La màquina que va devorar a Xu Lizhi. El monstre que ens proveeix d’electrònica.

Un cargol va caure a terra

Un cargol va caure a terra

en la seva nit d’hores extres

Va caure vertical i tentinejant

però na va atreure l’atenció de ningú

igual que aquella darrera vegada

en una nit com aquesta,

en que algú es va llençar al vuit.

La primera vegada que vaig sentir a parlar de Xu Lizhi va ser en una xerrada sobre smartphones del Col·lectiu les Hienes a l’Entrebanc, van recitar el seu poema “habitació llogada” i van causar un impacte inesperat, tots esprem números i dades tècniques, els sentiments semblen quedar fora del tema.

A rel de la publicació recent de traduccions als castellà d’algunes poesies de Xu Lizhi, m’he animat a traduir alguna cosa al català... podeu baixar-vos un recull a l’adreça tragué una luna de hierro , una altra traducció està disponible a obituario de un cacahuete

ESCLAUS DEL CALENDARI

El pas del temps circular (casi la inexistència del temps com l’entenem ara) al temps lineal ha estat el pas de la salvatgia a la civilització i ha estat una eina fonamental de la dominació.

El temps lineal, el temps amb un origen i un final, apareix amb la civilització... L’exemple que ens agafa més aprop, el del judeocristianisme, te un origen (gènesi) i un final (l’apocalipsi), encadenant tot un seguit de culpes i penalitats.

De fet els cicles lunars i estacionals no depenen d’intermediaris, ni intèrprets, perquè es basen en la experiència individual, la fase de la lluna és la fase de la lluna i res més, el pas de les estacions és encara més vivencial, perquè està lligada en les sensacions pròpies (canvis en la temperatura, en la llum...). En les societats anteriors al temps lineal, es lligava a la fenologia i als cicles biològics, dependents, però no ajustats matemàticament a l’astronomia...

La obscena civilització tecnomilitar

DE LES BIBLIOTEQUES

Surten els assassins.

Estrenyent contra si els seus nens,

les mares vigilen el cel amb terror

esperant que apareguin en ell els darrers descobriments dels savis.

Bertold Brecht (1936/1939...)

Hi ha una guerra entre dominadors i aquells que no volen ser dominats, des dels inicis de la civilització, segurament la primera batalla es va lliurar a cops de roc, segurament va ser la darrera en que els contendents podien estar igualats en forces i en mitjans, desprès tot ha estat una carrera on uns posaven tot l’esforç en les seves ànsies dominadores.

Les armes per matar a distància, el domini del cavall, el carro de guerra, els cavallers cuirassats amb armadures, la ballesta, les primeres armes de foc, l’artilleria, la metralladora, el napalm, els míssils....

I malgrat la força de les noves tecnologies militars (noves en cada moment) sempre hi han hagut moments enlluernadors en que els dominats s’imposaven sobre els dominadors, emprant armes de fortuna, les recuperades dels exercits i les eines de treball... i la voluntat de no sotmetre’s.

Els miserables, els pagesos, els pobres de les ciutats, els artesans... la xusma, en tingut fins ben fa poc una collita de victòries gens menyspreables, però això cada cop es dona menys. La majoria de victòries anticolonialistes i antiimperialistes s’han aconseguit clonant la organització dels dominadors, assumint les seves armes, esdevenint una cosa semblant a ells... establint nous règims de dominació. Segurament la revolució de 1936 va ser una de les darreres vegades en que els dominadors van ser momentàniament derrotats... la darrera de moment!!.

SI FÓSSIM SALVATGES....

Darrerament, als mitjans de comunicació, han aparegut noticies sobre els avenços en biologia sintètica, que apunten vers nous passos en la domesticació de la vida, no és ja la matussera transgènia clàssica, sinó la reescriptura del codi genètic afegint noves bases, noves variants a la combinatòria de ADN, nous aminoàcids (o pseudoaminoàcids), noves proteines, noves oportunitats de negoci i noves possibilitats de dominació.
El procés de domesticació, del conjunt animal i vegetal ha estat un procés relativament ràpid que no abasta més enllà del 10.000 anys (si deixem a part el cas pioner del gos) i que s'ha anat accelerant al ritme que marca l'acceleració moderna del capital.
Ja històricament la domesticació va experimentar una gran expansió amb la colonització, “l'intercanvi colombí” que va suposar un tràfec d'espècies d'un continent a l'altre i que va coincidir, no per casualitat, amb el tràfic de milions d'humans africans reduïts a l'esclavatge (domesticats).
Es pot parlar molt dels efectes de la domesticació (econòmics i socials) i del pas d'una societat d'aprovisionament (caçadora/recol·lectora) a una de domesticació... Però la domesticació és un fenomen complex que sovint, des de l’òptica especista i dominadora, es pinta com un acte quasi voluntari d'uns animals sociables vers l'home, o com el destí dels animals herbívors (sense caràcter) seguint una mitologia d'una prehistòria viril, dominadora i menjadora de carn.
Un dels pocs estudis de llarga durada sobre la domesticació és el del científic rus Dimitri Balyaev, a l'Institut de Citologia i Genètica. Van treballar sobre una animal mai domesticat fins llavors, la guineu platejada (Vulpes vulpes). L'experiment va començar al 1959 i va durar fins el daltabaix soviètic a finals de segle XX, casi 40 anys d'esforços domesticadors, en total unes 35 generacions de guineus.

Versió en castellà "La primera ola luddita, Alcoi y Camprodon"

Enlace para bajar en formato folleto "La primera ola luddita de los Països Catalans, los trabajadores del textil de Alcoi y Camprodon" clica abajo.

La primera ola luddita, Alcoi y Camprodon

En el mismo enlace otros textos en catlà y en castellano sobre el luddismo...

Ha sortit el num. 2 de "libres y salvajes"

Ha  sortit el num. 2 de la II època de “libres y salvajes”, publicació contra la màquina, hereva de la que es va publicar al llar de la dècada passada. Podeu obtenir el pdf a aquest link  LIBRES Y SALVAJES

Editorial	2
La civilización es ruido	3
La defensa de la Tierra y “el Bergantes no se toca”	6
Sindicalismo ecología y feminismo. La visión de Judi Bari (Jeff Shantz)	8
Pedir, robar, nunca trabajas. Quinismo del siglo XXI (Pedro Garcia Olivo)	12
Resistentes al primer ferrocarril	15
Caracremada el maquis que dinamitaba torres de alta tenisón	24
Botánica recreativa: el tejo	26
Los chicos malos de la casa del árbol. El Green Sacre (The Brillant)	27
Superando el turismo Hakim Bey)	31
Trabajar para vivir, el trabajo en la edad media (Samuel R)	34

Aquesta publicació s’elabora entre Zaragoza, Barcelona i Màlaga i el grup que la edita és el mateix que el que edita MOAI, podeu trobar les publicacions a www.archivomoai.blogspot.com