Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris militarisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris militarisme. Mostrar tots els missatges

21 de gen. 2016

Guerra i clima


Tot s’aprofita, ara que el negacionisme ja no te espai ni credibilitat, les empreses les corporacions, els estats i fins i tot les religions han passat a l’ofensiva disposats a convertir el que era un problema, creat per ells, en una oportunitat: en una oportunitat de negoci. Convertint gestos teatrals en actius en caixa o iniciant projectes “d’adaptació al canvi climàtic”, o sia les grans obres públiques (faraonisme inútil) de sempre pintades d’un nou color verdós o merdòs, productores de beneficis i de percentatges de “mordida”.

Entre tots els qui volen aprofitar el canvi climàtic per seguir amb els seus negocis està, com és natural, el sector militar i de seguretat, un dels sectors que més diners mouen, i per el qui el canvi climàtic obre nous fronts de lluita, noves fronteres a defensar:  la seguretat energètica, els desastres climàtics i els grans desplaçaments de població...

3 de des. 2015

EL COP 21 DELS MILITARS, ELS POLICIES I ELS ADUANERS...

A la COP de París estan parlant els presidents dels països més poderosos del mon i els seus encarregats d’indústria, finances i medi ambient, però.... estan també parlant els seu caps d’estat major, els ministres d’interior, els caps de policia, els responsables de fronteres?.
Be, potser no s’han reunit a Paris, però és ben segur que en un altra lloc i en una altra data una bona part d’ells (els dels països rics) si que s’han anat reunit, es reuneixen i es reuniran per parlar d’aspectes concrets de l’adaptació al canvi climàtic.

17 de set. 2014

Fronteres, civilització i tecno-murs...

Les fronteres no solen ser límits geogràfics o naturals, tampoc són únicament un límit jurídic administratiu, les fronteres son eines que el poder utilitza per produir més poder o per regular l’exercici d’aquest.
El control fronterer ha anat evolucionant segons les necessitats d’aquest poder, els antics i enutjosos peatges per regular el pas de mercaderies s’han anat optimitzant per permetre el pas ràpid de tot allò que genera valor, així el nombre de contenidors que mou un port, per exemple el de Barcelona, seria impensable sense tota la capa de tecnologia d’identificació, d’inventari i de moviment del que es disposa actualment, seria impensable que els antics burots o duaners poguessin dur a terme aquesta tasca, no tan sols per manca de medis materials, sinó també d’organització i de mentalitat.

Contractes del ministerio de Hacienda
Contractes del Ministerio del Interior

20 d’ag. 2014

De Ferguson a Barcelona, les armes “no letals” en el pastoreig d’animals humans.

La revolta de Ferguson, als EUA, a tornat a posar sobre la taula el tema de les suposades “armes no letals” (millor seria dir “armes a vegades no letals”), a les fotografies dels enfrontaments em pogut veure els canons sònics dalt de les tanquetes, els Tasers a les mans dels agents i els gasos asfixiants en núbols ... en canvi no em vist cap llançador de bales de goma...
El mateix Premi Nobel de la Pau, el Sr. Obama, es queixa de la “militarització” dels policies locals, proveïts de material de guerra de baix cost (saldos de l’exercit), i s’esclama a favor d’una altra mena d’equipament.
La cosa sembla que està bastant equilibrada si comparem els “nostres” mossos amb els “seus” robocops. Els robocops porten més aparellatge de guerra, però els robomossos tenen uns trajos/armadura de seguretat més impactants. Els robocops porten pistoles de descàrrega elèctrics Tasers que els mossos (i els seus comandaments) voldrien tenir, però que de moment no tenen. Tots dos tenen gasos i canons de so (els catalans canons lowcost) i els mossos tenen els portentosos projectils viscoelastics, amb els que ens amenacen des de fa poc.
DOCUMENTS:

29 de jul. 2014

La obscena civilització tecnomilitar

DE LES BIBLIOTEQUES
Surten els assassins.
Estrenyent contra si els seus nens,
les mares vigilen el cel amb terror
esperant que apareguin en ell els darrers descobriments dels savis.

Bertold Brecht (1936/1939...)

Hi ha una guerra entre dominadors i aquells que no volen ser dominats, des dels inicis de la civilització, segurament la primera batalla es va lliurar a cops de roc, segurament va ser la darrera en que els contendents podien estar igualats en forces i en mitjans, desprès tot ha estat una carrera on uns posaven tot l’esforç en les seves ànsies dominadores.
Les armes per matar a distància, el domini del cavall, el carro de guerra, els cavallers cuirassats amb armadures, la ballesta, les primeres armes de foc, l’artilleria, la metralladora, el napalm, els míssils....
I malgrat la força de les noves tecnologies militars (noves en cada moment) sempre hi han hagut moments enlluernadors en que els dominats s’imposaven sobre els dominadors, emprant armes de fortuna, les recuperades dels exercits i les eines de treball... i la voluntat de no sotmetre’s.
Els miserables, els pagesos, els pobres de les ciutats, els artesans... la xusma, en tingut fins ben fa poc una collita de victòries gens menyspreables, però això cada cop es dona menys. La majoria de victòries anticolonialistes i antiimperialistes s’han aconseguit clonant la organització dels dominadors, assumint les seves armes, esdevenint una cosa semblant a ells... establint nous règims de dominació. Segurament la revolució de 1936 va ser una de les darreres vegades en que els dominadors van ser momentàniament derrotats... la darrera de moment!!.

12 de maig 2014

Els serveis de seguretat de l'estat estan molt interessats en tu

La capacitat d’emmagatzemar informació ha anat creixent a mesura que es desenvolupava la societat de dominació. Des de els arxius reials de Sumer fins al emmagatzemament al núvol em fet un llar camí. Però ha estat a partir de la dècada dels 90 en que aquesta acumulació s’ha disparat fins a nivells absolutament aclaparadors. El 90% de la informació emmagatzemada actualment s’ha generat a partir de 2010. El 2012 l’univers digital tenia 2.837 Eb i es preveu que el 2020 en tingui 40.026 (40.000.000.000 de Gb) (enllaç al "digital universe") (wikipedia unidades de información.

Aquest creixement exponencial de les dades acumulades va fer emergir la idea de que aquesta informació podia ser molt valuosa i generar considerables beneficis, les companyies de marketing, les corporacions financeres i les d’asegurances van ser provablement les primeres en valorar l’acumulació de dades i desenvolupar eines per “extreure” aquest valor, així al 1992 apareix el primer programa per detectar frau amb targeta de crèdit a temps real, i el 1998 es funda Google amb el seu motor de recerca a la xarxa. Hores d'ara Google mou 25Pb d'informació al dia, es fan 3.000 milions d'accions a FACEBOOK, hi han més de 400 milions diaris de missatges (2012) a TWITER i al mercat de valors dels EUA es fan 7.000 milions d'operacions diàriament... i totes aquestes xifres estan creixent a bona velocitat.

Simultàniament a l'interès corporatiu (i potser abans), els serveis d’intel·ligència dels estats van veure tot el potencial d’informació i d’estratègia que podien treure seguint els passos de les corporacions. La subordinació dels estats a les corporacions ens pot fer pensar que les anàlisis de dades dels estats, de fet, són encàrrecs d’aquestes. I, per tant, els estats anirien a remolc de les corporacions.
(més avall continua la informació...)

22 de març 2014

EL CONTROL SOCIAL ENS COSTA A CADA UN 1.000€ L'ANY (com mínim)

A la pàgina del grup  Tortuga Antimilitarista (enllaç tortuga ) d'Alacant hi ha un interessantíssim article sobre el cost del militarisme i el  control social, a nivell estatal és clar, la broma ens costa uns 722€ per habitant. Els càlculs han estat fets per Tortuga i  Utopia Contagiosa y del Centre JM Delàs cara a la campanya d'objecció fiscal.

En aquesta xifra estan incloses despeses de defensa, de les diverses policies (Nacional, Guàrdia Civil, Mossos, Ertzaines...), de les presons... inclou el deute militar, crèdits extra pressupostaris...
És un càlcul molt bo pels objectius marcats... però no és la despesa total en control social, hi ha costos més enllà dels computats que caldria incloure si l'objectiu fos el d'avaluar la intensitat i extensió d'aquest control.

És una avaluació difícil, ja que inclou despeses privades (privades però que a la llarga o a la curta paguem nosaltres) i moltes d'elles són de molt difícil avaluació. A més hi ha tot un seguit de despeses públiques que caldria tenir coneixements profunds del pressupost per poder fixar-les amb precisió, per exemple, l'informe de Tortuga avalua la despesa I+D en defensa, caldrien molts coneixements per detectar despeses d'aquest tipus destinades a la justícia.

No volem renunciar però a fer-ne una avaluació, encara que quedin fora molts sectors, creiem que el gruix de la despesa queda reflectit a les xifres que segueixen, així a més dels números de Tortuga hem afegit les despeses de la seguretat privada (física i informàtica) que sumen 4.694 milions d'euros i les del Ministerio de Justicia (sense presons que ja estaven computades per Tortuga) i les de Justícia de les Autonomies, que son de 4.279 milions.

Així ara al total hem d'afegir 4.694+4.279=8.973 milions d'euros d'aquesta manera la despesa per habitant puja del 721,83€/hab dels càlculs de Tortuga fins els 912€ per habitant... si poguéssim incorporar totes les despeses reals superaríem de llarg el 1.000€.

També caldria arribar a un consens sobre el que és control social, per exemple tots els registres civils, els de la propietat, els censos... per nosaltres son control social, però en aquests moments no disposem de la informació necessària per deduir-ne el cost. Hi ha també una bona part de la despesa imputada a protecció civil que te un marcat biaix militar i policial (xarxes de comunicació, protecció d'infraestructures crítiques, centres de comandament i de control...), podríem dir que son instal·lacions de doble us. Molts projectes d'investigació, fins i tot centres complets tenen aquest doble, i fins i tot triple us, de control social i de control totalitari de la terra.

ENLLAÇOS AMB INFO DE BASE:

En el cas de Catalunya, que coneixem millor podem posar alguns exemples: