Ja fa uns mesos
que a nivell mundial hi ha una epidèmia de declaracions (purament declaratives)
d’emergència climàtica, sobretot una mica abans i una mica desprès de les
mobilitzacions mundials de 27S, cosa que denota el seu caràcter oportunista i
de marketing polític, ja es deu haver arribat a les 2.000 declaracions de tota
mena (o casi)... d’Universitats, de ONG, d’Ajuntaments, de Comarques, de
Governs regionals i d’estats, tot plegat foc d’encenalls, molta declaració però
sempre dins del marc del sistema estatal i capitalista (que per altra part no
podria ser d’altra manera).
El Govern de
Catalunya, naturalment, va ser un dels més matiners, en declarar la suposada
emergència el 14 de maig d’enguany (https://govern.cat/govern/docs/2019/05/14/15/12/9ff53be9-20cc-4ce1-9c7c-cdd5dc762187.pdf).
A rebuf del 27S,
el govern va anunciar un seguit de mesures fiscals (ja anunciades feia 3 anys
quan es va promulgar la Llei de Canvi Climàtichttps://canviclimatic.gencat.cat/web/.content/03_AMBITS/Llei_cc/docs/Llei_16_2017_CC_CAT.pdf), així com una “Cimera Catalana Contra el
Canvi Climàtic” cap el febrer/març i una Taula Social del Canvi Climàtic que
també fa tres anys que dona voltes entre consultes i processos participatius trucats.