Aquest és el tercer lliurament de la sèrie “reivindicació dels incontrolats
del 36”. El primer va ser sobre els
comitès d’Orriols de l’Empordà i el d’Osor a la Selva (http://negreverd.blogspot.com/2018/08/reivindicacio-dels-incontrolats-del-36.html ), el segon sobre
Antonio Martin del Comitè de Puigcerdà (http://negreverd.blogspot.com/2018/10/reivindicacio-dels-incontrolats-del-36.html), el d’avui sobre Vicenç
Comas de Vic I, esperem que el proper sigui sobre Justo Bueno, incontrolat de
Barcelona.
L’Osona del 1936, segons la mitologia nacional catòlica catalana, era un
oasi ruralitzat, amb una industria de
menestrals artesans i emprenedors en
harmoniosa convivència, una comarca molt religiosa, carlina o de la Lliga, del
catalanisme conservador.
En aquest paradís terrenal van irrompre “els dolents”, els dolents
representats per ateus, laïcitzants, republicans, socialistes de tota mena i,
sobretot els anarquistes de la CNT i la FAI.
La realitat estava molt allunyada d’aquestes visions, la societat osonenca
estava traspassada per la brutal dominació exercida per l’església catòlica i
la burgesia fabril i terratinent, acompanyada per els seus braços executors, els
matons dels sometents, guàrdies civils, sicaris a sou i requetès... i,
finalment, com a “darrer” recurs l’exercit.