Las tecnologies de vigilància s’infiltren
arreu, als barris, a les escoles, a les botigues, als edificis oficials, i de
la mateixa manera que envaeixen l’espai veïnal, familiar, de lleure, també
estan envaint l’espai on ens deixem la vida, l’espai laboral, fent-lo cada cop
més inhòspit i aclaparador.
L’ús de la tecnologia per controlar als
treballadors és antic, segurament ve ja de la implantació dels rellotges, i ha
continuat amb d’altres instruments cada cop més sofisticats, dels rellotges
mecànics de fitxar als sistemes d’accés biomètrics (petjada dactilar, iris,
palmell de la ma...), les etiquetes RFID o els serveis mèdics per “afavorir la
salut dels treballadors” (sobretot controlar baixes)...
