El rastreo de contactos mediante app y el teléfono a punto de ponerse en marcha.

Finalmente los grandes operadores de las comunicaciones (Apple y Google), como era de esperar, se han llevado el premio de las aplicaciones de rastreo, y los intentos locales (nacionales) han sido un fracaso. Como, por ejemplo las del reino Unido,  Francia y como mínimo 7 países más en Europa (Noruega, Polonia, Finlandia…).

En el caso del estado español, después de flirtear con otros sistemas estrictamente europeos (por ejemplo el PEPP-PT Pan European Privace Preserving Proximiti Tracig  http://negreverd.blogspot.com/2020/04/passaports-dimmunitat-rastreig-de.html ), finalmente se decantó por adoptar el sistema del lobby corporativo la API “notificaciones de exposición al COVID 19”, que, seguramente encontrareis si miráis los ajustes de vuestro teléfono, tanto si es Android como si es iOS.

La smart city en confinament a perpetuïtat, des del passaport a les proves biotech, des del control al carrer fins el rastreig de contactes.

Sembla que el confinament va, si fem bondad, camí a atenuar-se, però ja ens avisen des de arreu, que passat l’estiu (i el turisme) hi haurà un rebrot (probablement), mentrestant es van desenvolupant les eines per que puguem viure en confinament interior durant la “nova normalitat”, “nova normalitat” que va camí a convertir-se en “condemna de normalitat a perpetuïtat”, perpetuant les pràctiques de vigilància, els mecanismes tècnics, la interiorització del control... Però sobretot, la interiorització de la distància social, distància social que ens es venguda com voluntària i saludable, però que te uns biaixos molt lligats a la classe social, biaixos que trigaran en esborrar-se si s’esborren alguna vegada.

S’han afartat de dir que res serà igual desprès de l’estat d’emergència, malauradament podem dir (amb bastant fonament) que tot anirà a pitjor, a pitjor fins i tot quan no en serem conscients, moltes coses ens seran evidents: l’atur, la precarietat, la misèria i tractaran de convèncer-nos que amb la nostra solidaritat el nostre sacrifici i la seva direcció, tot tindrà solució... encara que, com va passar amb l’anterior “crisi” els efectes s’acabin fent permanents, però hi ha altres efectes no tan evidents (ni tan directament dolorosos) que entren dins de la categoria d’eines “confinadores a perpetuïtat”, es tracta de tot un seguit d’instruments tecnològics necessaris per mantenir la situació d’aïllament anomenada “distància social”, distància social amb un important biaix de classe, de gènere, d’edat i de raça.

Passaports d’immunitat, rastreig de contactes... COVID19 i control social

Desprès de tenir-nos una colla de setmanes en arrest domiciliari, les institucions de l’estat (inclòs el govern de la Generalitat) estan començant a “debatre” el “desconfinament”. Igual que en la resta de passes que s’han anat fent al llarg de la crisi.

El mateix passa a la resta d’Europa i el mon, on, igual que a passat a casa nostra, l’estat està estenen els tentacles de control més enllà del que és sanitari, afegit a que la salut és una de les àrees més importants (si no la més important) de la vida humana i que el seu control genera, en cascada,  un control generalitzat.

El control post-confinament, d’una manera general, es centra en dos instruments, els certificats de salut i el rastreig dels contactes individuals. L’estat espanyol ha fet pocs passos en aquest sentit, l’únic del que tenim notícies és l’adhesió al projecte

PEPP-PT de rastreig amb bluetooth centralitzat (també s’han adherit a aquest projecte Alemanya, França, Itàlia... i 4 països més).

CONTROL LABORAL I TECNOLOGIA

Las tecnologies de vigilància s’infiltren arreu, als barris, a les escoles, a les botigues, als edificis oficials, i de la mateixa manera que envaeixen l’espai veïnal, familiar, de lleure, també estan envaint l’espai on ens deixem la vida, l’espai laboral, fent-lo cada cop més inhòspit i aclaparador.

L’ús de la tecnologia per controlar als treballadors és antic, segurament ve ja de la implantació dels rellotges, i ha continuat amb d’altres instruments cada cop més sofisticats, dels rellotges mecànics de fitxar als sistemes d’accés biomètrics (petjada dactilar, iris, palmell de la ma...), les etiquetes RFID o els serveis mèdics per “afavorir la salut dels treballadors” (sobretot controlar baixes)...

Videovigilància intel·ligent. L'Ajuntament de Barcelona i el control social.

L’Ajuntament de Barcelona malgrat proclamar-se com municipi sorgit dels “moviments socials” (que és això?), demostra una gran estimació per la videovigilància, concretament per la videovigilància “intel·ligent” sobretot per els lectors de matrícules. De fet aquesta estimació ve de lluny i sols és la continuació dels ajuntaments del PSC i de l’etapa Trias, tan els sociates, com els convergents varen fer un bon escampall de càmeres, per vigilar la seguretat ciutadana, per el transit, per el control del transport, especialment del metro (milers d’elles), per la vigilància d’edificis i equipaments....

Fa uns dies va sortir a la llum el projecte d’una macro xarxa de control de les matricules dels vehicles circulants per Barcelona, amb l’excusa de la contaminació atmosfèrica, per restringir la circulació dels vehicles vells i de cost baix (CONTROL SOCIAL VERSUS CONTAMINACIO, CONTROL DE MATRICULES ZONA RONDES)... desprès la instal·lació de càmeres al metro (VIDEOVIGILANCIA ALS TRANSPORTS DE BARCELONA).

“Smart Setmana Santa” a Sevilla. Control social, dominació i privatització capitalista de la vida quotidiana.

Poc a poc la paraula comodí “smart city” va deixant de ser una “paraula per a no dir res” i va prenent cos com a sistema tecnològic de control i dominació. Van quedant enrere les pintoresques experiències de sensors d’aparcament, de sensors als contenidors, del control de la contaminació mitjançant simulacres participatius amb la etiqueta de “ciència ciutadana”... Poc a poc, en un començament amb sensors de “baixa intel·ligència” com els lectors de matrícules ja molt estesos (http://negreverd.blogspot.com.es/2018/03/el-sistema-de-videovigilancia-comarcal.html ), desprès amb software de reconeixement d’objectes i accions...

El sistema de videovigilancia comarcal de la Garrotxa

A Catalunya els darrers mesos s’ha anat estenen el control per videocàmeres, especialment càmeres dotades de soft per el reconeixement de matrícules (OCR), ha estat un degoteig continuat i una invasió persistent de pobles petits, molts d’ells rurals.

Així tenim les 5 càmeres de Sarrià de Ter, les 11 de Figueres, les 12 de Begur i els 100.000€ que es pensa gastar l’ajuntament de la Jonquera. El concurs per 5 càmeres a instal·lar a Torelló (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=viewCn&idDoc=30569764)... Càmeres i més càmeres i si poden llegir matrícules millor!.

Especialment preocupant és la iniciativa de control per videocàmera liderada per el Consell Comarcal de la Garrotxa per abastar 8 petits municipis, Maià de Montcal (409), Les Planes d’Hostoles (1.629), Les Preses (1.764), Sant Feliu de Pallerols (1.342), la Vall de Bianya (1.265), Sant Jaume de Llierca (852), Besalú (2.443) i Sant Joan les Fonts (2.931), en total 12.365 habitants, més del 20% de la població de la comarca. (http://www.diaridegirona.cat/comarques/2018/01/18/vuit-municipis-garrotxa-suneixen-posar/890664.html).

DE GOSSOS I HUMANS... DOMINACIÓ I CONTROL

Passejant pels boscos del Vallès ens vàrem trobar amb una gran quantitat de gossos, en manada, curiosament tots portaven un collar gruixut amb una antena d’un pam de llarg. A un centenar de metres anava un home amb una armilla reflectant i un escopetot en preguntar-li per les antenes es va treure de la butxaca un estri amb pantalla on es veien uns punt corrent per sobre un mapa, era un localitzador dels gossos... anaven a caçar senglars, a mes del localitzador portaven també walkie-talkis i una anacrònica trompeta.

Al cap d’una estona es van sentir trets i udols aguts de gos, no se si un dels cànids no va deixar la pell en aquella cacera.

El sistema d'intercepció de las comunicacions de la policia de la Generalitat

A finals del més d’agost el Departament d’Interior ha tret a concurs un contracte bastant peculiar i amb un pressupost important, 6.914.325€. Es tracta de contractar uns “Serveis integrals d'intercepció i monitorització de les comunicacions per a la Direcció General de la Policia”, és un concurs opac, no es farà públic el Plec de Prescripcions Tècniques, ja que es considera confidencial, és de Tramitació restringida, procediment declarat reservat, per ser àmbit defensa i seguretat segons la Llei 24/2011.

Les empreses han de presentar un documentació prèvia i la mesa de contractació ha de triar entre 5 i 8 per procedir al concurs pròpiament dit. Donades les condicions posades, entre elles l’experiència en “treballs del mateix tipus”, les empreses que poden participar queda summament reduïdes i segurament ja hi ha una “preadjudicació”.

PRODERAI: el control policial s'esten a les escoles

Darrerament el gihadisme ha estat al darrera de casi totes les fites en control social que s’han desenvolupat a Europa, fos quin fos el país on s’han produït els fets, naturalment sempre és mes útil que sigui en el propi, però sempre se’n pot treure alguna cosa.

El cas de les Rambles i Cambrils no ha estat diferent, tots han pogut dir la seva, el govern de l’estat i el bisbe enaltir la Unidad, el Mundo parlar de l’independentisme català en connivència amb l’islamisme, a ForoCoches de terroristes amb subvencions públiques i beques de menjador i, des de la Generalitat de Catalunya, enaltir al (fins aquell moment) desprestigiat cos dels Mossos i penjar-se medalles diverses.

Hi ha però un nou aspecte del control social, que ja ve de fa temps, però que pren volada i justificació a rel dels darrers atemptats. Es tracta del Protocol de prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització islamista, el PRODERAI (http://educacio.gencat.cat/documents/PC/ProjectesEducatius/PRODERAI-CE.pdf ).

Control social a la UAB

Els Ferrocarrils de la generalitat de Catalunya disposen d’una complexa trama de videovigilància, han mantingut una intel·ligent campanya d’imatge emprant la detecció d’agressions xenòfobes i d’altres fets que generen rebuig, i, al mateix temps mantenen  una actualització tecnològica constant, per exemple introduint la videovigilància intel·ligent per detectar quan més d’una persona passa amb una solo cancel·lació de targeta http://negreverd.blogspot.com.es/2014/08/els-fgc-desplegaran-noves-mesures-de.html.

A les protestes dels estudiants de la UAB sovint la estació dels FGC del campus ha estat objecte d’accions diverses, de propaganda i per promocionar vagues. Aquestes accions, prèvi manipulació de la informació, també s’han utilitzat per donar mala imatge dels estudiants i bona imatge d’ells.

Del temps en que els indis dominaven el software i els invasors europeus el hardware. Els indis de les praderies i la tecnologia europea.

Els indis de les praderies americanes formen part (ja abans de la eclosió del cinema) de l’imaginari romàntic occidental. Se’ls veu com herois ecologistes, com guerrers intrèpids, com víctimes de la malvada (que ho és) civilització occidental...

Deixant apart estereotips diversos, la seva història és fascinant, malgrat que les “batalles” que marquen aquesta història siguin en sa majoria matances despietades (matances exercides per els invasors europeus).

DEIXANT RASTRES. Els perfils de ADN i les bases de dades policials

Des de sempre els dominadors han volgut tenir identificats els seus súbdits (seria una part fonamental del control social, situar-te en un lloc, posar-te una etiqueta, donar-te un nom), en les  societats agrícoles, sense grans masses de població aquest controles podia portar a terme directament, mitjançant agents humans, el agutzils, capatassos, capellans, alcaldes, propietaris, gremis d’ofici... podien conèixer fàcilment la filiació de cada persona (o podien obtenir fàcilment les dades necessàries).

Amb l’augment de la complexitat social, amb l’aparició de grans concentracions de persones als enclavaments comercials, sobretot fires i mercats,  i molt especialment amb el naixement de les ciutats, aquest control directa es va anar fent cada cop més problemàtic.

Aquest tipus de control va esdevenir impossible amb el desenvolupament de la revolució industrial, la necessitat de ma d’obra concentrada al voltant dels nuclis industrials, així com el qüestionament de les relacions socials tradicionals per part dels dominats, va fer aflorar la necessitat de desenvolupar alguna mena de control que permetés detectar als proscrits (vaguistes, els primers “sindicalistes”, refractaris l’ordre i al treball, revolucionaris, criminals diversos...) i aplicar els càstigs corresponents.

EUROPOL, FRONTEX, EDA... la "seguretat" d'Europa

La “seguretat” dels estats i de la UE es basa sobretot en tres agències: l’EUROPOL (la Interpol europea), FRONTEX (els ·guardians” de les fronteres exteriors) … i l’Agencia Europea de Defensa (EDA)… acompanyades per una constel·lació d’altres organismes com la EMCDDA, European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction (drogues), la EUIPO, European Union Intellectual Property Office (Drets “intel·lectuals” i de marca), la European Union Agency for Network and Information Security, ENISA (seguretat de xarxes), la European Police College, CEPOL, de formació dels cossos policials...

TENSOR. La UE i les seves policies ens ensumen el rastre....

El jihadisme dona excuses per a tot, per armar els cossos de seguretat de l’estat amb armes de guerra, per limitar la llibertat en las comunicacions i per augmentar el control social. La histèria de la captació i la radicalització mitjançant internet de joves conversos, de segona generació d’immigrants o de nens acaba d’adobar la cosa.

Recentment, aquest 1 de setembre, s’ha fet públic que dins del voluminós paquet de projectes d’investigació en seguretat de la UE hi ha un projecte que va en aquesta línia i en el que participen 2 socis catalans, la Universitat Pompeu Fabra i els Mossos d’esquadra a través del Departament d’Interior, és el projecte TENSOR (TENSOR ).

Aquest projecte està finançat per el programa Horitzó 2020 de Seguretat de la Unió Europea, amb un total de 4.977.200€, la resta fins a 5.618.027 l’aporten els socis (el Departament d’Interior aporta 171.175€). Es tracta del projecte: FCT-06-2015 - Law Enforcement capabilities 2: Detection and analysis of terrorist-related content on the Internet i forma part de la temática “societats segures” que te un pressupost estimat de 1.695M€ per el període 2014/2020.

Passejant per la Smart City Expo Congress amb les mans a la butxaca, passejant per el “ventre” de la bestia?.

No és massa difícil obtenir entrades per la expo de la Smart City (per el Congres no, que és molt car i ningú les regala), de fet per entre els estands abunden els estudiants de secundària i aquest any fins i tot alguns de primària (participants en una mena d’esplai tecnològic anomenat Curtcircuit). No passa el Mateix amb el Mobile World Congress que és caríssim i està blindat de segurates i polis.

Aquest any el més abundant semblen ser els estands de països (Xina, EUA, Espanya, India, Israel...) i ciutats (Nova York, Seul, Berlín, Tel Aviv....), la majoria de delegacions de ciutats i països alberguen dins seu una munior de petites i mitjanes empreses. Naturalment també hi ha els enormes estands dels gegants del tecnonegoci: Bosch, Cisco, Microsoft, Huawei, Celnex, Amazon, Audi, Airbnb, Google, IBM o Siemens i molts d’altres, disposats tots ells a no perdre ni una engruna del pastis.
 

Barcelona Smart City?... Barcelona capital de la rapinya, la cobdícia i la dominació tecnològica.

 

Amb tot l’escepticisme que mereixen les proclames de la Generalitat, de l’Ajuntament de Barcelona i dels representant de la industria local i forània, s’ha de reconèixer que la ciutat està força ben posicionada dins l’espai de la dominació TIC.

La Generalitat prepara un fitxer de “pobres”.

Des de principis de 2015 el departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya (actualmentDepartament de Treball, Afers Socials i Famílies) està treballant en el projecte HÈRCULES. HÈRCULES ha de ser l’instrument que permeti tenir historia social única, una cosa semblant a l’historial mèdic, que també està centralitzat i informatitzat i que és el que s’ha intentat privatitzar darrerament a través de VISC+ (http://negreverd.blogspot.com.es/2015/05/dades-sanitaries-trafic-i-dominacio.html), que finalment sols estarà disponible per a “Centres d’Investigació Públics”, com si actualment aquests centres no estiguessin, actualment, infiltrats i controlats per les empreses sanitàries.

Historia de la policia i les xarxes de control social (Mossos, Polis i Guàrdies Civils).

El capitalisme és sens dubte una de les estructures socials mes adaptables i resilients, han hagut sistemes socials amb una durada més llarga, però cap com el capitalisme ha sofert canvis ambientals i estructurals tan forts i tan ràpids.

Des de l’inici de la revolució industrial els canvis s’han succeït vertiginosament, però malgrat tot, hi ha un fil que uneix als xamans prehistòrics amb els moderns gestors de corporacions i estats, és el fil de la dominació, dominació sobre els homes, la natura i els recursos.

Els aparells policials neixen i es desenvolupen en estreta relació amb les xarxes de comunicació, de proveïment, de subministraments i auxiliars (residus, sanejament ...)... xarxes de poder. No es que s’alimentin la una a l’altra (com és possible que en algun moment històric hagi passat), sinó en funció de les progressives necessitats dels sistema de dominació d’estats i corporacions.. o millor dit d’estats/corporacions.

La “societat en xarxa” s’ha mostrat com un dels instruments de dominació més eficients, és en realitat la base de la megamàquina de la dissort que és el sistema tecnològic/ industrial/ corporatiu/ capitalista.

ADN de merda... merda d’ADN!!!

El ràpid progrés de la anàlisi d’identificació d’ADN, cada cop més senzill, més ràpid, amb mostres més petites i, sobretot, menys costós fa que el seu us s’estengui fins les aplicacions menys esperades.

Així, a més del clàssic de les proves de paternitat dels nens ja nascuts, ara s’anuncia per el mòdic preu de 240€ (390 si es vol en 24 hores) proves de paternitat prenatal prenent mostres de les vellositats del còrion per biòpsia o per anàlisi del líquid amniòtic per punció... sembla que conèixer la paternitat els “compensa” el risc de la biòpsia o de la punció (risc per la mare i per el fetus).

Els banc de dades genètiques s’estenen als llocs més insospitats, a institucions sanitàries, universitats... així al voltant dels processos vinculats a la recerca de les víctimes de la guerra (memòria històrica) s’estan formant diversos bancs, per exemple la Universitat de Barcelona pretén emmagatzemar les dades genètiques de les 4.700 famílies afectades per les desaparicions amb el suport de la Generalitat, la Junta d’Andalusia n’està formant un altra...