Videovigilància i Intel·ligència artificial a les presons i centres de menors de la Generalitat

Poc a poc les tecnologies de reconeixement facial es van introduint en la nostra vida quotidiana, i en això participen empreses, el govern estatal, els ajuntaments i, naturalment també la Generalitat.

L'ús del reconeixement facial (amb el complement cada cop més generalitza de la intel·ligència artificial) es va estenen amb diverses excuses.

La més vulgar, i que és d’us generalitzat, és l’alarma existencial de les pandèmies (COVID i hipotètiques amenaces noves), l'ús de mecanismes biomètrics d'accés i de control de presència és el preferit per sobre de mecanismes com els RFID i les targetes FNMT, així que els terminals de reconeixement facial i de l’iris son cada cop més comuns.

L'ús de biometria sense contacte es ven com l’alternativa que permet esquivar la «contaminació» o la «infecció», però te altres «potencialitats» la primera és la banalització i l’altra la recol·lecció de dades dels treballadors sotmesos,

Hi ha però un àmbit on la vulnerabilitat de les persones sotmeses a control és crítica, aquest és el de les presons i els centres de menors.

 

 

EL PROJECTE SIETBIO DEL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA.

 

Aquest projecte subvencionat amb els fons REACT-EU (fons per la reparació dels danys de la pandèmia) en el cas de l’estat espanyol 12.436 milions, dels que 10.000 van als governs autònoms, 1.705 d’ells a Catalunya. Els 2l436 milions restants els destina l’estat a la compra de vacunes contra la COVID.

El programa SIETBIO emmagatzema dades biomètriques dels interns en els centres de justícia juvenil, concretament:

 

a ) El SIEPBIO incorpora un procés d’enrolament dactilar dels dits dels peus quan no hi ha la possibilitat d’enrolament dactilar complet dels dits de les mans.

b ) El SIEPBIO incorpora únicament un procés d’enrolament dactilar.

c ) El SIEPBIO incorpora un procés d’enrolament de la foto facial frontal de l’intern de manera automàtica i de les fotos de característiques de l’intern, com ara tatuatges o cicatrius, i les integra a la fitxa de l’intern.

d ) El SIEPBIO incorpora exclusivament un procés d’enrolament de la foto facial frontal de l’intern de manera automàtica i la integra a la fitxa de l’intern.

 

SIEPBIO va lligat a la iniciativa «viure digital», un programa que se suposa que te com objectiu reduir l’escletxa digital en la població reclusa, però que en el cas dels Centres de Justícia Juvenil es concreta en una serie de pantalles tàctils des de la que els interns podran consultar, modificar les assignacions de peculi, gestionar les seves comunicacions, demanar cita amb els professionals de tractament i fer vídeo trucades, entre d’altres funcionalitats. Per poder tirar endavant el Viu en Digital i el SIEPBIO cal registrar les dades dels interns, molt especialment la cara, per això s’ha publicitat un petit concurs per l’adquisició de 7 cèrcols de llum led per a l'enrolament facial en els Centres Educatius de Justícia Juvenil (https://contractaciopublica.cat/ca/detall-publicacio/116634782 ) és una compra petita, d’un màxim de 1.000€, el gruix del SIEPBIO i el Viu en Digital son el software i el hardware.

Una societat que odia als nens

Al Periódico del dilluns 18 de setembre havia a primera pàgina la següent notícia «deu denúncies pel soroll de les escoles arriben al jutjat», no es tracta de denúncies de les escoles per el soroll del carrer, sinó denúncies de veïns contra el soroll dels esbarjos escolars. Sembla ser que des de el confinament la «sensibilitat» al soroll a augmentat notablement, a augmentat d’una manera selectiva, el trànsit, els aires condicionats, els helicòpters dels diferents cossos policials...no molesten tan con els crits de les criatures.

 

Estem en una societat que està desenvolupant una paidofòbia (encara que cada dia hi han menys nens) de la que no s’acaba d’entendre la base, potser es pot lligar amb un cert odi a la joventut (odi i enveja).

Per exemple cada cop hi ha més establiments «adults only», els hotels i els restaurants en primera línia, per exemple hi ha un web https://www.hotelesparaadultos.com/  o la https://nomolesten.com/ dedicat al tema en exclusiva, i a totes les webs de reserves es pot trobar la opció «sense nens», tota classe d’hotels poden ser «enemy of children”, per exemple l’hotel Axel (hotel “LGTBIQ+ friendly”), o l’hotel Golden Costa Salau propietat de la família del president Aragonès, o l’hotel Balneari Font Vella.

 

Durant el confinament aquesta paidofòbia va arribar al màxim, sense cap prova es va considerar als nens com a «supertransmisors», una directora general de la Conselleria de salut va arribar a parlar del «petó de la mort» dels nets a les seves iaies. Els van tenir confinats injustificadament, mentre que els «polis de balco» increpaven a les mares que veien pel carrer més d’una vegada al dia, o muntaven el pollo als pares de criatures autistes que passejaven... Així que apart de una baixa tolerància al soroll, sembla que el confinament també va desenvolupar una baixa tolerància als nens, hi ha un vídeo que va ser popular en el seu moment que és molt il·lustratiu https://www.youtube.com/watch?v=gnbfkVV37dM.

 

Anem cap un mon on les relacions estan mediatitzades per les tecnologies i on la canalla ocupa un lloc proper (o potser inferior) al d’un iphone 15.

Canal de Terra i Llibertat a Telegram

 TLL ha obert un canal informatiu sobre la defensa de la terra a https://t.me/Terraillibertat

Aquest canal es centrarà en informacions sobre la defensa de la terra, contra el control social i l'extractivisme, la llengua de relacio primaria serà el castellà, encara que hi hauran altres llengues i no vol omplir de missatges, es procurarà enviar concentrat tot un sol dia, encara que es mirarà d'atendre les urgències.

Pots enviar info a devastacio@riseup.net

La memòria de la Fiscalia General de l`Estat, la mirada judicial sobre la disidència

Com cada any la Fiscalia General de l’Estat presenta una farragosa memòria de 1496 pàgines (https://www.fiscal.es/memorias/memoria2023/FISCALIA_SITE/recursos/pdf/MEMFIS23.pdf), afortunadament en format pdf, cosa ue permet explorar el text amb el cercador avançat, ja que el mamotret esta ordenat i editat d’una manera bastant aleatòria (https://negreverd.blackblogs.org/2022/09/14/les-memories-de-la-fiscalia-general-de-lestat/ ).

Tot el que és dissidència s’agrupa al voltant del “terrorisme” d’una manera bastant matussera, segons els buròcrates de la UE terrorisme és el que es fa amb la intenció de “intimidar gravemente a una población” (https://www.consilium.europa.eu/es/policies/fight-against-terrorism/), no sembla que les manifestacions en comptabilitzen 4 (per molt il·legals que siguin) ni las concentracions en comptabilitzen 12 (encara que tallin el transit), ni les pintades 17, intimidin greument a la població.