Sovint hi ha qui pregona que no queda res
fora de l’artificial, que no existeix res natural, que els paisatges, els
relleus, el mon que ens envolta està totalment artificialitzat o en vies
d’artificialització.
Si be és cert que la dominació tracta
compulsivament d’estendre’s en tots els àmbits, i que el que ara es considera
salvatge ha de ser gestionat, i que de fet se’ns diu que “lo salvatge” ha de
ser protegit, que és com una mena d’estructura fràgil que si no està ben “gestionada”
desapareixer
Per la visió “naturalista” (visió de
l’especialista en dominació ligth) el que és salvatge, és una excepció en la
metodologia de la dominació, es tracta d’establir “reductes” on es reclou
quelcom que s’anomena salvatge, però fortament intervingut (tancament, vacunes,
alimentació, balises...).
En la imaginació dels alienats subjectes de
la moderna societat tecnoindustrial hi ha una arcàdia, perduda: el mon natural.
Aquest mon sols el podem entreveure en visites guiades per educadors
especialistes i itineraris senyalitzats, activitats de turisme sostenible i/o
rural... etc.
I
malgrat tot la salvatgia ens envolta!.
