Aquest és el quart lliurament de la sèrie “reivindicació dels incontrolats del 36”. El primer va ser sobre els comitès d’Orriols de l’Empordà i el d’Osor a la Selva (http://negreverd.blogspot.com/2018/08/reivindicacio-dels-incontrolats-de ), el segon sobre Antonio Martin del Comitè de Puigcerdà (http://negreverd.blogspot.com/2018/10/reivindicacio-dels-incontrolats-de), el tercer sobre Vicenç Coma, el Paella, per mal nom el Coix del Carrer Gurb, incontrolat d’Osona http://negreverd.blogspot.com/2019/01/reivindicacio-dels-incontrolats-de-1936.html .
Justo Bueno és, segurament, una de les persones mes odiades, tant per els fatxes i els independentistes, com per molts del seu propi camp.
La major part dels retrats estan fets amb molt poques tintes, la majoria mulla els pinzells en els documents del seu judici i en les opinions dels polis que el van engarjolar, en Quintela i en Polo (col·legues d’en Miquel Badia)… els retrats s’arrosseguen i es reprodueixen un cop i un altra cop cada vegada més desvirtuats. Front aquests retrats generalitzats i copiats l’un de l’altra el que pinta el seu “enemic” gairebé personal, en Tisner és fins i tot benvolent.
No es coneix del cert de les activitats de Justo Bueno al llarg de la seva, relativament curta, vida com militant anarquista, sobretot dels seus darrers anys, quan l’ambigüitat de les posicions de cadascun enterboleix qualsevol interpretació.