Fixeu-vos que parlem de Sant Joan i no dels Solstici
d’Estiu, i fem servir el Sant Joan conscientment, perquè ens volem apartar (per
una vegada) de l’astronomia, de la “nit més curta”, de la “nit màgica” i
d’altres enfocaments ancestrals, ètnics i “newage”. Malgrat que sigui un sant
de la repulsiva església catòlica, de tota manera en Joan Baptista era una mena
de “friki” assalvatjat i excèntric.
Volem parlar d’un Sant Joan (la celebració) recent, del
celebrat des de principis del segle XX fins els anys 80 (a molt estirar). D’una
celebració urbana insurgent i desobedient, en la que, malgrat els advertiments
de les autoritats, els nois i noies tiraven endavant una activitat mal vista,
penalitzada, i que, les darreres dècades, amb les transformacions urbanes
lligades a la generalització de l’automòbil van arribar a ser bastant
destructives i clarament luddita.
