1934, vaga general, acolliment de nens i manipulacions institucionals....

La primavera de 1934, a Saragossa el moviment sindical (representat sobretot per CNT i bastant menys per la UGT) passa un mal moment, desprès que la insurrecció de desembre del 1933 (que va tenir l’epicentre a l’Aragó) deixes desenes de presos, locals clausurats, els sindicats prohibits i el moviment anarquista en estat de KO.

El 26 de març es va produir un atemptat sense aclarir contra una comissaria, aquest atemptat va deixar 3 morts (cap dels guàrdies d’assalt).La patronal i al Governador Civil van veure una oportunitat única per d’acabar definitivament la feina.

Cas Josep Maria Planes, interpretant la historia en clau parcial

Ahir es va inaugurar un monument al Mirador de la Font Groga a la Ravassada en memòria de Josep Maria Planes, es tracta d'un doble monument un  favor del periodista (pròxim al partit de centre catalanista Acció Catalana) i l'altra contra la FAI, i a través de la FAI contra la "disbauxa" de la revolució social  de l'any 1936. Al link (http://negreverd.blogspot.com.es/2016/09/la-historia-dels-dominadors-el-cas-de.html ) podeu llegir més sobre aquest tema.

La preparació de l’acte d’ahir la podeu veure al web del Memorial Democratic (un organisme de la Generalitat) a http://memoria.gencat.cat/ca/actualitat/activitats/detalls/activitatagenda/Homenatge-a-Josep-Maria-Planes-00001.

DE GOSSOS I HUMANS... DOMINACIÓ I CONTROL

Passejant pels boscos del Vallès ens vàrem trobar amb una gran quantitat de gossos, en manada, curiosament tots portaven un collar gruixut amb una antena d’un pam de llarg. A un centenar de metres anava un home amb una armilla reflectant i un escopetot en preguntar-li per les antenes es va treure de la butxaca un estri amb pantalla on es veien uns punt corrent per sobre un mapa, era un localitzador dels gossos... anaven a caçar senglars, a mes del localitzador portaven també walkie-talkis i una anacrònica trompeta.

Al cap d’una estona es van sentir trets i udols aguts de gos, no se si un dels cànids no va deixar la pell en aquella cacera.

LA "PATRANYA" DE L'ECONOMIA VERDA

En el mon del que els poderosos anomenen governança s’executa un simulacre al voltant del llenguatge per convertir el que és dominació, depredació i saqueig en un miratge de responsabilitat, cura de la terra i “ecologisme” econòmic. La terminologia d’aquest simulacre canvia al llarg del temps, les paraules es desgasten i ja no tenen l’efecte desitjat.

Segons la definició de la Fundació Macarturl’economia circular és “L’economia circular és reparadora i regenerativa i pretén aconseguir que els productes, components i recursos en general mantinguin la seva utilitat i valor en tot moment. Aquest concepte distingeix entre cicles tècnics i biològics”.

Així han anat caducat termes com economia verda, economia baixa en carboni, desenvolupament sostenible... etc, hores d’ara la paraula més emprada per disfressar la realitat és la d’economia circular. Mitjançant el terme “economia circular” pretenen fer-nos creure en el mòbil perpetu, una economia on la matèria i la energia es renova contínuament (del bressol al bressol)... una mentirà!.

ELS INICIS DE LA RESISTÈNCIA CONTRA EL SISTEMA TECNOINDUSTRIAL, LUDITTES GALLEGS EN DEFENSA DE LA TERRA A FINALS DEL SEGLE XVIII

Hi ha un mite sobre la industrialització que manté que la industria es va desenvolupar, a l’Estat Espanyol, al nord i sobretot a l’est, però la industria pesada sobretot al nord cantàbric.

Si busquem les dades dels primers motors de vapor i els primers alts forns, veiem que la cosa no és tan senzilla i que el que es pretén és “naturalitzar” l’estat recent de la industria, un passat falsejat, i un futur que està per definir, segurament la industrialització acabarà estant tota a l’est... a l’est de l’Àsia.

Així, mentre van tenir la exclusiva de la fabricació de màquines de vapor els tallers “Watt and Boulton”, entre el 1775 i el 1799, de les 24 màquines de vapor exportades fora del Regne Unit, 3 van anar a la Baixa Andalusia i 2 més a altres llocs de l’Estat, cap va anar cap a Catalunya o a Euskadi. Amb la siderúrgia passa una cosa semblant i entre finals del XVIII i principis del XIX la producció de ferro i acer estava centrada a Galicia (Sargarelos 1794) i Andalusia (Altos Hornos de Marbella 1826), de fet la malaguenya va substituir a la gallega, en un moment determinat, va ser força important també, Cantabria, sobretot amb la foneria de canons de la Cavada.

Càmeres corporals, pistoles elèctriques i brutalitat policial

El tema de les pistoles elèctriques (arma "no massa" letal) al cos dels Mossos és un tema que s’arrossega de llarg. Darrerament als mitjans de comunicació s’han exhibit les primeres d’aquestes armes adquirides, armes que suposadament han d’evitar barbaritats com les de Juan Andrés, com si els mitjans tecnològics fossin la “solució” a la violència policial, aquestes armes han arribat sense la càmera de vídeo que ha d’anar aparellada amb ella i s’estan desplegant per Girona.

El 2016, el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, va treure un concurs per l’adquisició de 134 “Dispositius Conductors d’Energia” (el que la gent normal anomena pistoles Taser o pistoles elèctriques), per dotar a la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra. Aquest concurs tenia dos lots, un, el lot 1, el de les pistoles (que incloïa 7.500 cartutxos i material divers de simulació). I l’altre, el lot 2, de dispositius d’enregistrament d’imatge i so per complementar les pistoles, podent-se emprar també independentment d’elles.

CURTCIRCUITANT LA XARXA

Fa uns dies (el dia 8) durant la suposada “vaga general” es va produir una acció original, i innovadora al nostre país (en altres pot ser fins i tot habitual): es van tallar més de 70 punts de la xarxa de comunicacions, trens i carreteres.

Tot plegat no estava del tot planificat i va néixer d’assemblees de base, assemblees penetrades per partits polítics és cert, però assemblees amb voluntat d’autonomia. La coordinació laxa es posa en manifest per el fet de que, per exemple, a Sants no es van tallar les vies de l’AVE fins a la tarda, en aquest cas la falta de coordinació és un indicador de virtut, d’autonomia...

COM LA DOMESTICACIÓ ENS VA FER MÉS OBEDIENTS I MANSOIS

El procés de domesticació poques vegades ha estat estudiat des de el punt de vista social, i menys encara s’ha creuat el pont per arribar a la “nostra domesticacio”, la domesticació dels humans.

L’experiment més complert i de llarga durada fet sobre el tema, va ser a la URSS, és el del científic rus DimitriBalyaev, a l'Institut de Citologia i Genètica. Van treballar sobre una animal mai domesticat fins llavors, la guineu platejada (Vulpesvulpes). L'experiment va començar al 1959 i va durar fins el daltabaix soviètic a finals de segle XX, casi 40 anys d'esforços domesticadors, en total unes 35 generacions de guineus.

Amb el pas del temps i les generacions, van anar obtenint una varietat de guineu diferents de les salvatges en la seva mansuetud, i la morfologia del cos (més menuts i arrodonits, amb la cua enroscada...) demostrant que aquesta tenia una base genètica, causada per la selecció domesticadora (http://negreverd.blogspot.com.es/2014/06/si-fossim-salvatges.html#more).

Recentment han aparegut dades en el mateix sentit, però amb el mèrit de comparar poblacions salvatges de depredadors i grups domesticats.

PASEJANT PER EL "SMART CITY CONGRESS"

Avui he passejat per la fira Smart d’enguany. Fira que, malgrat no ser tan important com la del mòbil, cada any es va consolidant més i adquirint més importància. Des de 2011 (any en que es comença) els participants han crescut en un 171%, els expositors en un 400% i els ponents en un 14%.

Camí al recinte de la Fira a l’Hospitalet, als FGC, he començat a observar als “congressistes” que omplien el tren, la major part homes, els més grans (a partir dels 45/50, executius sènior) amb americana i corbata més o menys formals, la edat intermitja (dels 30 als 45, executius junior), molts sense corbata, vestits d’esport i alguna jaqueta, els més joves (estudiants, becaris i meritoris) la majoria amb la vestimenta típica d’estudiants aplicats, sols alguns (no pocs) imitaven als executius sènior. Sembla que es produeix una regressió entre els assistents, des de l’aire “normal” dels més joves fins l’aspecte més ranci dels sèniors.

Fulletó sobre les Smart Cities

S'ha publicat un opuscle amb textos contra el control social smart. Textes de negreverd, del disolt col·lectiu Te Kedas Donde Kieras i un tercer de Joan (publicat anteriorment a Ekinza), el text és en castellà i en format editable i imprimible el pots descarregar a:
contra la smart city (fulletó)

Quan bombardegen Barcelona

El segle XIX va ser un segle molt violent a Catalunya, més que a la resta de l’Estat, era terra de frontera, per ella havien entrat i sortit els diversos exercits europeus que havien intervingut a Espanya, el francès durant la Guerra Gran, els exercits imperials napoleònics (que eren multinacionals i multiestatals) durant l’anomenada Guerra del Francès, els 100.000 fills de Sant Lluis (força multinacional per retornar l’absolutisme al poder formada sobretot per militars francesos)... tot l’anar i venir de les columnes carlines...

La oposició al Rosari de l'aurora i l'anticlericalisme popular

Dins la historia de la defensa popular contra l’agressió clerical, el que el poder anomena “anticlericalisme” (agressió centenària, quotidiana i greu, causant de milers de morts i tones de sofriments), hi ha un aspecte que s’ha deixat com anecdòtic, les protestes contra el rosari de l’aurora, que va donar lloc a la expressió “acabar com el rosari de l’aurora”...

De fet la llepafils de l’esquerra que patim des de el segle XIX mai ha volgut acceptar l’anticlericalisme com part dels moviments populars, avergonyits per la suposada barbàrie dels menjacapellans, malgrat que en la realitat el marcador en le partit capellans contra menjacapellans era extraordinàriament favorable als capellans, sense clericalisme no hi ha anticlericalisme, sense decennis d’abusos, humiliacions i sofriment no s’haurien produït mai les explosions d’odi alliberador que vac caracteritzar bona part del segle XIX i mig segle XX.

Hi ha tot el cicle de “crema de convents” que va de 1835 fins la restauració i la setmana tràgica (perllongat ocasionalment posteriorment, fins la proclamació de la segona república), que fa que la resistència contra el rosari de l’aurora sembli una cosa anecdòtica, folklòrica... però cal posar les coses en situació, les grans cremes de convents les van fer les classes populars, però se’n van beneficiar políticament les elits liberals i econòmicament els especuladors immobiliaris del moment.

Sales de control de videovigilància, el panòptic universal.

Que hi ha darrera la càmera de videovigilància? Qui ens mira des de les sales de control?.

Malgrat que sovint tenim tendència a pensar que les càmeres enregistren el que passa davant d’elles i poc més, darrera seu hi ha un mon viu i ric en recursos controladors. Fa anys l’eficiència de la videovigilància quedava molt reduïda per el fet de ser analògiques (la revisió era molt problemàtica) i que els avorrits i cansats vigilants dels edificis controlats no podien estar mirant-les permanentment, a més feien rondes, controlaven entrades i sortides, llegien la premsa o feien alguna becaina... Però avui en dia (ja fa un temps) la situació ha anat canviant. Darrera les càmeres de videovigilància hi ha quelcom més que un gravador d’imatges i un humà avorrit.

Les càmeres de videovigilància s’han naturalitzat i formen part del paisatge urbà i és acceptat que actuen com mecanismes preventius que eviten situacions “delictives” detectant-les anticipadament, i que augmenten la seguretat. No es percep la presència d’un vigilant, humà o informàtic, darrera de l’objectiu de l’artefacte, la videovigilància es legitima fent-se ubiqua i quotidiana... banalitzant-se.

Quan la patronal ens atura. El locaut de 1919/1920... al de 2017...

Fa uns dies (el dia 3) se’ns demanava que “pactéssim” (be, nosaltres no, que pactessin CCOO i UGT és clar) una “aturada” amb els patrons, el resultat ha estat que s’ha produït un tancament patronal, sobretot a l’administració pública, però també a cadenes de serveis i de grans superfícies (com per exemple MERCADONA), on les organitzacions sindicals institucionalistes UGT i CCOO han arribat a “acords parcials” amb els empresaris, superposada a una vaga general convocada (anteriorment) per el mateix dia, malgrat la escasses de piquets i d’actuació autònoma no ha deixat de ser una vaga a molts llocs.

Malgrat la distancia en el temps, en la situació i en el plantejament, pot ser interesant, cara a futures mobilitzacions, veure el que suposa un locaut (bàsicament una arma patronal), especialment un dels locauts més importants en la nostra història, el que va executar la patronal catalana per neutralitzar la consecució (escassament efectiva, de fet encara no és efectiva a molts sectors) de les 8 hores i la puixança de la organització dels treballadors.

més info 

Ens han robat la vaga general!!.

Un dret que malgrat que és individual a l’hora de trencar una vaga, és col·lectiu per fer-la.

El dia 3 havia convocada una vaga general, com altres anteriors polèmica i discutible.

Malgrat que entre els convocant hi ha, per exemple la IAC que durant uns anys va ser majoritària entre els carcellers catalans, o la CSC sindicat groc, sobretot a les administració pública no deixa per això de tenir motius, sobretot desprès de diumenge, per fer-la, altres dels convocants no eren, ni de bon tros tan xungos..

Com treballadors, com explotats, teníem la possibilitat de fer-la (amb conseqüències econòmiques, o encara pitjor jugant-te el lloc de treball) o senzillament no fer-la.

Tinc amics i amigues que es plantejaven les dues possibilitats, possibilitats personals i compromeses d’una manera o altra... exercici actiu en una direcció o una altra.

Però ara han arribat aquells que sempre han estat a l’altra cantó, els sindicats grocs (UGT, CCOO i USOC, grocs generalment i amb moltes excepcions a les seves bases), les organitzacions de la “societat civil” (hi ha organitzacions de la societat militar?) i les patronals (la sinistra CECOT, la hiperexplotadora CEPIME) i han convocat una “Aturada de País” que ningú sap massa el que és. Tan CCOO com UGT, que disposen d’una maquinaria burocràtica fenomenal, neguen la vaga i defensen “acords” amb la patronal per arribar a “aturades limitades” sense conseqüències econòmiques.

El sistema d'intercepció de las comunicacions de la policia de la Generalitat

A finals del més d’agost el Departament d’Interior ha tret a concurs un contracte bastant peculiar i amb un pressupost important, 6.914.325€. Es tracta de contractar uns “Serveis integrals d'intercepció i monitorització de les comunicacions per a la Direcció General de la Policia”, és un concurs opac, no es farà públic el Plec de Prescripcions Tècniques, ja que es considera confidencial, és de Tramitació restringida, procediment declarat reservat, per ser àmbit defensa i seguretat segons la Llei 24/2011.

Les empreses han de presentar un documentació prèvia i la mesa de contractació ha de triar entre 5 i 8 per procedir al concurs pròpiament dit. Donades les condicions posades, entre elles l’experiència en “treballs del mateix tipus”, les empreses que poden participar queda summament reduïdes i segurament ja hi ha una “preadjudicació”.

El control genètic entra a les festes de la Mercè, el futur amenaçat?

Aquest any el nostre progressista ajuntament ha nomenat “ciutat convidada” a les festes de la Mercè Reykjavíkcapital d’Islàndia, aquesta invitació es concreta en no masses coses, alguna activitat artística musical, una ruta gastronòmica (Islàndia al plat), una rifa d’un viatge per dues persones i... a l’Arc de Triomf la projecció del documental de “realitat augmentada” en 360º en una cúpula muntada expressament.

Que és el documental “Islàndia 36º”?, és un documental curtet(10 minutets), amb imatges espectaculars i que bàsicament ens explica la “genètica” de la comunitat humana islandesa i la bondat de registrar-la en un “biobanc”.

Han arribat els humans a la carta?, cada cop més domesticats!

Fa unes setmanes parlàvem de la edició genètica i més concretament de la tècnica CRISPR/CAS9 (d’ara en endavant CRISPR) i de les repercussions en la domesticació dels humans, dels altres animals, dels vegetals, microorganismes... domesticació extrema de la terra  LA EDICIO GENÈTICA DOMESTICACIO EXTREMA

El més de juliol s’ha fet públic un experiment desenvolupat per la Universitat d’Oregó (article publicat el 2 d’agost a Nature), en que diuen haver corregit en embrions humans una malaltia hereditària del cor lligada a un sol gen, i aquests embrions (procedents “d’excedents” de fecundació in vitro), es tractava d’embrions viables que es van desenvolupar normalment (sense modificacions no desitjades ni mosaicisme) i que van ser destruïts en acabar l’experiment.

PRODERAI: el control policial s'esten a les escoles

Darrerament el gihadisme ha estat al darrera de casi totes les fites en control social que s’han desenvolupat a Europa, fos quin fos el país on s’han produït els fets, naturalment sempre és mes útil que sigui en el propi, però sempre se’n pot treure alguna cosa.

El cas de les Rambles i Cambrils no ha estat diferent, tots han pogut dir la seva, el govern de l’estat i el bisbe enaltir la Unidad, el Mundo parlar de l’independentisme català en connivència amb l’islamisme, a ForoCoches de terroristes amb subvencions públiques i beques de menjador i, des de la Generalitat de Catalunya, enaltir al (fins aquell moment) desprestigiat cos dels Mossos i penjar-se medalles diverses.

Hi ha però un nou aspecte del control social, que ja ve de fa temps, però que pren volada i justificació a rel dels darrers atemptats. Es tracta del Protocol de prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització islamista, el PRODERAI (http://educacio.gencat.cat/documents/PC/ProjectesEducatius/PRODERAI-CE.pdf ).

Control social a la UAB

Els Ferrocarrils de la generalitat de Catalunya disposen d’una complexa trama de videovigilància, han mantingut una intel·ligent campanya d’imatge emprant la detecció d’agressions xenòfobes i d’altres fets que generen rebuig, i, al mateix temps mantenen  una actualització tecnològica constant, per exemple introduint la videovigilància intel·ligent per detectar quan més d’una persona passa amb una solo cancel·lació de targeta http://negreverd.blogspot.com.es/2014/08/els-fgc-desplegaran-noves-mesures-de.html.

A les protestes dels estudiants de la UAB sovint la estació dels FGC del campus ha estat objecte d’accions diverses, de propaganda i per promocionar vagues. Aquestes accions, prèvi manipulació de la informació, també s’han utilitzat per donar mala imatge dels estudiants i bona imatge d’ells.

El control social s'estén, l'Hospitalet i Begur

Com s’informava abans de l’estiu(http://negreverd.blogspot.com.es/2017/05/vigilancia-i-control-social-les-terres.html, http://negreverd.blogspot.com.es/2017/05/la-videovigilancia-terres-de-girona-els.html ) la videovigilància es va estenen com taca d’oli pels municipis catalans, sembla que la policia local (i els polítics que la manen) han decidit dipositar la seva confiança en aquest mètode de control social. En alguns cassos el que es vol controlar son unes “minories marginals” (gitanos i immigrants) i en altres l’activitat d’ocupes i l’ordre públic a zones turístiques i comercials.

Casals, extraescolars, segregació, elitisme i "medio pelos"

A mesura que els nens i nenes van essent més rars (cada cop mes) i més tardans les expectatives de pares i mares van en augment, en la descendència es projecten desitjos, frustracions i ambicions cada cop més altes. Hores d’ara l’horari “laboral” dels nens de 3 a 16 anys són realment propis dels temps de la revolució industrial, hi ha nens que entren a les 8 (una hora abans del regulat) i no acaben de tenir les hores regulades i les activitats mediatitzades per adults fins les 19h (si tenen sort, sinó més tard), més les hores dedicades a activitats escolars fora de l’escola... en total 12 o 14 hores de feina, especialment sagnant és el cas del temps del migdia.

Evidentment hi ha molta gent que no te altra remei, com molts treballadors del comerç i de l’hoteleria, però fins i tot entre persones que podrien atendre els seus nens hi ha la necessitat d’omplir “profitosament” les hores dels nois i noies, per “assegurar-lis” el futur... anglès, xinès, música, informàtica, mecanografia (els més antiquats, que encara hi ha)... i, ara més recentment robòtica.

Sobre vagues, esquirols i segurates… el cas del Prat, o el que se’ns ve a sobre.

Tenim clara la feina de la seguretat privada: el seu paper legal de controladors socials, de piquets de la patronal trencavagues. I, en els cassos tèrbols que voregen o es posen fora de les lleis de l’estat, d’agressors brutals xenòfobs, masclistes... i fins i tot de torturadors. També tenim clar que els milers de treballadors de la seguretat privada es queden en la primera part: controladors socials, l’altra queda per un selecte grup de nazis (segurament fomentat des de el poder).

Hi ha però una sèrie de trets en el conflicte del Prat, que malgrat les teories de conspiracions espanyolistes i opinions cunyades s’han de tenir en conte:

El bebè Charlie i el repugnant canibalisme de la tecnomedicina corporativa.

Fa un dies va morir Charlie, un nadó de 11 mesos a punt d’acomplir els 12, a punt de complir l’any. Des de les 8 setmanes de vida estava ingressat a un hospital, sotmès necessàriament a mètodes tecnològics per respirar, alimentar-se... patia dany cerebral sever, no podia veure ni escoltar, no es podia moure ni deglutir per el seu compte...

Els GARI, la Mare de Deu de Lourdes i el turisme religiós.

Els mesos de juny i juliol són mesos de peregrinació mariana (de Maria, mare de Deu... diuen), les germandats Hospitalàries de la Mare de Deu de Lourdes (des de fa decennis) inicien els seus viatges, acompanyant malalts, en molts casos terminals, vers les supersticioses “curacions” miraculoses. Aquestes Hospitalitats despleguen uns 15.000 voluntaris en l’operatiu de Lourdes, centenars d’ells catalans.

La Catalunya cristiana fa temps que practica aquest pelegrinatge, la Hospitalitat de Barcelona te ja 107 anys i algunes altres són encara més antigues, de fet les rutes “marianes” del sud d’Europa passen totes per Catalunya: Fàtima, a vegades Garabandal (segons el grau d’integrisme), Zaragoza, Montserrat i Lourdes.

Turistes i pixapins. Gentrificació?... Confusió!.

Sembla que hi ha un acord general, el turisme és el que preocupa més als barcelonins (http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2017/06/r17009_Bar%C3%B2metre_Juny_Resum.pdf)... i, és de suposar, que també als pobladors d’altres ciutats i pobles. Del turisme es passa directament als turistes... els turistes son el pitjor!, el turisme a vingut a trencar la relaxada harmonia de les nostres viles i barris, plens de bonhomia, uns barris que eren una arcàdia, sense conflictes ni explotacions... el turisme és la causa de la nostra dissort...

Sembla com si els turistes caiguessin del cel, per degradar la nostra qualitat de vida, fer pujar preus i... gentrificar...

La edició genètica un nou pas en la dominació i la domesticació

La civilització i domesticació són pràcticament sinònims. Domesticació de persones, d’altres animals no humans, de vegetals i de tota la vida, dels ecosistemes i la terra.

La tecnologia de la domesticació és molt anterior a la majoria de les altres tecnologies i, malgrat que moltes vegades es menysté, és més determinats, a nivell de control, que la resta de tècniques de control social, ja que la domesticació abasta (o pretén abastar) la totalitat del mon viu.

La domesticació ve d’antic i el seu avanç fou lent en les primeres etapes (milers d’anys), es va accelerar amb l’aparició de l’agricultura, especialment quan l’agricultura es va començar a “especialitzar-se” i iniciava la tendència al monocultiu, amb productes emmagatzemables. En l’acumulació d’aliments tenim un dels possibles factors coercitius que va facilitar l’aparició de l’estat.

La domesticació d’animals i vegetals va ser, en origen, un procés difús, relativament fora de control dels poders dominadors (però no totalment independent), els xamans, els sacerdots-reis i les sacerdotesses, els caps militars...

Hi ha una elecció “política” més enllà del conreador: la elecció de determinats cultius com estratègics, la seva extensió i la extensió (imposada) de la propietat privada de la terra, o també mitjançant les necessàries “autoritzacions” (i prohibicions) per conrear, el poder pre-estatal ja ens dirigia en un camí vers el mon que actualment estem patint.

El negoci de les fronteres: empreses abominables, ominoses, funestes, execrables, odioses, repulsives, indesitjables, nocives, malvades, malignes... PART I: la seguretat passiva.

Totes las organitzacions del capitalisme son bàsicament malvades, però n’hi ha que sembla que s’esforcin per ser-o especialment, son les que es dediquen a una de les tasques més importants per el manteniment del sistema (n’hi ha d’altres) que és la de mantenir-nos en el nostre lloc, les que no et deixen entrar i les que no et deixen sortir... Comprenen tecnologies diverses, tecnologies tan diferents com els sistemes d’accés als llocs de treball o al transport (torns, rellotges de fitxar...), fins a satèl·lits espia de vigilància, passant per humils tanques de fusta.

Però ara i aquí ens volem centrar en les empreses que produeixen sistemes de control perimetral, ja siguin d’infraestructures, presons o fronteres, recintes esportius o habitatges de ricatxos.

Són unes empreses que ens semblen especialment repulsives, com que n’hi ha moltes les hem dividir en dos blocs, el primer destinat a les de contenció física, la seguretat passiva (tanques, murs, filats....) i la segona a les que es dediquen més a la sensòrica, el softwre i al harware més sofisticat. Encara que en el primer grup, evidentment també intervenen sensors, sovint integrats en la tanca.

La seguretat passiva no sols aïlla recintes, i fronteres, també esquartera el territori suposadament unitari. Les infraestructures longitudinals, els ferrocarrils (sobretot l’alta velocitat), les autopistes i autovies, els gasoductes i oleoductes, estan dotades, al llarg de milers de kilòmetres, de tanques que aïllen i controlen l’espai fora de les zones urbanes.

Robots autònoms, policies, militars, fronteres, mossos d’esquadra... i resistència humana.

Fa unes setmanes, el 19 d’abril de 2017, es va produir la primera confrontació d’una persona amb un robot dels de darrera generació, va ser a Palo Alto (no el mercadillu de progres del Poble Nou, sinó a la ciutat de Califòrnia). Allà en Jason Sylvain, de 41 anys, va atacar al robot K5, també conegut com Knightscope (el nom de la companyia fabricant), que estava “patrullant” l’aparcament de la mateixa Knightscope (http://www.knightscope.com/ ). El K5 te una certa semblança amb els cotxes autònoms, de fet els promotors de la empresa son ex-treballadors de Google, del seu projecte de vehicle autònom.

LA HIPOCRESIA DELS BONISTES I EL “VOLEM ACOLLIR” I “REFUGIATS BENVINGUTS” A LES PORTE DE LES ESCOLES

Caminant per el carrer Industria de Barcelona passo per una escola de construcció recent i de moderna factura, el CEIP “Fructuós Gelabert”. És una de les escoles prestigioses del barri, de les que tenen una llista de preinscripcions més llarga que el nombre de places, és una d’aquelles escoles somniada per un determinat tipus de gent del barri (cults, titulats, joves progressistes...) i te com annex una escola de música pública vinculada a la escola, que no és poc.

A cada barri hi ha escoles com aquesta, el CEIP Costa i Llobera de la falda del Tibidabo i l’IES Montserrat en seria uns cassos “extrems” (són només alguns exemples). Son escoles on hi va el millor de cada barri... i entre aquests “millors” no es conten masses nens immigrants o fills d’immigrants, especialment els que no son “cristians”.

Energia, llum i dominació. L’enllumenat públic als inicis de la societat tecnoindustrial

Tots considerem normal el fet de que al girar la clau d’una aixeta brolli aigua, que si deixem els nostres residus al carrer algú els reculli (o desapareixin dins la boca d’un contenidor), que si sortim de nit el carrer estigui il·luminat, i tantes altres coses que conformen la “xarxa urbana” (o les xarxes) que cada cop son més complexes i esteses (wifi, fibra...) i abasten nous espais de la nostra vida, per dominar-los i controlar-nos.

Tot això ho considerem normal i sembla formar part inevitable en ciutats i pobles... i també en habitatges aïllats, lluny del casc urbà cada cop més integrats en les xarxes urbanes. Però no sempre ha estat així, aquestes xarxes de serveis formen part d’un model social que es va desenvolupar a partir de la industrialització i va estretament lligat al desenvolupament de la societat tecno-industrial.

Un paseo por la nocividad difusa y la resistencia de lo salvaje en Carabanchel y Zaragoza

El cap de setmana anterior es van celebrar a Madrid, al CSO “la Gatonera” unes jornades molt interessants contra el sistema tecnoindustrial i el seu mon. Han estat 3 dies de debats intensos i força interessants, el temes tractats els trobarem al seu web (https://contratodanocividad.noblogs.org/ )

Durant les jornades es va efectuar una passejada amb el títol de “UN PASEO POR LA NOCIVIDAD DIFUSA Y LA RESISTENCIA DE LO SALVAJE EN LA ZONA DE CARABANCHEL”, durant l’itinerari es van anar senyalant algunes de les diferents nocivitats que es poden viure en una zona urbana (presencia d’amiant, soroll, antenes de telefonia, el sistema tecno-sanitari…) es tracta d’una eina fàcil d’implementar a qualsevol lloc i que no precisa d’experts per ser portada a terme, podeu descarregar el fulletó de l’itinerari a PASEO POR CARABANCHEL .

La setmana anterior es va fer una passejada semblant a Zaragoza, podeu descarregar el fulletó a PASEO POR ZARAGOZA

La fira SECURITY FORUM a Barcelona, mercat del control social

El dies 17 i 18 de maig d’enguany s’ha celebrat a Centre de Convencions Internacional de Conferències de Barcelona a la zona del Forum la cinquena edició del SECURITY FORUM, una fira del sector de la seguretat, especialment de la seguretat privada, encara que també participen alguns organismes públics, per exemple els 4 principals cossos policials de l’estat, els Mossos d’Esquadra, la Ertzaintza, El Cos Nacional de policia i la Guardia Civil... els mossos van donar la nota... “pintoresca” amb una parella uniformada i armada “històricament” passejant-se per un recinte farcit de tecnologia.

Per accedir a la fira sols era necessari registrar-se, per entrar al congres calia pagar un bon grapat d’euros, però visitar la fira ha estat força profitós.

Més info a http://negreverd.blogspot.com.es/2017/05/vigilancia-i-control-social-les-terres.html

http://negreverd.blogspot.com.es/2017/05/la-videovigilancia-terres-de-girona-els.html i

http://negreverd.blogspot.com.es/2017/01/la-sagrada-familia-control-social-big.html

Vigilància i control social a les terres de Tarragona

Amb pocs dies de diferència han sortit dues licitacions per instal·lar càmeres de videovigilància amb un finalitat semblant, una a Figueres per 15 càmeres al barri de Sant Joan, de la que ja hem parlar fa uns dies (http://negreverd.blogspot.com.es/2017/05/la-videovigilancia-terres-de-girona-els.html)i  l’altra a Reus amb 10 càmeres al barri de San Josep Obrer.

Els dos barris, el de Sant Joan i el de Sant Josep, tenen una característica en comú, els dos son barris de gent pobra, amb un alt percentatge de gitanos i immigrants i amb problemes socials que no han fet més que créixer els darrers anys, el control tecnològic deles càmeres és el més econòmic i eficient que tenen a l’arsenal els poderosos.

Els Mossos d'Esquadra i la seva Open Data.

El cos de policies del Govern de Catalunya, seguint la moda i una mica la legislació (transparència) a obert un apartat de “open dates” al seu web (http://mossos.gencat.cat), evidentment són les dades que ens volen facilitar i que creuen convenient (inofensiu) facilitar-nos, però no deixen de ser interessants i no està de més donar-lis un cop d’ull.

Les dades estan disponibles en tres formats: xls, csv i json (les xls serien les més accessibles per el personal amb coneixements normalets, s’obren amb un full de càlcul), estan disponibles per diversos anys (segons la dada), entre el 2011 i el 2017 (no totes per tots els anys). El procediment de descarrega és una mica empipador, doncs s’ha d’anar fent any a any, dins dels fitxers les dades estan per cada més i per organismes policials territorials (segons el fitxer...).

La informació està dividida en  7 grans blocs: dades organitzatives; activitat institucional; activitat policial, dades delinqüencials; suggeriments, agraïments i queixes; activitats de prevenció; i violència masclista i domèstica.

La videovigilància a terres de Girona, els gitanos de Figueres, els alumnes conflictius de la Seu d’Urgell i la multiplicació de càmeres a la costa.

La setmana passada ha sortit als diaris la noticia de que en el barri de Sant Joan de Figueres, l’ajuntament pensa instal·lar 15 càmeres de videovigilància per “prevenir la delinqüència”: Amb un pressupost de 250.000 euros s’intal·laran11 dispositius abans de l’octubre d’aquest any i te la aquiescència del Departament d’Interior (faltaria més)  i de la Comissió de Vídeo Vigilància... els altres 4 dispositius que faran pujar el pressupost fins els 333.000 euros s’instal·laran l’any vinent.

El ple municipal ha aprovat el Projecte executiu de la videovigilància, segurament és una mesura cosmètica davant la impotència municipal, ja que el calendari per fer efectiu un concurs per la instal·lació és pràcticament impossible, amb celeritat s’instal·laran a finals d’any o a principis del que ve.

Val a dir que el barri de Sant Joan és el barri gitano de Figueres, però cap regidor estableix connexió amb el fet, sembla que fora d’aquest barri, a Figueres no deu haver “delinqüència”.

De fet sempre la videovigilància es dedica o be a controlar directament als mes pobres, o be a controlar l’accés als bens i serveis dels més rics.

EXCLUSION, material sobre la identificació amb ADN

Excel·lent material sobre l'us de l'ADN com eina de control, podeu descarregar el fanzine a EXCLUSION, identificación por el ADN. 

Al blog de solidaritat rebel (https://solidaritatrebel.noblogs.org) podreu consultar altres materials i notícies recents.

Els “nous” explotadors de la economia digital: DELIVEROO, CABIFY, GLOVO, STUART, WALLOC....

Poc a poc la “nova economia digital col·laborativa” (economia de la servitud) es va estenent per Catalunya, sobretot a l’àrea de Barcelona, però també per altres llocs, ja siguin capitals provincials o comarcals o zones turístiques de costa. Les bicis de DELIVEROO , GLOVO i STUART son cada cop més abundants als nostres carrers, transportant tota mena de productes, els vehicles de CABIFY no son massa visibles donat que utilitzen cotxes sense identificació amb llicència VTC (vehicle amb conductor). UBER està desapareguda des de el colp judicial i ha demostrat poca capacitat d’adaptació per fer el mateix que ha fet CABIFY. Però els vehicles VTC comencen a notar-se, sobretot des de que el seu nombre es va incrementant a rel d’una cadena de sentències.