Cada cop es va definint més (més encara!!) el tema de les smart cities com
un sistema de control al servei de la dominació i dels interessos corporatius
emprat en bona part recursos públics, cap novetat oi?. El ventall de sensors es
va definint i, en aquests moments, els preponderants son els aparells de
videovigilància intel·ligents i els multisensors que casi tothom porta a la
butxaca: els smartphones. A part n’hi ha d’altres, sensors d’aparcament,
d’emplenat de de contenidors, els universalitzats smartmeters o comptadors
intel·ligents qe de moment no semblen tenir tantes repercussions que la
videovigilància i els telèfons.
Els smartphones a més de ser un aparell de emetre i rebre missatges
conscients és també una col·lecció de sensors a disposició de qui els vulgui
utilitzar amb consentiment conscient o no (el consentiment inconscient està
generalitzat).
