Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris resistència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris resistència. Mostrar tots els missatges

8 de gen. 2017

Josep Domènech i Avellanet, jove anarquista,de Santa Eulàlia i de la Torrassa, poeta i afusellat al Camp de la Bota.


Me da miedo la noche cansada
que venga sin ti,
oírla de muerte velada…

Per casualitat he adquirit el llibret de menys de 100 pàgines “Úniques” amb 26 poemes de Josep Domenech i Avellanet i escrits de Natàlia Sans (Editat per la Fundació d’Estudis Llibertaris i Anarco-Sindicalistes el 1996):
En Josep Domènech (en Domènech per la seva companya), era un noi nascut 13/9/1918, treballador de la construcció i en el ram de l’alimentació, militant de les Joventuts Llibertàries, fou detingut i engarjolat a la Preó Model el 1939 i afusellat al Camp de la Bota el 1942.
La seva poesia m’ha semblat fresca i complexa, per això els he transcrit i els ofereixo a qui els vulgui llegir, al final hi ha un resum dels seus darrers dies:

19 de nov. 2014

PASSEJADA D'OBSERVACIÓ DEL CONTROL SOCIAL AL CLOT

El dissabte dia 22 de novembre, al CLOT, farem una passejada d’observació del control social, dins del programa de les Festes Antiautoritàries de l’Assemblea de la Oca. Sortirem a les 11h del matí de l’explanada davant del Centre Cívic “La Farinera” a la Plaça de les Glòries (veure mapa adjunt). El recorregut durarà unes dues hores (o menys) i acabarà a la REVOLTOSA, al Carrer Rogent. 

17 d’oct. 2014

Carta des de Grècia de Lukánikos a Excalibur d’Alcorcón. Missatge trobat a sota de l’estora on dormia Lukánikos.




Hola Excalibur, no se si encara ets viu, jo ja estic donant el darrer alè... i em costa molt respirar, diu el veterinari que tinc els pulmons malmesos per els gasos lacrimògens i els esprais de “gas-pebre”... 

Mes info a:
http://www.negreverd.blogspot.com.es/2014/06/si-fossim-salvatges.html
http://www.negreverd.blogspot.com.es/2013/12/lliures-i-salvatges.html

16 de juny 2014

GRÀCIA LUDDITA, destructors de màquines a la Gràcia del segle XIX.

La introducció de la fàbrica, aquest monstre devorador de vides i de somnis, ha estat la culminació del procés civilitzatori de dominació i de domesticació, iniciat fa mil·lenis i camí a culminar amb el control global.
El model de treball fabril, vida i treball (no vida) disciplinat, sotmès a horaris i calendaris rigorosos, en un lloc tancat... desvinculat dels cicles naturals de les estacions, del dia i de la nit... model on el control escapa cada cop més de les mans dels treballadors/presidiaris (el control s’escapava el segle XIX i en el segle XXI ja està a anys llum de qualsevol sotmès), no va triomfar sense una resistència important, resistència que enyorem davant del conformisme i de l'acceptació mesella de les “bondats” del progrés.
Aquest model econòmic i social aterra i arrela a la Barcelona del XIX.
És la Barcelona emprenedora i cobdiciosa dels primers prohoms de la indústria, liberals depredadors, defensors del treball infantil per sota dels 6 anys, de la setmana de 6 dies i mig laborables, dels sous de gana i dels abusos il·limitats. Partidaris de la llibertat d’expressió i d’associació per a la seva classe, i de la prohibició per les altres. Contraris a la escolarització dels nens obrers “El tiempo destinado a las clases que sea lo más corto posible, el proletariado no puede perder el tiempo, su cosecha son los sudores que brotan de la frente juvenil” (Manuel de Ferrer de la Sociedad Económica Barcelonesa de Amigos del Pais, 1854).
La Barcelona bressol de la ideologia catalanista, burgesa, moderada, culta i envernissada d’un cert progressisme caritatiu, en fraternal conxorxa (dissimulada) amb els carronyaires del primer industrialisme i directament connectada amb els socilitzants intel·lectuals progressistes d’enguany.
La Barcelona impulsora de la cultura, de la renaixença, d’Aribau, de Milà i Fontanals, de Rubió i Ors, de Lorenzale... (sembla una llista de carrers de Barcelona!!), la Barcelona que va acabar desembocant en el modernisme, un modernisme, on amb l’excepció d’en Brossa, no hi han figures com les d’en Morris i els seus companys d’Anglaterra, un modernisme d’art per a la burgesia i l’església, no és d'estranyar que ara, en un moment complicat, l’església cerqui la canonització (o al menys beatificació) de la rata de sagristia d'en Gaudí.
Veure també luddites gràcia

5 de maig 2014

Versió en castellà "La primera ola luddita, Alcoi y Camprodon"

Enlace para bajar en formato folleto "La primera ola luddita de los Països Catalans, los trabajadores del textil de Alcoi y Camprodon" clica abajo.

La primera ola luddita, Alcoi y Camprodon

En el mismo enlace otros textos en catlà y en castellano sobre el luddismo...


23 d’abr. 2014

29 i 30 d'abril, 1 i 2 de maig debatim la defensa de la terra

i contra el mon que ens destrueix.
A l'Ateneu Anarquista del Poble Sec C/Creu dels Molers 86.

S'ha distribuït informació ERRÒNIA sobre la data del primer acte, NO ÈS EL DIA 28, ÉS EL DIA 29!!

DEBATIM LA DEFENSA DE LA TERRA I CONTRA EL MON QUE ENS DESTRUEIX
DEL 29  D’ABRIL AL 2 DE MAIG.

Durant tots aquests dies (29 i 30-IV i 2-V), a l’Ateneu Anarquista del Poble Sec (C/Creu dels Molers num.86 ) hi haurà una exposició de fotografies sobre les lluites de Val Susa contra el TAV.

Dimars dia 29 d’abril a les 7:30 hi haurà un xerrada sobre la situació actual de Val Susa i es projectarà el vídeo “los indios del valle” sobre Val Susa.

El dimecres dia 30 d’abril a les 7:30 hi haura  un debat amb el tema de “critica al territorialisme, lluites globals i globalitat de les lluites (TAV, MAT, barcelonaworld...)” la trampa ciutadanista i parlamentarista i la eficàcia de les lluites en un mon enxarxat. Es projectarà un video sobre la lluita anti-MAT a l’Estat Francès.

El dijous 1 de maig  es traslladarà part de la exposició al parc de les Tres Xemeneies a l’acte de CNT.

El divendres 2 de maig a les 7:30, projecció del vídeo “the action camp” sobre la lluita contra els gasoductes de gas de roca i de sorres bituminoses a Vancouver i exposició de l’estat del fraking a l’Estat Espanyol.

Organitza MOAI







1 de març 2014

Els primers luddites dels països catalans, els treballadors tèxtils d'Alcoi i Camprodon (1821 i 1824).

L’aparició del maquinisme va aixecar molta resistència i vigoroses revoltes a Catalunyam i el País Valencià malgrat que els llibres no en parlen gaire, i que la tradició marxista (tan científics ells) l'arracona com anècdotes "lumpen" i, en el cas català, "lumpens" carlins, o sia "lumpens" reaccionaris.
El rebuig a la fàbrica, al rellotge i a la màquina (que sols és un instrument d’imposició de la fàbrica) unifica totes aquestes revoltes i fa als seus autors molt més lúcids que nosaltres els seus tecnoacomodats descendents. Sens dubte ells van saber identificar clarament quin era l’adversari principal, quins eren els perills i quins eren els riscos que corrien. Molt més encara, van saber passar a l’acció, malgrat la oposició, a vegades armada, dels treballadors fabrils organitzats, del progressistes de l’època i dels pròcers de l’obrerisme, finalment van perdre el combat i, ni tan sols, han passat al panteó de la mitologia obrera il·lustre... ni falta que els fa!!, ells que no es van resignar a la condició de peces de la megamàquina, tampoc voldrien ser les motllures enbellidores per guarnir un sistema que rebutjaven i que ara estem vivint en una versió cada cop més perfeccionada. ( descarrega el fulleto "la primera onada luddita")

24 de febr. 2014

Els vampirs del Mobile World Congress ja planegen sobre Barcelona.

Aquesta colla de vampirs (en sentit figurat, que ens perdonin els vampirs zoològics i mitològics) tornen de nou a casa nostra, i si tot els va com ells esperen, seguiran tornant fins al menys 2018. Del 24 al 27 de febrer es celebra a Barcelona el Mobile Worls Congress, per les persones normals, “el congrés dels mòbils”.
Aquest congres és la cita anual de la GSMA la associació de tot el mon de la mobilitat TIC, un monstre multinacional que agrupa més de 800 operadors de mòbil d'arreu del mon i unes 200 empreses lligades a aquest mon (fabricants d'aparells, de software, proveïdors d'internet...) de més de 220 països. 

30 de gen. 2014

4 de gener de 1888, els miners de Riotinto s'enfronten a la nocivitat capitalista

Las cabras del Quirrimí
van derechas a los Silillos
Les viene el viento de cara

se le mueren los chivillos

És una Sevillana de Valverde del Camino, en Quirrimí era un cabrer i els Silillos unes "teleres" on es calcinava mineral, Valverde és proper a Riotinto i també te activitat minera a les rodalies.

L'any 1888, el 4 de febrer es celebrava al poble de Huelva Minas de Riotinto una manifestació. S'havien reunit entre 10.000 i 14.000 persones per reclamar la eliminació de les emissions de diòxid de sofre emes per el tractament de les pirites per obtenir coure. Una companyia d'infanteria del regiment de Pavia i una dotació de la Guardia Civil, en total uns 200 fusells van efectuar tres descàrregues contra la multitud. Mai s'ha sabut de cert el nombre de morts, segons la empresa i el govern van ser 13, segons la veu popular puja a 50 o a més de 100 segons les fonts (van ser més de 500 trets) i en total, entre morts, ferits, desapareguts (fugits o enterrats sense registrar) i acomiadats van estar afectades més de 1.000 persones.
La importància d'aquesta revolta és que la van portar a terme sobretot els miners i no els agricultors i ramaders que, des de el punt de vista econòmic, eren els més afectats. Al contrari d'altres conflictes ambientals on els treballadors prenen el partit per la empresa (el partit del salari),com per exemple, recentment, el cas de la mina de potassa de Súria, o fa un temps la Central Nuclear de Santa Maria de Garoña... o el cas dels miners del carbó manipulats per la oligarquia minera.
Malgrat ser un dels primers grans conflictes contra la contaminació industrial a l’Estat i que la Cia. Riotinto va ser en el passat, és ara mateix i serà en el futur una empresa d’anorreament de la terra, no sovintegen els records analítics dels fets. Malgrat tot, encara que hi ha moltes llacunes en el que ha arribat fins nosaltres, podem fer un record d'empatia afectiva vers tots aquells que van arriscar (i perdre) tot el que tenien, inclosa la vida, en defensa de la terra... en defensa de la seva vida.



2 de gen. 2014

RESISTÈNCIA OBRERA AL TREBALL INDUSTRIAL I A LA MÀQUINA.

El dia 2 de gener es celebrava la festivitat d’un sant fictici (fora del santoral de la Mare Església), era la de Sant Macari Aventí, que segons la tradició era fideuer i inventor del macarrons (que es diuen maca-rrons en honor a maca-ri) i el que és més important era el patró de la mandra i es celebrava no anant a treballar i descansant tot el dia.
En els inicis de la industrialització, quan s’imposa el treball en fàbriques tancades (horaris, calendaris, maquinització, disciplina....) els obrers de tot el mon es resistiren amb totes les forces, des de la celebració del Sant Macari, a la santificació del Sant Dilluns, al sabotatge de baixa intensitat o, fins i tot, l’incendi i destrucció de les fàbriques i les màquines.

Ara que estem als inicis d’una nova revolució en la producció (no se si anomenar-la industrial), hem de començar a pensar quines conseqüències podrà tenir sobre les nostres vides la implantació massiva de les nanotecnologies, de la biologia sintètica, de la impressió 3D... etc. Podem mirar-nos en aquells treballadors insurrectes (o si més no mandrosos) i aprendre dels seus encerts i dels seus errors.

Santa Mandra Gloriosa,
guardeu-nos de treballar,
que tinc un os a l'esquena
que no el puc pas doblegar.
El dilluns no n’és pas dia,
el dimarts per descansar,
el dimecres, per anar fora,
el dijous per reposar,
el divendres passem comptes
pel dissabte anar a cobrar.
El diumenge, no cal dir-ho,
no és dia de treballar.
Santa Mandra gloriosa
guardeu-nos de treballar


Pots descarregar-te el fulletò "resistència obrera al treball industrial i a la màquina" Resistència al treball industrial"

28 de nov. 2013

LUDDITAS DE LA TIERRA. RESISTENTES AL PRIMER FERROCARRIL

Traducció al castellà del fulleto "els luddites de la terra i l'inici de la xarxa de dominació".
===============


El año 1848, ahora hace 165, en el mes de octubre se inauguró la primera línea de ferrocarril de la Península Ibérica, en la América Caribeña ya hacia tiempo que circulaba un tren en Cuba.
El nacimiento del transporte ferroviario genero entusiasmos, tanto entre conservadores (los gobernantes) como entre progresistas e ilustrados. Era la llegada de la “locomotora del progreso”, “del tren de la modernidad”... del camino de hierro, superador del camino de tierra y fase de transición al camino de asfalto. De las humeantes chimeneas de fábricas y locomotoras nacería un nuevo mundo de abundancia, de progreso y de prosperidad…

En el enlace que sigue se puede  descargar un pdf de un folletillo que cuenta con detalle las luchas contra los primeros ferrocarriles del estado español luditas de la tierra resistentes al ferrocarril

19 de nov. 2013

NI A SÚRIA NI ENLLOC!! CONTRA LA MINERIA AL BAGES LA MINERIA ES DESTRUCCIÓ, DESTRUEIX LA TERRA I ENS DESTRUEIX.



Fa uns dies els miners del Bages van sortir en manifestació a favor de la empresa i en contra la retirada de la llicència ambiental (i per tant risc de tancament de les mines de Sallent i Súria) de l'abocador de residus miners d'IBERPOTASH a Sallent. Al comitè d'empresa (UGT, CCOO, USO i CGT) no els va importar coincidir en tot amb la patronal del Bages, amb la Generalitat i amb la majoria d’alcaldes convergents de la zona... no tenim notícies del bisbat més proper, però segurament monsenyor pensa el mateix que el comitè.

30 d’oct. 2013

Els luddites de la terra i els inicis de la xarxa de dominació



Resistents al ferrocarril a Badalona, al Maresme i a l’Horta de València a mitjans del segle XIX.


Actualment la xarxa de dominació deixa uns foradets molt petits. Per la malla circula la matèria, la energia i la informació: carreteres, autopistes, línies de ferrocarril, línies telefòniques, fibra òptica, xarxes 3G, wifi, TDT, repetidors diversos, antenes de telefonia, alta tensió, gasoductes, oleoductes.... i cada cop més avancem cap una dominació ubiqua on la malla ja sols tindrà nanoforats on difícilment cabran espais alliberats.

Mitjançant aquesta malla de dominació la terra esdevé territori, esdevé espai dominat, espai domesticat.

La dominació i la domesticació, igual que les resistències a ella, han seguit un desenvolupament al llarg del temps. La “història”  que funciona com instrument acadèmic de dominació, no ens ha d’impedir conèixer el que van fer els nostres avis i besavis, enara que no ens impedeixi cometre els mateixos errors o repetir els encerts, encara que sols sigui com senyal d’identitat.



“Si, ved ese inmenso número de gigantes de blonda cabellera de humo, vomitando sin cesar sus bellas y bien formadas manufacturas industriales; y ese motor de veloz carrera que cruza los montuosos y agrestes campos de Cataluña; las fértiles y deliciosas llanuras del rico y perfumado jardín de España, la sin par Valencia; y tantas otras provincias que miran sobre sus tierras los conductos férreos que las tienen aprisionadas en una inmensa red; y todo ese conjunto de maravillas acortan las distancias; rompen las fronteras; centuplican el capital y perfeccionan al hombre; nada son en comparación del eléctrico, que transmite las palabras de una a otra zona y hace de la humanidad una sola familia universal...” (El Obrero, núm 1, 4/9/1864, era un diari dels sectors participatius en política i socialitzant, va acabar com portaveu del partit socialista i la UGT, sense deixar de banda sectors cooperativistes i cristians).

enllaç per baixar el text en format imprimible



EL TERRITORI CONTRA LA TERRA.


Darrerament el terme territori ha anat acupant un espai cada cop més gran en la parla comuna, dins la nebulosa del que generalment s'anomena “moviments socials”. El terme ha traspassant el seu us tecnocràtic urbanístic (els arquitectes dissenyadors de l'espai on ens veiem obligats a viure sempre han estat molt amants de “l’anàlisi territorial”, de la “ordenació del territori” ...) i ha passant a ser una cosa semblant, al menys formalment, als “subjectes revolucionaris” de l'esquerranisme.

11 d’oct. 2013

CARACREMADA, EL MAQUIS QUE DINAMITAVA LES TORRES D’ALTA TENSIÓ.

Caracremada ens permet traçar una línia entre la lluita durant el franquisme i les actuals contra el TAV, la MAT i tantes d’altres contra tot el que esta destruint la terra. Especialment impactant és la seva comprensió del paper de les línies de conducció elèctrica en la domesticació de la terra per esdevenir territori.

En Ramon Vila Capdevila “Caracremada” va ser el darrer maquis de Catalunya, el va matar la Guardia Civil el 7 d'agost de 1963, a Castellnou del Bages, ara fa poc va fer 50 anys d'això. Tornava d'una acció contra les torres d'alta tensió a Rajadell.
Va morir en acció quan ja no quedaven guerrillers rurals a Catalunya (ni pràcticament a la resta de l’estat), des de 1952/53 la seva lluita va ser sobretot solitària, comptant sols amb alguns col·laboradors, allunyat ja dels companys que havien sobreviscut a la repressió del franquisme i de direcció de la organització llibertaria instal·lada, ja “còmodament”, a l’exili.