Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris videovigilància. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris videovigilància. Mostrar tots els missatges

22 de març 2022

L’Ajuntament dels comuns a Barcelona, o la passió per la videovigilància. Part 4: milers de càmeres intel·ligents, el control social i la videovigilància als autobusos de Barcelona.

A l’actual societat de la producció i el consum la mobilitat de les persones, el seu transport, te una importància cabdal, anar de casa al treball, de casa al punt de consum de bens i serveis i el retorn al domicili son baules d’una cadena de producció d’alienació i dissort.

Al menys de moment, ja que el teletreball, la compra online i el lleure en línia (fins i tot l’activitat “física”) fan innecessària la mobilitat per un segment important de la població afegint la solitud a la dissort i l’alienació.

A la zona del Sistema Tarifari Integrat les persones que es desplacen per treball o estudis, gasten entre 30 minuts i una hora en anar i tornar de la feina i si és mobilitat intermunicipal, amb transport públic, el temps consumit pot ser de fins una hora i mitja o dos hores, una part important del temps “lliure” amb un clar biaix de classe (https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/115924).

El transport, sobretot el transport públic, és un espai sensible on poden passar moltes coses i on les persones no estan sotmeses als lligams del treball i del consum, al voltant del transport públic s’han generat nombroses insurreccions, la vaga de tramvies de 1951 a Barcelona, “el estallido” de Xile del 2019 (http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1692-715X2021000200230 )i molts d’altres.

Fins i tot en el cas del transport privat els impostos i el preu del combustible han generat protestes importants, com la de les gilets jaunes (2018) a o els bonnets rouges (2013) a França els dos de caire antifiscal (i molt més...).

12 de març 2022

L’Ajuntament dels comuns a Barcelona, o la passió per la videovigilància. Part 3: videovigilància al Passeig de Gràcia i al Parc Güell.

 

La primera part «el projecte Secur’Cities» la pots consultar a  http://negreverd.blogspot.com/2022/01/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html. La segona part «la videovigilància a Ciutat Vella» a http://negreverd.blogspot.com/2022/02/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html .

 

La videovigilància al Passeig de Gràcia, els comerciants del luxe dicten la seguretat a l’ajuntament.

 

A finals de l’any passat es va convocar un concurs per adquirir 17 càmeres de videovigilància amb un import de 57.996 euros (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/awardnotice.pscp?idDoc=92566016&reqCode=viewPcan ), es van presentar dues empreses «Som Control i Seguretat» i Elecnor, finalment s’ha adjudicat (falta formalitzar) a Elecnor (https://www.elecnorseguridad.com/ ), que és la mateixa empresa que va guanyar el concurs de Ciutat Vella (coincidències).

Les 17 càmeres tenen unes especificacions semblants a les de Ciutat Vella:

 

1.-Analítica - Tipus d'objecte classificat:

Persones (gènere, edat, tipus de roba, color de roba, barrets, ulleres, motxilles, bosses)

Detecció de la zona de la cara

Vehicle (cotxes, camions, motocicletes, bicicletes, color dels vehicles)

Matrícula amb atributs

 

2.-Esdeveniments d’anàlisi basats en el motor de videoanàlisis avançat :

Detecció d’objectes

Detecció direccional

Seguiment automàtic digital

Entrada / Sortida

Loitering

Línia virtual

 

3.-Esdeveniments analítics:

Detecció de desenfocament

Detecció de moviment

Aparèixer/desaparèixer objecte, manipulació

Detecció d'àudio (Sempre que estigui implementat)

Classificació de sons (crits, explosions, trencament de vidres, trets) (Sempre que estigui

implementat)

Compte de persones

Gestió de cues

Mapa de calor basat en el motor d’intel·ligència artificial

 

Com es pot veure es tracta de càmeres avançades, que a més disposen de funcions d’autoaprenentatge i intel·ligència artificial. Als plecs no s’especifica la ubicació de les càmeres, l’emplaçament definitiu és de suposar que depèn d’una negociació entre la Guàrdia Urbana i els «actors socials».

El tema dels «actors socials» és força important ja que els qui tenen la paella per el mànec son els comerciants del Passeig, disfressats d’Associació de Veïns i Comerciants, encara que al seu web (https://barcelonapaseodegracia.com/en/about-us/ ) sols parlen de comerç... millor dit de comerç de luxe.

El president de la junta de l’Associació és un tal Sanz alt directiu de la botiga de luxe Santa Eulalia, altres membres de la Junta representen al Farga Group (cafeteria i pastisseria de luxe), la Mallorquina (moda i parament de la llar), Rabat (joieria concessionària de Rolex), Burberry, Loewe, Saint Loren, en total agrupen uns 180 comerços... com es pot veure es tracta de botiguers de barri que només es volen «guanyar la vida».

El lobby del luxe del Passeig de Gràcia ja ha aconseguit que la Conselleria d’Interior obri una Oficina d’Atenció Ciutadana dels Mossos a la cantonada d’Aragó amb Girona, amb atenció multilingüe per els clients de les luxoses botigues de la zona (https://web.gencat.cat/es/actualitat/detall/Nova-comissaria-dels-Mossos-dEsquadra-i-la-Guardia-Urbana-a-Barcelona ).

Enllaminits per les «prediccions» que diuen que amb videovigilància hi ha una reducció en un 40% dels furts, no han parat de reclamar la instal·lació de càmeres, oferint-se fins i tot a finançar una part dels cost (avariciosos com son, és un indicador de com les desitgen), però el generós Consistori barceloní, sempre tant atent a les necessitats dels ciutadans ha assumit el 100% del cost carregant-lo al pressupost de Secur’Cities, els comerciants han deixant oberta la possibilitat de contribuir a futures ampliacions.

Una de les millors excuses del lobby del luxe han estat els danys produïts per les manifestacions contra l’empresonament de Pablo Hasél que, segons les fonts, oscil·len entre els 750.000 i un milió i pico d’euros en danys i saquejos (massa poc!!).

 

 

Blindant el Parc Güell, pas obligat per la gentrificació definitiva. 


 

 

 En tot el tinglado gentrificador del turisme de Barcelona te un paper molt destacat el Parc Güell, només per darrera de la Sagrada Família. Segons l’Observatori de Dades Culturals de l’Ajuntament de Barcelona el 2019 va tenir 3.154.349 visitants contra 4.717.796 de la Sagrada Família, a molta distància els segueix el Museu del Barça amb 1.661.156 i l’Aquàrium amb 1.609.373 (https://barcelonadadescultura.bcn.cat/  ). El Parc Güell és doncs una peça clau en el «magnífic negoci» del turisme Barcelonès, negoci que tothom, especialment el govern municipal, critica fantasiejant sobre el «turisme de qualitat» mentre s’embutxaquen els calerons.

Quan Barcelona es va apuntar al projecte Secur Cities (http://negreverd.blogspot.com/2022/01/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html ) tenien la intenció d’aplicar-lo al Passeig de Maria Cristina, a Montjuic, però després va canviar la ubicació al Parc Güell, segurament perquè el Parc Güell és més «estratègic» i perquè l’Ajuntament te plans de reforma del recinte de Montjuic, segurament incompatibles, de moment, amb el desplegament de la videovigilància.

Així a finals de 2021 es va publicar un concurs per executar el «projecte executiu de control d'accessos i de l'eix monumental del Parc Güell» (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/es_ES/notice.pscp?idDoc=94244810&reqCode=viewCn ), el termini de presentació de les ofertes era el 31/2/22

i l’import de 1.153.716,98 € IVA inclòs, en aquests moments està pendent d’adjudicar, encara que s’adjudicarà en breu.

El projecte contempla el desplegament de 27 càmeres de vigilància «convencionals» i 9 tèrmiques (i també 13 pilones de seguretat), les càmeres s’instal·laran dins del parc i en punts dels voltants, en total a 13 zones (Baixada de la Glòria, Sant Josep de la Muntanya, tres als carrer Olot, Carretera del Carmel, Can Xirot, Can Tries, Forat del Vent, Coll d’en Portell, Passeig de les Palmeres, Plaça Joan d’Àustria i els Jardins de Joan d’Àustria).

Les càmeres proposades son semblants a les que s’instal·laran a Ciutat Vella, malgrat que en el projecte no consten algunes de les característiques (alta definició, amb un software intel·ligent per detectar persones segons gènere, edat, tipus de roba, color de roba, barrets, ulleres, motxilles, bosses... i sobretot la detecció de la zona de la cara per el seu us en la identificació facial), a això s’afegeixen les càmeres tèrmiques, en principi per fer recontes de persones (i mantenir els aforaments màxims) però que també es poden emprar per altres finalitats de control social.

Tot plegat es tracta de donar «seguretat» per una part, i per l’altra gestionar la concurrència de turistes i de «nadius» al Parc Güell que, recordem que originàriament havia de ser una urbanització de luxe per els ricatxos de la primera industrialització, un destí no tant allunyat del que ara albirem.

 

8 de febr. 2022

L’Ajuntament dels comuns a Barcelona, o la passió per la videovigilància. Part 2: la videovigilància a Ciutat Vella.

La primera part la pots consultar a  http://negreverd.blogspot.com/2022/01/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html.

 

Ciutat Vella de Barcelona va ser el lloc on, per primer cop, es van instal·lar càmeres a l’espai públic de videovigilància amb finalitats de seguretat, va ser el 2001 a la Pça. Del Tripi (George Orwell) i al carrer Escudellers, de fet van ser de les primeres de control de la via pública al nostre país, el 1992 van ser instal·lades moltes a recintes diversos (esportius, de transports públics...) però al carrer i dedicades a la “seguretat” no.

Dins del plantejament inicial del projecte Secur Cities es contemplava millorar la videovigilància a Ciutat Vella, així que es va convocar un concurs el maig de 2020 per adquirir 13 càmeres d’alta definició per un import de 172.240€ (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/notice.pscp?idDoc=67344369&reqCode=viewCin ).

El concurs es va haver d’anular pel fet de comprometre’s amb un software ja existent, el VIGIPLUS de la empresa DESICO, una suite per centres de control  (https://www.desico.com/documentacion/software/vigiplus/Vigiplus%20PSIM_DC_es-00.pdf).

DESICO te la seva seu central a St. Cugat i delegacions a Madrid, Màlaga, Bogotà, Santiago de Xile (VIGIPLUS controla el Metro Xilè, el que està a l’origen de la revolta) i Ciutat de Mèxic, se l’ha vinculat amb el control als territoris ocupats per Israel (https://directa.cat/lajuntament-de-barcelona-amplia-a-dotze-ubicacions-el-mapa-de-la-videovigilancia-a-ciutat-vella/).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

De fet l’Ajuntament de Barcelona a través del Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA que des de 2019 te instal·lat VIGIPLUS per el control d’accessos a la Línia 9.

Així que van haver de convocar un nou concurs (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/awardnotice.pscp?idDoc=84084923&reqCode=viewDcan ) en el que sols es demanava «compatibilitat» amb VIGIPLUS.

Hi havien però diferències significatives, l’import màxim pujava fins els 254.999, 82.759€ mes, i el numero de càmeres noves puja de 13 (13.820€ per càmera) fins a 42 (6.220€ per càmera), l’adjudicació finalment va ser per un import de 164.991€ (4.024€ per unitat).

Hi ha quelcom d’estrany en aquest ball d’imports, la oferta guanyadora (la d’ELECNOR SEGURIDAD https://www.elecnorseguridad.com/ ) tenia una baixa del 35% que va haver de justificar.

En resum l’Ajuntament de Barcelona vol farcir tot un barri de la ciutat amb 49 càmeres (42 de noves i 7 de velles). Al plec tècnic del concurs (pàgines de la 26 a la 37) es detallen les situacions de les càmeres i la seva cobertura i es pot veure fins quin punt la xarxa de vigilància és espessa.

Les càmeres son d’alta definició i amb un software intel·ligent per detectar persones segons gènere, edat, tipus de roba, color de roba, barrets, ulleres, motxilles, bosses... i sobretot la detecció de la zona de la cara per el seu us en la identificació facial. En l’estat actual de les coses no es pot emprar per identificacions massives, més que res perquè ni la Policia Municipal, ni els Mossos disposen d’una base de dades que abasti a la major part de la població, però es pot emprar selectivament, com fa el municipi de Madrid a les estacions d’autobusos (http://negreverd.blogspot.com/2020/02/la-biometria-sense-contacte-i-els-seus.html ), centrant-se en les activitats de les persones «sospitoses».

 

El tercer lliurament de “L’Ajuntament dels comuns a Barcelona, o la passió per la videovigilància” estarà dedicat a la implantació de videovigilància al Parc Güell i rodalies.


31 de gen. 2022

L’Ajuntament dels comuns a Barcelona, o la passió per la videovigilància. Part 1: el projecte Secur’Cities.


Ja fa anys que la videovigilància a esdevingut un comodí per poder expandir mesures autoritàries “securitaries”, però des de els atemptats del 15 d’agost de 2017 i la crisi de la COVID (2019/2022??) s’ha expandit exponencialment.

A Catalunya s’han licitat durant el 2021 i el que portem de 2022 un total de 71 expedients per un valor de més de 30 milions d’euros (pressupost que inclou càmeres, cablejats, servidors, software, adequació de sales de control...). Des de pobles petits com Talarn (489 habitants) o Sant Cugat de Sesgarrigues (1.004 hab.) fins ciutats grans com Badalona (223.006 hab.) o l’Hospitalet (264.657 hab.) i, naturalment, el monstre de Barcelona. Les inversions per habitant van del 70€ de Talarn, els 34€ de Palau Saverdera o els 26 de la Bisbal del Penedès, fins els 3 cèntims de Lleida o els 5 cèntims de l’Hospitalet, hi ha una forta pressió sobre els pobles petits per implantar sistemes de lectura de matrícules a les entrades dels pobles i de les urbanitzacions. Cal tenir en conte que no és un recull exhaustiu i que moltes adquisicions poden anar per contractes menors, o no aparèixer en la web contractaciopublics.cat. Amb els procediments d’urgència articulats per l’alarma sanitària molts interventors han fet la vista grossa amb la contractació menor.

Més info sobre els contractes recents de videovigilància de l'Ajuntament de Barcelona a:

Part 2:  http://negreverd.blogspot.com/2022/02/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html

Part 3: http://negreverd.blogspot.com/2022/03/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html

Part 4: http://negreverd.blogspot.com/2022/03/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la_22.html

29 de maig 2020

Alcoi i Saragossa campiones en la implantació del control social termografic.


La termografia combinada amb la videovigilància es va estenen imparable per empreses (Corte Ingles, McDonals…), serveis públics (Quiron Salud, Autoritat Portuari a Balear…)… i també per els ajuntaments, passant a ser part de la panòplia de control de l’espai públic i de l’arsenal policial.

A https://negreverd.blogspot.com/2020/05/termografies-videovigilancia-i-covid.html ja es parlava de Tossa de Mar que vol controlar termograficament les dues estrades a la població, però evidentment molt altres municipis estan adoptant la tecnologia, sense prejudicis i sense garanties.
Calonge i sant Antoni, el Vendrell, Mollerussa, Centelles... Santander, el Ejido, las Rozas, Donostia, Azuqueca... la major part d’aquestes càmeres i termòmetres làser passen a mans de les diverses policies locals.

24 de maig 2020

Termografies, videovigilància i COVID, estrenyent el llaç del control social i la Smart City


El tecnocapitalisme està a la que salta per aprofitar totes les circumstàncies i convertir-les en posicions d’avantatge (http://negreverd.blogspot.com/2019/01/control-laboral-i-tecnologia.html, https://www.lavanguardia.com/economia/20200518/481246493856/test-covid-19-empresas-trabajadores-pandemia.html ), així que el confinament i el COVID no ha estat una excepció: tenim els assajos del passaport «serològic», les app de rastreig dels contactes, o la realització massiva de tests clínics a la SEAT, Almirall, IBERIA, NATURGI...  per no parlar de l’impacte negatiu que sovint te el teletreball sobre las condicions laborals.
A més de tot això ara tenim el suposat mètode de detecció del COVID, mitjançant la presa de temperatura per poder accedir a la feina o a espais públics, comercials... Als projectes de Smart City ja tenien protagonisme la videovigilància (moltes vegades amb lectura infraroja per visió nocturna), ara ens trobem amb la normalització de la termografia i la captura directa de dades sanitàries.
Ja fa temps que s’aplicava la termografia com alternativa a la videovigilància en situacions especials, en zones fosques i no il·luminades (o no il·luminables), en cassos de boira o pluja... Les imatges tèrmiques eren una alternativa per el control en condicions difícils, totes les policies de l’estat (Guàrdia Civil, Mossos, Policia Nacional, Ertzainzes, Servei de Vigilància Duanera i Exercit) disposen de sistemes termogràfics de vigilància, càmeres de ma, o instal·lades en vehicles de terra, embarcacions i sistemes aeris inclosos drons...
Aquests sistemes van agafar protagonisme sobretot en el control de les fronteres, més concretament en el control de la frontera sud, la termografia està present als murs de Ceuta i Melilla i en les embarcacions i aeronaus de control fronterer.

26 de març 2020

La extensió del telecontrol sobre el territori: municipis i videovigilància.


La videovigilància com sistema de control poc costós s’està estenent amb el recolzament del Govern i alguns ens supralocals, darrerament en un moviment coordinat de partits polítics (al govern i a la oposició) conjuntament amb Consellers, caps de policia (mossos i locals), organitzacions de botiguers… etc, amb tot aquest suport els ajuntaments s’apunten entusiasmat i, a partir del confinament, s’apuntaran amb més entusiasme encara, les càmeres amb lector de matrícules s’estan utilitzant per vigilar els desplaçaments de la població.
Des de principis de 2019 s’han pogut detectar contractes de videovigilància a 29 ens locals amb un total de més de 1.500 càmeres cobrint un total de mes de 1.300.000 persones.
Aquests municipis i ens locals són: Aigües de Reus, Badalona (ENGESTUR), Barcelona Cicle de l'Aigua, Blanes, Cornellà, Diputació de Barcelona, Figueres, Granollers, la Garriga, La Seu d'Urgell, Llavaneres, Lleida, Llinars del Vallès, Lloret, Matadepera, Mataró, Olesa de Montserrat, Reus, Sant Fruitós de Bages, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Vilamajor, Sant Quirze del Vallès, Santa Maria de Palautordera, Sentmenat, SIRESA (empresa pública de l’AMB), Tarragona, TMB (metro) i Vallromanes.

10 de febr. 2020

La biometria “sense contacte” i els seus usos per el control social.


Els sistemes de control biomètric envaeixen l’espai quotidià cada cop més. Ser controlar a l’accedir a edificis sobretot per tasques laborals, ja sigui directa o de manteniment, per creuar fronteres, per fer gestions als bancs (també cada cop més invasius) o per accedir a dispositius (la biometria voluntària). De fet un 26% de les empreses (a nivell mundial) utilitzen alguna mena de control biomètric i un altra 16% estan a punt d’implementar-lo.
Les tecnologies més emprades son les que es fan amb contacte físic, petjada dactilar (de llarg la més utilitzada), perfil de la ma, la vascularització, o les de contacte quasi directe com el reconeixement de l’iris... tot plegat suposa segurament més d’un 70% del negoci del sector biomètric.

28 de gen. 2020

Policies i videovigilància... Barcelona Ciutat Segura!!


Mes o menys a partir de la primavera va començar a Barcelona una campanya sobre la inseguretat que comparava la ciutat amb les zones del planeta, aquesta campanya la van iniciar associacions de botiguers, la premsa, la Generalitat i a remolc l’Ajuntament de Barcelona amb l’entusiasta col·laboració del seu regidor/garrot , l’Albert Batlle, regidor de la Àrea de Prevenció i Seguretat.
Tota aquesta operació va fer sorgir “grups veïnals” de procedència sospitosa, alguns d’ells francament histriònics com els “Guardian Angels” grup uniformat amb una ridícula boina vermella, però d’altres molt preocupants.
A remolc de la histèria securitaria i seguint el simulacre participatiu que tan agrada (per exemple amb la declaració d’emergència climàtica), l’Ajuntament i la Generalitat van muntar un grup de treball sota el lideratge del Departament d’Interior per elaborar las bases del Pla estratègic Barcelona Ciutat Segura.

15 de set. 2019

MEMÒRIA DE LA FISCALIA, VIDEOVIGILANCIA, CONTROL SOCIAL I TERRORISME ANARQUISTA

Entre principis de la setmana passada i començaments d’aquesta la Fiscalia General de l’Estat a presentat al “poders de l’estat” (corona, parlament, Consell del Poder Judicial…), aquesta memòria és un patracol de gairebé 1.500 pàgines, moltes d’elles estrictament burocràtiques i d’altres d’autobombo (MEMORIA FISCALIA).
El mitjans de comunicació han destacat unes propostes dels fiscals sobre la videovigilància, però n’hi ha d’altres dedicades a l’ús de les tecnologies a les investigacions policials.
La instal·lació de càmeres a les escoles ha anat evolucionant des de una posició restrictiva, passant posteriorment a una acceptació amb excepcions, fins al que indica la proposta de la fiscalia, la extensió de la videovigilància a tot l’espai educatiu (les aules).

28 d’ag. 2019

Videovigilància, emigrants i ideologia de la seguretat i activitat policial....

Ara que el recurrent “fantasma de la inseguretat” a Barcelona (i a Catalunya) ha ressuscitat, i ,si hem de creure als masmedia, fa por posar els peus al carrer, fins i tot aquells que no portem un rellotge de 15.000 euros al canell, el públic d’idees conservadores o francament feixistes representat per les associacions de comerciants demanen la multiplicació de càmeres i la extensió de la videovigilància policial als nostres carrers (https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20190823/464211313292/por-que-estamos-tan-mal.html), a més d’incrementar policies i augmentar penes fins presó incondicional per delictes menors. En molts barris i poblacions s’han començat a veure iniciatives properes a les “patrulles ciutadanes”. És molt significatiu un infame article aparegut a la Vanguardia assenyalant les 10 persones detingudes més vegades a Barcelona, i el seu país de procedència (https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20190826/464258022202/delincuentes-barcelona-robos-detenidos-mossos-guardia-urbana.html) amb infografia inclosa. I també les recents actuacions policials contra venedors i al metro.

21 de jul. 2019

Des de Múrcia Smart City, a Bizkaia Smart Beach. De la càmera de videovigilància al Smart vídeo-sensor.

1.-Català.
2.-Castellà

Finalment, malgrat la extensió del catàleg de dispositius per fer de recol·lectors de dades per la smart city, sembla que les darreres evolucions de la vella càmera analògica de videovigilància, les càmeres intel·ligents i els programes d’anàlisi, esdevenen, al menys de moment, els sensors més estesos i amb més aplicacions, deixant obsolets molts d’altres (sensors d’aparcament, de control d’accés, de mesura del pas de vianants i de vehicles...).
A l’hora de «justificar» la seva instal·lació sempre apareix en primera fila, per donar una bona imatge, una “utilitat” de caire benvolent: la seguretat, la comoditat, la gestió de la mobilitat i de la contaminació... Però per poc que rasquem la capa superficial, apareixen a sota els interessos econòmics del màrqueting corporatiu i, més amagats, el del control social policial de vigilància de la població o de les fronteres.
La transició de videocàmera a videosensor ja fa temps de dura, s’ha anat desenvolupant a trompicons, al menys a l’Estat Espanyol, parlem de l’aplicació generalitzada i amb tendència a la banalització, ja que a escala policial, militar i corporativa d’alt nivell ja fa temps que està implantada, encara que ens és impossible conèixer l’abast.
Per exemple n’hi ha des de fa temps als aeroports, instal·lacions energètiques, de telecomunicacions... i d’altres infraestructures sensibles, però no se’n facilita informació (amb la eterna excusa de la seguretat).
Però, com a sistema de control quotidià i estès, va prenent velocitat i en breu es generalitzaran, en part perquè cada cop son més econòmics i, perquè cada cop hi ha més demanda “social” (o potser antisocial) de “seguretat” i de vigilància.
En prendrem dos exemples, un de més “policial” (el de Múrcia) i un altra suposadament més de “protecció civil” (el de Bizkaia), els dos cassos son exemples del que esdevindrà molt aviat (en qüestió de mesos), i marca una tendència més enllà de la Península Ibèrica, una tendència mundial. Resumint que les metodologies de control desenvolupades als EUA i a la Xina (de les que hi ha força infomació) ens seran aplicades en breu.

23 de gen. 2019

CONTROL LABORAL I TECNOLOGIA


Las tecnologies de vigilància s’infiltren arreu, als barris, a les escoles, a les botigues, als edificis oficials, i de la mateixa manera que envaeixen l’espai veïnal, familiar, de lleure, també estan envaint l’espai on ens deixem la vida, l’espai laboral, fent-lo cada cop més inhòspit i aclaparador.
L’ús de la tecnologia per controlar als treballadors és antic, segurament ve ja de la implantació dels rellotges, i ha continuat amb d’altres instruments cada cop més sofisticats, dels rellotges mecànics de fitxar als sistemes d’accés biomètrics (petjada dactilar, iris, palmell de la ma...), les etiquetes RFID o els serveis mèdics per “afavorir la salut dels treballadors” (sobretot controlar baixes)...

26 d’ag. 2018

El Pla de Convivència de Fort Pienc, la "policialització" i la videovigilància


Darrerament entre algunes organitzacions veïnals ha aparegut una forta tendència pro-policial, promoguda per el PDCAT i ERC per aconseguir recolzaments cara a les eleccions locals del mes de maig de l’any vinent, als governanta actuals de l’ajuntament els ha faltat temps per atendre aquestes demandes i apuntar-se al “policialisme”, el cas més notori és el de la Barceloneta, on s’ha pogut veure veïns amb una pancarta dient “+ POLICIA = + SEGURETAT).
Segurament donen la Barceloneta per difícilment recuperable (en mans del PDCAT) i així s’han afanyat a aprovar el Pla de Convivència de Fort Pienc, un pla que contempla mesures purament policials vestides de “policia de proximitat”, “policia comunitària” i “agents cívics”, de serveis socials externalitzats i... naturalment de videovigilància (https://ajuntament.barcelona.cat/eixample/ca/noticia/es-posa-en-marxa-el-pla-de-convivencia-de-fort-pienc_691750 ), els recursos tecnològics apaivaguen els veïns i satisfan les expectatives dels policies i les seves organitzacions.

5 de maig 2018

MURCIA smart city, videovigilància, TAV...



 
1.- Català

2.- Castellano



1.-CAT

L’etiqueta smart val per moltes coses, per casi tot. És un d’aquells conceptes que, com per exemple el de sostenibilitat, que hauria de rebre un premi al marketing polític/social.

Smartphones, smartwatch, targetes bancàries, TV... un dels significats, que s’ha mantingut durant anys en un territori fantasmagòric, és el de les smart cities.

Malgrat els intents ciutadanistes de fer-la seva, la idea de la smart city, sempre ha tingut un fot biaix tecnològic i ha estat molt lligat a dispositius de tecnologia mòbil, sensors i recol·lecció de dades...

La representació del projecte smart city és molt espectacular, però per sota de l’espectacle dels aparells per controlar l’aparcament i els simulacres de la “ciència ciutadana”, sense que en siguem massa conscients la “smart city” ha anat cristal·litzant en una cosa que transcendeix les TV, les neveres i els aparcaments intel·ligents, han anat convergint amb diferents formes de control i dominació com l’internet de les coses (IoT) o les metodologies Big Data d’anàlisi i emmagatzemament.

No ens enganyàvem, érem conscients de que la “smart city” no era res del que prometien els tecnofils, però darrerament la smart city cada cop és treu més la màscara bondadosa i ensenya els ullals del control social.

14 d’abr. 2018

Els ajuntaments del canvi abracen el control social i promouen la videovigilància. Barcelona i Madrid campions en control social.


Les diferències entre la nova política i la vella política son cada cop més petites (si és que n’hi havien), ja en el cas del macroprojecte de vigilància i control intensiu a la Sagrada Família, el regidor Agustí Colom de Barcelona en Comú va dir que eren com “un gran germà, però un gran germà bo”... la visió jacobina i estalinista de vetllar per el poble ignorant. Doncs be, el “grans germans bons” es reprodueixen, es multipliquen, i cada cop apareixen més càmeres i més vigilància. Sembla que el tecnocontrol és la única solució que troben els governants a les tensions socials derivades de la explotació capitalista.

3 d’abr. 2018

“Smart Setmana Santa” a Sevilla. Control social, dominació i privatització capitalista de la vida quotidiana.


Poc a poc la paraula comodí “smart city” va deixant de ser una “paraula per a no dir res” i va prenent cos com a sistema tecnològic de control i dominació. Van quedant enrere les pintoresques experiències de sensors d’aparcament, de sensors als contenidors, del control de la contaminació mitjançant simulacres participatius amb la etiqueta de “ciència ciutadana”... Poc a poc, en un començament amb sensors de “baixa intel·ligència” com els lectors de matrícules ja molt estesos (http://negreverd.blogspot.com.es/2018/03/el-sistema-de-videovigilancia-comarcal.html ), desprès amb software de reconeixement d’objectes i accions...

28 de març 2018

El sistema de videovigilancia comarcal de la Garrotxa

A Catalunya els darrers mesos s’ha anat estenen el control per videocàmeres, especialment càmeres dotades de soft per el reconeixement de matrícules (OCR), ha estat un degoteig continuat i una invasió persistent de pobles petits, molts d’ells rurals.
Així tenim les 5 càmeres de Sarrià de Ter, les 11 de Figueres, les 12 de Begur i els 100.000€ que es pensa gastar l’ajuntament de la Jonquera. El concurs per 5 càmeres a instal·lar a Torelló (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=viewCn&idDoc=30569764)... Càmeres i més càmeres i si poden llegir matrícules millor!.
Especialment preocupant és la iniciativa de control per videocàmera liderada per el Consell Comarcal de la Garrotxa per abastar 8 petits municipis, Maià de Montcal (409), Les Planes d’Hostoles (1.629), Les Preses (1.764), Sant Feliu de Pallerols (1.342), la Vall de Bianya (1.265), Sant Jaume de Llierca (852), Besalú (2.443) i Sant Joan les Fonts (2.931), en total 12.365 habitants, més del 20% de la població de la comarca. (http://www.diaridegirona.cat/comarques/2018/01/18/vuit-municipis-garrotxa-suneixen-posar/890664.html).

3 de març 2018

Control social versus contaminació atmosfèrica

La videovigilància és un tema recurrent que ha aixecat protestes i qüestionaments (sense massa efecte, tot sigui dit),l’excusa de la seguretat i de la repressió del vandalisme és efectiva en un 99%.
Cada cop més municipis incorporen càmeres de vídeo en defensa de la “seguretat” al seu municipi, tant municipis petits com Sant Climent de Llobregat (9 punts de control amb un màxim de 18 càmeres)i l’Escala (5 punts de videovigilància) que recentment han tret a concurs instal·lacions noves , com grans urbs com Tarragona, Barcelona... i ara mateix l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

14 de gen. 2018

La videovigilància més o menys intel•ligent es va estenent al mon municipal, els regidors i els “urbans” ens miren... ens vigilen.

Cada cop mes de pressa s’estén la videovigilància i aquesta nova videovigilància és cada cop més “intel·ligent”, càmeres robotitzades amb zoom i orientació modificables, càmeres que emmagatzemen dins seu les dades i eviten la pèrdua per tall en la xarxa (cosa més freqüent del que sembla, sobretot en les xarxes sense fils) i, lentament, però cada cop més, sistemes d’anàlisi intel·ligent dels vídeos.