Ja
des dels temps de la “primavera silenciosa” de la Carson, tenim una
“consciència difusa” de que hi ha un univers tòxic que ens envolta, ens
emmetzina i modifica la nostra relació amb el mon.
Toxicitat
difusa dels transgènics, dels aparells electrònics mòbils... toxicitat social
de la crisi, del patriarca, del culte a l’estereotip en una societat competitiva...( nocivitat difusa)
Però
no volem parlar de toxicitats “en debat” entre els avaluadors de toxicitats,
els toxicòlegs (molts d’ells a sou dels intoxicadors), ni de toxicitats
qualitatives sobre les que ningú es pot posar d’acord, ja que com la opressió i
l’alienació, mai els opressor i els alienadors reconeixeran la seva existència.
