31 de des. 2017

1934, vaga general, acolliment de nens i manipulacions institucionals....


La primavera de 1934, a Saragossa el moviment sindical (representat sobretot per CNT i bastant menys per la UGT) passa un mal moment, desprès que la insurrecció de desembre del 1933 (que va tenir l’epicentre a l’Aragó) deixes desenes de presos, locals clausurats, els sindicats prohibits i el moviment anarquista en estat de KO.
El 26 de març es va produir un atemptat sense aclarir contra una comissaria, aquest atemptat va deixar 3 morts (cap dels guàrdies d’assalt).La patronal i al Governador Civil van veure una oportunitat única per d’acabar definitivament la feina.

24 de des. 2017

Cas Josep Maria Planes, interpretant la historia en clau parcial


Ahir es va inaugurar un monument al Mirador de la Font Groga a la Ravassada en memòria de Josep Maria Planes, es tracta d'un doble monument un  favor del periodista (pròxim al partit de centre catalanista Acció Catalana) i l'altra contra la FAI, i a través de la FAI contra la "disbauxa" de la revolució social  de l'any 1936. Al link (http://negreverd.blogspot.com.es/2016/09/la-historia-dels-dominadors-el-cas-de.html ) podeu llegir més sobre aquest tema.

La preparació de l’acte d’ahir la podeu veure al web del Memorial Democratic (un organisme de la Generalitat) a http://memoria.gencat.cat/ca/actualitat/activitats/detalls/activitatagenda/Homenatge-a-Josep-Maria-Planes-00001.

23 de des. 2017

DE GOSSOS I HUMANS... DOMINACIÓ I CONTROL

Passejant pels boscos del Vallès ens vàrem trobar amb una gran quantitat de gossos, en manada, curiosament tots portaven un collar gruixut amb una antena d’un pam de llarg. A un centenar de metres anava un home amb una armilla reflectant i un escopetot en preguntar-li per les antenes es va treure de la butxaca un estri amb pantalla on es veien uns punt corrent per sobre un mapa, era un localitzador dels gossos... anaven a caçar senglars, a mes del localitzador portaven també walkie-talkis i una anacrònica trompeta.
Al cap d’una estona es van sentir trets i udols aguts de gos, no se si un dels cànids no va deixar la pell en aquella cacera.

13 de des. 2017

LA "PATRANYA" DE L'ECONOMIA VERDA

En el mon del que els poderosos anomenen governança s’executa un simulacre al voltant del llenguatge per convertir el que és dominació, depredació i saqueig en un miratge de responsabilitat, cura de la terra i “ecologisme” econòmic. La terminologia d’aquest simulacre canvia al llarg del temps, les paraules es desgasten i ja no tenen l’efecte desitjat.
Segons la definició de la Fundació Macarturl’economia circular és “L’economia circular és reparadora i regenerativa i pretén aconseguir que els productes, components i recursos en general mantinguin la seva utilitat i valor en tot moment. Aquest concepte distingeix entre cicles tècnics i biològics”.
Així han anat caducat termes com economia verda, economia baixa en carboni, desenvolupament sostenible... etc, hores d’ara la paraula més emprada per disfressar la realitat és la d’economia circular. Mitjançant el terme “economia circular” pretenen fer-nos creure en el mòbil perpetu, una economia on la matèria i la energia es renova contínuament (del bressol al bressol)... una mentirà!.

1 de des. 2017

ELS INICIS DE LA RESISTÈNCIA CONTRA EL SISTEMA TECNOINDUSTRIAL, LUDITTES GALLEGS EN DEFENSA DE LA TERRA A FINALS DEL SEGLE XVIII


Hi ha un mite sobre la industrialització que manté que la industria es va desenvolupar, a l’Estat Espanyol, al nord i sobretot a l’est, però la industria pesada sobretot al nord cantàbric.
Si busquem les dades dels primers motors de vapor i els primers alts forns, veiem que la cosa no és tan senzilla i que el que es pretén és “naturalitzar” l’estat recent de la industria, un passat falsejat, i un futur que està per definir, segurament la industrialització acabarà estant tota a l’est... a l’est de l’Àsia.
Així, mentre van tenir la exclusiva de la fabricació de màquines de vapor els tallers “Watt and Boulton”, entre el 1775 i el 1799, de les 24 màquines de vapor exportades fora del Regne Unit, 3 van anar a la Baixa Andalusia i 2 més a altres llocs de l’Estat, cap va anar cap a Catalunya o a Euskadi. Amb la siderúrgia passa una cosa semblant i entre finals del XVIII i principis del XIX la producció de ferro i acer estava centrada a Galicia (Sargarelos 1794) i Andalusia (Altos Hornos de Marbella 1826), de fet la malaguenya va substituir a la gallega, en un moment determinat, va ser força important també, Cantabria, sobretot amb la foneria de canons de la Cavada.