Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris anticlericalisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris anticlericalisme. Mostrar tots els missatges

29 de gen. 2018

Incerta Glòria, Joan Sales, els Gaudi i el Nacionalcatolicisme.

La pel·lícula:
:
Finalment, com es “pressentia”, la pel·lícula “incerta glòria”, a la que els darrers mesos s’ha fet una intensa campanya promocional, aparellada amb la promoció de la novel·la, ha estat guardonada als premis Gaudi de la Acadèmia Catalana del Cinema (http://academiadelcinema.cat), i molt provablement, el dissabte que ve, dia 3 de febrer, rebrà també un Goya de la “Academia de las Artes y Ciencias Cinematográficas de España” (www.acedemiadecine.com)  .
Tot plegat perfectament previsible donades les 14 nominacions que tenia per els Gaudí (millor pel·lícula, millor director, millor protagonista femenina, millor protagonista masculí, millor director de producció, millor direcció artística, millor actriu secundària, millor actor secundari, millor muntatge, millor música original, millor fotografia, millor vestuari, millor so i  millors efectes visuals). Finalment n’ ha aconseguit 8, no els més cobejats, però son 8 premis, la peli més premiada.
“Incerta glòria” ha estat una pel·lícula cara (per els nivells del cinema català) amb un cost de 3,7 milions d’euros (pa negre va costar 4 milons), aquests 3,7 milions son aportats per les productores Massa d’Or (la d’Isona Passola), amb coproducció de Televisió de Catalunya, Aragón TV i UrrestiProducciones. També participa TVE i Movistar +, i te el suport de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Cultura, el Govern d'Aragón, i les Diputacions Aragoneses.
La pel·lícula es va estrenar el 17 de març de 2017 i va estar 10 setmanes a la cartellera fins a finals de maig, va recaptar (a Catalunya) 638.088€ i va tenir 100.795 espectadors, és d’esperar que desprès dels premis se’n faci reposició i augmenti el nombre d’espectadors i la venda de DVD’s.

22 d’oct. 2017

La oposició al Rosari de l'aurora i l'anticlericalisme popular

Dins la historia de la defensa popular contra l’agressió clerical, el que el poder anomena “anticlericalisme” (agressió centenària, quotidiana i greu, causant de milers de morts i tones de sofriments), hi ha un aspecte que s’ha deixat com anecdòtic, les protestes contra el rosari de l’aurora, que va donar lloc a la expressió “acabar com el rosari de l’aurora”...
De fet la llepafils de l’esquerra que patim des de el segle XIX mai ha volgut acceptar l’anticlericalisme com part dels moviments populars, avergonyits per la suposada barbàrie dels menjacapellans, malgrat que en la realitat el marcador en le partit capellans contra menjacapellans era extraordinàriament favorable als capellans, sense clericalisme no hi ha anticlericalisme, sense decennis d’abusos, humiliacions i sofriment no s’haurien produït mai les explosions d’odi alliberador que vac caracteritzar bona part del segle XIX i mig segle XX.
Hi ha tot el cicle de “crema de convents” que va de 1835 fins la restauració i la setmana tràgica (perllongat ocasionalment posteriorment, fins la proclamació de la segona república), que fa que la resistència contra el rosari de l’aurora sembli una cosa anecdòtica, folklòrica... però cal posar les coses en situació, les grans cremes de convents les van fer les classes populars, però se’n van beneficiar políticament les elits liberals i econòmicament els especuladors immobiliaris del moment.

6 de set. 2016

Quan es cremaven esglésies i convents.


MORIN ELS CAPS PELATS!!!

Acaba ja l’estiu, temps de calor i, actualment, de somnolència i lleure, sols ens movem (alguns, d’altres es mantenen actius...) per organitzar festetes diverses als barris i pobles, que, certament, és una cosa que està força be, com es sol dir “la festa i la joia son revolucionàries” i permeten omplir el calaix cara a la tardor, però ha estat sempre així?.

De fet històricament l’estiu va ser un temps d’insurreccions, bullangues i.... de CREMA D’ESGLESIES I CONVENT!!.