CONTRA EL CONGRÉS MUNDIAL DEL MÒBIL (Barcelona març de 2015)

En breu, del 2 al 5 de març, tornarà a Barcelona la confraria dels vampirs de les comunicacions, tornarà el Congrés Mundial dels Mòbils (MWCB), tornaran les empreses i els empresaris, els especuladors, els tecnòlegs i els acadèmics. A fer negocis i a fer veure que intercanvien coneixements i fan avançar al mon capa la plenitud.

L’any passat el van visitar 85.000 professionals (d’ells 4.500 directius), l’event va ser cobert per 3.400 periodistes acreditats, van venir 1.700 expositors, la fira ocupava 94.000 m2 i diuen que va deixar a la ciutat 397 milions d’euros de benefici i que va generar 12.361 llocs de treball (precaris, però llocs de treball finalment).

En aquesta nova edició del MWCB ja hi ha inscrits 1.900 expositors i la superfície total a ocupar és ja de 98.000 m2. Algunes projeccions situen els beneficis que reportarà a la ciutat en un 440 milions d’euros, de fet des de la seva primera edició a Barcelona, el 2006, fins la fira de 2014 diuen que ha generat 2.500 milions d’euros.

DNI 3.0?.... El control de sempre amb més mitjans

A mitjans de gener “el abominable ministro del interior” va presentar a Lleida el nou DNI electrònic, el DNI 3.0, amb gran xaranga mediàtica i amb l’anunci de que Espanya serà l’estat més segur d’Europa... i també el més lliure “sin seguridad no hay libertad” deia el paio. Al mateix temps presentaven el Passaport 3.0 amb aplicacions noves o, suposadament noves.

ALGUNS PUNTS PER REBUTJAR LES TECNOLOGIES MÒBILS

Quan parlem de tecnologies mòbils, en breu, ens estarem referint a la totalitat de les TIC, i no a la mare dels ous, el telèfon mòbil. En breu, el que eren els PC fixes quedaran arraconats, potser conservaran alguns trets de la seva forma, però seran bàsicament artefractes connectats, sense importar on i com es fa la connexió.

Parlem de rebutjar en un sentit no-penitencial, no som pecadors amb un aparell electrònic blasfem a la butxaca, som habitants d'un mon infernal on el paper de treballadors, consumidors, súbdits... ens fa portar un artilugi a la butxaca, igual que als nostres pares els feien portar la cèdula d'identitat, el DNI, la fe de baptisme o d'altres documents,  no tenim cap culpa per portar-lo, però hem de tenir clar que aquests aparells, que farien tremolar d'enveja a Fernando VII l'introductor dels documents d'identitat, no son facilitadors de la vida, ni eines de comunicació, son eficients recol·lectors de dades (per això son tan valuosos, per això WhatsApp val la burrada d'euros que val, per les dades dels seus milions d'usuaris), el DNI es limitava al lloc de naixement, el nom dels pares, l'edat, l’ofici, el domicili i l'estat civil, qualsevol servei de xarxa te moltes més dades que aquestes (fins i tot si  fas trampa i no et registres amb el teu nom).

Els nostres pares i avis, que sols portaven un DNI a la butxaca tenien moltes coses molt clares, i en el moment que podien cremaven els registres civils i eclesiàstics, nosaltres, amb els nostres artefactes connectats que cremarem?.