han anat fent al llarg de la crisi.
El mateix passa a la resta d’Europa i el mon, on, igual que a passat a casa nostra, l’estat està estenen els tentacles de control més enllà del que és sanitari, afegit a que la salut és una de les àrees més importants (si no la més important) de la vida humana i que el seu control genera, en cascada,  un control generalitzat.
El control post-confinament, d’una manera general, es centra en dos instruments, els certificats de salut i el rastreig dels contactes individuals. L’estat espanyol ha fet pocs passos en aquest sentit, l’únic del que tenim notícies és l’adhesió al projecte
PEPP-PT de rastreig amb bluetooth centralitzat (també s’han adherit a aquest projecte Alemanya, França, Itàlia... i 4 països més).

30 de març 2020

DE LA PANDEMIA AL PANCONTROL TELEFONIC.


Amb data d’aquest divendres s’ha publicat al BOE (https://www.boe.es/buscar/pdf/2020/BOE-A-2020-4162-consolidado.pdf ) una ordre on s’encomana a la Secretaría de Estado de Digitalización e Inteligencia Artificial, desenvolupar una App “d’autoavaluació” i geolocalització centrada en la epidèmia, un chatbot via whatsapp i finalment un estudi de mobilitat per identificar els desplaçaments durant el període d’emergència.
Son dos temes semblants, els aplicatius per un cantó i l’anàlisi via big data dels milions de dades de les operadores, hi ha però una diferència: en el primer paquet es demana als usuaris que activin la geolocalització (localització molt precisa per GPS), en el segon s’usen les dades de triangulació de les antenes repetidores, amb una precisió variable segons la mida de la cel·la però molt més imprecisa que el GPS.
L’avantatge del sistema del GPS és la precisió, la desavantatge que necessita la cooperació de l’usuari. Per contra el de triangulació és més imprecís però necessita que l’usuari del telèfon accepti res, sols es necessita la col·laboració de les empreses.

4 de nov. 2018

DELIVERO, GLOVO... els vampirs de l'economia digital

La economia col·laborativa (economia de la servitud,ES a partir d’ara), basada en plataformes TIC, va sedimentant-se i fent-se un lloc (un lloc molt ampla) dins del sistema tecnoindustrial, és la faceta d’explotació laboral del que se suposen les smartcities en la gestió dels espais.
Una de les aspiracions de les corporacions de laES (Economia de la submissió)és modificar els marcs legals de les relacions laborals... naturalment al seu favor per tal de maximitzar els beneficis derivats de les plataformes d’internet en que es basen, reduint el cost humà que és el més “reduïble”. És una modificació complexa i lenta, però, com era d’esperar, poc a poc va triomfant malgrat algunes derrotes puntuals.

28 de set. 2017

El sistema d'intercepció de las comunicacions de la policia de la Generalitat



A finals del més d’agost el Departament d’Interior ha tret a concurs un contracte bastant peculiar i amb un pressupost important, 6.914.325€. Es tracta de contractar uns “Serveis integrals d'intercepció i monitorització de les comunicacions per a la Direcció General de la Policia”, és un concurs opac, no es farà públic el Plec de Prescripcions Tècniques, ja que es considera confidencial, és de Tramitació restringida, procediment declarat reservat, per ser àmbit defensa i seguretat segons la Llei 24/2011.
Les empreses han de presentar un documentació prèvia i la mesa de contractació ha de triar entre 5 i 8 per procedir al concurs pròpiament dit. Donades les condicions posades, entre elles l’experiència en “treballs del mateix tipus”, les empreses que poden participar queda summament reduïdes i segurament ja hi ha una “preadjudicació”.

26 de març 2017

El congres dels mòbils, UBER, CABIFY i la rapinya de les corporacions de la "economia de la servitud".


Ja fa algunes setmanes que es va clausurar el Mobile WorldCongress (MWC) i encara no hem acabat de pair tota la parafernalia tecnològica que ens va oferir: realitat virtual (hi ha una altra realitat que no sigui la realitat real?), la realitat augmentada (realitat amb publicitat), 5G (la banda més ampla i més ràpida), gadgets de tota mena, alguns d’ells “retro” com les resurreccions de models de telèfon que creiem putrefactes de Blackberry i Nokia, la presentació de Aura, la empresa de Telefònica que comerciarà amb les nostres dades...
Tot plegat un gran espectacle per els babaus (periodistes inclosos) que mirem des de la barrera, i cortina de fum per amagar els negocis i els pactes de les corporacions de les comunicacions i de les TIC fan darrera dels decorats.

24 d’oct. 2015

El cotxe connectat ja te data, transparencia front l'estat i les corporacions

Pocs espais hi ha, actualment, tan carregat de simbolismes com l’automòbil, a pocs objectes, segurament cap, es dediquen tantes hores, treballant per pagar-los, a més de les que gastem per utilitzar-lo, sobretot per anar a treballar, de congestió de trànsit en congestió de trànsit.
El pitjor cas seria el dels conductors professionals autònoms, circular treballant per pagar-lo, per arribar a treballar i per amortitzar-lo, per adquirir-ne un de nou, per seguir treballant, per seguir amortitzant...
Pels conductors, especialment els homes (encara que cada cop més també les dones), és una prolongació del propi cos, els mèrits del vehicle son mèrits propis (i no de l’artefacte mecànic). El conductor sovint es transforma dalt del seu vehicle canvia el seu caràcter i, generalment, es torna més agressiu i territorial.
El vehicle, quan no és una eina de treball, és un marcador d’estatus, de potència i velocitat (habilitat de conductor com els “idols” de les carreres) o nivell econòmic (de fet son molt cars).
Les discriminacions socials d’altres èpoques, discriminacions entre peons i cavallers, entre els “peatons” i els aristòcrates que anaven en carruatge sembla que van calar molt profundament. Ara mateix, el complex de peó i de “peató” s’atenua amb una pretesa carrossa a motor, una carrossa a motor que tothom pot posseir, que consumeix molts recursos i que fa més rics als descendents dels cavallers i dels aristòcrates que continuen vivint en un nivell molt diferent del nostre, segurament més separat que el dels peons i els cavallers.

18 de set. 2015

Internet de les coses: el parany es tanca sobre nosaltres...

Barcelona continua a la cresta de la ona tecnològica, al menys a la cresta hotelera i de serveis, desprès del Smart Cities Congress i del MWC ara hem tingut el a casa nostra el Primer Congrés Mundial de Solutión per l’Internet de les Coses (IoTSWC) durant els dies 16, 176 i 18 de Setembre. La propera edició, la de 2016, ja està compromesa a la ciutat els dies 25, 26 i 27 d’octubre i, és molt possible, que es consolidi a Barcelona per properes edicions.

18 de maig 2015

Uber i Telefònica... taxistes, subcontractats i autònoms... la lluita contra la vella dominació..

Malgrat el mur de silenci aixecat per Telefonica  i els seus sindicats corporatius (UGT i CCOO), s'ha anat estenent el coneixement de la vaga que durant setmanes han portat i porten els treballadors d'instal·lacions de les subcontractats i autònoms contra Telefònica i Movistar.
Una vaga heroica, de les d’avanç, amb Sindicats Lliures i pistolers de la patronal, una vaga amb acció directa i solidaritat.
Unes hores després de que CCOO i UGT signessin un infame acord amb Telefònica els pistolers de la patronal detenien de nit, a casa seva a sis treballadors i després d’unes hores quatre treballadors més, tot això per sumar a tots els que ja havien estat segrestats al llarg de les setmanes de conflicte, ara tots ells, més de 25, esperen a que els fiscals acabin la feina iniciada pels sindicats corporatius.
Ha estat una vaga dura, amb esquirols i acció directa, Telefònica reconeix 40.000 avaries i milers d’usuaris sense servei, la policia parla de més de vuit centes accions de sabotatge.
Tot és la culminació d’un procès de “flexibilització” de la ma d’obra, amb tot el que la paraula flexivilitat significa en certes boques.. (Telefónica flexibilitzadora)
La vaga dels subcontractats i autònoms de Telefònica va molt més enllà del que sembla, afecta al nucli dur del que serà el treball en un futur.

3 de març 2015

La salut mòbil, avançant cap el control i la dominació. La m-health al Congrés dels Mòbils

La m-health és un dels temes bàsics del World Mobile Congress que es celebra aquests dies a Barcelona, de fet apareix (directa o indirectament com wearables) 29 vegades al programa i dues de les sessions es dedica a ella.


DOS DEBATS, CONTRA EL CONGRÈS DELS MÒBILS

 *El dijous dia 5 a les 20:00 al Local Anarquista Pandora*, c/Creu dels
Molers 86 (metro Poble Sec), centrant-nos en el control social i la
dominació.
 *El divendres dia 6, a les 18 hores, al local de la CNT de Cornellà*, c/
la Florida 40, (metro Gavarra), centrant-nos en l’impacte sobre la
mercaderia humana, els treballadors.

11 de febr. 2015

CONTRA EL CONGRÉS MUNDIAL DEL MÒBIL (Barcelona març de 2015)



En breu, del 2 al 5 de març, tornarà a Barcelona la confraria dels vampirs de les comunicacions, tornarà el Congrés Mundial dels Mòbils (MWCB), tornaran les empreses i els empresaris, els especuladors, els tecnòlegs i els acadèmics. A fer negocis i a fer veure que intercanvien coneixements i fan avançar al mon capa la plenitud.

L’any passat el van visitar 85.000 professionals (d’ells 4.500 directius), l’event va ser cobert per 3.400 periodistes acreditats, van venir 1.700 expositors, la fira ocupava 94.000 m2 i diuen que va deixar a la ciutat 397 milions d’euros de benefici i que va generar 12.361 llocs de treball (precaris, però llocs de treball finalment).

En aquesta nova edició del MWCB ja hi ha inscrits 1.900 expositors i la superfície total a ocupar és ja de 98.000 m2. Algunes projeccions situen els beneficis que reportarà a la ciutat en un 440 milions d’euros, de fet des de la seva primera edició a Barcelona, el 2006, fins la fira de 2014 diuen que ha generat 2.500 milions d’euros.


29 de gen. 2015

DNI 3.0?.... El control de sempre amb més mitjans

A mitjans de gener “el abominable ministro del interior” va presentar a Lleida el nou DNI electrònic, el DNI 3.0, amb gran xaranga mediàtica i amb l’anunci de que Espanya serà l’estat més segur d’Europa... i també el més lliure “sin seguridad no hay libertad” deia el paio. Al mateix temps presentaven el Passaport 3.0 amb aplicacions noves o, suposadament noves.


13 de gen. 2015

ECONOMIA COL·LABORATIVA, DOMINACIÓ I UBERIFICACIO... SMART VIDA?

Malgrat pot semblar que Uber ha perdut una batalla amb la prohibició judicial d’operar a Espanya no podem dir que hagi perdut la guerra.
Primer perquè nomes havia introduït un servei a l’estat, el de Uber Pop (el més rendible per ells), però encara poden introduir el de Uber Black, un servei de “gamma alta” més luxós però que necessiten conductors amb llicència VTC (vehicles amb conductor), hi ha poques llicències VTC i tenen una bona quantitat de requisits i limitacions... També pot introduir el transport de documents i paqueteria per mantenir viva la marca.
Uber porta una línia agressiva i abassegadora. Primer irromp, desprès pledeja i fa feina de loby, de fet sembla que el seu gran objectiu és que s’introdueixin canvis en la regulació a nivell europeu per permetre el seu funcionament.

El tema d’aquest escrit no és però els tripijocs d’Uber, sinó l’aparició del fenomen d’Uberificació de les relacions socials i laborals.

Mes informació (dels tecnofils uberistes....) UberificacioServeis sota demandapresentació

8 de jul. 2014

Els "smart parcs" amenacen als nens i nenes de Barcelona

Fa alguns mesos,  a finals d'abril, l'Ajuntament de Barcelona va presentar el pla de “racons infantils”, els racons infantils son els les cledes ballades amb jocs per nens petits d'entre 3 i 6 anys. El pla en si, donat que és per tot Barcelona, es força gran, volen intervenir, ampliant i millorant les 220 àrees de jocs, amb un pressupost dels voltants de 20 milions d'euros.
No deixaria de ser una més de les moltes activitats de manteniment del monstre administratiu que és   la ciutat de Barcelona.
El que és més novedòs és la implantació, de moment limitada, d'un “smart parc infantil” desenvolupat per la multinacional danesa KOMPAN, líder en aques tipus d'instal·lacions.


27 de febr. 2014

ALGUNS PUNTS PER REBUTJAR LES TECNOLOGIES MÒBILS

Quan parlem de tecnologies mòbils, en breu, ens estarem referint a la totalitat de les TIC, i no a la mare dels ous, el telèfon mòbil. En breu, el que eren els PC fixes quedaran arraconats, potser conservaran alguns trets de la seva forma, però seran bàsicament artefractes connectats, sense importar on i com es fa la connexió.

Parlem de rebutjar en un sentit no-penitencial, no som pecadors amb un aparell electrònic blasfem a la butxaca, som habitants d'un mon infernal on el paper de treballadors, consumidors, súbdits... ens fa portar un artilugi a la butxaca, igual que als nostres pares els feien portar la cèdula d'identitat, el DNI, la fe de baptisme o d'altres documents,  no tenim cap culpa per portar-lo, però hem de tenir clar que aquests aparells, que farien tremolar d'enveja a Fernando VII l'introductor dels documents d'identitat, no son facilitadors de la vida, ni eines de comunicació, son eficients recol·lectors de dades (per això son tan valuosos, per això WhatsApp val la burrada d'euros que val, per les dades dels seus milions d'usuaris), el DNI es limitava al lloc de naixement, el nom dels pares, l'edat, l’ofici, el domicili i l'estat civil, qualsevol servei de xarxa te moltes més dades que aquestes (fins i tot si  fas trampa i no et registres amb el teu nom).

Els nostres pares i avis, que sols portaven un DNI a la butxaca tenien moltes coses molt clares, i en el moment que podien cremaven els registres civils i eclesiàstics, nosaltres, amb els nostres artefactes connectats que cremarem?.

24 de febr. 2014

Els vampirs del Mobile World Congress ja planegen sobre Barcelona.

Aquesta colla de vampirs (en sentit figurat, que ens perdonin els vampirs zoològics i mitològics) tornen de nou a casa nostra, i si tot els va com ells esperen, seguiran tornant fins al menys 2018. Del 24 al 27 de febrer es celebra a Barcelona el Mobile Worls Congress, per les persones normals, “el congrés dels mòbils”.
Aquest congres és la cita anual de la GSMA la associació de tot el mon de la mobilitat TIC, un monstre multinacional que agrupa més de 800 operadors de mòbil d'arreu del mon i unes 200 empreses lligades a aquest mon (fabricants d'aparells, de software, proveïdors d'internet...) de més de 220 països.