Quan es parla
de nocivitat sembla que ens referim només a punts d’emissió de contaminants,
d’indústries verinoses o dels aliments transgènics, però la realitat és molt
diferent hi ha una nocivitat que, amb una major o menor densitat, està present
en tota la superfície del globus, i com que no fa fum, ni aigües brutes i els
seus danys no semblen tan evidents i immediats no li donem la importància que
te.
Aquesta
nocivitat s’estén a través de tot l'entramat de xarxes tecnològiques i socials
de dominació i només determinades zones aïllades resten relativament fora. En
aquest aspecte la frontera entre el que és urbà i el que és rural es fa difusa
i en molts llocs desapareix.
Les xarxes de
proveïment d'aigua potable (aigua clorada i mercatilitzada) arriba a casi tot
arreu, així com la recollida de residus, la distribució d’energia elèctrica,
del gas, la xarxa viària, els sistemes de transport de bens i aliments, la
distribució de correu, internet, la radio, la TV, la telefonia mòbil abasta el
90 per cent del territori (i les antenes base de zones poc poblades emeten a
una major potència), hi ha moltes xarxes wifi que cobreixen amplies comarques
rurals...
En general som
poc conscients dels perjudicis que ens ocasionen, que van des de els efectes
del clor de l’aigua fins els camps elèctrics de les línies d’alta tensió. Aquí
volem però parlar d’una xarxa (o subxarxa) concreta, la lligada a les TIC: la
nocivitat de la web.
