24 de des. 2016

Nosaltres, incendiaris de Sixena


El títol és una mica pretensiós, nosaltres, de fet, aspirem a descendents d’aquelles columnes que van sortir de Barcelona vers l’Aragó i d’aquells jornalers del camp que van bastir les col·lectivitats i els comitès revolucionaris (aspirants, ja que encara ens queda molt camí).

El monestir de Sixena va ser fundat per la reina “Sancha de Castilla” esposa de rei d’Aragó i Comte de Barcelona “Alfons el Cast”, cap el 1188, el monestir (de les monges de l’Ordre Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem) va rebre un important patrimoni directament en la seva fundació, per herència de na Sancha i per donacions posteriors.

20 de des. 2016

Els policies catalans se’n van de compres, segona part: la policia local.


La Policia Local, la Guardia Urbana, la Policia Municipal... i a pobles petits els Vigilants, son tot noms diferents per una mateixa institució, els cossos armats dels municipis, que en determinats moments van estar formats per els “ciutadans honrats” (posseïdors, propietaris, dominadors i explotadors) i que hores d’ara estan professionalitzats i son, fins un cert punt, subalterns de la “policia de veritat”, sols cal veure la discriminació dels estudiants de les policies locals dins del recinte de la Acadèmia de Policia de Catalunya (actualment Institut de Seguretat Pública de Catalunya).

15 de des. 2016

El vestuari de paisà dels mossos d’esquadra.


Ja hem parlat de les despeses en roba de paisà per part del Mossos d’Esquadra a les compres dels policies catalans, però aquest dies ha sortit una nova convocatòria de compra d’aquest tipus contractacio publica , mitjançant vals per canviar. 

10 de des. 2016

Els policies catalans se’n van de compres, primera part: el mossos d’esquadra.

La contractació de subministrament i serveis, a partir dels 18.000€ (sense IVA) és fàcilment traçable, encara que sempre es pot fraccionar una compra superior en vàries de menys de 18.000 o es poden utilitzar, els tristament cèlebres, fons reservats (dels que també disposen les administracions catalanes), en termes generals es pot considerar que el que és públic reflecteix, en termes generals, les polítiques de compres dels diversos departaments de les administracions.

En aquest aspecte és molt interessant seguir la cistella de compres de les policies de Catalunya (els mossos i les policies locals), se’n poden extreure conclusions força interessants. Tant de la línia de cada cos, com de les forces polítiques que els governen, en un cas JuntsxSi i en la segona la totalitat del ventall polític parlamentari/municipalista.

5 de des. 2016

40 anys de la vaga de ROCA


Ara fa 40 anys de la vaga assembleària més important de la transició a Catalunya, la vaga de ROCA RADIADORES, una vaga que va marcar una curtíssima primavera d’autonomia i insubmissió. No s’han vist pràcticament records o vindicacions aquests dies, ni tan sols en els mitjans anarquistes i anticapitalistes.

Hi ha disponible una bona informació en forma del llibre “la vaga de Roca, una generació després”  (http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2008/10/vaga-Roca_20071.pdf ) i també al llibre “Luchas autònomes en los años 70” (https://www.traficantes.net/sites/default/files/pdfs/Luchas%20aut%C3%B3nomas%20en%20los%20a%C3%B1os%20setenta-TdS_0.pdf ) .

25 de nov. 2016

TENSOR. La UE i les seves policies ens ensumen el rastre....


El jihadisme dona excuses per a tot, per armar els cossos de seguretat de l’estat amb armes de guerra, per limitar la llibertat en las comunicacions i per augmentar el control social. La histèria de la captació i la radicalització mitjançant internet de joves conversos, de segona generació d’immigrants o de nens acaba d’adobar la cosa.
Recentment, aquest 1 de setembre, s’ha fet públic que dins del voluminós paquet de projectes d’investigació en seguretat de la UE hi ha un projecte que va en aquesta línia i en el que participen 2 socis catalans, la Universitat Pompeu Fabra i els Mossos d’esquadra a través del Departament d’Interior, és el projecte TENSOR (TENSOR ).

Aquest projecte està finançat per el programa Horitzó 2020 de Seguretat de la Unió Europea, amb un total de 4.977.200€, la resta fins a 5.618.027 l’aporten els socis (el Departament d’Interior aporta 171.175€). Es tracta del projecte: FCT-06-2015 - Law Enforcement capabilities 2: Detection and analysis of terrorist-related content on the Internet i forma part de la temática “societats segures” que te un pressupost estimat de 1.695M€ per el període 2014/2020.

17 de nov. 2016

Passejant per la Smart City Expo Congress amb les mans a la butxaca, passejant per el “ventre” de la bestia?.


No és massa difícil obtenir entrades per la expo de la Smart City (per el Congres no, que és molt car i ningú les regala), de fet per entre els estands abunden els estudiants de secundària i aquest any fins i tot alguns de primària (participants en una mena d’esplai tecnològic anomenat Curtcircuit). No passa el Mateix amb el Mobile World Congress que és caríssim i està blindat de segurates i polis.
Aquest any el més abundant semblen ser els estands de països (Xina, EUA, Espanya, India, Israel...) i ciutats (Nova York, Seul, Berlín, Tel Aviv....), la majoria de delegacions de ciutats i països alberguen dins seu una munior de petites i mitjanes empreses. Naturalment també hi ha els enormes estands dels gegants del tecnonegoci: Bosch, Cisco, Microsoft, Huawei, Celnex, Amazon, Audi, Airbnb, Google, IBM o Siemens i molts d’altres, disposats tots ells a no perdre ni una engruna del pastis.
 

15 de nov. 2016

Barcelona Smart City?... Barcelona capital de la rapinya, la cobdícia i la dominació tecnològica.


 
Amb tot l’escepticisme que mereixen les proclames de la Generalitat, de l’Ajuntament de Barcelona i dels representant de la industria local i forània, s’ha de reconèixer que la ciutat està força ben posicionada dins l’espai de la dominació TIC.

5 de nov. 2016

Princeses Disney, guerra d’extermini contra la autoestima de les nenes.


Les nenes i els nens han estat sempre un dels camps de batalla preferits per els agents de la dominació, hi ha una dita jesuítica (desmentida per ells mateixos) que ve a dir “deixeu-me un nen fins els set any i us el tornaré catòlic per tota la vida”, si no és certa l’atribució de la frase textual, si que és certa l’atribució del fons estratègic del seu significat.
La infància és un camp de maniobres i de conquesta per la dominació i en aquestes batalles contra la personalitat individual, cada cop te una major importància (cosa d’esperar) el mon digital.
Al segle passat fèiem campanyes contra la joguina masclista, violenta i estupiditzant, aquestes campanyes de seguida van estar superades per els mitjans emprats per els dominadors... hores d’ara qualsevol joguina a d’anar acompanyada d’una pel·lícula, una sèrie (a ser possible d’animació 3D), un videojoc i d’un arsenal de “merchandising” aclaparador.

26 d’oct. 2016

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, un caramel per policies i corporacions TIC.


El dia 2 d’agost el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, al seu numero 201, va publicar el Projecte de llei de creació de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya (projecte de llei). Fa uns pocs dies, el dia 20 d’octubre, el parlament va aprovar la tramitació de la llei, amb els vots a favor de JxSí, el PSC, Catalunya Si que Es Pot  i la CUP.
Aquesta “Agència” a de substituir en les seves funcions (i absorbirà la estructura) al CESICAT, el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, però si llegim el Preàmbul de la llei es veu que aquesta modificació ve condicionada principalment per la por de que al produir-se la desconnexió de l’Estat Espanyol, aquest estat desconnecti (mitjançant ciberatacs) Catalunya d’internet. Vistos el precedents dels atacs massius el 9N i  tot l’historial d’atacs recents contra els webs del govern de Catalunya (els 216 milions de ciberatacs que, diu el CESICAT, va rebre la Generalitat el 2015), es pot considerar que aquesta por te un fonament.

20 d’oct. 2016

Muralles, murs, tanques i fronteres.


Les muralles, i també les fronteres, formen part de l’historia de la dominació. La història de les muralles se’ns explica com un procés defensiu cara a l’exterior i mai com un procés de reclusió dels qui estan a l’interior.
Hi ha una dita popular que diu “bones tanques fan bons veïns”, no se si serà certa per les persones, però sembla que per els estats sovint és totalment correcta.

30 de set. 2016

La Generalitat prepara un fitxer de “pobres”.

Des de principis de 2015 el departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya (actualmentDepartament de Treball, Afers Socials i Famílies) està treballant en el projecte HÈRCULES. HÈRCULES ha de ser l’instrument que permeti tenir historia social única, una cosa semblant a l’historial mèdic, que també està centralitzat i informatitzat i que és el que s’ha intentat privatitzar darrerament a través de VISC+ (http://negreverd.blogspot.com.es/2015/05/dades-sanitaries-trafic-i-dominacio.html), que finalment sols estarà disponible per a “Centres d’Investigació Públics”, com si actualment aquests centres no estiguessin, actualment, infiltrats i controlats per les empreses sanitàries.

25 de set. 2016

Historia de la policia i les xarxes de control social (Mossos, Polis i Guàrdies Civils).

El capitalisme és sens dubte una de les estructures socials mes adaptables i resilients, han hagut sistemes socials amb una durada més llarga, però cap com el capitalisme ha sofert canvis ambientals i estructurals tan forts i tan ràpids.
Des de l’inici de la revolució industrial els canvis s’han succeït vertiginosament, però malgrat tot, hi ha un fil que uneix als xamans prehistòrics amb els moderns gestors de corporacions i estats, és el fil de la dominació, dominació sobre els homes, la natura i els recursos.
Els aparells policials neixen i es desenvolupen en estreta relació amb les xarxes de comunicació, de proveïment, de subministraments i auxiliars (residus, sanejament ...)... xarxes de poder. No es que s’alimentin la una a l’altra (com és possible que en algun moment històric hagi passat), sinó en funció de les progressives necessitats dels sistema de dominació d’estats i corporacions.. o millor dit d’estats/corporacions.
La “societat en xarxa” s’ha mostrat com un dels instruments de dominació més eficients, és en realitat la base de la megamàquina de la dissort que és el sistema tecnològic/ industrial/ corporatiu/ capitalista.

19 de set. 2016

La història dels dominadors. El cas de l'any Josep Maria Planes


Des de els sectors dominants de la societat catalana s’ha endegat, des de fa un temps, un relat relativament nou sobre el període 36/39, es tracta de repartir papers de bons, de dolents i d’indiferents, el paper de dolent indiscutible és per la FAI, el d’indiferent per el PSUC  (de moment, pot passar també a dolent en breu, segons necessitats del discurs de la dreta catalana i resultats de les eleccions) i el dels bons esplendorosos per ERC i EC (i minoritàriament la Lliga i Solidaritat catalana), assenyats, humanitaris... amb les mans netes vaja!..
Cadascú explica la història de la manera que més convé als seus interessos, realment això de la història com a veritat científica és absolutament fals, tots els qui ens posicionem en ella prenem partit (fins i tot no prendre partit és de fet estar en un com diria l’actual president de l’estat), és “normal”. El que volem combatre i/o criticar és quan una visió determinada es vol convertir en “oficial” i, aprofitant medis tan poc “científic” com la premsa, les revistes i els ajuts públics institucionals pretenent ocupar una posició dominant.
Així està passant per exemple amb la celebració de l’any Josep Maria Planes, periodista manresà, mort les primeres setmanes de l’estiu del 1936 a mans d’una “patrulla de la FAI”. 

13 de set. 2016

ADN de merda... merda d’ADN!!!


El ràpid progrés de la anàlisi d’identificació d’ADN, cada cop més senzill, més ràpid, amb mostres més petites i, sobretot, menys costós fa que el seu us s’estengui fins les aplicacions menys esperades.
Així, a més del clàssic de les proves de paternitat dels nens ja nascuts, ara s’anuncia per el mòdic preu de 240€ (390 si es vol en 24 hores) proves de paternitat prenatal prenent mostres de les vellositats del còrion per biòpsia o per anàlisi del líquid amniòtic per punció... sembla que conèixer la paternitat els “compensa” el risc de la biòpsia o de la punció (risc per la mare i per el fetus).
Els banc de dades genètiques s’estenen als llocs més insospitats, a institucions sanitàries, universitats... així al voltant dels processos vinculats a la recerca de les víctimes de la guerra (memòria històrica) s’estan formant diversos bancs, per exemple la Universitat de Barcelona pretén emmagatzemar les dades genètiques de les 4.700 famílies afectades per les desaparicions amb el suport de la Generalitat, la Junta d’Andalusia n’està formant un altra...

6 de set. 2016

Quan es cremaven esglésies i convents.


MORIN ELS CAPS PELATS!!!

Acaba ja l’estiu, temps de calor i, actualment, de somnolència i lleure, sols ens movem (alguns, d’altres es mantenen actius...) per organitzar festetes diverses als barris i pobles, que, certament, és una cosa que està força be, com es sol dir “la festa i la joia son revolucionàries” i permeten omplir el calaix cara a la tardor, però ha estat sempre així?.

De fet històricament l’estiu va ser un temps d’insurreccions, bullangues i.... de CREMA D’ESGLESIES I CONVENT!!.

22 d’ag. 2016

Ja ha acabat la “patochada” olímpica (ja se que no existeix aquesta paraula en català, però és molt gràfica).



Ja marxen els atletes, els que tenen medalles a recollir els fruits, els qui no, es foten, i tornen igualment. Els dirigents federatius, preparadors, polítics i els seus seguicis potser es quedaran unes setmanes fruint del turisme a preu de saldo... I els del COI, ha seguir amb els seus xanxullos, corrupteles i robatoris.

Olimpíades de RIO, repressió, exclusió i destrucció de la terra.


Ja estan en marxa el jocs Olímpics, les corporacions esportives esmolen les urpes, les industries farmacèutiques (del dòping) preparen els estocs, els operadors turístics fan ofertes, els policies de tot el mon preparen porres, manilles i calabossos... i els països, poden participar en la tómbola olímpica allunyada del joc físic i de la competició entre similars, fent onejar banderes i ressuscitat orgulls patris.

Un cop feta la inauguració totes les protestes semblen haver callat, la vigorosa mobilització dels dies immediatament anteriors ha quedat muda? S’ha establert una mena de “pau olímpica” com, diuen que passava, en els vells d’Olímpia?... es la treva olímpica?... no, és sols la necessitat de preservar l’espectacle, la guerra continua amb el mateix acarnissament allà on ni ‘h havia, al Proper Orient, al Centre de l’Àfrica, a l’Àsia... i de silenciar tot conflicte s’encarreguen el COI, els organismes de seguretat i els mitjans de comunicació.

7 d’ag. 2016

De nou la mascarada olímpica... RIO 2016 el gran negoci i el gran instrument de dominació.


Una altra vegada (cada 4 anys) tenim en marxa la mascarada olímpica, aquest cop és a Rio, al Brasil en un país arrasat per la pobresa i on hem tingut el goig de veure la oposició popular al recorregut de la flama olímpica.

Podem resumir les olimpíades de Rio per els 10.500 atletes que participaran, per els 3.6 milions de tones de CO2 emesos durant la construcció de les infraestructures, per els 29,6 miliards (bilions americans) de reals que ha costat la festa (1€=0,27reals)... o potser millor les històries dels mes de 77.000 desplaçats per poder fer les obres (sinistre contrast amb els 10 atletes “refugiats” que participaran als jocs). 

3 d’ag. 2016

La nocivitat de la civilització industrial capitalista. Part i IV, una nocivitat omnipresent.


Aquesta és la darrera part de la sèrie sobre la nocivitat de la civilització industrial, pots consultar les altres tres parts a:

Quan parlem de la nocivitat de la civilització industrial capitalista no ens volem referir a la nociviltat difusa, sinó a la nocivitat (o al risc de que aquesta es faci real) localitzada, ens centrem en els sectors industrials actius, encara que també es podria parlar de la nocivitat de les cobertes de fibrociment estesa per tot arreu, o als disruptors hormonals infiltrats a tot arreu (des de l’aigua a la llet materna) (disruptors), al soroll inherent a la civilització industrial (soroll ) o a les emissions de totes les xarxes de telefonia, de wifi... (radiacions ), o les de les xarxes de distribució d’electricitat d’alta tensió.

A les parts I, II i III s’ha parlat dels residus industrials, de les instal·lacions radioactives i del risc químic lligat a les instal·lacions industrials, queda però una activitat necessària perquè totes les altres puguin funcionar, el transport de mercaderies... perilloses, de fet molts dels incidents més greus han estat vinculats al transport (l’accident dels Alfacs per exemple), però de fet en el transport es van produint pèrdues i mini-accidents que no es comptabilitzen i que ajuden a constituir l’ambient tòxic en el que vivim.

28 de jul. 2016

Juliol de 1873, quan una dona va aconseguir ser la presidenta del Cantó de Torrevella (Alacant).


El més de juliol de 1873 va ser el més “cantonal” de tots, proclamada una república federal a Madrid, els federalistes intransigents, no van poder resistir les llargues sessions parlamentàries i van iniciar un alçament generalitzat, la anomenada “revolució cantonal”.

La revolució cantonal ha estat menyspreada històricament, segurament per l’anàlisi marxista ortodox immediat, igual que va passar amb el luddisme. Recentment en la recerca de referents més enllà dels clàssics s’ha tractat de recuperar alguns trets d’aquells anys, per exemple grups neoestalinistes i conservadors de dretes no tarden en recuperar noms con “jamància” “bullanga” i també el de cantó.

25 de jul. 2016

La nocivitat de la civilització industrial capitalista. Part III el Risc químic. El cas de Tarragona.



La nocivitat química de la civilització industrial és difusa, ubiqua, diversa i transmesa de totes les maneres possibles i amb tots els vectors imaginables. Des de els disruptors hormonals a l’aigua i a productes de consum de tota mena (link), fins la contaminació dels sols, la contaminació dels aliments.... però potser el vector més inquietant, i segurament el més danyi, és la nocivitat de l’aire que respirem.




17 de jul. 2016

ELS “NOUS AIRES” A LA VIDEOVIGILANCIA A LA CIUTAT DE BARCELONA.


A Barcelona s’han publicat, les darreres setmanes, tres contractacions publiques relacionades amb la seguretat. Una per el manteniment de les càmeres de “seguretat pública” i de la “Sala Conjunta de Comandament” (22/4/2016, 205.285 euros) link als plecs , l’altra (22/3/2016 206.569 euros) per el manteniment del Centre de Control i els 534 GPS dels vehicles de la Guardia Urbana i els Bombers i la tercera per la seguretat (Privada) de la “Sala Conjunta de Comanament” (6/2/2016, 377.458 euros) …


8 de jul. 2016

Esport, futbol, hooliganisme i dominació.


Afortunadament la “Roja” ha quedat fora de la circulació i així l’omnipresència del campionat europeu de futbol a baixat relativament, ja que les Espanyes, al contrari que el Regne Unit, sols te una selecció de futbol...
No es tracta de reeditar el menyspreu dels progres d’anys enrere contra l’esport alienador, ni de renovar els posicionaments elitistes d’injuriar el “pa i circ” del muntatge espectacular/capitalista en que ha esdevingut el que s’anomenava esport, especialment el futbol. Antigament les activitats “esportives” (activitats físiques barrejades de competició, de joc, de celebració i fins i tot de ritual) estaven estrictament segregades per classes, i fins ben entrat el segle XX aquesta segregació es va mantenir, fins la “industrialització espectacular” de l’activitat esportiva.

1 de jul. 2016

La nocivitat de la civilització industrial capitalista. Part II, l’amenaça radioactiva.


Enllaç amb la primera part PART I

En termes generals tots coneixem la nocivitat de les centrals nuclears que han estat i son, juntament amb la tecnoagricultura dels transgènics, un els principals aparadors del tecnocapitalisme industrial.

Al llarg de decennis els opositors a la implantació de centrals nuclears han anat desenvolupant crítiques i alternatives més o menys encertades i mes o menys radicals, des de el rebuig total a una societat que implica el superconsum energètic i la destrucció de la terra, fins al desenvolupament “d’alternatives” a la nuclearització, sense posar en qüestió la civilització industrial capitalista. Per donar.... i per vendre!!!.

27 de juny 2016

Badalona, tecnologia de control contra el malestar


S’ha anunciat que l’ajuntament de Badalona vol tirar endavant un projecte de videovigilància del Parc de Can Solei i Ca l’Arnús, per un import de 100.000€ i que ja s’està cercant subvencions per fer la instal·lació... La excusa és el vandalisme nocturn sobre els edificis del parc, l’enllumenat i el mobiliari urbà... és una reacció clàssica, front qualsevol problema recórrer a la solució tecnològica que es te més a ma.

24 de juny 2016

La nocivitat de la civilització industrial capitalista. Part I, el residus i la economia circular.


La civilització industrial/capitalista és una màquina de dissort que ens danya la ment i el cos, que danya la terra i la naturalesa. La destrucció de la terra s’aprofundeix amb les noves versions de la transgènia (transgènia 2.0), amb la biologia sintètica i les nanotecnologies, de moment sobretot pels nanomaterials.

Els noticiaris científics ens venen un futur brillant sense malalties ni gana, amb una pràctica immortalitat, malgrat la capa de pintura rosa s’entreveuen els tenebrosos tons que te realment aquest futur.

Però al marge d’un futur que és cada vegada més provable, malgrat no ser segur, tenim una actualitat que també es summament nociva, actualitat que representa la acumulació històrica de les activitats de la civilització capitalista industrial, la contaminació de totes menes social, química, física...

7 de juny 2016

La mort del gorila


En termes general la bonhomia de la societat en la que estem immersos arriba a nivells vomitius, no es ja la “bondat” vers tots els “germans i germanes” (els humans, els animals per molts... i la mare Gaia per alguns cercadeus). Recentment n’hem tingut alguns exemples especialment sagnants, tots ens hem horroritzat (ens han fet horroritzar) amb les decapitacions de l’ISIS o amb la mort a la foguera d’un pilot militar de Jordània o amb la matança de dibuixants i periodistes de Charlie Hebdo, però sembla que ningú te massa presents els bombardejos industrialitzats de la OTAN, els seus aliats i de Rússia, sembla que les bombes respectin a nens i dibuixants... 

26 de maig 2016

LA ESTANDARITZACIÓ DE LA MESURA I LA CLASIFICACIÓ, EINES DE DOMINACIÓ

Està disponible el  fulletó en format imprimibre reunint 4 articles sota el títol de “LA ESTANDARITZACIÓ DE LA MESURA I LA CLASIFICACIÓ, EINES DE DOMINACIÓ
-ESCLAUS DELS CALENDARI
-INSURGENTS FRONT EL SISTEMA MÈTRIC DECIMAL
-QUAN ES VA COMENÇAR A “PERDRE EL TEMPS”

-MESURAR, CLASSIFICAR I COMPUTAR, ASPECTES DE LA DOMINACIÓ.