Fa uns dies (el dia 3) se’ns demanava que “pactéssim” (be,
nosaltres no, que pactessin CCOO i UGT és clar) una “aturada” amb els patrons,
el resultat ha estat que s’ha produït un tancament patronal, sobretot a
l’administració pública, però també a cadenes de serveis i de grans superfícies
(com per exemple MERCADONA), on les organitzacions sindicals institucionalistes
UGT i CCOO han arribat a “acords parcials” amb els empresaris, superposada a
una vaga general convocada (anteriorment) per el mateix dia, malgrat la escasses
de piquets i d’actuació autònoma no ha deixat de ser una vaga a molts llocs.
Malgrat la distancia en el temps, en la situació i en el
plantejament, pot ser interesant, cara a futures mobilitzacions, veure el que
suposa un locaut (bàsicament una arma patronal), especialment un dels locauts
més importants en la nostra història, el que va executar la patronal catalana
per neutralitzar la consecució (escassament efectiva, de fet encara no és
efectiva a molts sectors) de les 8 hores i la puixança de la organització dels
treballadors.
