Totes las
organitzacions del capitalisme son bàsicament malvades, però n’hi ha que sembla
que s’esforcin per ser-o especialment, son les que es dediquen a una de les
tasques més importants per el manteniment del sistema (n’hi ha d’altres) que és
la de mantenir-nos en el nostre lloc, les que no et deixen entrar i les que no
et deixen sortir... Comprenen tecnologies diverses, tecnologies tan diferents
com els sistemes d’accés als llocs de treball o al transport (torns, rellotges
de fitxar...), fins a satèl·lits espia de vigilància, passant per humils
tanques de fusta.
Però ara i aquí ens
volem centrar en les empreses que produeixen sistemes de control perimetral, ja
siguin d’infraestructures, presons o fronteres, recintes esportius o habitatges
de ricatxos.
Són unes empreses
que ens semblen especialment repulsives, com que n’hi ha moltes les hem dividir
en dos blocs, el primer destinat a les de contenció física, la seguretat passiva
(tanques, murs, filats....) i la segona a les que es dediquen més a la
sensòrica, el softwre i al harware més sofisticat. Encara que en el primer
grup, evidentment també intervenen sensors, sovint integrats en la tanca.
La seguretat passiva
no sols aïlla recintes, i fronteres, també esquartera el territori suposadament
unitari. Les infraestructures longitudinals, els ferrocarrils (sobretot l’alta
velocitat), les autopistes i autovies, els gasoductes i oleoductes, estan
dotades, al llarg de milers de kilòmetres, de tanques que aïllen i controlen
l’espai fora de les zones urbanes.
