Les nenes i els nens han estat
sempre un dels camps de batalla preferits per els agents de la dominació, hi ha
una dita jesuítica (desmentida per ells mateixos) que ve a dir “deixeu-me un
nen fins els set any i us el tornaré catòlic per tota la vida”, si no és certa
l’atribució de la frase textual, si que és certa l’atribució del fons
estratègic del seu significat.
La infància és un camp de
maniobres i de conquesta per la dominació i en aquestes batalles contra la
personalitat individual, cada cop te una major importància (cosa d’esperar) el
mon digital.
Al segle passat fèiem
campanyes contra la joguina masclista, violenta i estupiditzant, aquestes
campanyes de seguida van estar superades per els mitjans emprats per els
dominadors... hores d’ara qualsevol joguina a d’anar acompanyada d’una
pel·lícula, una sèrie (a ser possible d’animació 3D), un videojoc i d’un
arsenal de “merchandising” aclaparador.
