Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia col·laborativa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia col·laborativa. Mostrar tots els missatges

4 de nov. 2018

DELIVERO, GLOVO... els vampirs de l'economia digital

La economia col·laborativa (economia de la servitud,ES a partir d’ara), basada en plataformes TIC, va sedimentant-se i fent-se un lloc (un lloc molt ampla) dins del sistema tecnoindustrial, és la faceta d’explotació laboral del que se suposen les smartcities en la gestió dels espais.
Una de les aspiracions de les corporacions de laES (Economia de la submissió)és modificar els marcs legals de les relacions laborals... naturalment al seu favor per tal de maximitzar els beneficis derivats de les plataformes d’internet en que es basen, reduint el cost humà que és el més “reduïble”. És una modificació complexa i lenta, però, com era d’esperar, poc a poc va triomfant malgrat algunes derrotes puntuals.

9 d’ag. 2018

LA VAGA DEL TAXI, LA UBERITZACIÓ I LA “ECONOMIA COL·LABORATIVA”


La vaga del sector del taxi ha tornat a posar d’actualitat el tema de la “economia col·laborativa” (a partir d’aquí economia de la servitud), la principal empresa del sector UBER ha estat implicada així com, la més petita CABIFY i altres en menor grau, es tracta d’una pugna entre un transport públic (el taxi) i unes empreses del neoliberalisme més extrem que tracten de menjar-se tot el pastis de la logística urbana (https://taxi.cnt.cat/seccio/article/8198 ).
Com van fer amb l’anterior desembarcament d’UBER (en condicions laborals encara pitjor que les actuals) el sector del taxi ha fet front a l’economia de la servitud i, sembla, que aconseguirà com va fer abans, aturar de nou la victòria total d’UBER i companyia. Que el sector del taxi aturi, o esmorteeixi, la expansió de la economia de la servitud és molt important i útil per el sector i per fora d’ell, més enllà del taxi és útil perquè dona armes i ànims a les víctimes d’altres sectors, especialment els diferents riders i transportistes de proximitat (http://negreverd.blogspot.com/2014/06/els-taxistes-uber-les-smart-cities-i.html ).
Son empreses amb uns centenars d’empleats directes i desenes de milers d’explotats “indirectament”. De fet es tracta d’obtenir els mateixos resultats que amb el CETA o el TTPI: estossinar cada cop més als treballadors expulsant-los cap a l’àrea dels falsos autònoms i reduir costos sobre la baula més dèbil de la cadena.
La tendència d’aquestes grans empreses és establir monopolis, apoderant-se del mercat mitjançant dumping, un exemple pot se Nova York on front els 13.000 taxis convencionals hi ha 60.000 vehicles d’UBER (als que cal sumar els de LYFT i altres operadors petits) segurament sobrepassant en conjunt els 100.000 vehicles (https://cnnespanol.cnn.com/video/uber-destruye-mercado-taxis-nueva-york-pkg-jon-sarlin/ ).
La uberització suposa una privatització de la ciutat i dels serveis públics i va lligada al model de la smart city, la ciutat governada per algoritmes informàtics, va lligada amb la gentrificació que suposen empreses com AIRBNB que exploten un model uberista de negoci.

28 d’abr. 2017

Els “nous” explotadors de la economia digital: DELIVEROO, CABIFY, GLOVO, STUART, WALLOC....


Poc a poc la “nova economia digital col·laborativa” (economia de la servitud) es va estenent per Catalunya, sobretot a l’àrea de Barcelona, però també per altres llocs, ja siguin capitals provincials o comarcals o zones turístiques de costa. Les bicis de DELIVEROO , GLOVO i STUART son cada cop més abundants als nostres carrers, transportant tota mena de productes, els vehicles de CABIFY no son massa visibles donat que utilitzen cotxes sense identificació amb llicència VTC (vehicle amb conductor). UBER està desapareguda des de el colp judicial i ha demostrat poca capacitat d’adaptació per fer el mateix que ha fet CABIFY. Però els vehicles VTC comencen a notar-se, sobretot des de que el seu nombre es va incrementant a rel d’una cadena de sentències.

26 de març 2017

El congres dels mòbils, UBER, CABIFY i la rapinya de les corporacions de la "economia de la servitud".


Ja fa algunes setmanes que es va clausurar el Mobile WorldCongress (MWC) i encara no hem acabat de pair tota la parafernalia tecnològica que ens va oferir: realitat virtual (hi ha una altra realitat que no sigui la realitat real?), la realitat augmentada (realitat amb publicitat), 5G (la banda més ampla i més ràpida), gadgets de tota mena, alguns d’ells “retro” com les resurreccions de models de telèfon que creiem putrefactes de Blackberry i Nokia, la presentació de Aura, la empresa de Telefònica que comerciarà amb les nostres dades...
Tot plegat un gran espectacle per els babaus (periodistes inclosos) que mirem des de la barrera, i cortina de fum per amagar els negocis i els pactes de les corporacions de les comunicacions i de les TIC fan darrera dels decorats.

9 d’abr. 2016

EL FUTUR DE LA DOMINACIÓ LABORAL AL MON DEL CAPITALISME D’INTERNET



 ATENCIO: DISSABTE DIA 18 DE FEBRER DE 2017, A LA CINETICA (RAMBLA DE FABRA I PUIG 32 CANTONADA C/ DE LES MONGES) A LES 19 DEBAT SOBRE "LA DOMINACIO LABORAL AL CAPITALISME DIGITAL" (http://negreverd.blogspot.com.es/2017/02/jornada-previa-lanti-mobile-world.html)

Ja fa temps que els tecnòfils ens estan amenaçant amb la desaparició de un gran nombre de llocs de treball, de treballs no qualificats. Això si, amb el creixement dels treballadors qualificats. Aquesta catàstrofe laboral s’ha de produir (o aconseguir) gràcies al big data, a la intel·ligència artificial, la fabricació per adició (impressió 3D), la nanotecnologia i a l’internet industrial de les coses (2IoT), es tracta de l’economia4.0 o de la fabricació4.0, el 4 fa referència a una suposada quarta revolució industrial, l’experiment es porta a la pràctica a molts llocs, però el més significatiu és la factoria alemanya de Siemens a Amberg que està automatitzada en un 75% i te una fiabilitat del 99%, si el 1990 es rebutjaven 550 productes per cada milió produït, el 2013 només se’n rebutjaven 12.

Tothom, des de els professor de l’assignatura d’emprenedoria i finances dels IES (propagadors de la ideologia del capital), fins el conseller d’economia i els catedràtics d’universitat, passant per bloguers i periodistes, ens amenacen amb l’atur si no som prou llestos per formar-nos i “reinventar-nos”. Ens diuen que si perdem (no sols la feina sinó també el futur) serà culpa nostra, per tontos, per mandrosos, per poc aplicats, per desconfiats...

18 de maig 2015

Uber i Telefònica... taxistes, subcontractats i autònoms... la lluita contra la vella dominació..

Malgrat el mur de silenci aixecat per Telefonica  i els seus sindicats corporatius (UGT i CCOO), s'ha anat estenent el coneixement de la vaga que durant setmanes han portat i porten els treballadors d'instal·lacions de les subcontractats i autònoms contra Telefònica i Movistar.
Una vaga heroica, de les d’avanç, amb Sindicats Lliures i pistolers de la patronal, una vaga amb acció directa i solidaritat.
Unes hores després de que CCOO i UGT signessin un infame acord amb Telefònica els pistolers de la patronal detenien de nit, a casa seva a sis treballadors i després d’unes hores quatre treballadors més, tot això per sumar a tots els que ja havien estat segrestats al llarg de les setmanes de conflicte, ara tots ells, més de 25, esperen a que els fiscals acabin la feina iniciada pels sindicats corporatius.
Ha estat una vaga dura, amb esquirols i acció directa, Telefònica reconeix 40.000 avaries i milers d’usuaris sense servei, la policia parla de més de vuit centes accions de sabotatge.
Tot és la culminació d’un procès de “flexibilització” de la ma d’obra, amb tot el que la paraula flexivilitat significa en certes boques.. (Telefónica flexibilitzadora)
La vaga dels subcontractats i autònoms de Telefònica va molt més enllà del que sembla, afecta al nucli dur del que serà el treball en un futur.

25 de febr. 2015

CONTRA EL CONGRES DELS MOVILS!!, CONTRA LA DOMINACIÓ MÒVIL!!, CONTRA EL MWC!!.

El Congrés dels Mòbils (El Congrés) va més enllà d’allò que anomenàvem mòbils fa uns anys, ja no es tracta de telèfons ni de “comunicació” persona a persona, sinó de tot un ventall d’opcions d’interconnexió i sobretot relacions màquina/màquina (M2M) que en conjunt tendeixen a augmentar la dominació.

13 de gen. 2015

ECONOMIA COL·LABORATIVA, DOMINACIÓ I UBERIFICACIO... SMART VIDA?

Malgrat pot semblar que Uber ha perdut una batalla amb la prohibició judicial d’operar a Espanya no podem dir que hagi perdut la guerra.
Primer perquè nomes havia introduït un servei a l’estat, el de Uber Pop (el més rendible per ells), però encara poden introduir el de Uber Black, un servei de “gamma alta” més luxós però que necessiten conductors amb llicència VTC (vehicles amb conductor), hi ha poques llicències VTC i tenen una bona quantitat de requisits i limitacions... També pot introduir el transport de documents i paqueteria per mantenir viva la marca.
Uber porta una línia agressiva i abassegadora. Primer irromp, desprès pledeja i fa feina de loby, de fet sembla que el seu gran objectiu és que s’introdueixin canvis en la regulació a nivell europeu per permetre el seu funcionament.

El tema d’aquest escrit no és però els tripijocs d’Uber, sinó l’aparició del fenomen d’Uberificació de les relacions socials i laborals.

Mes informació (dels tecnofils uberistes....) Uberificacio, Serveis sota demanda, presentació

30 de juny 2014

ELS TAXISTES, UBER, LES SMART CITIES I NED LUDD

Que tenen que veure aquestes 4 coses?, els taxistes, la “ciberempresa” Uber, la “smart city” i en Nedd Ludd?... pot semblar que no, però a la llum del conflicte del dia 11 de juny penso que queda clar que els lligams ens agafaran abans del que ens pensem.

ELS TAXISTES, són, majoritàriament, treballadors per compte propi, autònoms... hores d'ara son aproximadament uns 8.000 autònoms a l’àrea de Barcelona, front uns 3.000 assalariats. Encara que els autònoms tenen un lent, però constant descens, mentre que els assalariats (les empreses) van creixent. Les empreses es van fent fortes, mentre que els autònoms s’arruïnen aclaparats per costos, taxes i impostos (algunes dades del sector).
Ningú coneix un taxista autònom (ni assalariat) que s'hagi fet ric treballant, en canvi si que sabem de les seves esgotadores jornades laborals (la jornada legal per un taxi autònom amb un conductor és de 12 hores!!!), calendaris laborals saturats, despeses corrents elevades i abusos  diversos al voltant de la homologació del vehicle i dels diferents instruments necessaris, un comptador (no més complex que un smartphone) sovint supera els 3.000€, o la impressora de rebuts, que costa més de 500€ i que hauria de costar menys de 100. Els taxistes necessiten una llicència (amb un cost aproximat del d'un pis petit), un permís de conduir especial, no tenir antecedents penals, aprovar un examen, un vehicle homologat...
En resum molts requisits, moltes despeses, molta feina i uns ingressos molt magres... i una amenaça permanent de canvi en les condicions de treball d'una manera indeterminada.
D'una manera més o menys real, més o menys imaginària hi ha un sentiment, entre els autònoms, de controlar el propi treball (encara que sigui mitjançant la auto explotació), això els dona un sentiment de pertinència, d'ofici que és difícil de trobar en altres sectors.
Sentiment profundament qüestionat per molts factors, per exemple per els super-controladors taxímetres que actualment vigilen les aturades (han de ser al menys d'una hora), de les aturades accidentals (com a màxim 1 minut, sinó computen com una hora)... aquests taxímetres poden afinar més, i s'ens dubte s'afinaran, sols cal connectar-los a la xarxa per poder vigilar en temps real l'activitat del taxista (des de l'IMT els autònoms i des de cada empresa els assalariats), per no parlar del geoposicionament.