Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xarxes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xarxes. Mostrar tots els missatges

13 d’abr. 2019

La smart mobilitat, la mobilitat com servei, els vehicles de "mobilitat personal" i altres trampes de la dominació.


En el tema de la gestió de les ciutats la “tendència” més “actual” és la de les ciutats intel·ligents (smart city), seguida de les ciutats resilients i, més allunyada, la cada cop més obsoleta ciutat sostenible, de fet el mot “sostenible” s’està substituint per els més moderns als voltant de la “economia circular”.
En tots els casos son qualificatius que amaguen una única realitat, el fet de que les ciutats son espais dissenyats per a la explotació intensiva dels seus habitants, siguin aquestes ciutats de mon “desenvolupat” o les macrourbs del que en diuen mon “menys desenvolupat”.
El tema de les smart city posa l’èmfasi en el control tecnològic/digital que s’ha apoderat de tots els àmbits de la vida quotidiana, des de la salut, al treball, per no dir el lleure, de la ma dels sistemes de comunicació, cada cop més ràpids i a un cost més baix.

22 de nov. 2017

CURTCIRCUITANT LA XARXA


Fa uns dies (el dia 8) durant la suposada “vaga general” es va produir una acció original, i innovadora al nostre país (en altres pot ser fins i tot habitual): es van tallar més de 70 punts de la xarxa de comunicacions, trens i carreteres.
Tot plegat no estava del tot planificat i va néixer d’assemblees de base, assemblees penetrades per partits polítics és cert, però assemblees amb voluntat d’autonomia. La coordinació laxa es posa en manifest per el fet de que, per exemple, a Sants no es van tallar les vies de l’AVE fins a la tarda, en aquest cas la falta de coordinació és un indicador de virtut, d’autonomia...

3 de gen. 2017

La Sagrada Família, control social, big data i dominació.


Fa uns mesos (a finals de novembre) es va fer públic un estudi fet entre el GSMA (el promotor del congres dels mòbils de Barcelona, el MWC) i Eurecat (el resultat de la fusió de diversos centres catalans d’investigació) a través del seu “Big Data Center o Exellence” o BigDataCoE (si, així en anglès veure http://www.bigdatabcn.com/ ) patrocinat (i suposem que finançat) per l’Ajuntament de Barcelona, de monitorització i tractament de dades generades a l’espai públic al voltant del monument (privat) de la Sagrada Família.
 La prova “pilot” (amb ambició d’estendre’s) va ser presentada per el regidor de Turisme i Empresa, Agustí Colom, procedent el sector d’IC dels “comuns”. Agustí Colom va ser vocal de la Sindicatura de Comptes fins que CDC el va fer fora a rel de la seva actuació contra la corrupció en el sector de la sanitat de la Generalitat, curiosament ara promou un projecte d’invasió de la intimitat a l’espai públic, malgrat que ell digui que “és un gran germà, però en positiu”.

25 de set. 2016

Historia de la policia i les xarxes de control social (Mossos, Polis i Guàrdies Civils).

El capitalisme és sens dubte una de les estructures socials mes adaptables i resilients, han hagut sistemes socials amb una durada més llarga, però cap com el capitalisme ha sofert canvis ambientals i estructurals tan forts i tan ràpids.
Des de l’inici de la revolució industrial els canvis s’han succeït vertiginosament, però malgrat tot, hi ha un fil que uneix als xamans prehistòrics amb els moderns gestors de corporacions i estats, és el fil de la dominació, dominació sobre els homes, la natura i els recursos.
Els aparells policials neixen i es desenvolupen en estreta relació amb les xarxes de comunicació, de proveïment, de subministraments i auxiliars (residus, sanejament ...)... xarxes de poder. No es que s’alimentin la una a l’altra (com és possible que en algun moment històric hagi passat), sinó en funció de les progressives necessitats dels sistema de dominació d’estats i corporacions.. o millor dit d’estats/corporacions.
La “societat en xarxa” s’ha mostrat com un dels instruments de dominació més eficients, és en realitat la base de la megamàquina de la dissort que és el sistema tecnològic/ industrial/ corporatiu/ capitalista.

17 de jul. 2016

ELS “NOUS AIRES” A LA VIDEOVIGILANCIA A LA CIUTAT DE BARCELONA.


A Barcelona s’han publicat, les darreres setmanes, tres contractacions publiques relacionades amb la seguretat. Una per el manteniment de les càmeres de “seguretat pública” i de la “Sala Conjunta de Comandament” (22/4/2016, 205.285 euros) link als plecs , l’altra (22/3/2016 206.569 euros) per el manteniment del Centre de Control i els 534 GPS dels vehicles de la Guardia Urbana i els Bombers i la tercera per la seguretat (Privada) de la “Sala Conjunta de Comanament” (6/2/2016, 377.458 euros) …


23 de març 2016

La funesta mania de la geolocalització


Aquest dies s’ha fet públic un “experiment” realitzat per un grup de treball del Supercomputing Center de Barcelona (SCB) que va analitzar els moviments dels telèfons mòbils dels 100.000 assistents al Sonar mitjançant el rastreig de les adreces MAC (que és una adreça MAC )dels seus aparells si tenien la wi-fi activada (http://www.bsc.es/viz/whatyoudid/press/presspack_whatyoudid.pdf ).

28 de febr. 2016

L'automòbil un caníbal als carrers


Si hi ha un artefacte que representi tot el que el sistema tecnoindustrial ha creat aquest és, sens dubte, l’automòbil, encara que segurament en aquests moments ja ha estat substituït per els smartphones i d’altres artefactes mòbils de la mateixa família.
De tota manera l’automòbil te al seu ”favor” el haver regnat durant molt més de 130 anys mentre que el telèfon mòbil en te sols uns 30, i també el haver contribuït amb més d’un terç dels gasos d’efecte hivernacle, d’haver esmerçat recursos ingent i haver generat una quantitat equivalent de residus... finalment, al llarg d’aquest segle de regnat a devorat la vida de milions de treballadors i de consumidors, ja sigui liquidant-los directament o lentament a través del treball (a mines i fàbriques) o la contaminació.
Segurament el futur estigui en les mans d’un trasto híbrid dels dos, smart-telèfon i cotxe. Com el cotxe connectat i sense conductor que Google i d’altres fabricants ens tenen promesos des de fa uns anys.

24 d’oct. 2015

El cotxe connectat ja te data, transparencia front l'estat i les corporacions

Pocs espais hi ha, actualment, tan carregat de simbolismes com l’automòbil, a pocs objectes, segurament cap, es dediquen tantes hores, treballant per pagar-los, a més de les que gastem per utilitzar-lo, sobretot per anar a treballar, de congestió de trànsit en congestió de trànsit.
El pitjor cas seria el dels conductors professionals autònoms, circular treballant per pagar-lo, per arribar a treballar i per amortitzar-lo, per adquirir-ne un de nou, per seguir treballant, per seguir amortitzant...
Pels conductors, especialment els homes (encara que cada cop més també les dones), és una prolongació del propi cos, els mèrits del vehicle son mèrits propis (i no de l’artefacte mecànic). El conductor sovint es transforma dalt del seu vehicle canvia el seu caràcter i, generalment, es torna més agressiu i territorial.
El vehicle, quan no és una eina de treball, és un marcador d’estatus, de potència i velocitat (habilitat de conductor com els “idols” de les carreres) o nivell econòmic (de fet son molt cars).
Les discriminacions socials d’altres èpoques, discriminacions entre peons i cavallers, entre els “peatons” i els aristòcrates que anaven en carruatge sembla que van calar molt profundament. Ara mateix, el complex de peó i de “peató” s’atenua amb una pretesa carrossa a motor, una carrossa a motor que tothom pot posseir, que consumeix molts recursos i que fa més rics als descendents dels cavallers i dels aristòcrates que continuen vivint en un nivell molt diferent del nostre, segurament més separat que el dels peons i els cavallers.

18 de set. 2015

Internet de les coses: el parany es tanca sobre nosaltres...

Barcelona continua a la cresta de la ona tecnològica, al menys a la cresta hotelera i de serveis, desprès del Smart Cities Congress i del MWC ara hem tingut el a casa nostra el Primer Congrés Mundial de Solutión per l’Internet de les Coses (IoTSWC) durant els dies 16, 176 i 18 de Setembre. La propera edició, la de 2016, ja està compromesa a la ciutat els dies 25, 26 i 27 d’octubre i, és molt possible, que es consolidi a Barcelona per properes edicions.

8 d’abr. 2015

ELS AEROPORTS COM METÀFORA SOCIAL... DE L’AVIO DE GERMAWINGS ESTAVELLAT A L’OPERACIÓ PANDORA/PIÑATA.

Quan entres (o surts) d’un aeroport has d’estar disposat a deixar aquella falsa dignitat de ciutadans constitucionals que, enganyant-nos, diuen que tenim... L’aeroport és un camp de proves, el que esdevé en ells esdevindrà demà al carrer, al barri, a la feina, al llit de l’hospital.
No heu notat que les estacions de tren i d’autobusos s’assemblen cada cop més als espais “aeroportuaris”?, que l’accés a edificis institucionals i corporatius estan cada cop més propers als “checkpoints”?...
Cada 11 de setembre, cada accident tipus Germanwings és aprofitat per donar una volta més al cargol del control.



11 de febr. 2015

CONTRA EL CONGRÉS MUNDIAL DEL MÒBIL (Barcelona març de 2015)



En breu, del 2 al 5 de març, tornarà a Barcelona la confraria dels vampirs de les comunicacions, tornarà el Congrés Mundial dels Mòbils (MWCB), tornaran les empreses i els empresaris, els especuladors, els tecnòlegs i els acadèmics. A fer negocis i a fer veure que intercanvien coneixements i fan avançar al mon capa la plenitud.

L’any passat el van visitar 85.000 professionals (d’ells 4.500 directius), l’event va ser cobert per 3.400 periodistes acreditats, van venir 1.700 expositors, la fira ocupava 94.000 m2 i diuen que va deixar a la ciutat 397 milions d’euros de benefici i que va generar 12.361 llocs de treball (precaris, però llocs de treball finalment).

En aquesta nova edició del MWCB ja hi ha inscrits 1.900 expositors i la superfície total a ocupar és ja de 98.000 m2. Algunes projeccions situen els beneficis que reportarà a la ciutat en un 440 milions d’euros, de fet des de la seva primera edició a Barcelona, el 2006, fins la fira de 2014 diuen que ha generat 2.500 milions d’euros.


13 de gen. 2015

ECONOMIA COL·LABORATIVA, DOMINACIÓ I UBERIFICACIO... SMART VIDA?

Malgrat pot semblar que Uber ha perdut una batalla amb la prohibició judicial d’operar a Espanya no podem dir que hagi perdut la guerra.
Primer perquè nomes havia introduït un servei a l’estat, el de Uber Pop (el més rendible per ells), però encara poden introduir el de Uber Black, un servei de “gamma alta” més luxós però que necessiten conductors amb llicència VTC (vehicles amb conductor), hi ha poques llicències VTC i tenen una bona quantitat de requisits i limitacions... També pot introduir el transport de documents i paqueteria per mantenir viva la marca.
Uber porta una línia agressiva i abassegadora. Primer irromp, desprès pledeja i fa feina de loby, de fet sembla que el seu gran objectiu és que s’introdueixin canvis en la regulació a nivell europeu per permetre el seu funcionament.

El tema d’aquest escrit no és però els tripijocs d’Uber, sinó l’aparició del fenomen d’Uberificació de les relacions socials i laborals.

Mes informació (dels tecnofils uberistes....) UberificacioServeis sota demandapresentació

6 de gen. 2015

QUAN LES DONES SUFRAGISTES VAN ATACAR EL SERVEI DE CORREUS… I ES VAN AVANÇAR AL SEU TEMPS.

Quan om parla de les sufragistes de principis del segle XX hi ha un fort prejudici contra elles, propagat per decennis de propaganda ridiculitzadora, per part del patriarcat més tradicional, i, per l’altra, d’acusacions de “burgeses” des de el el patriarcat marxista, hegemònic entre les esquerres, a Europa, durant el segle XX.
Sols cal recordar la estúpida mare de la peli Mery Popins, pel·lícula que va visionar tota una generació de nenes i nens a tot el mon. Aquesta mare de “fantasia” era una dona frívola, depenent econòmicament del seu avorrit marit i finalment sotmesa a ell, com mana el patriarcat, en un final, ensucrat, feliç... i profundament trampós. Qui tingui memòria musical (i sigui prou vell) podrà recordar la cançó “por ti vota la mujer”, cantada amb una coreografia de serventes i casa burgesa.
En aquells moments, entre principis de segle i la gran guerra, al Regne Unit hi havia sufragistes i sufragettes, les primeres eren formals, partidàries de la legalitat i moderades, les segones eren el que al nostre país es coneix com sufragistes: dones radicals i partidàries de l’acció directa.

19 de nov. 2014

PASSEJADA D'OBSERVACIÓ DEL CONTROL SOCIAL AL CLOT

El dissabte dia 22 de novembre, al CLOT, farem una passejada d’observació del control social, dins del programa de les Festes Antiautoritàries de l’Assemblea de la Oca. Sortirem a les 11h del matí de l’explanada davant del Centre Cívic “La Farinera” a la Plaça de les Glòries (veure mapa adjunt). El recorregut durarà unes dues hores (o menys) i acabarà a la REVOLTOSA, al Carrer Rogent. 

27 d’oct. 2014

SUPER3 o com difondre la “ideologia” smart entre la canalla.

Fa unes setmanes la Vanguardia del diumenge portava encartat un conte sobre la girafa Ona i la Barcelona Smart City, un conte a tot color de 12 pàgines, ben enquadernats, de paper gruixut i de bona qualitat. La producció és de l’Ajuntament de Barcelona, però a la contraportada surten els “pagans”, que són totes les empreses concessionàries dels serveis ambientals de la ciutat, FCC, Urbaser, CESPA i CLD. No és que siguem malpensats, però aquestes empreses és de suposar que han dedicat a això els fons que tenen dedicats, per contracte, a difusió sobre la recollida selectiva i, dona la casualitat, que en el pastis econòmic de la Smart City, els majors beneficiaris, darrera de les grans empreses TIC i de Telecomunicacions són precisament aquestes empreses. Els estem fent publicitat a costa del pressupost de recollida d’escombraries, de la neteja, del verd urbà?...
Estavem jugant a modificar aquest infame conte, sense massa pressa, quan hem sabut que se’n repartiran molts milers entre la canalla que assisteixi a la “Festa dels Supers” de l’espai de televisió infantil “Super3”, l’hem acabat d’una manera una mica matusera, el podeu baixar a El conte de la Smart Ona.
No és ja el dubtós contingut de molts dels espais del Super3, especialment els dibuixos animats (per exemple les masclistes “espies de veritat” i Doraemon) i la publicitat que els acompanya, que es dedica a perpetuar els papers del patriarcat (malgrat totes les autoregulacions del sector), és ja la difusió de tot el que suposa la smart city: control social, precarietat, aïllament i destrucció de la individualitat.
Això deixant a part els estands muntats a la “festa dels Supers” per part de la Guardia Urbana de Barcelona i dels Mossos d’Esquadra.
L’Ajuntament de Barcelona no en te prou amb el Smart Parc de la Palmera a Sant Martí (http://www.negreverd.blogspot.com.es/2014/07/els-smart-parcs-amenacen-als-nens-i.html )que va ser anunciat a bombo i plateret, però que encara no ha estat construït, no en te prou amb ser la “capital mundial del mòbil” i ser la seu del Congrés Internacional Smart Cityque sinó que ara es pretén alliçonar als nens a partir del lleure, i de la sinistre “caixa tonta” (tonta??). Hi ha també tenebrosos projectes sobre la Smart City per la ESO i el batxillerat.
Vistes les coses ens hem afanyat i hem fet una paròdia del conte, potser algú el podrà passar al veïnet, germà, nebot o fill... es una mica pobre, però l’original tampoc és massa brillant...
Podeu obtenir més informació sobre les smart city a:

17 de set. 2014

Fronteres, civilització i tecno-murs...

Les fronteres no solen ser límits geogràfics o naturals, tampoc són únicament un límit jurídic administratiu, les fronteres son eines que el poder utilitza per produir més poder o per regular l’exercici d’aquest.
El control fronterer ha anat evolucionant segons les necessitats d’aquest poder, els antics i enutjosos peatges per regular el pas de mercaderies s’han anat optimitzant per permetre el pas ràpid de tot allò que genera valor, així el nombre de contenidors que mou un port, per exemple el de Barcelona, seria impensable sense tota la capa de tecnologia d’identificació, d’inventari i de moviment del que es disposa actualment, seria impensable que els antics burots o duaners poguessin dur a terme aquesta tasca, no tan sols per manca de medis materials, sinó també d’organització i de mentalitat.

Contractes del ministerio de Hacienda
Contractes del Ministerio del Interior

28 de maig 2014

L’ull de l’estat. Una mirada cada cop més tecnològica. Els nous camins de la videovigilància

Aquest text completa, tractant el tema de la videovigilancia, la anterior entrada a negreverd (la vigilància de l'estat),  sobre els esforços de l'estat i les corporacions per acumular totes les dades possibles i dotar-se d'instruments de control... el que anomenen Big Data. Així com els seu usos policials i corporatius.

La omnipresent videovigilància clàssica està quedant-li petita al sistema... ja no en te prou. De fet l'afany controlador de l'estat i les corporacions necessita alguna cosa més que la proliferació de cameres arreu, i guardar imatges per el moment en que les necessiti... Necessita saber on anem, per on passem, que fem... i molt més!, vol saber el nostre estat d'ànim, que fem i que portem (literalment) a les mans.

La excusa, com passa casi sempre, és la seguretat. Per exemple, el fet de que els atemptats del 11-S a Londres fossin “possibles”, demostra, per els ideòlegs i propagadors de la por, que no és suficient la quantitat (es diu, exageradament, que Londres te el 20% de les cameres de videovigilància del mon), sinó la qualitat d'aquest sistema de control.

27 de febr. 2014

ALGUNS PUNTS PER REBUTJAR LES TECNOLOGIES MÒBILS

Quan parlem de tecnologies mòbils, en breu, ens estarem referint a la totalitat de les TIC, i no a la mare dels ous, el telèfon mòbil. En breu, el que eren els PC fixes quedaran arraconats, potser conservaran alguns trets de la seva forma, però seran bàsicament artefractes connectats, sense importar on i com es fa la connexió.

Parlem de rebutjar en un sentit no-penitencial, no som pecadors amb un aparell electrònic blasfem a la butxaca, som habitants d'un mon infernal on el paper de treballadors, consumidors, súbdits... ens fa portar un artilugi a la butxaca, igual que als nostres pares els feien portar la cèdula d'identitat, el DNI, la fe de baptisme o d'altres documents,  no tenim cap culpa per portar-lo, però hem de tenir clar que aquests aparells, que farien tremolar d'enveja a Fernando VII l'introductor dels documents d'identitat, no son facilitadors de la vida, ni eines de comunicació, son eficients recol·lectors de dades (per això son tan valuosos, per això WhatsApp val la burrada d'euros que val, per les dades dels seus milions d'usuaris), el DNI es limitava al lloc de naixement, el nom dels pares, l'edat, l’ofici, el domicili i l'estat civil, qualsevol servei de xarxa te moltes més dades que aquestes (fins i tot si  fas trampa i no et registres amb el teu nom).

Els nostres pares i avis, que sols portaven un DNI a la butxaca tenien moltes coses molt clares, i en el moment que podien cremaven els registres civils i eclesiàstics, nosaltres, amb els nostres artefactes connectats que cremarem?.

9 de gen. 2014

LA NOCIVITAT DIFUSA

Quan es parla de nocivitat sembla que ens referim només a punts d’emissió de contaminants, d’indústries verinoses o dels aliments transgènics, però la realitat és molt diferent hi ha una nocivitat que, amb una major o menor densitat, està present en tota la superfície del globus, i com que no fa fum, ni aigües brutes i els seus danys no semblen tan evidents i immediats no li donem la importància que te.

Aquesta nocivitat s’estén a través de tot l'entramat de xarxes tecnològiques i socials de dominació i només determinades zones aïllades resten relativament fora. En aquest aspecte la frontera entre el que és urbà i el que és rural es fa difusa i en molts llocs desapareix.

Les xarxes de proveïment d'aigua potable (aigua clorada i mercatilitzada) arriba a casi tot arreu, així com la recollida de residus, la distribució d’energia elèctrica, del gas, la xarxa viària, els sistemes de transport de bens i aliments, la distribució de correu, internet, la radio, la TV, la telefonia mòbil abasta el 90 per cent del territori (i les antenes base de zones poc poblades emeten a una major potència), hi ha moltes xarxes wifi que cobreixen amplies comarques rurals...

En general som poc conscients dels perjudicis que ens ocasionen, que van des de els efectes del clor de l’aigua fins els camps elèctrics de les línies d’alta tensió. Aquí volem però parlar d’una xarxa (o subxarxa) concreta, la lligada a les TIC: la nocivitat de la web.

28 de nov. 2013

LUDDITAS DE LA TIERRA. RESISTENTES AL PRIMER FERROCARRIL

Traducció al castellà del fulleto "els luddites de la terra i l'inici de la xarxa de dominació".
===============


El año 1848, ahora hace 165, en el mes de octubre se inauguró la primera línea de ferrocarril de la Península Ibérica, en la América Caribeña ya hacia tiempo que circulaba un tren en Cuba.
El nacimiento del transporte ferroviario genero entusiasmos, tanto entre conservadores (los gobernantes) como entre progresistas e ilustrados. Era la llegada de la “locomotora del progreso”, “del tren de la modernidad”... del camino de hierro, superador del camino de tierra y fase de transición al camino de asfalto. De las humeantes chimeneas de fábricas y locomotoras nacería un nuevo mundo de abundancia, de progreso y de prosperidad…

En el enlace que sigue se puede  descargar un pdf de un folletillo que cuenta con detalle las luchas contra los primeros ferrocarriles del estado español luditas de la tierra resistentes al ferrocarril