Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sindicat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sindicat. Mostrar tots els missatges

6 d’oct. 2017

Quan la patronal ens atura. El locaut de 1919/1920... al de 2017...


Fa uns dies (el dia 3) se’ns demanava que “pactéssim” (be, nosaltres no, que pactessin CCOO i UGT és clar) una “aturada” amb els patrons, el resultat ha estat que s’ha produït un tancament patronal, sobretot a l’administració pública, però també a cadenes de serveis i de grans superfícies (com per exemple MERCADONA), on les organitzacions sindicals institucionalistes UGT i CCOO han arribat a “acords parcials” amb els empresaris, superposada a una vaga general convocada (anteriorment) per el mateix dia, malgrat la escasses de piquets i d’actuació autònoma no ha deixat de ser una vaga a molts llocs.
Malgrat la distancia en el temps, en la situació i en el plantejament, pot ser interesant, cara a futures mobilitzacions, veure el que suposa un locaut (bàsicament una arma patronal), especialment un dels locauts més importants en la nostra història, el que va executar la patronal catalana per neutralitzar la consecució (escassament efectiva, de fet encara no és efectiva a molts sectors) de les 8 hores i la puixança de la organització dels treballadors.

16 d’ag. 2017

Sobre vagues, esquirols i segurates… el cas del Prat, o el que se’ns ve a sobre.

Tenim clara la feina de la seguretat privada: el seu paper legal de controladors socials, de piquets de la patronal trencavagues. I, en els cassos tèrbols que voregen o es posen fora de les lleis de l’estat, d’agressors brutals xenòfobs, masclistes... i fins i tot de torturadors. També tenim clar que els milers de treballadors de la seguretat privada es queden en la primera part: controladors socials, l’altra queda per un selecte grup de nazis (segurament fomentat des de el poder).
Hi ha però una sèrie de trets en el conflicte del Prat, que malgrat les teories de conspiracions espanyolistes i opinions cunyades s’han de tenir en conte:

18 de maig 2015

Uber i Telefònica... taxistes, subcontractats i autònoms... la lluita contra la vella dominació..

Malgrat el mur de silenci aixecat per Telefonica  i els seus sindicats corporatius (UGT i CCOO), s'ha anat estenent el coneixement de la vaga que durant setmanes han portat i porten els treballadors d'instal·lacions de les subcontractats i autònoms contra Telefònica i Movistar.
Una vaga heroica, de les d’avanç, amb Sindicats Lliures i pistolers de la patronal, una vaga amb acció directa i solidaritat.
Unes hores després de que CCOO i UGT signessin un infame acord amb Telefònica els pistolers de la patronal detenien de nit, a casa seva a sis treballadors i després d’unes hores quatre treballadors més, tot això per sumar a tots els que ja havien estat segrestats al llarg de les setmanes de conflicte, ara tots ells, més de 25, esperen a que els fiscals acabin la feina iniciada pels sindicats corporatius.
Ha estat una vaga dura, amb esquirols i acció directa, Telefònica reconeix 40.000 avaries i milers d’usuaris sense servei, la policia parla de més de vuit centes accions de sabotatge.
Tot és la culminació d’un procès de “flexibilització” de la ma d’obra, amb tot el que la paraula flexivilitat significa en certes boques.. (Telefónica flexibilitzadora)
La vaga dels subcontractats i autònoms de Telefònica va molt més enllà del que sembla, afecta al nucli dur del que serà el treball en un futur.

4 de febr. 2014

La nocivitat sindical de CCOO i UGT, la conxorxa pro-fraking amb la patronal química.

Coneixíem fa temps la nocivitat dels sindicats d’estat (que participen dels mecanismes de mediació estatal) sobre el conjunt dels treballadors i, especialment, sobre els seus afiliats, no teníem absolutament cap esperança al respecte d'aquests poques vergonyes, especialment les federacions d’indústries químiques còmplices de la indústria del clor, de les mineres i de tantes activitats capitalistes que estan destruint la terra (nosaltres inclosos).