20 de des. 2020

El classisme de les “mesures contra la COVID” del “PROSICAT”.

 

El PROSICAT, aquest organisme opac del que és casi impossible saber-ne la composició (per no dir impossible a la web gencat.cat no se’n troba cap informació directa), ha dictat noves normes de confinament a partir del 21 de desembre, intentant conciliar coses irreconciliables: els interessos econòmics de classe, l’organització burocràtica ineficaç de la Generalitat i els interessos electorals contraposats dels socis de govern.

12 de des. 2020

DNI al mòbil!!

Ara fa unes setmanes el director general de la policia va anunciar uns nous pressupostos, amb un increment de més del 20%, en total 629 milions més, una part es destinarà a preparar la emissió de la quarta versió del DNI electrònic dins del Proyecto Identidad Digital DNIe dotat amb 25 milionets. (http://www.interior.gob.es/prensa/noticias/-/asset_publisher/GHU8Ap6ztgs, https://www.icao.int/Meetings/TRIP-Symposium-2018/Documents/1%20ALVAREZ_ ).

28 d’oct. 2020

Grillons, manilles i cadenes: contencions mecàniques, electròniques, químiques… i psicològiques. 1-CAT, 2-CAST

1.-Grillons, manilles i cadenes: contencions mecàniques, electròniques, químiques… i psicològiques.

 

Amarrado al duro banco
De una galera turquesca,
Ambas manos en el remo
Y ambos ojos en la tierra

 

Luis de Góngora.

https://www.upf.edu/todogongora/poesia/romances/037/

 

Molts son els bancs als que estem lligats: el banc de l’escola, el llit de l’hospital, la cel·la de la presó, del treball… i molts els remers forçats, els galeots: els dements amb Alzheimer, els diagnosticats de diverses síndromes, els presos, els menors tutelats, els escolars… també son diverses les cadenes, de metall com les manilles, de tela o de plàstic com les diverses eines de contenció físiques i la cada cop més estesa i emprada contenció química, multitud de molècules estabornidores que son al mateix temps un excel·lent negoci.

Volem parlar però sobretot de les mes velles de les contencions la purament física, els grillons i les manilles.

27 de set. 2020

Actualització RadarCOVID: l'app prècticament implantada totalment

L’aplicació RadarCovid ja és funcional en la major part de l’estat cobrint totes les CCAA amb excepció de Catalunya i Madrid, la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial (SEDIA) pressiona per aconseguir la seva inclusió, ja que suposen un 30% de la població (https://t.co/xhtzg2N0Up ).

Catalunya, malgrat les promeses de la consellera Alba Vergés (https://cadenaser.com/emisora/2020/09/18/radio_barcelona/1600414741_127189.html ) no l’acaben d’engegar la secretaria de Salut vol que l’app a més de comunicar el contacte als rastrejats doni una cita mèdica, cosa que fa desanonimitzar el sistema i complicar-lo més, la Generalitat no renuncia a identificar i geolocalitzar com feia la seva pròpia app.

El cas de Madrid és semblant, volia integra-lo a la seva app (cosa impossible donades les condicions de Google i Apple) i ara mateix està fen una prova pilot a Guadarrama.

Bona part d’aquestes resistències son un tema polític i electoral, i és de témer que en breu el RadarCOVID estarà disponible a tot el territori, de moment s’han fet mes de 4.300.000 descàrregues i l’objectiu declarat de la SEDIA és arribar aviat a més de 8 milions.

Un tema apart és la seva utilitat, amb les dades que hem trobat (Euskadi, Andalusia, Extremadura i  Balears) dona un 1% pelat dels infectats (829 detectats per l’app front 75.000 casos), així que el total difícilment superarà el 2%. Segurament això està lligat a un sa escepticisme sobre la fiabilitat de l’estat com a garant de la intimitat. Una cosa és baixar l’app, una altra és mantenir engegada la geolocalització i el bluetooth i una molt diferent (i més delicada) és rebre dels serveis de salut un codi (d’un PCR “positiva”) i introduir-lo a l’app, si Catalunya aconsegueix vincular-lo al sistema de cites mèdiques llavors la desconfiança puja a nivells estratosfèrics. Aquesta desconfiança es pot esmorteir amb una bona campanya de publicitat, cosa que, de moment, no ha fet l’estat ni les comunitats.

En un altre ordre de coses Apple i Google estan triomfant a nivell global, al menys en adopció del sistema per part dels estats (https://www.xda-developers.com/google-apple-covid-19-contact-tracing-exposure-notifications-api-app-list-countries/ ), més de 50 estats l’han adoptat, però les descarregues queden lluny del desitjat 60% dels telèfons, la penetració està sobre el 20%, així a Irlanda seria de 26%, a Suïssa del 23, a França i als EUA els percentatges son encara més baixos. I això que el consorci Google/Apple ara ofereixen l’app pròpia per fer funcionar l’API, però de moment l’han acceptat sol 6 estats dels EUA i 15 països més (https://www.technologyreview.es/s/12595/apple-y-google-liberan-los-paises-de-crear-una-app-como-radar-covid ).

La darrera noticia sobre el tema COVID i les grans coporacions TIC ha estat que Google incorpora al seu Maps una nova capa amb les dades sobre la COVID, a nivell d’estat, de regió i fins i tot d’algunes ciutats, donant una volta més al cargol del control corporatiu dels darrers 7 dies (https://www.xataka.com/aplicaciones/google-maps-anade-nueva-capa-sus-mapas-para-mostrar-densidad-casos-covid-19-zonas ).

 
Má info:
 

 


19 d’ag. 2020

El rastreo de contactos mediante app y el teléfono a punto de ponerse en marcha.


Finalmente los grandes operadores de las comunicaciones (Apple y Google), como era de esperar, se han llevado el premio de las aplicaciones de rastreo, y los intentos locales (nacionales) han sido un fracaso. Como, por ejemplo las del reino Unido,  Francia y como mínimo 7 países más en Europa (Noruega, Polonia, Finlandia…).
En el caso del estado español, después de flirtear con otros sistemas estrictamente europeos (por ejemplo el PEPP-PT Pan European Privace Preserving Proximiti Tracig  http://negreverd.blogspot.com/2020/04/passaports-dimmunitat-rastreig-de.html ), finalmente se decantó por adoptar el sistema del lobby corporativo la API “notificaciones de exposición al COVID 19”, que, seguramente encontrareis si miráis los ajustes de vuestro teléfono, tanto si es Android como si es iOS.

El rastreig de contactes mitjançant app al telèfon a punt de posar-se en marxa.


Finalment els grans operadors de les comunicacions (Apple i Google), com era d’esperar, s’han emportat el premi de les aplicacions de rastreig, i els intents locals (nacionals) han estat un fracàs. Com ha estat el cas, per exemple, del Regne Unit, França i com a mínim 7 països més a Europa, tots ells fora de combat.
En el cas de l’estat espanyol, desprès de flirtejar amb altres sistemes europeus (per exemple el PEPP-PT (Pan European Privace Preserving Proximiti Tracig  http://negreverd.blogspot.com/2020/04/passaports-dimmunitat-rastreig-de.html ), finalment va decidir adoptar el sistema del lobby corporatiu l‘API “notificacions d’exposició al COVID 19” que segurament si mireu els ajustos la trobareu, tant per Android com per iOS.

11 d’ag. 2020

Som el que mengem?... i una merda!!


Aquesta frase, “som el que mengem”, és cada cop més popular, tan entre mediàtics metges, com entre una variada cohort, que va des de celebrities locals fins una majoria de progressistes liberals d’esquerres i “new ages” amb barretina.
La frase s’atribueix al filòsof alemany Ludwig Feuerbach, la va dir l’any 1850, no podem saber si aquesta atribució és certa. Feuderbach era un “post-hegelià” que va influir molt als “joves hegelians”, entre ells Marx i Engels, va acabar els seus dies com a membre del partit socialdemòcrata alemany.
Som el que mengem... qui menja merda és una merda, qui menja saludable és una bona persona, guapa, saludable i preocupada per la sostenibilitat, que fa exercici i combat el canvi climàtic. El qui menja merda és insolidari, gordo, lleig, contribueix a la destrucció de la terra... segurament és inculte, no llegeix i no gasta massa en productes culturals.

28 de jul. 2020

Distància social, distància de classe i altres traves per la humanitat


La distancia social no és cap novetat imposada per l’autoritat sanitària (una autoritat que existia però de la que no érem massa conscients), és un fet des de els albors de la civilització, fins i tot, potser anterior a l’agricultura...
La distància social es pot mesurar de moltes maneres en renda, en alimentació, en anys de vida, en estat de salut, en metres quadrats d’habitatge, en anys d’educació... Alguns dels indicadors son d’anada i tornada, com per exemple la ingestió de calories l’excés (i la mala qualitat) en les societats “desenvolupades” s’associa a la “classe baixa” i la manca en les “per desenvolupar”, però al mateix temps a la desenvolupada “la classe baixa” pateix en molts cassos també el defecte (la gana amb supermercats plens).
Hores d’ara, l’autoritat sanitària en fa una altra accepció lligada a l’espai entre persones, a la possibilitat d’interaccionar (sols amb el grup de convivència) i a diverses barreres físiques...
Malgrat tot aquesta distància social, és la mateixa (o semblant) a la que es mesura per renda, per metres quadrats, per anys de vida...

7 de jul. 2020

Els Mossos, les seves compres i les pistoles elèctriques


El 29/6/2017 es va formalitzar l’adquisició de 134 pistoles elèctriques Taser, el Govern les anomena Dispositius Conductors d’Energia, nom idiota per amagar el que son (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/awardnotice.pscp?reqCode=viewDcan&idDoc=24792862&lawType=2 ) . L’adquisició va estar acompanyada de polèmica sobre la seva suposada innocuïtat i de l’ús abusiu que se’n fa allà on en tenien (https://www.es.amnesty.org/uploads/media/taser05.pdf , http://www.sindic.cat/site/unitFiles/4038/Informe%20sobre%20us%20pistoles%20el%C3%A8ctriques_def.pdf ).
El Parlament de Catalunya en un exercici d’hipocresia va condicionar la seva implantació a que anessin aparellades a sistemes d'enregistrament de vídeo i so per prevenir abusos, especialment hipòcrita el grups parlamentari dels Comuns que, malgrat que en municipis sota el seu govern, hi ha policies locals dotades d’aquestes armes sense cap mena de càmera, van ser els principals promotors de la mesura (https://negreverd.blogspot.com/2018/12/pistoles-taser-i-policia-local.html ), a finals de l’any passat es va aprovar la compra a Sabadell amb els bots de Podem, PSC, Cs i Junts.
En el concurs de les 134 Tasers va quedar desert el lot 2, els 134 sistemes d’enregistrament que es suposava que havien de ser la garantia d’un “bon ús”, no semblen haver-se adquirit i no hi ha, que coneguem, informació sobre l’ús d’aquestes armes per part de la policia de la Generalitat, als diaris han sortit dos utilitzacions, una a Alcover el maig de 2019 i una altra a Salt el setembre de 2018, però un portaveu del sindicat majoritari de policies el FEPOL afirmava a finals de l’any passat que les havien utilitzat més de 10 vegades.

29 de juny 2020

Control sanitari: des de la historia clínica electrònica, fins el tatuatge quàntic del Bill Gates.



1.-CAT
Hi va haver un moment històric en que la medicina va deixar de ser un servei per les elits, fins llavors els metges no tractaven a la gent comuna, aquesta es guaria mitjançant herbolàries, curanderos, barbers… la generalització de l’atenció “medica” coincideix amb l’aparició dels hospitals, dels centres d’acumulació de persones malaltes, desposseïdes i marginades (als hospitals a més de “malalts” es “recollien” orfes, bojos, dones del carrer, ancians, leprosos...), els hospitals tenien un fort comportament carcerari i estaven vinculats generalment a l’església, ben aviat, però trobem cogestions amb els municipis, l’estigma carcerari va durar fins ben entrat el segle XX i encara ara en conserva trets.
Es en aquest moment en que es comença a desenvolupar el concepte de “salut pública” com una funció dels governants que ja no està vinculada directament a la malaltia, sinó a vetllar per tota la població. L’hospital es segrega en diverses institucions. És curiós que al fundar-se l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona el 1401 va procedir de la fusió de 6 hospitals barcelonins, i com al llarg dels segles XVII i XIX es van segregant cases de caritat i manicomis.
Amb la tecnificació i “industrialització” de la medecina cada cop es dona més importància a les dades i a la informació genèrica i històrica, es desenvolupa l’historial clínic de les persones tractades (la “historia de la medecina el fa aparèixer fa més de 4.000 anys a la Xina i a l’Egipte, però no es tracta d’una acumulació ambiciosa de dades). Els historials escrits en paper i dispersos entre institucions, metges de capçalera i especialistes, sovint en mans dels afectats, son dispersos i no serveixen per l’objectiu de la “salut pública”...
Així arribem a la realització del somni de tot “gestor sanitari”, la digitalització de la sanitat i l’aparició del Historial Clínic Electrònic, una base de dades que abasta a tota la població, amb dades que van del naixement fins la mort, y más allà.
Una base de datos unificada i interoperativa amb d’altres territoris. Hores d’ara totes les comunitats autònomes de l’Estat Espanyol tenen els seus i l’Estat te un per el seu territori i per connectar els de totes les comunitats, és la “Historia Clínica Digital del Sistema Nacional de Salud” (HCDSNS).
A Catalunya tenim implantat el sistema “Historia Clínica Compartida de Catalunya” (HC3) mitjançant el que qualsevol persona amb el nivell necessari pot accedir a l’historial mèdic de qualsevol usuari del sistema (https://www.youtube.com/watch?time_continue=178&v=opN2iK_v8RY&feature=emb_logo ), el HC3 conté milions de dades recollides als hospitals del sistema públic, els Sociosanitaris, els CAP, els CUAP, els centres de salut mental, els de rehabilitació, els de diàlisi i, aviat, els dels serveis socials. Del HC3 s’obtenen les dades que gestiona l’AQuAS (Agència de Qualitat i Avaluació sanitària) i que el govern d’Artur Mas, amb Boi Ruiz de conseller, volia privatitzar del tot sota el nom de VISC+.
Ara mateix aquestes bases de dades estan implantades en tot l’estat i abasten pràcticament a tota la població.
Segons la Sociedad Española de Informàtica Sanitaria (www.seis.es ) en el 2019 havien 308 Centres de Processament de Dades sanitaris, amb una despesa de 390 milions d’euros (1.545 milions acumulats 2016/2019), i un total 52,5 milions d’Històries Clíniques.
Aquests historials van generar (sols en imatges clíniques de diagnòstic com radiografies, tomografies, ressonàncies, endoscòpies...) 3,5 milions de gigabits el 2019, i des de 2016 fins 2019 se’n han generat 9,0 milions, o sia 171 megabits d’imatges de diagnòstic per cada historial.
Cada cop hi ha més proves i anàlisi que s’aniran incorporant a l’historial, determinacions genètiques, cada cop més esteses, convertiran les bases de dades dels historials en el banc de dades genètiques més gran a cada país (https://negreverd.blogspot.com/2017/02/jornada-previa-lanti-mobile-world.html ).

El tema de la identitat en el sistema de salut.

Per el sistema de gestió sanitària és molt important fixar clarament la identitat dels usuaris (i dels no usuaris), tant per el possible us fraudulent, com per motius d’estratègia sanitària i de funcionament del sistema.
Malgrat el gran nombre de sistemes d’identificació que ens imposen, DNI, passaport, carnet de conduir, de residència... es va incorporar un nou document: la targeta sanitària.
La targeta sanitària a espanya, degut a la descentralització te un autèntic garbuix de codis, el CIP (codi d’identificació personal) del sistema Nacional de Salut, el CIP de l’autonomia, el CITE de l’emissor, a vegades el DNI.
Encara que la tendència és a incloure un xip sense contacte (el cas d’Andalusia, Balear o Extremadura) encara està poc estesa, el que si tenen la majoria és una banda magnètica i un codi de barres... El contingut del xip és força variable segons l’autonomia.
La tendència general seria a digitalitzar la targeta i incloure-la al mòbil, però de moment sols ha començat a implantar-la la Comunitat de Madrid, la majoria d’assegurances privades i la targeta sanitària europea.
En el cas dels països desenvolupats la cobertura de la identitat “estatal” és gairebé total, però en el mon hi ha més de 1.000 milions de persones sense “identitat estatal”, 1.000 milions fora dels radars institucionals.
Malgrat que el telèfon mòbil està força estès en tot el mon i que a l’Àfrica és força emprat per temes financers (molts dels usuaris inidentificats) son sistemes massa descentralitzats, per això els gestors sanitaris mundials cerquen la manera de fer-los parcialment visibles, no per donar serveis, sinó per controlar-los.
En aquest marc dels 1.000 milions de no-identificats i els molts milions més parcialment identificats neix la idea del tatuatge quàntic, amb el finançament de la inevitable Fundació Bill Gates.

El tatuatge quàntic:

No es tracta, com s’ha anat dient, d’un xip injectat conjuntament amb la vacuna, es més aviat un codi de barres invisible sota llum normal, llegible des de un dispositiu que detecti la radiació infraroja.
El tatuatge es basa en els DOT’s o punts quàntics (https://en.wikipedia.org/wiki/Quantum_dot ), els DOT són nanomaterials d’uns pocs nanòmetres, de materials semiconductors, amb propietats molt especials relacionades amb la transmissió de la llum, al ser il·luminats reemeten la llum a una longitud d’on determinat.
S’utilitzen en electrònica, en biomedicina i aplicacions diverses (energia fotovoltaica, seguretat, leds...).
Un equip del Massachusetts Institute of Technology (MIT), amb finançament de la fundació d’en Bill Gates (Bill & Melinda Gates Foundation, BMGF), ha explotat la idea del tatuatge quàntic per codificar informació sota la pell.
La idea consisteix en utilitzar un pegat amb unes microagulles (d’escala mil·limètrica 1,5x0,3) que injecten els DOT’s sota de la pell (l’article original a https://2019.biomaterials.org/sites/default/files/abstracts/210.pdf ), les agulles introdueixen els DOT al descompondre’s. Els DOT tenen 4nm i el nucli és de coure (moltes DOT tenen com base el Cd que és tòxic) amb un pic d’emissió de 886nm dins l’infraroig proper.
La prova es va fer sobre rates vives, pell de porc i pell de cadàvers humans (de diferents tonalitats!), la imatge formada per els “quantum dots” va ser detectable durant els 9 mesos de durada de l’experiència encara que es va anar atenuant, i va resistir la decoloració per exposició a la radiació solar (simulada) equivalent a 5 anys.
També es va provar inoculant simultàniament i en el mateix pegat la vacuna de la polio (antipoliomielítica inactivada Salk tipo 2) i les rates van desenvolupar la immunitat esperada
En els 120 punts del pegat han de codificar el tipus de vacuna, la data, el fabricant i el lot (https://physicsworld.com/a/invisible-dye-embeds-vaccination-records-on-skin/ ), no es poden reprogramar i afegir nova informació, i s’hauria d’anar aplicant al llarg del calendari de vacunacions sense interferir entre tatuatges, val a dir que el calendari vacunal de Catalunya contempla fins els 5 anys (a durada del tatuatge) 15 aplicacions, el cos de les criatures quedaria com un mosaic de marques infraroges.
Encara falta un temps per començar a aplicar el codi de barres als nens del tercer mon, falta veure efectes a llarg termini i fer proves clíniques de camp, els del MIT diuen que en 2 anys es podrà començar a utilitzar.
Actualment l’equip investigador cerca noves aplicacions a la “tecnologia invisible”, per emmagatzemar informació d’una manera “descentralitzada”.
Serem, en un futur, mosaics informatius, transparents a l’examen sota llum infraroja?...


2.-CAST
Hubo un momento histórico en que la medicina dejo de ser un servicio exclusivo de las elites, hasta este momento los médicos no trataban a la gente común, esta se curaba mediante herbolarias, curanderos y barberos… la generalización de la atención médica coincide con la aparición de los hospitales (entendidos en el sentido más o menos actual), de los centros de acumulación de personas enfermas, desposeídas y marginadas (en los hospitales además de enfermos, se “acogían”, huérfanos, locos, mujeres de la calle, ancianos, leprosos…), los hospitales tenían un fuerte carácter carcelario y estaban vinculados generalmente a la iglesia, sin embargo pronto los encontramos cogestionados con los municipios, el estigma carcelario duró hasta bien entrado el siglo XX y todavía se conservan rasgos.
Es en este momento en que empieza a desarrollarse el concepto de “salud pública” como una función de gobernante, ya no está ligada a la enfermedad y abarca a toda la población. El hospital se segrega en diversas instituciones , es curioso que al fundarse el hospital de la santa Cruz y San Pablo de Barcelona en 1401 se hizo fusionando 6 hospitales menores, y a lo largo de los siglos XVII y XIX se van segregando casas de caridad y manicomios.
Con la tecnificación e “industrialización” de la medicina cada vez se da más importancia a los datos y a la información genérica e histórica, se desarrolla el historial clínico de las personas tratadas (la historia oficial hace aparecer el historial hace más de 4.000 años en China y Egipto, pero no eran un recolección masiva de datos). Los historiales escritos en papel y dispersos entre instituciones, médicos de cabecera, especialistas… y, a menudo, en manos de los afectados, eran dispersos y no servían para el objetivo de la “salud publica”…
Así llegamos a la culminación del sueño de todo “gestor sanitario”, la digitalización de la sanidad y la aparición del Historial Clínico Electrónico, una base de datos que abarca a toda la población, con datos que van desde el nacimiento a la muerte y que se mantiene más allá.
Una base de datos unificada y interoperativa con otros territorios, en estos momentos todas las comunidades autónomas del Estado Español tienen el suyo, y el estado tienen uno que los interconecta a todos, la “Historia Clínica Digital del Sistema Nacional de Salud” (HCDSNS).
En Cataluña hay implantado el sistema “Historia Clínica Compartida de Catalunya” (HC3) mediante el que cualquier persona con el nivel necesario puede acceder al historial medico de cualquier usuario del sistema (https://www.youtube.com/watch?time_continue=178&v=opN2iK_v8RY&feature=emb_logo ), el HC3 contiene millones de datos recogidos en los hospitales del sistema público, los sociosanitarios, los CAP, los CUAP, los centros de salud mental, los de rehabilitación, los de diálisis y, pronto, los de los Servicios sociales. Del HC3 se obtienen los datos que gestiona el AQuAS (Agència de Qualitat i Avaluació sanitària) y que el gobierno de Artur Mas, con Boi Ruiz de consejero, querían privatizar totalmente, bajo el nombre de VISC+ (vivo más!).
Actualmente estos sistemas están implantados prácticamente en todo el estado y abarcan a toda la población.
Según la sociedad Española de Informática Sanitaria (www.seis.es) en 2019 habían 308 centros de procesamiento de datos sanitarios, con un coste de 390 millones de euros (1.545 millones acumulados 2016/2019) y un total de 52,5 millones de historias clínicas.
Estas historias generaron (sólo en imágenes de diagnóstico, como radiografías, tomografías, endoscopias…) 3,5 millones de gigabits en el 2019 y desde 2016 hasta 2019 se han generado 9,0 millones, o sea 171 megabits de imágenes de diagnóstico por cada historial.
Cada vez hay más pruebas que se irán incorporando al historial, las determinaciones genéticas, cada vez más extendidas, convertirán las bases de datos del historial clínico en el banco de datos genéticos más grande de cada país (https://negreverd.blogspot.com/2017/02/jornada-previa-lanti-mobile-world.html ).

El tema de la identidad en el sistema de salud.

Para el sistema de gestión sanitaria es muy importante fijar la identidad de los usuarios (y no usuarios), tanto contra un posible uso fraudulento, como por motivos estratégicos y funcionales del sistema.
A pesar del gran número de sistemas de identificación de los que disponemos, DNI, Pasaporte, documento de residencia… se incorporó un nuevo documento: la tarjeta sanitaria.
Las tarjetas sanitarias en España, debido a la descentralización, tienen un pequeño lio de códigos, el CIP (Código de Identificación Personal) del Sistema Nacional de Salud, CIP de la autonomía, CITE del emisor y, a veces, el DNI.
Aunque la tendencia es de ir incluyendo un chip sin contacto (el caso de Andalucía, Baleares i Extremadura) todavía no está generalizado, lo que si tienen la mayoría es una banda magnética y un código de barras.
Hay una confluencia entre identificación y teléfono móvil, pero de momento la tarjeta sanitaria sólo se puede instalar en el móvil en la comunidad de Madrid, también en la mayoría de seguros privados y la tarjeta sanitaria europea.
En el caso de los países desarrollados” la cobertura de la identidad “estatal” es casi total, pero en el mundo hay más de 1.000 millones de personas sin “identidad estatal”, 1.000 millones fuera de los radares institucionales.
A pesar que el teléfono móvil está implantado en todo el mundo y que en África es muy utilizado para temas financieros (muchos de estos usuarios inidentificados) son sistemas demasiado descentralizados, por esto los gestores sanitarios buscan la manera de hacerlos parcialmente visibles, no para proporcionarles servicios, sino para controlarlos.
En el marco de los 1.000 millones de no identificados y de muchos millones más parcialmente identificados nace la idea del tatuaje cuántico, con la financiación de la inevitable Fundación de Bill Gates.

El tatuaje cuántico:

 No se trata, como se ha dicho, de un chip inyectado con la vacuna, es más bien un código de barras invisible bajo una luz normal, legible desde un dispositivo que detecte la radiación infrarroja.
El tatuaje se basa en los DOT’s o puntos cuánticos (https://en.wikipedia.org/wiki/Quantum_dot ), los DOT’s son nanomateriales de unos pocos nanómetros, con carácter semiconductor e inorgánicos, con propiedades muy especiales relacionadas con la transmisión de la luz, al ser iluminados reemiten una parte en una longitud de onda determinada.
Se usan en electrónica, en biomedicina y aplicaciones diversas (energía fotovoltaica, seguridad, leds…).
Un equipo del Massachusetts Institute of Technology (MIT), con financiación de la fundación de Bill Gates (Bill & Melinda Gates Foundation, BMGF), ha explotado la idea del tatuaje cuántico para codificar información debajo de la piel.
La idea consiste en utilizar un parche con unas microagujas (escala milimétrica 1,5x0,3) que inyecten los DOT’s bajo la piel (artículo original https://2019.biomaterials.org/sites/default/files/abstracts/210.pdf ), las agujas introducen los DOT al descomponerse. Los DOT usados eran coloidales, de 4nm y un núcleo de cobre (muchos DOT suelen ser de Cd que es tóxico) y con un pico de emisión de 886nm en el infrarrojo cercano.
La prueba se realizo sobre ratas vivas, piel de cerdo y piel de cadáveres humanos (de diferentes tonalidades!!), la imagen formada por los quantum DOTs fue detectable durante los 9 meses que duró el ensayo aunque se fue atenuando, y resistió la exposición a la radiación solar (simulada) equivalente a 5 años.
También se hizo la prueba de inocular simultáneamente en el mismo parche, una vacuna de la polio (antipoliomielítica inactivada Salk tipo 2) y las ratas desarrollaron la inmunidad esperada.
En los 120 puntos del parche se han de codificar el tipo de vacuna, la fecha, el fabricante y el lote, (https://physicsworld.com/a/invisible-dye-embeds-vaccination-records-on-skin/ ),  no se pueden reprogramar y añadir nueva información, y se tendrían que ir aplicando tatuajes a lo largo del calendario de vacunación sin interferir con los otros tatuajes. Por ejemplo el calendario vacunal de Cataluña contempla hasta los 6 años (más o menos la vida esperada del tatuaje), 15 aplicaciones, el cuerpo de las criaturas quedaría como un mosaico de señales en infrarrojo.
Todavía faltan pasos para hacer realidad el tatuaje, ver posibles toxicidades a largo plazo, las pruebas clínicas (todos ellos estudios que se pueden acelerar), los investigadores del MIT dicen que en 2 años se podrá a comenzar la aplicación.
Actualmente el equipo investigador busca nuevas aplicaciones de la “tecnología invisible” para almacenar información de una manera “descentralizada.
Seremos en un futuro “mosaicos informativos”, transparentes al examen bajo la luz infrarroja??


14 de juny 2020

La smart city en confinament a perpetuïtat, des del passaport a les proves biotech, des del control al carrer fins el rastreig de contactes.


Sembla que el confinament va, si fem bondad, camí a atenuar-se, però ja ens avisen des de arreu, que passat l’estiu (i el turisme) hi haurà un rebrot (probablement), mentrestant es van desenvolupant les eines per que puguem viure en confinament interior durant la “nova normalitat”, “nova normalitat” que va camí a convertir-se en “condemna de normalitat a perpetuïtat”, perpetuant les pràctiques de vigilància, els mecanismes tècnics, la interiorització del control... Però sobretot, la interiorització de la distància social, distància social que ens es venguda com voluntària i saludable, però que te uns biaixos molt lligats a la classe social, biaixos que trigaran en esborrar-se si s’esborren alguna vegada.
S’han afartat de dir que res serà igual desprès de l’estat d’emergència, malauradament podem dir (amb bastant fonament) que tot anirà a pitjor, a pitjor fins i tot quan no en serem conscients, moltes coses ens seran evidents: l’atur, la precarietat, la misèria i tractaran de convèncer-nos que amb la nostra solidaritat el nostre sacrifici i la seva direcció, tot tindrà solució... encara que, com va passar amb l’anterior “crisi” els efectes s’acabin fent permanents, però hi ha altres efectes no tan evidents (ni tan directament dolorosos) que entren dins de la categoria d’eines “confinadores a perpetuïtat”, es tracta de tot un seguit d’instruments tecnològics necessaris per mantenir la situació d’aïllament anomenada “distància social”, distància social amb un important biaix de classe, de gènere, d’edat i de raça.

3 de juny 2020

Rastrejats com si fóssim peces de caça!, les app del COVID-19. Google i Apple s’apunten a la festa!!


Les aplicacions per “rastrejar” contactes s’han erigit en la “solució final” per el “desconfinament” i l’assoliment de la “nova normalitat”, n’hi ha de tota mena, de la OMS (en projecte), europees, estatals i autonòmiques... n’hi ha de públiques i de privades.
Totes es basen en el seguiment de la proximitat entre telèfons mitjançant el bluethoot, les diferències estan en els paràmetres que defineixen un contacte (proximitat, durada d’aquesta proximitat...) i en el grau de captura de dates per part de les “autoritats sanitàries”, o sigui, el grau de centralització d’aquesta captura.
En tots els cassos s’afirma que sols es mantindran durant la “pandèmia”, però aquesta durada queda supeditada a qui la defineix i els definidors son les “autoritats sanitàries” que ja ens estan avisant d’hipotètics rebrots a la tardor... A més en el document de la OMS d’orientacions sobre les eines de rastreig, malgrat centra-se en el COVID, ja diu que “quan s’aplica sistemàticament, el rastreig de contactes trencarà les cadenes de transmissió i, per tant, és una eina essencial de salut pública per controlar les malalties infeccioses”, sembla que la proposta de la OMS és que els sistemes de rastreig esdevinguin una eina habitual (https://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/332082/WHO-2019-nCoV-Contact_Tracing-2020.1-fre.pdf ).

29 de maig 2020

Alcoi i Saragossa campiones en la implantació del control social termografic.


La termografia combinada amb la videovigilància es va estenen imparable per empreses (Corte Ingles, McDonals…), serveis públics (Quiron Salud, Autoritat Portuari a Balear…)… i també per els ajuntaments, passant a ser part de la panòplia de control de l’espai públic i de l’arsenal policial.

A https://negreverd.blogspot.com/2020/05/termografies-videovigilancia-i-covid.html ja es parlava de Tossa de Mar que vol controlar termograficament les dues estrades a la població, però evidentment molt altres municipis estan adoptant la tecnologia, sense prejudicis i sense garanties.
Calonge i sant Antoni, el Vendrell, Mollerussa, Centelles... Santander, el Ejido, las Rozas, Donostia, Azuqueca... la major part d’aquestes càmeres i termòmetres làser passen a mans de les diverses policies locals.

24 de maig 2020

Termografies, videovigilància i COVID, estrenyent el llaç del control social i la Smart City


El tecnocapitalisme està a la que salta per aprofitar totes les circumstàncies i convertir-les en posicions d’avantatge (http://negreverd.blogspot.com/2019/01/control-laboral-i-tecnologia.html, https://www.lavanguardia.com/economia/20200518/481246493856/test-covid-19-empresas-trabajadores-pandemia.html ), així que el confinament i el COVID no ha estat una excepció: tenim els assajos del passaport «serològic», les app de rastreig dels contactes, o la realització massiva de tests clínics a la SEAT, Almirall, IBERIA, NATURGI...  per no parlar de l’impacte negatiu que sovint te el teletreball sobre las condicions laborals.
A més de tot això ara tenim el suposat mètode de detecció del COVID, mitjançant la presa de temperatura per poder accedir a la feina o a espais públics, comercials... Als projectes de Smart City ja tenien protagonisme la videovigilància (moltes vegades amb lectura infraroja per visió nocturna), ara ens trobem amb la normalització de la termografia i la captura directa de dades sanitàries.
Ja fa temps que s’aplicava la termografia com alternativa a la videovigilància en situacions especials, en zones fosques i no il·luminades (o no il·luminables), en cassos de boira o pluja... Les imatges tèrmiques eren una alternativa per el control en condicions difícils, totes les policies de l’estat (Guàrdia Civil, Mossos, Policia Nacional, Ertzainzes, Servei de Vigilància Duanera i Exercit) disposen de sistemes termogràfics de vigilància, càmeres de ma, o instal·lades en vehicles de terra, embarcacions i sistemes aeris inclosos drons...
Aquests sistemes van agafar protagonisme sobretot en el control de les fronteres, més concretament en el control de la frontera sud, la termografia està present als murs de Ceuta i Melilla i en les embarcacions i aeronaus de control fronterer.

18 de maig 2020

Mah Jong. Guía para NO sobrevivir al coronavirus


Extret de: https://plagueandfire.noblogs.org/files/2020/05/Mah-jong.pdf i
https://terraindomita.blackblogs.org/2020/05/15/pasaportes-de-inmunidad-rastreo-de-contactos-covid-19-y-control-social/

El mah jong es un descendiente directo de un antiguo oráculo que hace miles de años consultaban los adivinos chinos. Cuando los astrónomos empezaron a registrar las progresiones del Sol, la Luna y los planetas, utilizaron un mecanismo sencillo, un tablero, para calcular las posiciones de los cuerpos celestes. El movimiento a través de los cielos se registraba moviendo unos contadores alrededor de las divisiones del tablero. Este, u otro parecido, es posiblemente también el origen de juegos muy difundidos, como el parchís, o la oca. Pero precisamente en el mah jong resultan reconocibles algunos restos de este origen, como por ejemplo en el hecho de que los puntos cardinales se encuentren invertidos, ya que se trata de representar un mapa celeste, no terrestre, o que se repartan trece fichas, que son los meses del calendario lunar.
Se atribuye tradicionalmente la invención de este juego (similar al dominó y el parchís) a Confucio, hacia el año 500 antes de nuestra era, a partir de este oráculo. Al ser Confucio aficionado a la ornitología, se llamó al juego “gorrión”. Como con muchos otros juegos (por ejemplo el ajedrez o el fútbol), sufrió modificaciones a lo largo de la historia, siendo el juego inicial que creó, supuestamente, Confucio, la base de otro posterior que surgió en época de la dinastía Tang, bajo el reinado de Tai Zong, hacia el 630 de nuestra era. Sin embargo no hay documentación de este juego hasta finales del siglo XIX, cuando militares ingleses lo describieron y lo introdujeron en Gran Bretaña. En el resto de occidente se expandió partir de 1925.
Ahora, casi 100 años después, tienes en tus manos Mah Jong, una publicación que describe más que una pandemia y sus consecuencias, un juego de estrategia con fichas, en el que influye el azar (se tiran también dados) y cuyo tablero es el mundo, siendo las fichas la población, sus sociedades y sus estados. Cada partida de este juego necesita de un máximo de 4 jugadores (pueden ser 2 o 3, e incluso 1, aunque no es tan divertido), pero éstos juegan de forma individual. Los jugadores establecen las reglas del juego, que pueden variar de una partida a otra, así como los objetivos. Un jugador se puede aliar con otro pero no se forman equipos. Sólo uno puede obtener la victoria.
Daniel Estulin, experto en geoestrategia y ex-coronel de inteligencia ruso dice que las élites no juegan al ajedrez con el mundo, sino al bridge (famoso juego de naipes). Nosotros pensamos que juegan al Mah Jong. Al fin y al cabo ¿No es que el virus comenzó en China?


En algún lugar del mundo, a principios de mayo de 2020.

10 de maig 2020

LA EVOLUCIÓ DE LA SMART CITY VERSUS LA SMART CONFINAMENT, EL CAS DE SINGAPUR.


1-Català.
2-Castellano

Singapur, la “petita” ciutat/esta, un dels 4 tigres asiàtics, es el tercer centre financer del mon, el segon port per activitat i el primer per moviment de contenidors... és el setè país per Producte Interior Brut per càpita (Espanya és el 49)...
Te uns 6 milions d’habitants, casi la meitat son estrangers, és una societat multicultural  i multireligiosa, que, encara que majoritàriament d’origen xines, te també proporcions molt altes de malais i tàmils,  te 4 llengües oficials (anglès, xines, malai i tàmil)...
El nivell de vida és alt, la qualitat dels serveis (sanitat, educació, zones naturals o naturalitzades...) és també alta... (https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sn.html ).
El miratge de societat ideal s’enterboleix en quant mirem la gestió estatal, des de la independència governa el mateix partit amb majoria absoluta (i la mateixa família), no es tolera la discrepància i les llibertats d’expressió i d’associació estan perseguides, es tracta d’un estat parlamentari autoritari i despòtic.
El control social s’exerceix més enllà de l’espai públic i penetra en la vida domestica, el sistema (des de la independència) imposa patrons de conducta, d’higiene i d’interacció social molt estrictes.
Singapur és un Smart State, un territori farcit de càmeres de vigilància i de sensors de tota mena, de fet en tots els rankings de les smart city del mon sempre ocupa els primers llocs (https://www.esmartcity.es/biblioteca/imd-smart-city-index-2019 , https://www.vidasostenible.org/back-to-the-future-singapur-la-ciudad-mas-inteligente-del-mundo/ ).

26 d’abr. 2020

Passaports d’immunitat, rastreig de contactes... COVID19 i control social


Desprès de tenir-nos una colla de setmanes en arrest domiciliari, les institucions de l’estat (inclòs el govern de la Generalitat) estan començant a “debatre” el “desconfinament”. Igual que en la resta de passes que s’han anat fent al llarg de la crisi.
El mateix passa a la resta d’Europa i el mon, on, igual que a passat a casa nostra, l’estat està estenen els tentacles de control més enllà del que és sanitari, afegit a que la salut és una de les àrees més importants (si no la més important) de la vida humana i que el seu control genera, en cascada,  un control generalitzat.
El control post-confinament, d’una manera general, es centra en dos instruments, els certificats de salut i el rastreig dels contactes individuals. L’estat espanyol ha fet pocs passos en aquest sentit, l’únic del que tenim notícies és l’adhesió al projecte
PEPP-PT de rastreig amb bluetooth centralitzat (també s’han adherit a aquest projecte Alemanya, França, Itàlia... i 4 països més).

13 d’abr. 2020

MOSSOS D’ESQUADRA I CAMUFLATGE


Com cada any (al menys des de 2014), ha sortit a licitació el concurs per adquirir vestuari de paisà per els mossos en operacions camuflades o en serveis protocolaris (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/notice.pscp?idDoc=60601836&reqCode=viewCn).
Aquest any l’import serà de 845.204€ amb el mateix sistema de vales bescanviables que en altres convocatòries , l’import de 2019 va ser de 760.920€, l’increment doncs ha estat d’un 11%.
La distribució per lots és també semblant, el més nombrós és el val de 200€ amb un total de 3.072 vals, seguit per els de l’import més gran, 364€ amb 226 vals, els de 200€ corresponen en sa majoria als policies que treballen al 100% del temps de paisà, els més alts a escoltes i alts comandaments.

6 d’abr. 2020

Residències de la tercera edat i coronavirus.


El que abans era un negoci “marginal” de les germanetes de la caritat, per complir el seu destí a la terra i arrambar amb sucoses herències a acabat resultant, gracies a la demografia un dels negocis es creixement més important actualment… medicaments, complements alimentaris, ortopèdies diverses, cures domiciliaries… i residències assistides.
Segons l’IDESCAT (https://www.idescat.cat/?lang=es ) el número de persones amb més de 80 anys s’ha multiplicat per 4 entre 1981 i 2019 i la centenària per 14, el percentatge sobre el total de la població a passat de 2% al 6%… com deia un dels manaies del sector la tercera edat son “or blanc”, tenen tota una pensió per gastar, el recolzament dels fills i tot el suport que les administracions volen o poden aportar.
En una societat muntada per obtenir beneficis i que, per activa o per passiva, acceptem, la cura de la gent gran la deixem no en mans de l’estat, sinó en mans d’especuladors privats, tal com volen que passi amb tota la sanitat, la educació… i els serveis públics en general.

30 de març 2020

DE LA PANDEMIA AL PANCONTROL TELEFONIC.


Amb data d’aquest divendres s’ha publicat al BOE (https://www.boe.es/buscar/pdf/2020/BOE-A-2020-4162-consolidado.pdf ) una ordre on s’encomana a la Secretaría de Estado de Digitalización e Inteligencia Artificial, desenvolupar una App “d’autoavaluació” i geolocalització centrada en la epidèmia, un chatbot via whatsapp i finalment un estudi de mobilitat per identificar els desplaçaments durant el període d’emergència.
Son dos temes semblants, els aplicatius per un cantó i l’anàlisi via big data dels milions de dades de les operadores, hi ha però una diferència: en el primer paquet es demana als usuaris que activin la geolocalització (localització molt precisa per GPS), en el segon s’usen les dades de triangulació de les antenes repetidores, amb una precisió variable segons la mida de la cel·la però molt més imprecisa que el GPS.
L’avantatge del sistema del GPS és la precisió, la desavantatge que necessita la cooperació de l’usuari. Per contra el de triangulació és més imprecís però necessita que l’usuari del telèfon accepti res, sols es necessita la col·laboració de les empreses.

26 de març 2020

La extensió del telecontrol sobre el territori: municipis i videovigilància.


La videovigilància com sistema de control poc costós s’està estenent amb el recolzament del Govern i alguns ens supralocals, darrerament en un moviment coordinat de partits polítics (al govern i a la oposició) conjuntament amb Consellers, caps de policia (mossos i locals), organitzacions de botiguers… etc, amb tot aquest suport els ajuntaments s’apunten entusiasmat i, a partir del confinament, s’apuntaran amb més entusiasme encara, les càmeres amb lector de matrícules s’estan utilitzant per vigilar els desplaçaments de la població.
Des de principis de 2019 s’han pogut detectar contractes de videovigilància a 29 ens locals amb un total de més de 1.500 càmeres cobrint un total de mes de 1.300.000 persones.
Aquests municipis i ens locals són: Aigües de Reus, Badalona (ENGESTUR), Barcelona Cicle de l'Aigua, Blanes, Cornellà, Diputació de Barcelona, Figueres, Granollers, la Garriga, La Seu d'Urgell, Llavaneres, Lleida, Llinars del Vallès, Lloret, Matadepera, Mataró, Olesa de Montserrat, Reus, Sant Fruitós de Bages, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Vilamajor, Sant Quirze del Vallès, Santa Maria de Palautordera, Sentmenat, SIRESA (empresa pública de l’AMB), Tarragona, TMB (metro) i Vallromanes.

16 de març 2020

La febre groga de 1821 a Barcelona i l'emergència actual


Vivim temps de catàstrofes, no només perquè això diuen la premsa, els polítics i l'acadèmia, sinó perquè la catàstrofe la vivim quotidianament els dominats.
Incendis a Austràlia, a l'Amazònia, a Califòrnia, tempestes diverses, tifons, augment del nivell del mar, riuades… etc i ara una epidèmia, enrere queda la grip aviar, la grip A, l’Ebola i ara la COVID-19 o Coronavirus.
Era raonable desprès de l’especulació farmacèutica amb el medicament Tamiflú per les grips aviars o l’abandonament dels afectats africans per l’Ebola que es contemplés amb escepticisme aquesta «nova plaga», l’escepticisme ha vingut acompanyat de noticies falses i les repetitives teories conspiratives de diferents signes.
Tot el desplegament de directives sobre el control de la població, sobre els seus moviments, la seva feina i la seva salut són efectivament un instrument de control social i un assaig per el futur que ens espera, el Grup Especial de la Guàrdia Civil estrenant vestits especials per notificar el confinament als veïns d’Haro (https://www.lasprovincias.es/sociedad/guardia-civil-despliega-20200307201003-nt.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.google.com%2F), el protagonisme de la Unitat Militar d’Emergències, el desplegament de militars i policies diversos per tot el territori sota un comandament centralitzat.

10 de febr. 2020

La biometria “sense contacte” i els seus usos per el control social.


Els sistemes de control biomètric envaeixen l’espai quotidià cada cop més. Ser controlar a l’accedir a edificis sobretot per tasques laborals, ja sigui directa o de manteniment, per creuar fronteres, per fer gestions als bancs (també cada cop més invasius) o per accedir a dispositius (la biometria voluntària). De fet un 26% de les empreses (a nivell mundial) utilitzen alguna mena de control biomètric i un altra 16% estan a punt d’implementar-lo.
Les tecnologies més emprades son les que es fan amb contacte físic, petjada dactilar (de llarg la més utilitzada), perfil de la ma, la vascularització, o les de contacte quasi directe com el reconeixement de l’iris... tot plegat suposa segurament més d’un 70% del negoci del sector biomètric.

28 de gen. 2020

Policies i videovigilància... Barcelona Ciutat Segura!!


Mes o menys a partir de la primavera va començar a Barcelona una campanya sobre la inseguretat que comparava la ciutat amb les zones del planeta, aquesta campanya la van iniciar associacions de botiguers, la premsa, la Generalitat i a remolc l’Ajuntament de Barcelona amb l’entusiasta col·laboració del seu regidor/garrot , l’Albert Batlle, regidor de la Àrea de Prevenció i Seguretat.
Tota aquesta operació va fer sorgir “grups veïnals” de procedència sospitosa, alguns d’ells francament histriònics com els “Guardian Angels” grup uniformat amb una ridícula boina vermella, però d’altres molt preocupants.
A remolc de la histèria securitaria i seguint el simulacre participatiu que tan agrada (per exemple amb la declaració d’emergència climàtica), l’Ajuntament i la Generalitat van muntar un grup de treball sota el lideratge del Departament d’Interior per elaborar las bases del Pla estratègic Barcelona Ciutat Segura.

17 de gen. 2020

Teatre climàtic a Barcelona


Aquesta setmana ha sigut teatralment una bona setmana a Barcelona, per un apart l’Ajuntament a declarat la emergència climàtica el dimecres dia 15/1/20 (https://www.barcelona.cat/emergenciaclimatica/ca/la-declaracio ) i per l’altra promoguda per la Generalitat s’ha celebrat un bunyol anomenat “1a Cimera Catalana d'Acció Climàtica”, divendres dia 17/1/2020 (https://canviclimatic.gencat.cat/web/.content/03_AMBITS/Cimera_Accio_Climatica/Cimera-Accio-Climatica-compromisos.pdf ) els dos han estat uns simulacres molt semblants, segurament es volen fer la competència.

15 de gen. 2020

L’accident de la petroquímica de Tarragona i la nocivitat del sistema tecnoindustrial.


Dimarts dia 14 es va produir un accident a una planta d’òxid d’etilè del polígon petroquímic del Camp de Tarragona, hi hauria molt a dir sobre la reacció del Departament d’Interior de la Generalitat, la resta de les “autoritats” de la zona, els empresaris i els seus òrgans de seguretat del polígon.

Però no ens volem centrar en la matussera gestió, ni l’operació de donar-se les culpes els uns als altres: la empresa no informa, el sistema d’alarma no funciona, diuen que no els han informat de les substàncies emeses, al mateix temps diuen que son innòcues... Es diu que l’incident es va originar en un reactor i es va propagar al dipòsit d’Òxid d’etilè però de moment no s’ha informat de que s’estava cuinant al reactor...

L’òxid de etilè no és, ni de bon tros innocu, l’higienisme industrial l’ha estudiat i el considera tòxic a nivell laboral, es pot donar un cop d’ull a la fitxa de l’Agència de Substàncies Tòxiques del govern dels EUA (https://www.atsdr.cdc.gov/es/phs/es_phs137.pdf ): problemes cutanis, respiratoris, irritació, problemes neurològics... i sospites fonamentades d’efectes carcinògens. A part hi ha els desconeguts ingredients amb els que s’estava treballant al reactor.

Els efectes han estat força greus (un mort per impacte) al barri de Torreforta, el barri dels pobres del Camp de Tarragona... i a més els 2 treballadors de la planta morts per les cremades... i possibles efectes a més llarg termini o més lleus.

Al Camp de Tarragona hi ha l’acumulació més gran d’empreses potencialment contaminadores i amb riscos d’accident greu de tot Catalunya (http://negreverd.blogspot.com/2016/07/la-nocivitat-de-la-civilitzacio_25.html ).

Aquest accident i tot el que arrossega s’uneix amb l’altre que va haver a Montornès del Vallès a DERPIN, i que s’ha carregat la vida al riu Besos des de Montornès fins la desembocadura.

No estem doncs davant d’una amenaça localitzada, sols cal donar un cop d’ull al mapa de protecció civil per veure que hi ha empreses sotmeses a la directiva Seveso per tota la geografia catalana (https://pcivil.icgc.cat/pcivil/v2/index.html), el sistema tecnoindustrial estén els seus tentacles nocius per tota la terra, enverinant l’aire, l’aigua i el sol, destruint relacions i devastant la terra.

No és tan sols el risc d’accident, cal acabar amb el sistema tecnoindustrial i el mon que el fa possible!!.

 Nota.- Més enllaços i figures a www.negreverd.blogspot.com